ESPECIAL MONOGRÀFIC COVID-19 - ASISTENTE PERSONAL. EMPODERAMIENTO Y CRECIMIENTO PERSONAL LA HISTÒRIA DEL SERVEI DE LLEURE ENTREVISTA A QUATRE ...
←
→
Transcripción del contenido de la página
Si su navegador no muestra la página correctamente, lea el contenido de la página a continuación
ESPECIAL
MONOGRÀFIC COVID-19
ASISTENTE PERSONAL. EMPODERAMIENTO Y
CRECIMIENTO PERSONAL
LA HISTÒRIA DEL SERVEI DE LLEURE
ENTREVISTA A QUATRE MANS:
TRINI ARNAU I SÍLVIA GELABERT
ANY 2020 / NÚM. 36
Catalunya
ÍNDEX
ÍNDEX EDITORAL núm. 36 - 2020 / Connexió / 3
3 20 26
EDITORIAL NOVETATS ENTREVISTA A QUATRE MANS
- Estimat David Rufián - Trini Arnau i Sílvia Gelabert
4
- Aspace col·labora en una
investigació de la prevalença del tea
MONOGRÀFIC Covid-19 - Asistente personal.
Empoderamiento y crecimiento
29
- Queda't a casa amb Aspace ENJOY
personal.
- Experències de confinament
- Asistente sexual.
- Testimonis i experències dels
professionals 32
- Ha marxat
- Reflexions de la redacció
24 LA CONTRA
- Entrevista a Míriam Torrella
ASPACE
- La història del servei de lleure.
ÚLTIMA HORA AJORNEM EN UN NOU FORMAT
Jornades d'abordatge de la paràlisi cerebra len edat infantil
Donada l'excepcionalitat de la situació, per la pandèmia de la Hi havia inscrits més de 200 assistents, i la presència de 20
COVID19, hem hagut de paralitzar l'activitat presencial durant ponents referents en l'àmbit de la paràlisis cerebral de dife-
algunes setmanes i adaptar-la a altres formats per donar res- rents institucions i hospitals -Fundació Aspace Catalunya, H.
posta a les necessitats dels nostres usuaris. Vall d'Hebron i HSJD entre d'altres-, suposaven un espai únic
on compartir experiències des d’un enfoc multidisciplinari.
I alhora, també hem hagut d'ajornar altres iniciatives i actes. És
el cas de la celebració de les “Jornades sobre l'abordatge de Donada la importància que considerem tenen aquestes Jor-
la paràlisis cerebral en edat infantil”, que estaven previstes nades, estem treballant per tal de poder-les dur a terme entre
els dies 6 i 7 de març de 2020. octubre i novembre de 2020. Amb un format diferent, via
Aquestes jornades organitzades per Fundació Aspace Cata-
lunya conjuntament amb Hemiweb, es plantejaven com un
webinar, mitjançant una periodicitat setmanal anirem desen-
volupant totes les ponències que teníem programades. Editorial
espai de trobada i intercanvi de coneixement entre profes- Properament en rebreu més informació, amb els detalls per La trenta sisena edició de la revista Connexió s’ha centrat en l’impacte que ha tin-
sionals de diferents especialitats -neurologia, neuropediatria, a la inscripció i programació de les conferències. gut el coronavirus en el nostre entorn més proper. Des de la vivència en la gestió
psiquiatria, oftalmologia, psicologia, rehabilitació, cirurgia, nu- interna de la nostra residència, passant pel confinament viscut, per l'adaptacio
Estem segurs de que serà un acte enriquidor que plantejarà de la rehabilitació i les activitats ocupacionals o pedagògiques de manera tele-
trició, fisioteràpia, logopèdia i teràpia ocupacional-, i d’interès
nous reptes davant l'abordatge global de la paràlisis cerebral màtica en temps de pandèmia, aportant també la visió de la família amb un fill o
tant en l’àmbit sanitari, educatiu com social.
en infants. filla amb discapacitat i les pèrdues viscudes a causa de la covid.
Elena Puigdevall És una revista amb molts escrits. Aquests tres mesos de confinament han tin-
(Directora de Serveis de Salut) gut moltes etapes, i el període ha comportat moltes reflexions internes sobre
aspectes importants de les nostres vides, i escrits de com ens sentim. Han estat
tants, que hem hagut de posposar la secció “Personalment” pel proper número.
Revista subvencionada per: Us deixem alguns trossets de les nostres ànimes.
A més d’aquest tema principal i encara actual, publiquem també altres articles
d’interès per als lectors de la nostra revista. Un sobre el dret bàsic de la perso-
na amb discapacitat a tenir un assistent personal, amb la mirada en el model
STAFF Edició i La contra
Yolanda Elipe
Col·laboració
Laura Recio, Yolanda Elipe, Arancha
d’atenció centrada en la persona i la filosofia de vida independent, fomentant
apoderament, dret a la igualtat i no discriminació. No us el podeu perdre. Un
Redacció Maestro, Chema Martín, Albert Tribó,
altre que a través de la història del servei de lleure entenem el present i el futur
Rosa Ortolà, Xavi Soteras, Emilia Vicioso, Impressió, maquetació i disseny Carlos Varela, Sílvia Alba, Bianca
de l’entitat en relació al lleure i a la dimensió social de la persona.
Ramiro Herrador, Miguel Quintero, Jordi ASPACET / Pau Segarra Palmisano, Jordi Dam, Elena Puigdevall,
Cabrera, Luis Sierra, José Luis López, Míriam Torrella, Jessica Bao, Pep I també ens acomiadem amb una entrevista, de les nostres estimades Trini Arnau
Verònica Pàmies, Manolo Martínez, Víctor Coordinació tècnica i Edició Sánchez, Mercè Martínez, Mireia i Sílvia Gelabert, dues terapeutes ocupacionals amb gran trajectòria de la nostra
Herrero, Yolanda Pons, Ismael García, Chema Martín Almiñana, Laura Pérez, Sònia de Abril, Escola, que s’han jubilat i les rendim homenatge en aquesta secció.
Mabel Clavell. Patricia Burgos, Iciar López, Guadalupe Esperant que gaudiu i us emocioneu, gràcies per llegir la nostra revista.
Vaca Narvaja, equip de Poblenou.
La Redacció
Aquesta revista és gratuïta però el seu cost de producció, edició i disseny és de: 5,25€ per unitat.
4 / Connexió / núm. 36 - 2020 MONOGRÀFIC MONOGRÀFIC Connexió / núm. 36 - 2020 / 5
Queda’t a casa amb Aspace
Gairebé 100 dies han estat els que, de forma història i inèdita, la Fundació Aspace
Catalunya, ha hagut de readaptar-se a una situació que cap de nosaltres ens haguéssim
imaginat el dia 14 de març. A un confinament estricte per poder frenar la propagació
d’un virus que, entre molts, ha afectat als més vulnerables.
nostre col·lectiu, seguir actius, connectats amb els
D ’un dia per l’altre vam viure com la violència de
la propagació ens feia quedar-nos a casa, deixa-
va els serveis tancats, i Aspace quedava buida de pa-
referents, i ocupats seguint aprenent.
cients, usuaris i alumnes. I la Residència es quedava Agraïm de tot cor el compromís i l’esforç de totes les
sola, afrontant una situació duríssima amb molta famílies amb la finalitat d'estar connectats amb totes
incertesa. les propostes, reptes i tractaments proposats.
