Paisatge, desenvolupament rural i ciutadania - Bones pràctiques de col laboració ciutadana en la gestió del paisatge a Europa
←
→
Transcripción del contenido de la página
Si su navegador no muestra la página correctamente, lea el contenido de la página a continuación
Paisatge, desenvolupament rural i ciutadania Bones pràctiques de col·laboració ciutadana en la gestió del paisatge a Europa
Paisatge, desenvolupament rural i ciutadania Bones pràctiques de col·laboració ciutadana en la gestió del paisatge a Europa
Associació pel Desenvolupament Rural Agraïments
Integral de la Zona Nord-Oriental de Ramon Artigas (Associació Drac Verd
Catalunya (ADRINOC) de Sitges), Svetlana Belova (Machaon
Joan Espona. President International Organisation), Anne-Laure
Bethe (Eiffage Concessions), Gemma
Observatori del Paisatge de Catalunya Bretcha (Observatori del Paisatge de
Joan Nogué. Director Catalunya), Estelle Brown (responsable
de comunicació de Incredible Edible
Todmorden), Danilo Cecchini (Comitato
Adotta un Terrazzamento), Mary
Coordinació Clear (presidenta de Incredible Edible
Pere Sala. Coordinador de l’Observatori del Todmorden), Martino Correggiari
Paisatge de Catalunya (Observatori del Paisatge de Catalunya,
estada acadèmica), Michele Ercolini
Jordi Grau. Tècnic de l’Observatori del (professor associat de la Universitat degli
Paisatge de Catalunya Studi di Frienze), Maria Garcia (plataforma
HERCULES), Geert Gielen (director de
Jordi Terrades. Gerent de l’Associació pel Landschapsbeheer Flevoland), Inge
Desenvolupament Rural Integral de la Zona Gotzmann (directora nacional de Bund
Nord-Oriental de Catalunya (ADRINOC) Heimat und Umwelt (BHU)), Laurence Le Du
(POPP Breizh), Agostina Lavagnino (Archivio
Edita di Etnografia e Storia Sociale), Luca Lodatti
Associació pel Desenvolupament Rural (Comitato Adotta un Terrazzamento),
Integral de la Zona Nord-Oriental de Renatta Meazza (Archivio di Etnografia
Catalunya (ADRINOC) e Storia Sociale), Pavlina Misikova
Av. Onze de Setembre, 22. 17800 Olot (directora de the Institute for Life-based
www.adrinoc.cat Architecture (ILbA)), Fabienne Mordellet
(responsable de la Planificació Territorial
Redacció i Urbanística del Pays de Saint Brieuc),
Roser Pastor. Doctora en Geografia Núria Morral (Prioritat), Julianna Nagy
(plataforma HERCULES), Vincent Pereira
Correcció de català (Eiffage Concessions), Tobias Plieninger
Ferran Mayans (coordinador de la plataforma HERCULES),
Véronique Rioufol (coordinadora de
© Textos: ADRINOC relacions europees de Terre de Liens),
© Fotografies: els autors respectius Maik Stöckmann (KLEKs), Elisabetta Vento
(Archivio di Etnografia e Storia Sociale),
Primera edició Roser Vernet (coordinadora de l’associació
Gener 2017 Prioritat), Cinzia Zonta (Comitato Adotta un
Terrazzamento).
Disseny gràfic
Toni Colom Aquesta publicació està subvencionada
tonicolom.ws pel Departament d’Agricultura, Ramaderia,
Pesca i Alimentació (DARP) dins els ajuts
Impressió per al desenvolupament de projectes
Exaprint Iberia S.L. de cooperació dels grups d’acció local
de Catalunya, en el marc del Programa
Dipòsit legal de desenvolupament rural de Catalunya
DL GI 491-2017 2014-2020 i cofinançada pel Fons Europeu
Agrícola de Desenvolupament Rural
(FEADER). Regulat per la convocatòria 2016,
Ordre ARP/375/2015, de 16 de desembre.
Índex 05 Presentacions 06 Joan Espona. President d’ADRINOC 07 Joan Nogué. Director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya 09 Introducció 11 El Conveni europeu del paisatge 12 El projecte de cooperació Col·labora x Paisatge 14 Continguts i estructura del document 17 Iniciatives 18 Wikipedra 22 Plateforme des Observatoires Photographiques du Paysage de Bretagne 26 Intangible Search. Inventario del Patrimonio Immaterialle delle Regione Alpine 30 KLEKs Das Kulturlandschafts-Wiki 34 Candidatura Priorat-Montsant-Siurana a Patrimoni Mundial de la UNESCO 38 Areas of Inspiration 42 Terre de Liens 46 Incredible Edible 50 Adotta un Terrazzamento. Sostieni la montagna del Canale di Brenta 54 Landschapsbeheer Flevoland 59 Reflexions
Presentacions
Joan Espona. President d’ADRINOC | Presentacions
Joan
Espona
President de l’Associació per al
Desenvolupament Rural Integral
de la zona Nord-Oriental de
Catalunya (ADRINOC)
Aquesta publicació Paisatges, desen- humana i sobre com l’home ha fet ús Les deu iniciatives que trobareu en
volupament rural i ciutadania. Bones de la natura segons les seves necessi- aquest recull ofereixen un ampli ventall
pràctiques de col·laboració ciutadana tats, no sempre amb el mateix encert, de paisatges i de valors materials i
en la gestió del paisatge a Europa que depenent de l’òptica amb la qual ho immaterials aportats per l’home. Unes
tens a les mans té com a inspiració la analitzem. aposten per la participació ciutadana
feina duta a terme per moltes per- en la valorització de l’entorn i altres,
sones compromeses amb el territori. Una de les pràctiques que s’expliquen per accions al voltant de la recuperació
Es tracta d’una publicació que recull en aquesta publicació és la relacionada d’antigues tècniques constructives o de
experiències de col·laboració ciutadana amb les construccions de pedra seca conreu. Totes tenen en comú la neces-
a diferents països del territori europeu que, a Catalunya, ens resulten molt sitat de participació, de col·laboració
i on l’element comú de totes és que els properes. Crear construccions col- i d’implicació de tots, societat civil i
participants en cada cas treballen de locant pedres sense cap més material administracions públiques, per assolir
forma voluntària per revalorar les sin- que el mateix encaix requereix una un objectiu comú: la preservació i l’or-
gularitats del l’entorn. Des d’ADRINOC, habilitat precisa que els nostres avant- denació dels nostres paisatges.
l’Associació per al Desenvolupament passats van deixar ben palesa només
Rural Integral de la zona Nord-Oriental observant, per exemple, les barraques
de Catalunya, amb l’assessorament i de vinya o les balmes murades que
el suport tècnic de l’Observatori del encara es conserven al nostre país. Que
Paisatge de Catalunya, impulsem i do- la societat valori una cosa tan senzilla,
nem suport a iniciatives com aquestes, però alhora tan complexa, com el pai-
centrades en la conservació i protecció satge, i que reculli el coneixement que
del territori. Amb l’objectiu d’inspirar atresoraven els nostres avantpassats és
nous projectes i accions, neix aquest crucial per construir la nostra memòria.