Davant d’això ens vam haver d’adaptar per tal d’entre D’altra banda agraïm també la creativitat de les
tots, usuaris, famílies i professionals, quedar-nos a activitats, la cooperació entre serveis i la implicació
casa i seguir avançant, sense perdre massa les rutines en tot moment de tots els professionals. Aquests
diàries que ens donen seguretat i benestar. valors ens fan referents en l'atenció a les persones
amb paràlisi cerebral.
El principal canvi per poder oferir els serveis, ha estat
la ràpida adaptació a l’ús de les noves tecnologies de De ben segur que aquesta experiència viscuda,
la informació i la comunicació. cadascú des de la seva realitat, ens ha unit més i ens
ha fet més forts. De vegades, les crisis ens ajuden
Sota el paraigües “Queda’t a casa amb Aspace”
MONOGRÀFIC
a valorar la importància de les coses d’una altra
vam impulsar un espai on tots els usuaris, alumnes manera.
i pacients han pogut seguir connectats. També a
través de les nostres xarxes socials, que han estat més Tot i els canvis que han comportat aquesta situació,
actives que mai. Tots els serveis d’Aspace han publicat seguim il·lusionant-nos en nous projectes de futur
propostes didàctiques, ocupacionals, rehabilitadores orientats a l’atenció integral de la persona amb
COVID-19
i psicològiques, per impulsar la cura de la salut del paràlisi cerebral.
La Direcció
6 / Connexió / núm. 36 - 2020 MONOGRÀFIC MONOGRÀFIC Connexió / núm. 36 - 2020 / 7
REFLEXIONES
Experiències E staba en la resi-
dencia con mis
Me he sentido muy agobiada, he intentado
estudiar y solo he salido para ir al médico,
de confinament compañeros, justo
antes del confinami-
además han operado a mi padre de cataratas, no
puede hacer fuerza…, seguramente no volveré a
ento, creo que era el 4 la resi hasta septiembre.
Volem compartir amb tots el lectors de la revista les reflexions d’aquesta de marzo. No me en-
experiència “única” de confinament, i d’incertesa davant tot el que contraba bien y fui al Espero que todo mejore…
H. Vall d'Hebrón. Me
estava passant i la nova normalitat. Com hem viscut el fet de no poder
hicieron toda clase Arancha Maestro
sortir de casa, o de la residència, la por a aquest desconegut virus, estats de pruebas y vieron (Persona usuària Residència)
d’ànim, què hem trobat a faltar, pensaments que tenía inflamado
i visions de tot plegat... el intestino grueso.
Cuando aparentemente me recuperaba me lla-
maron de la residencia para avisarme que no
volviera por el tema de la covid’19.
REFLEXIONES
E
n estos tiempos
que vivimos aho-
ra, nunca hubiéramos
todos los medios de trasportes, aviones, trenes,
barcos etc. Porque iban a cerrar las fronteras,
definitivamente de los países del mundo, y las
problemas respiratorios y los ancianos: Los
síntomas eran tos seca, dolor de cabeza, fiebre
y síntomas respiratorios. Cada vez se expandía
ludable, pero con un virus mortal, de película
de Hichcott.
Ahora, es una oportunidad, para todos noso-
imaginado que iba a personas ya estaban muy preocupadas por no más a todos los hospitales de los diferentes paí-
tros, para poder hacer un mundo mejor, y re-
ocurrir, este repen- estar en sus países y no poder estar en sus paí- ses del mundo.
flexionar que el planeta tierra, no es solamente
tino caos del corona- ses. Esta terrible situación que les iba afectar y
¿En verdad, el planeta tierra se ha dado un res- para nosotros, si no que es de todos los seres vi-
virus sin avisar a la que nos venía encima. Hasta los medios de co-
piro sin nosotros, eso quiere decir, el virus en vientes, y cada uno de nosotros podemos apor-
población mundial. municación dijeron, que ahora se podían conta-
realidad somos nosotros? ¿Es verdad que ha es- tar nuestras propias semillas, en esta necesaria
Estábamos esperan- giar dos personas sin tener el virus.
tado mejor sin nosotros? Veamos que ha pasado transformación de la madre tierra y sacarle las
do tanto tiempo que
Aquí empezó el pánico entre la población mun- en el planeta tierra, durante los días de aisla- heridas, que nosotros mismos le hemos hecho.
llegarse el año 2020
dial, ahora ya era oficial que era pandemia. miento del ser humano. Como ya sabéis en dis- La Covi19 ha llegado, para abrirnos los ojos a
porque decían que
Entonces poco a poco los presidentes de cada tintas ciudades del mundo, hemos visto anima- todos, para reflexionar, que hay que cuidar y re-
sería el año del futuro y un mundo mejor para
país ordenaron cerrar las fronteras progresiva- les paseando por las calles vacías. Por ejemplo, gar a la naturaleza y a los animales, que gracias
las personas con nuevas tecnologías y toma año
mente, para que no entrara ni salieran nadie, en los canales de Venecia las aguas se volvieron a ellos podemos estar en el planeta tierra, y tam-
2020.
y también ordenaron a los ciudadanos que se cristalinas y se podían ver las distintas clases de bién darnos cuenta de que somos más frágiles
Al principio solo parecían rumores que habían quedasen en sus casas confinados, para que es- peces nadando, pavos reales paseando por las de lo que pensamos...
de un virus en China, pero los días pasaban y tén más protegidos ante el conoravirus. calles de Madrid, delfines nadando visitando
cada vez habían más personas contagiadas en la bahía de Cartagena, jabalís en las calles de
El día 28 de marzo del 2020 Pedro Sánchez, Mabel Clavell
los hospitales de china, que se morían, no eran Barcelona, los ciervos podían ir tranquilamente
hizo una rueda de prensa, también salió en la
rumores, si no que era cierto, cada vez se conta- y libres por las calles. (Persona usuària Residència)
televisión diciendo que todos los trabajadores
giaban más personas y los hospitales no daban
no esenciales debieron permanecer en sus ca- El silencio y la tranquilidad, que reina en las di-
a basto. Pero la mayoría de las personas de la
sas, desde el 30 de marzo hasta el 9 de abril. ferentes partes de mundo, eso ha sido un gran
población mundial todavía no eran conscientes
Con esta medida reducimos aún más la movili- respiro para la fauna silvestre. Pero desgracia-
que el conoravirus les podían afectar a ellos.
dad de las personas, y disminuimos el riesgosde damente, cuando los hombres volvemos a salir
Todavía se viajaba por placer o por negocios, y contagios y algo muy importante se redujo la a las calles, ellos volverán asustados reducidos
mientras se contagiaban sin darse cuenta, de lo presión sobre las UCIS en nuestros hospitales. a bosques y selvas. Por eso, tenemos que pen-
que les estaba ocurriendo. Luego más tarde, pa- sar y reflexionar sobre cómo nos relacionamos
Todos estaban terriblemente alarmados, fueron
saban los días y cada vez habían más infectados con los demás seres vivos, y como la absurda ex-
muchas y muchas personas que asistieron a los
en varios países. pansión de las ciudades acorta la vida misma.
hospitales, habían personas que conseguían po-
Además es bastante irónico que la enfermedad
También, habían otras personas, que estaban nerse bien, pero también habían personas que
que le quita la vida los seres humanos, esté pre-
por x motivos, fuera de sus países, y querían re- desgraciadamente se morían. El virus afectaba
cisamente en el aire. El aire del planeta, gracias
gresar a lado de sus familiares, se y colapsaban a los más vulnerables, a las personas que tenían
a la cuarentena de coches y fábricas, es más sa-
8 / Connexió / núm. 36 - 2020 MONOGRÀFIC MONOGRÀFIC Connexió / núm. 36 - 2020 / 9
SOBRETOT CONVIURE, COMPARTIR I APENDRE.
(O HISTÒRIA D’UN CONFINAMENT) EL MEU CONFINAMENT
I jo mateix, pare d’en Jaume. residència no li van amagar res. Sempre tindré
paraules d’agraïment per la Lupe, la directora, i
Aquesta realitat inesperada, ens ha fet aprendre
el seu equip.
moltes coses a corre-cuita.
Al moment d’acomiadar-me d’ella, dins meu
Hem après a valorar molt més la feina d’alguns
quedava una tristor que no podia evitar.
professionals, principalment els que treballen
a la Sanitat, però també els que han estat pen- Els dies anaven passant, intentava passar com
dents dels nostres fills i que han treballat per a podia el dia, feia ioga online, llegia llibres escol-
que el confinament fos una mica més passable. tava música, parlava amb els meus néts, amb la
No oblidem els qui ens han permès l’accés als família i com no, amb els amics; crec que com
productes de primera necessitat, pagesos, trans- tothom.
portistes, empleats dels comerços d’alimenta-
Quan sortia a la terrassa de casa, quina tristor.
ció, etc.
Hem après noves paraules que hem incorporat al L a meva vida va canviar sencera quan a
Wuhan tenien un virus i deien que era molt
Visc en un poble molt viu, hi ha molta joventut,
tenim molta mainada però tot havia canviat.
J a ens havien avisat: això del Coronavirus
podia ser problemàtic, però molts “experts”
deien que seria com una grip, potser una mica
nostre vocabulari, com Coronavirus, COVID19,
pandèmia, tele-treball, confinament, distància
social, respiradors, represa,... aquesta situació
perillós... però pensava «és molt lluny». Sense
adonar-me’n «en hores quedem confinats a
casa». Carai! les notícies corrien a una velocitat
Era com si el temps estigués aturat, els nens no
cridaven, el soroll dels cotxes no existia, ningú
sortia al carrer.
més forta del que és habitual, deien (potser per- ens ha obligat a redefinir les formes de comuni- molt ràpida però sempre penses que ho aturaran.
Sabeu el que hem cridava l’atenció? El cant dels
què no volien espantar al personal). Poca gent, car-nos amb la família i amics. Hem après a fer No es va aturar i va arribar a Itàlia. Penses «mare
ocelles, ja que més que mai, ells també eren la
molt poca, semblava creure que seria una cosa servir la tecnologia per comunicar-nos amb els meva! El tenim a tocar!». A partir d’aquell mo-
meva companyia.
tan greu. nostres, de fet amb les vídeo-conferencies hem ment no podia parar de pensar. Finalment, en un
pogut estar una mica més a prop, tot i la distan- parell de dies quedem tots confinats a casa, pen- En tot moment vaig viure amb molt estrès, el
La qüestió és que en pocs dies la cosa es va anar
cia que el confinament ens ha imposat. so que això s’aturarà, la meva filla Mireia es que- meu marit havia d’anar a treballar cada dia de
complicant, els contagis es multiplicaven, i als
da a la residència pensant que el cap de setmana cara al públic i la meva família també; quan ar-
hospitals es van començar a encendre totes les
alarmes.
"Aquesta realitat vinent ja la tindrem a casa, cosa que després va ribava a casa tenia por que es contagiés.
inesperada, ens ha fet allargar-se set setmanes.
Estem contents, finalment tenim la Mireia amb
Amb aquest panorama, el 15 de Març comença
l’Estat d’Alarma. Havien de ser 15 dies de confi- aprendre moltes coses a «Quin patir Déu meu! En tot moment tenia no- nosaltres.
tícies seves però per a mi no era suficient. Sóc
nament (una paraula que no havíem pronunci- corre-cuita." una mare patidora, durant tot el dia el meu cap
En aquest moment tant dur que estem passant
at pràcticament mai, i que a partir d’aquell dia amb aquesta maleïda pandèmia, vull expressar
no parava de pensar «Com estarà la Mireia? I
forma part important del nostre vocabulari). Es Hem après a distribuir el nostre temps per tal la meva abraçada més gran del món a tots els
els seus companys? Estaran tots bé?» esperava
van tancar les escoles, la gent que podia, va co- de treballar des de casa, i al mateix temps estar nois i noies que estan a la residència. Tots sou
que fossin les 5’30 per poder trucar o que em
mençar a treballar des de casa, i es va produir la pendents de les necessitats del nostre fill, in- uns campions.
truques ella. Quan sentia la seva veu, el meu cor
parada de les activitats no essencials. tentant explicar-li tot el que significava aques-
es trencava de dolor. El primer que li pregun-
ta moguda i intentar que no s’espantés més del
Amb aquest panorama no vam tenir més remei tava és: Mireia estàs bé? Ella sempre em deia Mercè Martínez
que ho estàvem els pares, ajudant-lo a suportar
que adaptar-nos a la realitat, que no era altra «tranquil·la mama, tu cuida el papa i el papa (Mare de la Mireia Almiñana, usuària
el confinant tancats a casa durant tant de temps.
que haver de compartir els espais del nostre pi- que et cuidi a tu. A mi em cuiden molt els mo- de la Residència Aspace Montjuïc)
set 24 hores al dia tots tres, ah, que no sabeu qui I sobre tot, hem après a conviure moltes més nitors» Quina lliçó de maduresa m’ha donat.
som..., doncs ara us en faig cinc cèntims. hores del que estàvem acostumats, i he de dir Sempre va saber el que passava, ja que des de la
que en el nostre cas, la convivència ha estat molt
En Jaume, que té 29 anys i paràlisi cerebral,
bona, encara ens parlem!!
segurament el coneixeu del centre d’Aspace de
Badalona, o dels Campionats d’Slalom amb ca- Salut per a tothom.
dira de rodes...
L’Anna, mare d’en Jaume que es multiplica per
H ola soy Mireia y quiero explicaros cómo he
vivido mi confinamiento, en todo momen-
to nos explicaron qué estaba pasando, pero de
me olvidaba!!! Toni, el cocinero nos hizo una
mona de Pascua y estuvimos muy contentos.
Pep Sánchez Quiero dar las gracias a Eli, Silvia, Pau, Albert,
atendre’ns a tots dos, i treballar al mateix temps (Pare del Jaume, usuari del CTO pronto los monitores estaban con las mascari-
Luis y Dani por las clases telemáticas que me
(normalment ja ho fa, però amb això del teletre- Badalona d'Aspace) llas. La verdad es que me asustaba un poco no
están dando.
ball la cosa es complica). poder ver sus caras, pero luego te vas acostum-
brando. He tenido un par de bajones, pero no Pronto volveré a la residencia y estaremos todos
quería preocupar a los monitores, aunque ellos juntos. ¡Os quiero un montón!!
enseguida me lo notaban.