recull de bones pràctiques, en què la I és a través d’allò que trobem al paisat-
col·laboració ciutadana és l’eix verte- ge que podem conèixer com els homes
brador de tots els exemples exposats. i les dones del món, especialment del
món rural, es relacionaven amb el seu
Els paisatges, així com les construcci- entorn. Avui, més que mai, hem de
ons que l’home ha creat al voltant de posar els ulls en els nostres orígens i
la natura, tenen un gran valor histò- defensar el món rural i el seu paisatge,
ric i identitari per als habitants dels perquè fent-ho estem protegint i con-
territoris on es troben. El seu estudi servant la nostra història.
permet tenir més dades sobre l’evolució
6 Paisatge, desenvolupament rural i ciutadania
Joan Nogué. Director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya | Presentacions
Joan
Nogué
Director de l’Observatori del
Paisatge de Catalunya
La publicació Paisatge, desenvolupament a Europa per tal d’analitzar-ne la amb l’administració. No pas per copiar
rural i ciutadania. Bones pràctiques de vinculació amb el planejament local. mecànicament aquestes experiènci-
col·laboració ciutadana en la gestió del Aquell recull exhaustiu, es va fixar es, sinó per incentivar la generació
paisatge a Europa ha estat possible eminentment en instruments impulsats d’iniciatives pròpies adaptades a cada
gràcies a la iniciativa de l’Associació i gestionats per les administracions lo- context, perquè és un fet que aquest és
pel Desenvolupament Rural Integral cals, regionals o nacionals. Ara bé, fruit un dels reptes que plantejava l’aplica-
de la Zona Nord-Oriental de Catalunya precisament del canvi en la manera ció del Conveni europeu del paisatge. El
(ADRINOC). Vet aquí un bon i reeixit com la gent es relaciona amb el terri- Conveni afirma que és fonamental que
exemple de cooperació entre institu- tori, s’observa el naixement d’un gran la població i l’Administració participin
cions, quelcom ben habitual, per altra nombre d’iniciatives liderades per la de manera conjunta en les decisions
banda, a l’Observatori del Paisatge de societat civil local, cada cop més dinà- que afecten la protecció, gestió i orde-
Catalunya, una entitat consorciada que mica i compromesa amb el seu territori, nació del paisatge.
duu a terme moltes de les activitats que també aposten per la qualitat del
gràcies a la generació de sinergies amb paisatge com a via per desenvolupar-lo, Així, cal entendre el present document
institucions d’àmbits diversos i tant i que no es poden obviar si es vol tenir com a una eina que posem a l’abast de
en el sector públic com en el privat. un panorama complet de la situació les administracions i la ciutadania per
Teníem clar de bell antuvi que així ha- actual. És per això que la present publi- tal de trobar-hi referents, idees, con-
via de ser i, de fet, aquest esperit queda cació esdevé un complement perfecte ceptes aplicables o adaptables a cada
clarament reflectit en la composició a la realitzada fa tres anys, aprofundeix realitat. Aquesta publicació representa
mixta dels nostres consells rector i en aquestes iniciatives sorgides de la un altre pas significatiu –però no sufi-
assessor. El paisatge és cosa de tots, de societat i se centra sobretot en el paper cient– per arribar a disposar d’una visió
l’Administració i de la societat civil. que poden tenir com a dinamitzadores més completa que en el futur permeti
dels territoris rurals. conèixer més de prop les iniciatives i
L’any 2014, l’Observatori editava les experiències més notables, tant les
el llibre La planificació del paisatge En aquest context, és especialment impulsades per les administracions
en l’àmbit local a Europa. Els casos oportú i convenient treure el nas a les com les liderades per la societat civil,
d’Alemanya, França, els Països Baixos, el experiències desplegades a Alemanya, i que aporti més respostes als reptes
Regne Unit, Suïssa i la regió de Valònia, a França, els Països Baixos, el Regne i a les preguntes que planen avui en
Bèlgica amb la col·laboració del Govern Unit, Itàlia, Eslovàquia i, perquè no, el camp de la gestió i l’ordenació del
d’Andorra. Una primera aproximació també a casa nostra, per tal d’esbrinar paisatge, tant a Catalunya, com a la
per conèixer més a fons les principals quines iniciatives impulsa la societat a resta d’Europa.
eines i experiències de planificació l’hora de conèixer i gestionar els seus
del paisatge en l’àmbit local existents paisatges i quines sinergies es generen
Paisatge, desenvolupament rural i ciutadania 7
Introducció
Introducció
Introducció
Des de l’aprovació del Conveni europeu del paisatge, l’octubre del
2000, els països signants han anat adaptant progressivament els
seus respectius marcs legals i institucionals per tal de donar res-
posta als principis d’aquest tractat. Les modificacions succeïdes en
aquests àmbits s’han produït a escala estatal, regional i local. Però
els principis del Conveni també han suposat un canvi en la manera
d’entendre el paisatge, al mateix temps que han redefinit el rol de
tots els actors territorials en la seva gestió i ordenació. El text dona
una gran importància a la participació ciutadana impulsada des de
l’administració. Però, a banda d’aquests processos “clàssics”, estan
apareixent arreu d’Europa nous projectes i iniciatives de paisatge
liderades per la societat civil –o en què aquesta n’és el pilar– i en
què, en canvi, l’administració té un rol més aviat d’interlocutor, de
suport o, fins i tot, de beneficiari. Aquest document fa un recull de
deu experiències ciutadanes de gestió del paisatge desenvolupades
en el continent europeu.
10 Paisatge, desenvolupament rural i ciutadaniaEl Conveni europeu del paisatge | Introducció
El Conveni
europeu del
paisatge
El Conveni europeu del paisatge ha identitat local, millorar la seva autoes- part inclou les fitxes de deu iniciatives
aportat una nova mirada holística sobre tima territorial i, en definitiva, caminar ciutadanes vers el paisatge en què la
el paisatge i que ha implicat tots els ni- vers una millor qualitat de vida. A societat civil té un paper molt destacat.
vells de la societat en la seva gestió i or- Catalunya en tenim mostres rellevants, Són projectes d’èxit sorgits en diverses
denació. Gràcies al Conveni, per primera com la Wikipedra o la Candidatura a realitats territorials d’Europa, però amb
vegada es posa per escrit la responsabi- Patrimoni de la UNESCO del Priorat- el comú denominador de ser resultat
litat que té tota la societat (administra- Montsant-Siurana –ambdues recollides d’una nova visió del paisatge. La publi-
ció pública, investigadors, societat civil, en el present document–. És també una cació es tanca amb una darrera part on
etc.) en la gestió, protecció i planificació evidència la visió del paisatge com a s’aporten un seguit de reflexions que
del paisatge. I fa un especial i innovador generador de riquesa i desenvolupa- permeten dibuixar aquells factors d’èxit
èmfasi en el rol de la ciutadania vers el ment local. dels projectes, així com aquells aspec-
paisatge, tant en el dret que té de gau- tes que cal continuar treballant per tal
dir-lo (i que sigui de qualitat) com en el La publicació s’estructura en tres parts. de garantir-ne la viabilitat futura i la
dret que té de ser part activa de la seva En aquesta primera es posa en context possible aplicació en altres territoris.
transformació i millora. En aquest nou la publicació en el marc del projecte
context, la societat civil ha pres part COL·LABORAxPAISATGE, i tot seguit
activa de la gestió i planificació del ter- se n’explica el contingut i els seus
ritori, sovint implicant-se en processos objectius principals. Seguidament
de participació ciutadana i concertació s’expliquen els criteris que s’han seguit
impulsats des de les diverses adminis- per escollir els projectes i es presenta
tracions públiques, però també liderant una breu descripció de les iniciati-
iniciatives pròpies. ves i experiències seleccionades, que
s’acompanya d’un mapa amb la seva
Així, han proliferat arreu d’Europa les localització geogràfica. Tanca aquesta
iniciatives ciutadanes que han vist en el primera part l’explicació de l’estructu-
paisatge i en els seus múltiples valors ra general de les fitxes que han servit
una oportunitat per reforçar la seva per descriure els projectes. La segona
Paisatge, desenvolupament rural i ciutadania 11El projecte de cooperació Col·labora x Paisatge | Introducció
Mapa dels Grups d’acció local
que participen en el projecte
Figura 1
ADRINOC (grup coordinador)
PNR Pyrénées Catalanes
Associació Leader de Ponent
Consorci Leader de Desenvolupament Rural del Camp
Consorci Intercomarcal d’Iniciatives Socioeconòmiques
Consorci per al Desenvolupament del Baix Ebre i Montsià
El projecte de
cooperació
Col·labora x
Paisatge
Aquesta publicació s’emmar- Seguint aquestes premisses, el projecte
ca dins el projecte de coopera- de cooperació COL·LABORAxPAISATGE
ció COL·LABORAxPAISATGE s’ha centrat en un dels elements més
“Desenvolupament rural a través del tangibles que configuren els paisatges
paisatge i la col·laboració ciutadana rurals de Catalunya: les construccions
(construccions de pedra seca)”, coordinat de pedra seca2. Els paisatges de la pedra
per l’Associació pel Desenvolupament seca, sovint poc valorats per la seva man-
Rural Integral de la Zona Nord-Oriental ca de monumentalitat en relació amb
de Catalunya (ADRINOC1) amb l’asses- altres elements patrimonials (esglésies,
sorament i el suport tècnic de l’Observa- castells, etc.), són resultat de la simbiosi
tori del Paisatge de Catalunya. entre les poblacions rurals i el seu entorn
i, per tant, no es poden concebre sense
Aquest projecte de cooperació és fruit la societat que hi viu. Per aquest motiu,
de l’aplicació de l’estratègia definida per des d’ADRINOC s’entén que, també en
ADRINOC per al període Leader 2014- el present, la implicació de la societat en
2020, en què el paisatge apareix com el coneixement, la gestió i la preservació
una línia transversal d’actuació. Com d’aquest paisatge ha de permetre desen-
tots els altres projectes que es desen- volupar eines i actuacions que generin
volupen en el marc de la metodologia un benefici en el patrimoni, alhora que
Leader, l’objectiu principal és afavorir el una activitat econòmica en el territori.
desenvolupament econòmic i social de
les àrees que en formen part. En aquest Així doncs, l’objectiu estratègic del pro-
sentit, les experiències de desenvolupa- jecte és donar valor a les construccions
ment rural empreses durant les darreres de pedra seca i el seu paisatge com a
dècades han demostrat que tenen més mitjà per fomentar el desenvolupament
èxit si es duen a terme a partir de la rural amb la col·laboració dels ciuta-
idiosincràsia de cada territori. dans i la societat civil.
12 Paisatge, desenvolupament rural i ciutadaniaEl projecte de cooperació Col·labora x Paisatge | Introducció
Aquest objectiu estratègic es desenvolu- En aquest projecte de cooperació, a
pa a través d’aquests objectius generals: part de l’Associació ADRINOC, hi estan 1
L’Associació per al Desenvolupament Rural
implicats altres grups d’acció local de de la Zona Nord-Oriental de Catalunya
1. Crear eines per facilitar l’accés a les Catalunya. Així, el projecte es desenvo- (ADRINOC) és una entitat sense ànim de
construccions de pedra seca. lupa en els territoris d’influència dels lucre creada per gestionar l’aplicació de la
metodologia LEADER en el seu àmbit ter-
cinc grups d’acció local de Catalunya
ritorial i que compta amb la representació
2. Reivindicar el patrimoni de pedra seca. següents: ADRINOC, Consorci Leader dels principals agents públics i privats del
Desenvolupament Rural del Camp, territori. És un dels 11 Grups d’Acció Local
3. Divulgar la tècnica constructiva de la Consorci per al Desenvolupament del (GAL) existents a Catalunya per al període
pedra seca i les oportunitats econò- Baix Ebre i Montsià, Associació Leader 2014-2020.
miques que genera per als territoris de Ponent i el Consorci Intercomarcal 2
Les construccions de pedra seca són
rurals. d’Iniciatives Socioeconòmiques Ribera elements arquitectònics populars construïts
d’Ebre – Terra Alta, que inclouen muni- únicament amb pedra, és a dir, sense l’ús
4. Afavorir el diàleg i la intercooperació cipis de vint comarques de Catalunya: de cap argamassa, morter o altre material
entre la societat civil i l’administració Alt Camp, Alt Empordà, Baix Camp, d’unió entre les diferents peces.
per afrontar projectes conjunts en Baix Ebre, Baix Penedès, Conca de
relació amb el paisatge i la pedra seca. Barberà, Garrigues, Garrotxa, Gironès,
Montsià, Osona, Pla de l’Estany, Pla
5. Comunicar i concedir valor al paisat- d’Urgell, Priorat, Ribera d’Ebre, Segrià,
ge com a element de dinamització Selva, Tarragonès, Terra Alta i Urgell.
dels territoris rurals.
Fora de Catalunya, a nivell europeu, el
El present document Paisatge, desen- projecte també té un soci francès, el
volupament rural i ciutadania. Bones Parc Naturel Régional des Pyrénées-
pràctiques de col·laboració ciutadana en la Catalanes.
gestió del paisatge a Europa correspon al
desenvolupament de l’objectiu número 4.