¡Muchos besos!!
Hemos hecho actividades, el día de Sant Jordi
pinté una rosa para darse-la a mi madre cuando
Mireia Almiñana
la viese, bailamos zumba, me lo pasé muy bien.
(Usuària de la Residència
¡Veíamos películas y también la TV. Ahh! ¡Se
Aspace Montjuïc)
10 / Connexió / núm. 36 - 2020 MONOGRÀFIC MONOGRÀFIC Connexió / núm. 36 - 2020 / 11
Testimonis i experiències
dels professionals
TESTIMONIO DE UNA AUXILAR DE LA RESIDENCIA ASPACE
TESTIMONIO DE LA DIRECTORA DE LA RESIDENCIA ASPACE MONTJUÏC, ICIAR LÓPEZ.
MONTJUÏC, LUPE VACA NARVAJA.
P oner pala-
bras a todo
lo vivido me ha
usuarias que residen en la residencia ASPACE
Montjuïc. No podemos olvidar que nuestros
usuarios tienen unas necesidades muy diferentes
D
nos
e un día
para otro
quedamos
Los primeros días, las primeras semanas, eran
abrumadoras, el cansancio físico de trabajar
con aislamientos y el gran cansancio psicológico
sido sumamente a las de otros colectivos con discapacidad, y solos en la resi- que suponía me dejaban agotada, donde al
difícil, quizás aún por ello requieren unas atenciones y cuidados dencia, el perso- llegar a casa por las tardes no podía hacer nada
hace falta tiem- específicos que no se veían reflejados en los nal esencial, sen- más que descansar y dormir. Los cambios de
po para asimilar protocolos que día a día recibíamos. Es por sación de incer- protocolos eran constantes, aprendíamos día a
y poner nombre ello que ante esta situación en la que la salud tidumbre hacia día como protegernos y protegerlos. Teníamos
a todo lo aconte- y la seguridad de las personas prevalece por todo lo que esta- que ser los ojos que lo controlaban todo, a través
cido en tan corto encima de todo, mi premisa como directora de ba ocurriendo en de esas gafas empañadas por el sudor donde
periodo de tiem- la residencia ha sido hacer todo lo posible para el mundo. Mucha apenas se podían ver las agujas del reloj. Donde
po. que tanto los profesionales como los usuarios información y acompasabas sin darte cuenta tu respiración a
no se dejaran llevar por la incertidumbre y ninguna clara. la suya y mirándolo todo de la mejor manera
El mes de marzo comenzó con el triste adiós la tristeza que la situación conllevaba. Todos Aparecen los primeros miedos hacia el descono- que sabías para que no se escapara nada.
a nuestra querida Lourdes, y de un día a otro nuestros esfuerzos como profesionales fueron cimiento que nos venía y con ello los primeros
empezamos a experimentar una situación que encaminados a dar a nuestros usuarios todos síntomas compatibles al COVID-19 dentro de la En los peores días hemos seguido haciendo
personalmente jamás pensé vivir. Una película los cuidados y atenciones que requerían para residencia. nuestro trabajo, estábamos junto a ellos cuando
de ciencia ficción que se volvió parte de nuestra hacerles sentir seguros en ésta, su casa. echaban de menos a sus familias, tendiéndoles la
realidad sin preaviso. Recuerdo estar en un despacho con unas mano en los malos momentos donde aparecían
No puede perderse de vista que las residencias compañeras, donde nos iban dando noticias sus lloros, miedos y preocupaciones. A pesar de
La llegada de la pandemia supuso una sacudida no somos hospitales, en las residencias devastadoras, empezábamos a aislar a chicos, todo, seguíamos cogiéndoles sus manos para
que nos puso a prueba a todos y a cada uno debemos de atender, cuidar y dar respuestas profesionales que debían irse de cuarentena, bailar, cantar, llorar de risas y queriéndolos
de los que formamos parte de la residencia, a las necesidades de las personas según sus llegaban los primeros EPIs. Entre todas como si un pedacito de ti fuera en ellos. Ellos
usuarios, familias y profesionales. La pandemia preferencias e intereses. Y, sobre todo, teniendo aquellas noticias intentaba estar concentrada nos han devuelto todo el esfuerzo con grandes
de la COVID-19 ha sido y sigue siendo un reto en cuenta que detrás de cada persona hay para comprender como se ponían y quitaban los sonrisas, siendo sumamente comprensibles,
a nivel organizativo, pero sobre todo ha puesto una historia de vida y muchos proyectos por EPIs, qué hacer para entrar en las habitaciones colaboradores y facilitado mucho todo lo vivido.
a prueba la capacidad de reacción del personal alcanzar. y como se trabajaría a partir de ahora. Recuerdo
que diariamente atendemos a los usuarios. las caras de cada una de mis compañeras en esos He sentido el apoyo de todo el personal,
Siempre he pensado que en los momentos de Si miro hacia el futuro, sé que el virus, como momentos, donde no nos salían las palabras, sintiéndome acompañada en cada momento,
dificultad es cuando las personas se retratan y muchos otros, convivirá aún bastante tiempo se nos caían las lágrimas y teníamos muchas trabajando unidos sacábamos fuerzas y ánimos
sacan lo mejor que tienen dentro, y así ha sido. hasta que pueda darse con la vacuna y con preguntas sin saber por dónde empezar. de donde fuera, necesitábamos de ese esfuerzo,
tratamientos eficaces, lo que nos supone apoyo y compromiso por parte de todos para no
Sobre todo me gustaría destacar la labor y compatibilizarlo con la vuelta progresiva a la caer.
dedicación de los profesionales de atención normalidad, pero sin bajar la guardia. Todo
"Durante estos meses
directa que durante estos meses se han depende ahora mismo de lo responsables me llevo muchas cosas Durante estos meses me llevo muchas cosas
volcado en cuerpo y alma al cuidado de las que seamos, de nuestra actitud frente al aprendidas que jamás aprendidas que jamás imaginé, que me
personas usuarias, brindando especial cuidado coronavirus. Este es, sin duda, el momento de cambiarán, tanto a nivel profesional como
a aquellos usuarios que debieron ser aislados ser responsables manteniendo las medidas que imaginé, que me cambiarán, personal, me he emocionado con las cosas más
por prevención. A pesar de las dificultades, los ya conocemos: la distancia de seguridad, la tanto a nivel profesional sencillas, he echado de menos, pero me he
miedos y la angustia por todo lo que estaba higiene de manos y las mascarillas. sentido más acompañada que nunca. Espero
ocurriendo fuera y dentro de la residencia
como personal..." que todo lo vivido no se olvide jamás y podamos
los profesionales supieron sacar lo mejor de Por último, quiero agradecer especialmente a aprender de ello.