Paisatge, desenvolupament rural i ciutadania 13Continguts i estructura del document | Introducció
Localització de les iniciatives
analitzades i la seva àrea d’influència
Figura 2
1 Wikipedra
2 Plateforme des Observatoires Photographiques du Paysage de Bretagne (POPP)
3 Intangible Search. Inventario del Patrimonio Immaterialle delle Regione Alpine
4 KLEKs Das KulturLandschafts-Wiki
5 Candidatura Priorat-Montsant-Siurana a Patrimoni Mundial de la UNESCO
6 Areas of Inspiration
7 Terre de Liens
8 Incredible Edible
9 Adotta un Terrazzamento. Sostieni la montagna del Canale di Brenta
10 Landschapsbeheer Flevoland
Continguts
i estructura
del document
El document Paisatge, desenvolupament Per a l’elaboració d’aquesta publicació, europeus, per això s’han escollit pro-
rural i ciutadania. Bones pràctiques de col- el criteri de base del qual s’ha partit ha jectes de set països diferents. Les seves
laboració ciutadana en la gestió del paisat- estat la cerca d’iniciatives ciutadanes diferents històries han marcat el grau de
ge a Europa fa una selecció de deu bones que actualment estiguin actives i mobilització i iniciativa de les societats
pràctiques de col·laboració ciutadana que no siguin accions puntuals. Es civils vers el territori. Apareixen projec-
en la gestió i ordenació del paisatge que presenten, doncs, iniciatives que tenen tes de l’Europa mediterrània, de l’Euro-
s’estan duent a terme a nivell europeu. una trajectòria temporal més o menys pa occidental i de l’Europa de l’est. Per
llarga, però que en definitiva han estat últim, l’altre criteri que s’ha seguit ha
Els objectius d’aquest document són: concebudes perquè romanguin en el estat el d’incloure projectes amb camps
temps. D’altra banda, s’han buscat d’actuació de diferents escales. Per
• Conèixer algunes de les iniciatives ciu- projectes innovadors ja sigui per les això, tant hi ha projectes d’àmbit local
tadanes d’èxit que s’estan impulsant ar- eines que utilitzen, per l’enfocament com d’àmbit regional i estatal.
reu d’Europa vers la gestió del paisatge que fan del paisatge o pel seu sistema
o que tenen el paisatge com a mecanis- organitzatiu. Per tant, no s’han tingut El recull consta de deu fitxes i en
me de desenvolupament territorial. en compte aquelles experiències de cadascuna s’hi descriu una inicia-
participació ciutadana desenvolupades tiva ciutadana o un projecte en què
• Aportar noves idees i eines per al a l’entorn de l’elaboració de documents la societat civil hi té un paper molt
desenvolupament de futurs projectes i lleis impulsades des de l’administració, destacat. Es comença amb una ini-
relacionats amb el paisatge basats en ja que són experiències útils però de les ciativa desenvolupada a Catalunya:
la generació de sinergies entre la soci- quals la societat civil, malgrat tenir un la Wikipedra, l’inventari participatiu
etat civil i l’administració, en especial rol important, no és la impulsora. D’altra de la pedra seca 2.0 impulsat des de
en entorns rurals. banda, tampoc s’han tingut en compte l’Observatori del Paisatge de Catalunya
aquells moviments socials de salvaguar- en col·laboració amb l’Associació Drac
• Contribuir a l’intercanvi d’experièn- da d’espècies, patrimoni o paisatges. Verd de Sitges. La segona iniciativa
cies amb altres territoris europeus en que es presenta és la Plateforme des
relació amb bones pràctiques ciutada- A nivell territorial s’ha cercat la repre- Observatoires Photographiques du
nes vers el paisatge. sentativitat del màxim de contextos Paysage de Bretagne, sorgida a la regió
14 Paisatge, desenvolupament rural i ciutadaniaPaïsos
Baixos
10
Regne
Unit
8
Alemanya
4 6
Eslovàquia
2
Suïssa
França
7
3
9
Itàlia
1
5
Espanya
de la Bretanya francesa, i vol oferir una els artistes, vol contribuir al desenvo- bàsiques del projecte: nom del projecte,
infraestructura en línia que posi al ma- lupament local dels territoris rurals regió i país d’origen, àmbit geogràfic
teix nivell els observatoris fotogràfics d’Eslovàquia, Rússia i el Kazakhstan. d’aplicació, data d’inici del projecte,
professionals i els observatoris foto- Tot seguit es presenta Terre de Liens, els seus impulsors i la seva pàgina web.
gràfics participatius d’aquesta regió. La un projecte francès que, a través de En el primer apartat es descriuen les
següent fitxa descriu el projecte italià les seves federacions regionals, vetlla línies generals del projecte i tot seguit
Intangible Search, un inventari que, per la recuperació de terres agrícoles se n’explica l’origen. A continuació es
a través de la participació ciutadana, a tot França. Al Regne Unit, hi ha la presenten els objectius principals. La se-
cataloga el patrimoni immaterial de iniciativa Incredible Edible, que amb güent secció és la part central de la fitxa
les regions dels Alps italians i suïssos. gran èxit ha conreat fruites, verdures i i és allà on es descriu com es vehicula la
A continuació es presenta el sistema hortalisses en els espais públics de la implicació ciutadana de cada projecte.
d’informació geogràfica KLEKs, un ciutat de Todmorden perquè aquestes Els resultats obtinguts de la tasca de
projecte alemany que gràcies també a siguin compartides per tota la pobla- la ciutadania i dels organismes que hi
la participació ciutadana està generant ció. La següent fitxa ens porta de nou donen suport s’expliquen seguidament,
una base de dades geolocalitzades fins a Itàlia, on el projecte Adotta un en l’apartat de resultats. Per tancar la
dels múltiples elements que formen el Terrazzamento nel Canale di Brenta descripció dels projectes hi ha un espai
paisatge cultural alemany. Després es cerca la recuperació d’antigues terras- dedicat a presentar altres sinergies que
descriu la candidatura de la UNESCO ses agrícoles de la muntanya del canal s’han generat gràcies a la iniciativa
Priorat-Montsant-Siurana a Patrimoni del riu Brenta. Finalment, a Holanda (principalment aplicacions i potenci-
Mundial de la Humanitat, experiència hi ha l’organització Landschapsbeheer alitats presents i futures en la gestió,
d’implicació ciutadana per excel·lència Flevoland, la fitxa de la qual ens permet planificació i/o ordenació del paisatge).
en què el paisatge s’ha vist com una visualitzar la capacitat d’organització Finalment s’assenyalen quines han estat
font de riquesa per al territori. La del voluntariat per emprendre projectes les fonts consultades i els documents que
següent iniciativa és la xarxa Areas de millora del paisatge i l’entorn. permeten ampliar la informació aportada
of Inspiration, un seguit de trobades sobre cadascuna de les iniciatives.
que, mitjançant l’art, el paisatge i els Les fitxes s’estructuren en set apartats,
intercanvis entre la població local i precedits d’un quadre amb les dades
Paisatge, desenvolupament rural i ciutadania 15Iniciatives
Iniciativa
Wikipedra
Figura 3 | Barraca en el Massís del Montgrí | © Observatori del Paisatge de Catalunya.
País/regió:
Catalunya (Espanya)
Àmbit d’aplicació:
Catalunya i 85 municipis francesos de
les mancomunitats Conflent-Canigó,
Pirineus-Cerdanya i Capcir-Alt
Conflent França
PNR Pyrénées Zona d’aplicació de la Wikipedra
Inici: Catalanes
Any 2011
Impulsors:
Observatori del Paisatge de
Catalunya en col·laboració amb Catalunya
l’associació Drac Verd
Espanya
Web:
wikipedra.catpaisatge.net
Descripció Drac Verd de Sitges per tal d’inventa- • Crear una eina de consulta 2.0 del
riar el patrimoni de la pedra seca de patrimoni de la pedra seca.
La Wikipedra és un projecte de ca- Catalunya. L’inventari va néixer amb
talogació ciutadana via internet que la voluntat de créixer exclusivament • Contribuir al coneixement i la preser-
permet a qualsevol persona introduir a través de la participació ciutadana i vació de les construccions de pedra
la localització, descripció i imatge de de recollir la localització i les carac- seca.
les barraques, cabanes o orris de pedra terístiques d’aquestes construccions.
seca de Catalunya i, des del 2016, tam- El web es va iniciar amb l’aportació de • Generar informació útil per als
bé dels 85 municipis de la Catalunya l’inventari de 4.500 barraques que ja estudiosos de la pedra seca i per al
Nord adscrits al projecte, gràcies a la havia realitzat l’associació Drac Verd desenvolupament d’iniciatives en
col·laboració establerta amb el Parc na- de Sitges. àmbits diversos.
turel régional des Pyrénées catalanes.
Aquest mateix portal web permet la
consulta de les construccions de pedra Objectius Implicació ciutadana
seca que ja han estat introduïdes.
Els objectius de la Wikipedra són: Qualsevol persona que passejant pel
territori troba una nova barraca, cabana
Origen • Inventariar les barraques, les cabanes o orri de pedra seca pot catalogar-lo
i els orris de pedra seca a través de la omplint la fitxa que hi ha al web (vegeu
El va crear l’any 2011 l’Observatori del participació ciutadana. la figura 4). En aquestes fitxes la persona
Paisatge a iniciativa de l’associació ha d’introduir les dades generals (data
18 Paisatge, desenvolupament rural i ciutadaniaWikipedra | Iniciatives
de visita, nom, telèfon i correu electrò- tradicional, la Wikipedra ofereix una pedra seca, concentrades sobretot a
nic) i de localització (coordenades i alti- descripció de cadascuna de les opcions a les comarques del Bages, l’Alt Camp, el
tud) i, a continuació, les dades tècniques triar. Per completar la fitxa de la barraca Baix Penedès, l’Alt Penedès, el Moianès
sobre el tipus de construcció. En aquest o cabana trobada s’ha d’introduir un i el Garraf. El nombre de persones i en-
punt, la Wikipedra facilita la tasca al mínim d’una fotografia, i hi ha l’op- titats col·laboradores és de més de 200.
ció d’introduir un croquis. Finalment,
també es pot aportar una descripció i Totes aquestes aportacions es visu-
altres comentaris. Un element clau és alitzen a través d’un mapa interac-
La Wikipedra és un inventari la introducció de les coordenades, que tiu (vegeu la figura 5) que permet a
permeten geolocalitzar les construccions qualsevol persona consultar lliurement
col·lectiu que permet de pedra seca i d’aquesta manera fer-les la localització de les construccions
catalogar barraques de accessibles als usuaris que consultin la de pedra seca inventariades. Com a
pedra seca Wikipedra. Un cop introduïdes les dades, cartografia de base la Wikipedra ofereix
aquestes són revisades per membres de la visualització d’una ortofoto o d’un
l’associació Drac Verd de Sitges i, si són mapa topogràfic i permet veure també
correctes, en poc dies ja formen part de els límits de les unitats de paisatge, les
col·laborador oferint diverses opcions l’inventari col·lectiu de la Wikipedra. comarques i els municipis. Però, a més,
a l’hora de designar la tipologia de la Wikipedra també té l’opció de visua-
construcció, la forma, el tipus de coberta litzar, si es vol, dos mapes temàtics: un
o cúpula, l’estat de conservació i el tipus Resultats que permet saber per rangs el nombre
de porta. Atès que per designar la tipolo- de barraques i cabanes presents en cada
gia de determinats elements es requereix La Wikipedra ha inventariat fins al unitat del paisatge (vegeu la figura 6)
un mínim coneixement en arquitectura dia d’avui més de 15.000 barraques de i un altre que permet saber el nombre
Figura 5 | Visualització
inicial del mapa interactiu
Wikipedra. En groc la
localització i nombre de
barraques, cabanes i orris
de pedra seca.
Figura 4 | Finestra per
omplir la fitxa d’una
barraca o cabana trobada.
Figura 6 | Zoom sobre el mapa temàtic que mostra el nombre de barraques per unitat el paisatge. Figura 7 | Detall de la localització de barraques i cabanes en un sector de la Garrotxa d’Empordà.
Paisatge, desenvolupament rural i ciutadania 19Wikipedra | Iniciatives
de barraques i cabanes presents en els aporten una petita descripció de la Incorporació de les dades de la
municipis catalans i de la Cerdanya construcció identificada que permet a Wikipedra en el SIG intern del
francesa. El web també permet con- l’usuari de la Wikipedra obtenir infor- Departament de Cultura de la
sultar la ubicació i el contingut de mació addicional. Generalitat de Catalunya.
totes les barraques o cabanes amb el
geoservei en línia WFS (Web Feature Aquest SIG es consulta a l’hora d’in-
Service és un servei web estàndard per Altres sinergies formar de nous projectes, la qual cosa
publicar cartografia a internet a través implica que, gràcies a les dades apor-
d’un navegador o des d’una aplicació La construcció diària de la Wikipedra tades periòdicament per la Wikipedra,
que permeti la connexió a WFS). mobilitza la ciutadania a l’entorn d’un les construccions de pedra seca són
patrimoni tradicionalment poc valorat tingudes en compte pels tècnics del
Clicant sobre una de les barraques pel seu caràcter popular i per la seva Departament de Cultura. Tot i que la
geolocalitzades en el visor cartogràfic falta de monumentalitat. En aquest seva incorporació en el SIG intern del
qualsevol usuari de la Wikipedra pot sentit, la Wikipedra ha contribuït a Departament de Cultura no és una
dos elements clau. D’una banda, les garantia per a la seva protecció, és un
persones interessades en la pedra seca pas endavant per fer-les més visibles, ja
han trobat en la Wikipedra una forma que moltes de les barraques i cabanes
de materialitzar la seva voluntat de de pedra seca fins ara no constaven en
La Wikipedra ha donar valor a aquest patrimoni. D’altra cap inventari o catàleg de béns.