sí mismos creando un clima de tranquilidad las familias su total confianza en nosotros, no Mientras me vestía por primera vez, con la
y positivismo que fueron claves para sacar puedo imaginar lo difíciles que han sido estos ayuda de compañeras, repasábamos paso a paso Iciar López
adelante la situación. Como Directora, y parte meses alejados de su ser querido sin saber lo que todo antes de entrar para no dejarnos nada. (Auxiliar de la Residència)
de este equipo, siento orgullo y admiro su podía ocurrir, y aún así no dejaron de hacernos En aquellos instantes solo pasaban por mí
valentía. llegar de una u otra forma palabras de ánimo y cabeza todas aquellas preguntas sin respuestas,
cariño para seguir luchando. inseguridades, incertidumbres, aun así, en
Durante estos meses recibimos de forma ningún momento apareció el miedo o la duda
constante un bombardeo de información, Gracias. de si entrar o no.
muchas veces contradictoria y en su mayoría
poco ajustada a la realidad de las personas Guadalupe Vaca Narvaja
(Directora de la Residencia)
12 / Connexió / núm. 36 - 2020 MONOGRÀFIC MONOGRÀFIC Connexió / núm. 36 - 2020 / 13
GRAN LLIÇÓ DE FAMILIARITAT I IMPLICACIÓ.
MONUMENT A LES FAMÍLIES. REHABILITACIÓ EN TEMPS DE PANDÈMIA
U na de les senyals d’identitat d’Aspace com
a entitat, al llarg de la seva història ha es-
tat donar una atenció de qualitat en tots els seus
D urant el transcurs de l'inici del confina-
ment de la població i seguint les instruc-
cions provinents de la Generalitat, la Fundació
Els mecanismes interoperatius i d'acció que han
facilitat aquesta dinàmica, ha estat possible a
la vegada pel lideratge de la Direcció de Salut
serveis a les famílies i als usuaris. Aspace Catalunya va haver de tancar físicament amb els Responsables de Salut, els quals feien
els centres de Rehabilitació davant l'aparició un seguiment intensificat de tots els serveis que
Degut a la crisis de la Covid i per donar atenció
d'una nova malaltia infecciosa, la COVID-19. composen la Cartera de Serveis de Salut de la
en la distancia a les famílies, una atenció que
Fundació Aspace Catalunya.
hem anomenat com treball telemàtic, tothom Aquesta situació complexa va desencadenar
ens hem tingut que reinventar una mica, es- l'adaptació i posada en marxa de diferents me- Amb la fase de desescalada i entrada de la nova
Ara que ha passat el confinament, i valorant
pavilar-nos, i aprendre a utilitzar la tecnologia canismes per a poder realitzar de manera tele- normalitat, els centres de Rehabilitació han es-
l’experiència, podem dir que la comunicació,
com una aliada per poder comunicar i generar màtica, el seguiment de les disciplines (Teràpia tat preparats amb les indicacions corresponents
gràcies a internet i una tecnologia de teleco-
dinàmiques amb les persones que venen al cen- Ocupacional, Logopèdia i Fisioteràpia) que in- provinents de CATSalut, així com, la preparació
municacions bastant accessible (pràcticament
tre com amb les seves famílies. tervenen en els centres amb els nostres usuaris pròpia d'un protocol adaptat de contingència a
tothom té un mòbil intel·ligent amb whatsapp,
i usuàries. les nostres necessitats, que han afavorit la inter-
Cert és que molts ja havíem fet alguna video- càmera...), malgrat la bretxa digital, ha estat
venció integral de tots els usuaris que pertanyen
trucada, i sinó, n’havíem sentit a parlar, però de fluida, fàcil, constant i bidireccional (de profes- Gràcies a l'equip TIC i la seva professionali-
als diferents centres.
cop i volta ens hem vist abocats a aquest recurs sionals a famílies i l’inrevés). Cal dir, que d’algu- tat, els professionals sanitaris varen disposar
a l’hora de fer reunions d’equip, sessions ocu- na manera s’han establert certs lligams de pro- de l'entrada telemàtica i protegida a la història Gràcies a la incorporació de les visites telemà-
pacionals, de música, d’esports i de rehabilita- ximitat amb les famílies, i que ens han obert les clínica i horaris amb un període de temps rè- tiques i combinades amb les visites presencials,
ció, que durant el confinament ens han permès seves llars en les videotrucades, o videoactivitats cord, facilitant les reunions interdisciplinàries els professionals disposen de les condicions idò-
mantenir, d’alguna manera, els lligams amb les amb altres companys que hem fet. Un altre cop així com seguir realitzant el correcte registre de nies per a fer les diferents intervencions, marca-
persones que dia a dia ens veiam al centre, alho- gràcies infinites per l’esforç, per ajudar a que els l'evolució dels usuaris. des per al treball interdisciplinar entre l'equip
ra d’oferir activitats per fer a casa i fent partici- vostres fills participessin i poguessin, en la dis- mèdic i rehabilitador, apoderant a l'usuari/a i a
La resposta de les persones ateses amb les no-
par també a les famílies en tot a aquest procés. tància, tenir moments per veure a altres com- la família, amb la finalitat de millorar la qualitat
ves tecnologies han estat molt ben rebudes, amb
panys i professionals, que tant els ha agradat. assistencial que impactarà directament sobre la
una efectivitat que ha permès realitzar el segui-
qualitat de vida dels mateixos.
ment dels casos amb normalitat, l'entrenament
"S’han establert certs telemàtic individual i en grup de les diferents
lligams de proximitat amb capacitats funcionals, controlar la possible apa- "La implicació de tots els
les famílies, i que ens han rició de simptomatologia de la malaltia infecci- professionals que composen
osa per actuar amb responsabilitat i preservar
obert les seves llars en les la salut de les persones, amb la corresponent
l'equip de Rehabilitació ha
videotrucades..." derivació pertinent si fos necessari, així com estat excepcional..."
conèixer millor les condicions diàries dels ma-
teixos, on el professional ha pogut elaborar pau- Han estat temps difícils, de molts canvis en les
Gràcies famílies! Gràcies per estar tan atents al tes personalitzades i adaptades a les necessitats dinàmiques intervencionals, situacions que ens
Whatapp, per seguir les propostes i ajudar als de cadascú. ha fet créixer com a servei, equip i professionals,
vostres fills/es a fer-les, per tot els vídeos que però sobretot hem d’agrair la predisposició de
La implicació de tots els professionals que com-
Cal felicitar a les famílies per la seva bona pre- heu gravat i compartit amb la resta de famílies les persones ateses per fer possible, el seguiment
posen l'equip de Rehabilitació ha estat excep-
disposició i implicació a l’hora d’ajudar als seus i professionals, per ser tant agraïts, i per fer-nos sanitari des del Servei de Rehabilitació.
cional, mostrant una professionalitat tant en
fills/es en el procés de realització de totes les la feina tant fàcil. Crec que ens hem conegut
la ràpida adaptació a les condicions i vetllant La COVID-19 ha marcat una època excepcional
propostes ocupacionals i rehabilitadores que més, i que, segur que el futur ens depararà mol-
per l'atenció integral de la persona, com per la en el món, però també ha marcat un fet històric
fèiem, i també en el fet de posar-se al dia en el tes alegries plegats. Estem a la vostra disposició!
proximitat i compromís que han permès seguir en l'adaptació dels Serveis de Salut, en el ma-
tema digital, aprenent amb paciència com po-
Us mereixeu un Monument. Un Monument endavant amb la cartera de serveis que s'ofereix neig terapèutic de la complexitat de la Paràlisi
der fer videoconferències, tenint preparat allò
com a reconeixement per tot el que lluiteu per en el servei de Rehabilitació. Cerebral, i tot això, gràcies al compromís i pro-
que suggeríem, i sempre amb un gran somriure
la felicitat dels vostres fills i filles. fessionalitat de la Fundació ASPACE Catalunya,
i donant les gràcies als professionals per l’esforç
fent una esmena específica, al gran equip de
que fèiem. Chema Martín professionals sanitaris que formen els Serveis
(Director del CTO Poblenou - Aspace) de Salut, sense la seva professionalitat i impli-
cació, no hagués estat possible l'atenció integral
de les persones ateses en la nostra Entitat.