inventariat més de 15.000 banda, facilita que aquells ciutadans
barraques de pedra seca que en un primer moment desconeixi-
en la rellevància de les construccions Incorporació de les dades de la
de pedra seca en el territori català i de Wikipedra al Sistema d’Informació
la Catalunya Nord puguin accedir d’una Geogràfica de Parcel·les Agrícoles
accedir a la fitxa creada per la perso- manera senzilla a la seva localització i (SIGPAC).
na que prèviament ha identificat la les seves característiques.
construcció sobre el terreny. Les fitxes El Departament d’Agricultura,
de cada barraca, cabana o orri consti- Atesa la seva exhaustivitat, la Ramaderia, Pesca i Alimentació, en
tueixen un veritable recull de coneixe- Wikipedra és una bona base de dades a virtut del Reial decret 1078/2014, ha
ment sobre aquestes construccions en tenir en compte a l’hora d’implemen- incorporat les barraques de pedra
el territori català i nord-català, perquè, tar polítiques i accions de preservació, seca que es troben en perfecte estat
a banda de la informació bàsica sobre planificació i gestió dels paisatges de la de conservació com un element del
la seva localització (municipi, unitat de pedra seca. En aquest sentit, tot i que paisatge. En aquest sentit, les dades de
paisatge i coordenades), també apareix encara resta un llarg camí per recór- la localització i estat de conservació
informació detallada relacionada amb rer, la base de dades que ha generat la s’han obtingut de la Wikipedra, que des
la construcció. A més, com que la Wikipedra ja l’han començat a utilitzar d’aquest moment, cada any facilita al
mateixa Wikipedra ofereix un seguit diferents administracions públiques en Departament d’Agricultura les fitxes
d’opcions a escollir per a la identifica- diverses etapes de la presa de decisió de les noves barraques identificades.
ció de les diferents característiques de territorial. Com a resultat d’aquesta incorporació,
la construcció, tota aquesta informació les dades de la Wikipedra són utilit-
està estandarditzada. D’altra banda, A continuació es presenten algunes zades pel servei de control d’ajuts i
bona part dels col·laboradors també d’aquestes iniciatives: pagament de la PAC en el moment
Els paisatges de la pedra seca
Les construccions de pedra seca són elements arquitec-
tònics populars construïts únicament amb pedra, és a
dir, sense l’ús de cap argamassa, morter o altre material
d’unió entre les diferents peces. Així doncs, l’encaix de
les pedres es fa pel seu propi pes. La construcció amb
pedra seca s’ha fet amb materials locals sovint extrets
dels propis camps de conreus, cosa que ha fet que estigui
plenament integrada en el paisatge.
La tècnica de la pedra seca, al llarg de la història, ha
estat utilitzada per nombroses cultures d’arreu del món,
que li han donat usos diferents en funció del context. A
Catalunya, les construccions de pedra seca han estat i són
Figura 8 | © Wikipedra.
encara un dels principals elements estructuradors dels
paisatges rurals.
20 Paisatge, desenvolupament rural i ciutadaniaWikipedra | Iniciatives
d’atorgar les subvencions de la política
agrària comuna (PAC). La incorpora-
ció d’aquestes construccions com a
elements del paisatge vol dir que en les
superfícies on es localitzen es podran
considerar com a admissibles a efectes
de pagament dels ajuts del Reglament
(UE) 1307/2013, amb el compromís
que l’agricultor les mantingui en un
bon estat d’acord amb les normes de
condicionalitat definides al Reial decret
1078/2014.
Incorporació de les dades de la
Wikipedra en els Mapes de Patrimoni
Cultural elaborats per la Diputació de
Barcelona.
Aquests mapes tenen per objecte la re-
collida exhaustiva de dades sobre el pa-
trimoni cultural i natural d’un municipi
concret i la seva valoració, de manera
que es permet establir mesures per a la
seva protecció i conservació, així com
la planificació de la seva rendibilització
social. La informació de la Wikipedra és
presa en consideració en el moment de
la confecció dels mapes municipals.
App Pedra Seca.
En el marc del projecte de cooperació
COL·LABORAxPAISATGE (que té per
objectiu donar valor als paisatges de
pedra seca com a mitjà per fomentar
el desenvolupament rural amb la col- Figures 9 i 10 | Col·laboradors de la Wikipedra agafant dades sobre el terreny | © Observatori del Paisatge de Catalunya / © Associació Drac Verd de Sitges.
laboració de la societat civil), durant
l’any 2017 es crearà una aplicació mòbil
que permetrà catalogar in situ les barra-
ques de pedra seca així com ampliar
l’inventari a altres construccions crea-
des amb la mateixa tècnica constructi-
va (forns, murs i construccions d’aigua).
Fonts d’informació notapremsavw/292867/ca/wikipedra- construccions de pedra seca, un valor
lenciclopedia-collaborativa-pedra- afegit per al territori”. 10,13, 14 i 19
• Wikipedra: wikipedra.catpaisatge.net seca-samplia-catalunya-nord.do d’octubre de 2016.
[consulta: 31.1.2017].
• Dossier Paisatges de la pedra seca: • Frau, Christelle; Casasayas, Séverine
www.catpaisatge.net/dossiers/pedra_ • Pedraseca.net. Recull, localització i (coord.) (2014). Pierre Sèche des
seca/cat/index.php descripció d’estructures de pedra en Pyrénées Catalanes Découvrir et bâtir:
sec a la Vall de Camprodon: www. Pedra Seca del Pirineu Català Descobrir
• Generalitat de Catalunya (2016). La pedraseca.net/index.html i construir. [S.l.]: Parc naturel régional
wikipedra, l’enciclopèdia col·laborativa des Pyrénées catalanes. Disponible
de la pedra seca, s’amplia a la • Costa, Roger (2016). Ponència “La a: www.catpaisatge.net/docs/
Catalunya Nord. Comunicat de premsa protecció del patrimoni de la pedra CAHIER-pierre-seche-2014_WEB.pdf
del 13 de maig de 2016. Disponible a: seca a nivell local: instruments [consulta: 31.1.2017].
premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/ legals”, dins les jornades “Les
Paisatge, desenvolupament rural i ciutadania 21Figura 11 | Carretera departamental D103 al seu pas pel municipi de Plemy (departament de Côtes d’Armor) | © OPP SCOT du Pays de Saint-Brieuc – Fabienne MORDELLET – 2013.
Iniciativa
Plateforme des Observatoires
Photographiques du Paysage
de Bretagne (POPP)
País/regió:
Bretanya (França)
Àmbit d’aplicació:
Bretanya francesa
Inici:
Any 2017 (inici de la gestació del
projecte l’any 2011) Zona d’aplicació de la POPP
Impulsors:
Universitat de Rennes, DREAL de la
Bretanya i regió de la Bretanya
La Bretanya
Web:
popp.applis-bretagne.fr País de Loira
França
Descripció d’Armorique), d’administracions supra- un major aprofitament a les sèries
municipals com el Pays Saint Brieuc, fotogràfiques elaborades fins llavors.
La Plateforme des Observatoires del Consell d’Arquitectura, d’Urbanis- La manca d’una metodologia per a
Photographiques du Paysage de me i de Medi Ambient de Côtes d’Armor l’explotació dels diversos observatoris
Bretagne (d’ara endavant POPP) és i l’observatori de l’empresa executora fotogràfics de la regió ha frenat l’ús
una plataforma 2.0 que geolocalitza i de la línia del TGV, Eiffage LGV. La pla- d’aquestes sèries fotogràfiques; és per
permet la consulta dels arxius foto- taforma està gestionada per la universi- això que es va creure necessari establir
gràfics dels observatoris fotogràfics tat de Rennes, el Conseil Régional de una plataforma on es poguessin con-
locals presents a la regió de la Bretanya la Bretagne i la Direction Régionale de sultar els arxius complets de tots els
francesa. Les sèries fotogràfiques dels l’Environnement, de l’Aménagement et observatoris fotogràfics de la regió.
observatoris fotogràfics apareixen du Logement (DREAL) de la Bretagne.
representades sobre un mapa interac- Està previst que entri en ple funciona-
tiu que en permet una fàcil consulta. ment l’any 2017. Objectius
Aquesta plataforma inclou tant els ano-
menats observatoris fotogràfics locals Els objectius de la POPP són:
estàndards com els participatius (les Origen
sèries fotogràfiques han estat realit- • Facilitar la difusió i explotació de la
zades pels ciutadans). Fins al moment L’origen d’aquesta iniciativa es remunta base de dades fotogràfica a través de
inclou els observatoris fotogràfics de a l’any 2011, quan, vint anys després la seva posada a la xarxa.
dos dels parcs naturals regionals de la de la creació dels primers observatoris
Bretanya (el del Golfe du Morbihan i el fotogràfics, es va veure necessari donar • Explotar els observatoris fotogràfics.
22 Paisatge, desenvolupament rural i ciutadaniaPlateforme des Observatoires Photographiques du Paysage de Bretagne (POPP) | Iniciatives
• Compartir els mitjans tècnics. comporta que estiguin més mancats de posa a disposició dels observatoris. Un
recursos tècnics i econòmics. element fonamental d’aquesta fitxa és
• Mantenir vius els observatoris fo- que demana la classificació de la sèrie
togràfics (i fer d’intermediari entre Així doncs, quan un observatori fotogràfica en funció de la temàtica/
l’escala local i la nacional). fotogràfic vulgui integrar el seu fons fo- problemàtica del paisatge que tracta i
togràfic a la plataforma, haurà d’omplir proposa diversos tipus de temàtiques
• Crear un marc comú per als observa- la fitxa estàndard que la plataforma que l’usuari ha d’escollir; per exemple,
toris fotogràfics participatius.
Implicació ciutadana
La participació ciutadana es vehicula
a través dels observatoris participa-
tius presents a la regió de la Bretanya.
La POPP no és, doncs, una iniciativa
ciutadana per se, sinó que ofereix un
marc propici per a la permanència i
el desenvolupament d’observatoris
fotogràfics participatius. La POPP ho
fa d’entrada posant al mateix nivell els
observatoris fotogràfics estàndards i els
La POPP és una plataforma
que agrupa els arxius
d’imatges dels observatoris
fotogràfics de la regió de la
Bretanya francesa
observatoris fotogràfics participatius.
En aquesta plataforma interactiva les
dues tipologies d’observatori fotogrà-
fic disposen dels mateixos recursos
tècnics per a la seva difusió, cosa que
representa un fort benefici sobretot
per als observatoris participatius, atès Figures 12, 13, 14 i 15 | Fotografies del municipi bretó de Cesson-Sévigné. De dalt a baix, anys 2004, 2014,
2015 i 2016. Font: POPP; OPP-ERE-LGV | © Pierre Lebrun / © Anne-Laure Bethe (EIFFAGE).
que el seu caràcter voluntarista sovint
Els observatoris fotogràfics del paisatge
Els observatoris fotogràfics del paisatge són uns fons de sèries iniciativa de la Mission Paysage del Ministeri de Medi Ambient.
fotogràfiques que han estat preses en un indret concret amb Aquest observatori està compost de 19 observatoris fotogrà-
un interval de temps regular. Es basen en un principi tan senzill fics repartits al llarg de la geografia francesa i segueixen un
com el de fotografiar un mateix punt del paisatge durant perío- mateix protocol.
des de temps concrets. Generalment es fotografia un paisatge
contemporani i es torna a fotografiar en els anys successius. La creació de l’Observatori Fotogràfic Nacional del Paisatge ha
Un element imprescindible és fer la foto sempre des del mateix impulsat que paral·lelament s’hagin creat múltiples obser-
punt geogràfic i amb el mateix enquadrament. En ocasions, vatoris fotogràfics locals en el conjunt del territori francès.
però, la primera imatge no és una fotografia contemporània Aquest tipus d’observatoris sovint apareixen per iniciativa
sinó una postal o una fotografia antiga, i a partir d’aquesta es d’una institució, com un parc natural regional o un sindicat
realitzen les fotografies actuals des del mateix punt on va ser mixt. Alguns d’aquests observatoris incorporen en alguna
presa l’antiga. etapa de la seva elaboració la iniciativa ciutadana i, en altres
ocasions, opten per establir de manera paral·lela els anome-
Els observatoris fotogràfics van néixer a França l’any 1991 amb nats observatoris participatius (basats exclusivament en la
la creació de l’Observatori Fotogràfic Nacional del Paisatge, a participació ciutadana).
Paisatge, desenvolupament rural i ciutadania 23Plateforme des Observatoires Photographiques du Paysage de Bretagne (POPP) | Iniciatives
si es tracta de dinàmiques agrícoles de les sèries fotogràfiques, especial- en el marc dels observatoris fotogràfics.
o de la integració de la línia del TGV ment dels observatoris participatius, I és que cal tenir en compte que fins fa
en el paisatge, entre d’altres. També els quals, per una manca d’exhaustivi- pocs anys part important de les foto-
proposa diverses tipologies de paisatge tat en la seva realització, en ocasions grafies eren preses en format analògic i,
a escollir; per exemple, si es tracta d’un estan mancats d’informació. Per tant, per tant, eren uns arxius que, si bé han
paisatge de vall, urbà, litoral, etc. Un al- la creació d’aquesta fitxa pot impulsar
tre element fonamental en el procés de l’aparició de nous observatoris partici-
creació de la fitxa és que la plataforma patius perquè dona pautes d’observació
demana descriure quina era la intenció del paisatge i les seves dinàmiques a La POPP ofereix un marc
del fotògraf en el moment de fer la fo- ciutadans no experts en la matèria.
tografia i una descripció dels elements
idoni per al desenvolupament
del paisatge a primera vista. Finalment Finalment, la plataforma permet als d’observatoris fotogràfics
es demana descriure els canvis ob- ciutadans que la consulten escriure participatius
servats en relació amb la fotografia comentaris sobre les sèries fotogràfi-
anterior i en relació amb el conjunt de ques pujades a la plataforma. Aquesta
la sèrie (vegeu les figures 19 i 20). Tots possibilitat de comentar les imatges,
aquests requeriments de la fitxa són de que avui en dia pot no semblar un estat sempre públics, no eren de fàcil
gran interès per a una millor explotació element innovador, de fet sí que ho és accés. Quan aquestes fotografies s’han
pres ja en format digital, tampoc això
ha estat garantia d’una major dispo-
nibilitat per al públic, la qual depenia
Figura 16 | Selecció
d’una sèrie fotogràfica.
de la iniciativa de cada observatori.