Carlos Varela
(Cap de Rehabilitació dels Centres
de Numància i Marc Aureli d'Aspace)
14 / Connexió / núm. 36 - 2020 MONOGRÀFIC MONOGRÀFIC Connexió / núm. 36 - 2020 / 15
EL NOU MÓN DE LES VIDEOTRUCADES La Lourdes era una persona magnífica, siempre tenía palabras sempre expressava els seus sentiments ja fossin d’alegria o tristesa. A
amables. més era una persona molt solidaria i ens en recordem molt de la seva
alegria, que ens transmetia.
Siempre era muy agradecida. La manera que tenía de reír y de
D urant aquests últims mesos i degut a la
crisis del Coronavirus hi ha un punt comú
en moltes de les converses quotidianes: les vide-
expresarse era única y siempre se preocupaba por todos/as.
Le gustaba el arroz y el vino. Le encantaba ir a la piscina con Itxaso.
Cuando le trajeron por primera vez la Tablet, empezó a tocarla y a
utilizarla y no sé bien que botón tocó y la Tablet reprodució “Me
gustan tus bragas sucias”.
otrucades. Ja sigui per Whatsapp, Jitsi, Zoom, Decía que los monitores/as eran ángeles.
Cuando llamaba cada tarde a su madre Lourdes se ponía muy pero
Skype... poca gent quedarà que no s’hagi comu- que muy feliz.
La trobarem molt a faltar, ella sempre estava contenta.
nicat d’aquesta forma tan moderna i desconegu-
da per a molts. No la vaig conèixer molt però era molt bona persona. Molts ànims a Cuando murió mi madre, Luisa (madre de Lourdes), me llamó para
la família. darme el pésame y estoy muy agradecido. Era una persona muy alegre
Les videoconferències tant laborals com famili- que siempre lo transmitía. Siempre me dejaba su radio para escuchar
Era muy cariñosa y la quería mucho.
ars o amb amics, han estat la forma de comuni- los partidos de fútbol.
car-se que més ens ha apropat durant el període Sempre em feia companyia perquè miràvem Telecinco junts. Ella era
Tenía una relación muy estrecha con ella, le ayudaba siempre que lo
de confinament. Les trobades al carrer, abra- guapa per dintre i per fora.
sessions lúdico-esportives de les trobades on- necesitaba. Cuando Lourdes no tenía su Tablet encima, yo la entendía
çades i les reunions a casa s’han substituït per Cada dia em desitjava bona nit abans d’anar a dormir. mucho y siempre transmitía lo que quería decir Lourdes a los demás.
line, ja sigui sols o acompanyats amb la seva
xerrades a distància on tothom es veia les cares Me acuerdo mucho de las bromas que hacíamos, risas, era muy alegre
família. La distància no ens ha frenat a l’hora La quiero mucho. Recordaré siempre lo mucho que le gustaba el pan.
i on la gent es posava guapa per parlar davant y hacía reír a todo el grupo. Los domingos estaba muy contenta porque
de passar-ho bé i d’emocionar-nos amb els re- recibía la visita de su madre.
d’una pantalla. La trobo a faltar. Li agradava molt l’arròs.
trobaments i amb tot allò que comporta l’esport
Però no ha estat un procés gens fàcil. Les ba- i l’activitat física. La quiero mucho y la echo de menos. Me siento triste. La echo mucho de menos y pienso en su madre.
ralles amb el wifi, amb l’eco, amb la descàrrega Para mí se ha ido una hermana. La quiero mucho, y siempre recordaré con risas cuando Lourdes ponía
Tot aquest procés ens ha permès arribar a tot-
del programa o els problemes amb la tecnologia la radio a las 5 de la mañana.
hom, a donar atenció a persones que no podien Muy atenta siempre conmigo, siempre sonreía, era única en su
han suposat un gran aprenentatge per tothom. Me encantaba cuando ponía la radio, cantaba y bailaba. Le
sortir de casa, a conèixer famílies i la seva relació manera de reír.
També ens ha obert els ulls per adquirir una encantaba Marco Massini que era su cantante preferido. Siempre
amb els seus fills i filles i, en definitiva, a agafar Li agradava molt la música. Era un sol.
nova manera de treballar i de comunicar-se, di- veíamos el Sálvame juntos.
amb tots i totes un vincle afectiu que ha fet que
ferent del que sempre hem conegut. Era muy buena persona. Tenía una relación muy especial con su madre.
el confinament fos el més agradable possible. Era alegría.
Sobretot ha estat important per a què els nois i Su día preferido era el Domingo porque su madre venía y le traía Era amor.
noies tornessin a veure’s tant amb professionals Albert Tribó cosas.
com amb companys/es del seu centre. Tothom (Responsable servei d'Esports d'Aspace) Cuando iba de salida con Álex, lo pasaba genial. Le encantaba el café
L’estimo molt i li envio molts petons allà on estigui. y el cava.
ha pogut participar amb molta motivació a les
Le gustaba mucho el vino tinto, Marco Massini, siempre llevaba su Nos encantaba el cava a las dos y me hacía mucha gracia cuando
mantita y la radio, daba muchos besos, repartía mucho cariño para tenía prisa para ir al baño.
todos/as. Hablaba con la mirada.
Recuerdo que siempre quería ver Sálvame.
Ha marxat... Per nosaltres la Lourdes significa una persona molt especial, que
ESTIMADA LOURDES
Quan ens vam plantejar aquest homenatge a la nostra amiga i companya
de Residència, sobtadament, tots/es vam començar a recordar
anècdotes i aspectes de la seva personalitat. Poc a poc vam anar omplint
una calaixera de records, que tots i totes hem instal·lat al nostre cor. I
ara, obrim aquests calaixos perquè la conegueu, i si voleu, guardeu un
d’aquests preciosos records. Lourdes sempre estaràs amb nosaltres.
T’estimem.
16 / Connexió / núm. 36 - 2020 MONOGRÀFIC MONOGRÀFIC Connexió / núm. 36 - 2020 / 17
Ha marxat... A questa nit plou, avui fa dues setmanes que
vas marxar... dues setmanes, com passa tan
ràpid el temps? Com poden canviar tan ràpid les
i que en uns dies podríem recuperar les trobades
de dimecres, en aquest cas per videotrucada
degut al confinament. Tu sí que paties, però no
ESTIMAT LLORENÇ coses? Em costa molt fer aquest escrit, però el per estar malalt tu, sinó per la teva mare, els
vull fer ara que tot és recent encara i et puc parlar nois del centre, el teu amic… resulta que tots
des de el cor, sense que la memòria em traïcioni i estan bé, segur que t’agradaria saber-ho, molt
els records i els sentiments es vagin esvaint. tristos sense tu però estan tots bé.
Fa poc més de dos mesos anàvem vivint el dia El buit que ens deixes a nivell personal és
a dia a la feina i em perseguies perquè et fes important, però no ho és menys el laboral,
arribar l’escrit i les fotos del nou projecte que serà molt difícil tornar a Poblenou sense tu.
fèiem amb l’institut d’aquí al costat. Havíem Eres la calma i la llum a l’equip de Poblenou;
sentit parlar del coronavirus, però no ens no defugies mai d’abordar els problemes, però
podíem ni imaginar en aquesta situació, i molt sempre trobaves una bona manera per fer-ho.
menys sense tu, i per molt que hi pensem encara Si algú et comentava enfurismat algun malentès
no ens ho podem creure. Feia molts anys que de la feina tu l’ajudaves a veure-ho des d’una
ens coneixíem, però no feia tant que havíem altra perspectiva, a posar-te al lloc de l’altre.
començat establir una amistat; me’n vaig adonar Si alguna persona de la teva sala tenia un mal
al teu cinquanta aniversari, ara fa un any. Em dia també l’ajudaves a trobar la calma. Amb les
vaig sentir més part que mai del grupet que famílies també tenies un vincle molt especial.
havíeu creat a Poblenou; m’agradaven també Crec que la teva partida no deixa indiferent a
les trobades dels dimecres amb el Dani, després ningú.
de la feina al voltant d’una cervesa fresqueta on
No sé si eres conscient de lo estimat que eres,
compartíem unes braves i una bona conversa
espero que sí! Creu-me que et trobaré molt a
sobre educació, sobre política o sobre la vida
faltar. Moltes gràcies per formar part del meu
més personal, depenent del dia i dels nostres
camí, bon viatge i que la terra et sigui lleu amic.
estats d’ànim.
Quan vas començar a estar malalt no ens vam Patri Burgos
El Llorenç va iniciar la seva trajectòria a Aspace al 2009 al servei de amoïnar gens, semblava que t’anaves recuperant (Fisioterapeuta del CTO Poblenou)
Lleure i Respir, com a monitor de lleure. El 2013 va promocionar-se al
Centre de Teràpia Ocupacional de Poblenou fins al 2020, que hem viscut
la seva pèrdua a causa de la covid-19. S ento ràbia, sento impotència, sento dolor i
tristesa. Es barregen tantes emocions que
no em deixen aclarir el que estic vivint.
Em pogut compartir el teu bon rotllo, la teva
seguretat en la feina que feies, grans projectes
carregats d’il.lusió, la teva calma per afrontar
Recordarem sempre el Llorenç com una persona que creia en el que
les coses més difícils, i sempre, bon sentit de
feia i estimava el que feia, amb plena vocació vers les persones que Barrejo records, paraules, fets, vivències, i un
l’humor i autenticitat.
malson. El malson de saber que quan vagi camí
necessitaven suport. Molt estimat per tots els seus companys d’Aspace,
de la feina no et podré tornar a trobar aturat al T’agradaven els ocells, la fotografia. Gaudies del
sempre ha estat una gran persona i un gran professional, cordial, afable i semàfor. I no podré accelerar el pas per tocar-te bon menjar, de les quedades amb els colegues
humà. Sempre estaràs en el nostre record. T’estimem Llorenç. i dir-te bon dia. I veure com et gires traient-te i sempre ens deies que l’olor a pòlvora et feia
els auriculars i amb un somriure em dius: “ei!! vibrar.
Bon dia” i baixem tot comentant les darreres
Q ueridos amigos y compañeros de ASPACE,
en nombre de todo el equipo de Poblenou
queremos daros las gracias por vuestro apoyo,
y quizá con el tiempo nos acordaremos de
los buenos momentos que nos permitió la
vida compartir con Llorenç, y precisamente
notícies que escoltaves a la ràdio. El malson
d’haver perdut un company i un amic.
Comparties les teves passions i els teu projectes,
la pedagogia sistèmica i el curs que havies
començat d’escriptura.
cariño e implicación que habéis tenido en todo esos recuerdos serán la motivación de seguir Són moltíssims els records que tinc. Repassar-
Voldria que tot fos un malson i et tornes a veure
este desgraciado proceso (largo y duro...) que creciendo como profesionales y como personas, los no em fa mal perquè són bons i en cada un
arribar amb aquell aire de bon jan a un sopar
nos ha tocado vivir. Desde el minuto cero sen- porqué en la persona de Llorenç se juntaban d’ells puc dibuixar un somriure.
amb les teves ampolletes de vi. Aquelles que
timos vuestro aliento, aliento que todos inten- todas aquellas cualidades que hacen de una
Erem els “monitrols” i gràcies al teu bon rotllo i sempre portaves, especials per a cada ocasió que
tamos transmitir tanto a Llorenç como a su persona el amigo perfecto, el compañero
les teves dinàmiques vam ser un bon equip. Un ens feien allargar les sobretaules i gaudir de la
familia. Como os podéis imaginar sabemos de perfecto. ¡Una vez más gracias Llorenç!
equip que va perdurar mes enllà i que encara fa nostra amistat.
sobras del inmenso corazón que tiene la familia
pocs dies es retrobava per recordar anècdotes,
que forma el equipo de Aspace y como también A la vuelta de verano, evidentemente, Llorenç, podria seguir parlant de tu una bona
moments i conèixer al Nel.
habréis sufrido con la pérdida de un compañe- organizaremos un acto para hacer el duelo estona. Tot plegat és un malson però, sóc feliç
ro, pésame compartido el vuestro y el nuestro, como toca. Hem compartit moltes coses en el dia a dia: d’haver-te conegut. Allà on siguis, gràcies per
el de los compañeros que ya no podremos ver a les xerradetes a l’entrada, la infusió i el iogurt tot el que ens has donat!!! Res, ni ningú ho
Llorenç día a día, aprender y crecer con él, un Llorenç decía, “… Us estimo molt. Penso que en de pera i canyella per esmorzar, l’estrés de la podrà esborrar. Alegria i pau.