Malgrat que cada cop són més els ob-
servatoris fotogràfics digitals, aquests
no sempre permeten els comentaris
Figura 17 | Visualització dels ciutadans.
inicial de la POPP Bretagne.
Figura 18 | Captura de pantalla de la sèrie fotogràfica
localitzada al municipi de Saint Pierre Quiberon tal
com apareix a la POPP | © David Lédan (autor de les
imatges que apreixen en la captura de pantalla).
Figura 20 | Taula dels
canvis succeïts en el
paisatge respecte a la
fotografia precedent
i en relació amb el
conjunt de la sèrie.
Figura 19 | Descripció dels elements del paisatge identificats.
24 Paisatge, desenvolupament rural i ciutadaniaPlateforme des Observatoires Photographiques du Paysage de Bretagne (POPP) | Iniciatives
Resultats Un cop es clica sobre la sèrie fotogrà- enllà de l’assoliment dels seus propis
fica que es vol consultar, s’obre la seva objectius immediats, tot i que el seu
El resultat final d’aquesta iniciativa, fitxa (vegeu les figures 18, 19 i 20). És potencial, sobretot en la utilització
fins avui, és un mapa interactiu on apa- una fitxa prèviament omplerta pels pluridisciplinària de la informació ge-
reixen un seguit d’icones amb la imatge respectius observatoris i que conté els nerada, és molt gran (suport en la presa
d’una càmera fotogràfica que represen- mateixos camps independentment de de decisions i en l’avaluació de políti-
ten la localització de les sèries fotogrà- si la sèrie prové d’un observatori estàn- ques públiques, generació d’informació
fiques. Utilitzant el negre i el blau en dard o d’un observatori participatiu. La turística, utilitats en l’àmbit educatiu,
la representació de les icones, es pot informació continguda en les fitxes així etc.). Per altra banda, la seva simple
distingir si es consulten les sèries foto- com les fotografies es poden exportar, creació ja suposa un pas endavant a
gràfiques d’un observatori estàndard o de manera que qualsevol persona en l’hora de compartir recursos tècnics i,
d’un observatori participatiu. pot disposar. També es pot descarregar evidentment, també facilita l’aprofita-
la fitxa amb les dades tècniques de la ment d’aquests fons fotogràfics per part
La selecció d’una sèrie fotogràfica es presa de la imatge. dels diversos actors del territori. Però,
pot dur a terme clicant sobre el mapa en relació amb la mobilització ciutada-
(vegeu la figura 16) o bé fent una recerca na vers el paisatge, resta per veure si
avançada que ens permeti escollir sèries Altres sinergies aquesta plataforma acabarà propiciant
fotogràfiques en funció de diversos l’esperada creació de més observatoris
criteris, com la divisió administrativa Com que aquest projecte es troba en fotogràfics participatius.
(departament o municipis), l’observatori la seva fase inicial, resta per veure la
fotogràfic o la tipologia de paisatge. seva capacitat de generar sinergies més
Tipologies d’observatoris fotogràfics del paisatge
Es poden distingir dues tipologies d’observatoris locals: renovació idèntica de les fotografies –amb una periodicitat
els estàndards (en els quals un element fonamental de la preestablerta– i ser un arxiu públic.
metodologia és la presa de fotografies per professionals) i
els participatius, en què les sèries fotogràfiques són preses a Tenint en compte les diferents característiques que presenten
iniciativa dels ciutadans. cadascun dels observatoris fotogràfics, els seus objectius no
són exactament els mateixos, però com a mínim sí que en
Pel que fa a la metodologia adoptada, existeixen tres vies: uti- comparteixen quatre de bàsics:
litzar el protocol de l’Observatori Fotogràfic Nacional, establir
una metodologia local o bé crear una metodologia mixta entre • Construir una base de dades fotogràfica sobre el paisatge.
l’establerta per l’Observatori Nacional i una metodologia local. • Fer un seguiment de les dinàmiques dels paisatges.
• Sensibilitzar els actors del territori i la població sobre les
Els observatoris fotogràfics presenten múltiples especifici- dinàmiques del paisatge.
tats pròpies depenent de si són nacionals o locals, de l’àrea • Avaluar les polítiques públiques de paisatge actuals i futures.
geogràfica que abracen, de la metodologia que adopten, del
seu origen (creats en el si d’un parc natural, a partir de la cons- Aquest darrer objectiu segurament és el de més difícil conse-
trucció d’alguna infraestructura o d’altres casuístiques), etc. cució, tot i que comencen a aparèixer alguns exemples en què
No obstant, tots es basen en tres principis: elaborar un fons de les sèries fotogràfiques s’han utilitzat per a una millor concer-
fotografies de paisatge sobre el terreny, emprendre una tació de les polítiques territorials a definir.
Fonts d’informació • Guittet, Caroline & Le Dû-Blayo, naturels régionaux de France.
Laurence (2015). “Vers une meilleure Disponible a: en.calameo.com/
• Plateforme des Observatoires intégration des Observatoires read/00003402476d563172f7c
Photographiques de la Bretagne: Photographiques du Paysage (OPP) [consulta: 12.01.2017].
popp.applis-bretagne.fr dans la gouvernance territoriale :
de l’OPP des experts à l’OPP des • Observatoire photographique ERE
• Le Dû Blayo, Laurence (2014). habitants ?”, Belgeo, núm. 3. [En línia] LGV: www.ere-lgv-bpl.com/home/
Plateforme régionale d’Observatoires belgeo.revues.org/17585 [consulta: observatoire/opp/quest-ce-quun-
Photographiques du Paysage : un 12.01.2016]. observatoire-photo.html
projet pilote en Bretagne. [Rapport de
recherche] UMR 6590 : ESO. 2012. • Sanaa, Nicolas; Moutet, Philippe • Terra la photothèque. Observatoire
Disponible a: hal.archives-ouvertes. (2015). Étude sur les observatoires Photographique National du Paysage:
fr/hal-01076660/document [consulta: photographiques du paysage dans terra.developpement-durable.gouv.fr/
12.01.2017]. les PNR. París: Fédération des Parcs observatoire-photo-paysage/home/
Paisatge, desenvolupament rural i ciutadania 25También puede leer