abrazo y un beso muy fuerte para todos. general ens ho hem de dir més i ens ho hem de Yolanda a la sortida, les seves merendines i drets
domostrar més. Alegria i Pau…”. ¡Qué lección de ens han fet riure. Sabem que l’Èric en té prou
Mirar adelante cuesta, esto no nos hará más vida! Gracias por todo. amb un got d’aigua i un escuradents per dinar
fuertes, simplemente lo “guardaremos” en un i, sobretot, sabem que,… ets un tio collonut Laura Pérez
bolsillo de la mochila y seguiremos caminando, Equip de Poblenou Llorenç, ho diu el Sancho a cada moment. (Professional del CTO Poblenou)
18 / Connexió / núm. 36 - 2020 MONOGRÀFIC MONOGRÀFIC Connexió / núm. 36 - 2020 / 19
Reflexions - La redacció
EL CONFINAMIENTO REFLEXIONES DEL CONFINAMIENTO
C C
uando llegó el aviso del Estado de Alarma Han pasado varios meses de este confinamiento reemos que hemos empezado a estar en estamos como siempre, por no hablar del
que primeramente dijeron que serían quin- que poco a poco va siendo cada vez más liviano, confinamiento un poco tarde, se tenía que follón que se ha montado con las personas con
ce días me pareció una eternidad, era una sen- con franjas horarias donde poder salir a pasear, haber empezado cuando se comenzó a oír algu- autismo que cuando salen por la calle con sus
sación extraña dos semanas sin salir de casa, y poco a poco la mal llamada desde mi punto de na noticia sobre si se suspendía o no la mega padres a pasear la gente les increpa, incluso los
no poder realizar una de mis aficiones como es vista "nueva normalidad" que han acuñado como feria de la telefonía móvil o quizá antes, pero insulta, o dicen que se pongan una pulsera azul
salir a andar. frase. Pero muchas veces tengo la sensación de suponemos que, por no crear ningún tipo de para identificarlos, viva la ignorancia, perdón el
la fragilidad de la memoria que tenemos, y cómo alarma social, o bien porqué como todo esto del desconocimiento….
Pero a medida que iba pasando el tiempo y las consignas que desde las organizaciones coronavirus empezó en China, pensábamos que
anunciaron que las restricciones se endurecerían sanitarias nos han querido inculcar no han ¿Y el Gobierno?, un experto en la improvisación,
aquí no iba a llegar…
y serían más duraderas, me fui haciendo a la calado en parte de nuestra sociedad como es el cada día van sacando decretos de ley sobre la
idea que esta situación iba para largo, comencé distanciamiento social, evitar aglomeraciones, y Según tenemos entendido, los profesionales que marcha para ir poniendo parches sobre los
a ver que el final de esta situación no estaba cuando salgo alguna tarde a pasear veo que poco saben sobre el tema de las epidemias y demás a problemas que se le van presentando sin ningún
cercano y que haría falta armarse de paciencia y a poco una gran parte de la ciudadanía no está finales del mes de enero ya advertían que esto tipo de previsión ni organización, quizá en lugar
no obsesionarse ni con el final de esta situación cumpliendo (aunque la mayoría es responsable, era más grave de lo que parecía y que lo que de gastarnos tanto dinero con el Rey y todo lo
(porque es impredecible cuando será ni en qué usa mascarilla y no se junta en multitud) pero está pasando podría pasar y nadie hizo caso y de que éste conlleva, deberíamos de gastarnos
condiciones será la salida y la "supuesta" vuelta todavía cuando veo mucha gente junta me repente se ha pasado a jugar partidos de futbol más dinero en nuestra sanidad pública que son
a la normalidad). provoca una sensación de cierto agobio y el sin público, suspender todo tipo de eventos los que realmente nos van a sacar de esta, es
posible rebrote sigue rondando en la cabeza multitudinarios, cerrar escuelas, hoteles, bares, de juzgado de guardia que nuestros sanitarios
Cada vez me suscita más dudas más allá del de algunos (ojalá no se cumpla este presagio y restaurantes y todo dios confinado en su casa. no tengan los medios o medidas necesarias
tiempo que dure el confinamiento, el cómo salgamos de esta inmensa pesadilla colectiva). de protección para poder desempeñar bien
será el futuro que nos espera cuando todo esto Lo que no se entiende es que si tenemos que su trabajo y debido a eso están cayendo como
concluya, cómo será la relación con nuestros Y por último más allá de la evolución de esta estar en casa confinados, porque todos los moscas, creemos que cuando llegue el día,
familiares, amigos, ese famoso distanciamiento pandemia, queda la incertidumbre de nuestro comercios donde habitualmente puedes hacer el Gobierno debería dar las explicaciones
social del que todos nos hablan en una cultura futuro laboral y económico que no parece la compra online, en estos días no hay este oportunas.
como la nuestra de abrazos, besos, y proximidad menos halagüeño que lo ha sido el sanitario y servicio hemos probado en todos los comercios
entre los seres humanos, y ¿cuánto durarán para algunos creen que será aún más dramático que hay por nuestra zona varios supermercados Un recuerdo enorme y nuestro reconocimiento
estas restricciones?, ¿volveremos a ser los de que lo vivido en cuanto a cómo será nuestro y no nos ha sido posible, y hemos tenido que a un montón de familias que han perdido algún
antes? Son muchas circunstancias que aún no futuro por lo menos el más próximo que apunta acabar saliendo a la calle a comprar, no creemos ser querido y no se pueden despedir ni enterrar
queda lejos y que el tiempo nos determinará en a recortes, precariedad laboral, etc.... Veremos que sea muy lógico. ¿Qué nos decís de los como Dios manda, nunca mejor dicho.
qué sociedad viviremos a partir que acabe esta cuánto de esto se llega a producir y en qué grado camioneros que tienen que seguir haciendo su
Eso sin comentar nada de la crisis económica
cuarentena que seguramente recordaremos nos afecta lo económico... Pero pintar, no pinta trabajo y no hay en todo el país ninguna área
que después se nos vendrá encima, maldito
muchos años, y quien sabe si también será un nada bien.... bastante oscuro.... o quizás negro de servicio abierta para que se puedan asear,
coronavirus…
antes y un después en la vida cotidiana de todos del todo! alimentar o descansar, esto es normal?…
nosotros. Por cierto, como esto del confinamiento dure
Lluís Sierra Según comenta los medios de comunicación,
(La redacció) mucho mas no sé si me matará el coronavirus o
hay muchos servicios de ayuda a las personas
yo mataré a mi mujer o viceversa….
mayores o discapacitados, ¿dónde están? Por
nuestra zona nadie ha respirado por ahora,
Emi y Xavi
bueno sí, los de tele asistencia para saber cómo
REFLEXIONS (La redacció)
E m vaig confinar des de el primer dia, i ho
he fet molt estricte seguint les pautes que
ens anaven donant, sort de tenir una terrassa i
Barreja de sentiments els que he tingut durant
aquests 3 mesos de confinament, per una banda
he intentat estar seré, però d'altra banda molta
un patí per prendre una mica l’aire i el sol. Això ràbia de no poder ajudar, impotència de veure i
m’ha anat molt bé, jo que sóc de sortir molt, de escoltar de com ens manipulen tots els mitjans
gaudir de les relacions socials, d’anar i venir... d’informació.
Ha estat tot molt estrany, sembla que estigui Quin fracàs, per les irresponsabilitats dels
“engabiat” malgrat que sigui pel nostre bé, doncs Dirigents Occidentals, Europeus, Espanyols
fins ara mai !! m’he trobat en aquesta situació, i Catalans, que a partir de ara, ens canviarà la
de no poder estar amb els meus familiars, amics vida i ja cal que ens calcem que TOT, TOT, serà
que més aprecio i també amb altres amistats molt estrany per a tots nosaltres.
que tinc, de no poder prendre unes birres i
contemplar amb plena tranquil·litat la gent del Jordi Cabrera
carrer... (La redacció)También puede leer
