GUIA PRÀCTICA AMB RECOMANACIONS D'ACTUACIÓ PER ALS CENTRES EDUCATIUS EN ELS CASOS D'ALUMNES AMB TDAH - Trastorn per Dèficit d'Atenció amb o sense ...
←
→
Transcripción del contenido de la página
Si su navegador no muestra la página correctamente, lea el contenido de la página a continuación
GUIA PRÀCTICA AMB
RECOMANACIONS D’ACTUACIÓ
PER ALS CENTRES EDUCATIUS EN
ELS CASOS D’ALUMNES AMB TDAH
Trastorn per Dèficit d’Atenció amb o sense Hiperactivitat
Federación Espanyola de Asociaciones
Para la ayuda al Déficit de Atención e
Hiperactividad
1GUIA PRÀCTICA AMB RECOMANACIONS
D’ACTUACIÓ PER ALS CENTRES EDUCATIUS EN
ELS CASOS D’ALUMNES AMB TDAH
Trastorn per Dèficit d’Atenció amb o sense Hiperactivitat
Elaborat per: STILL. Associació Balear de Pares de Nins amb TDAH.
Direcció i supervisió: Esther Ureña Morales. Psicòloga i coordinadora d’STILL
Agraïments: STILL agraeix la col·laboració de Paloma Fajardo Calvo (psicòloga d’STILL),
Beatriz Mena Pujol (psicopedagoga i mestra d'educació especial. Fundació ADANA),
Vicenç Nicolau (pedagog i orientador escolar d'EOEP de Palma ) i d’Estefania Cano Ribas
(psicòloga col·laboradora d’STILL).
Revisat i aprovat per: Servei d'Innovació de la Conselleria d'Educació i Cultura del Govern de
les Illes Balears.
Recomana la seva aplicació: Dr. Oriol Lafau Marchena. Psiquiatre i coordinador dispositius
salut mental infanto-juvenil de Balears.
Aquest projecte s'ha pogut dur a terme gràcies al suport del Govern de les Illes Balears.
ASOCIACIÓN STILL
C/ Ramon Berenguer III, 5, baixos. 07003 – Palma de Mallorca.
Telfs.: 971.498.667 – 699.779.449
stilltdah@yahoo.es – www.still-tdah.com
© Reservats tots els drets. Està prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol mitjà o
procediment, compresos la impressió, la reprografia, el microfilm, el tractament informàtic o qualsevol altre sistema, així
com la distribució d’exemplars mitjançant lloguer i préstec, sense l’autorització escrita de l’autor o dels límits que
autoritzi la Llei de Propietat Intel·lectual*1(Annexos).
2ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ......................................................................................................................... 5
1.1. Objectius ........................................................................................................................... 6
1.2. Què és el TDAH? .............................................................................................................. 6
1.3. Les funcions executives .................................................................................................... 7
2. ACTUACIONS GENERALS DAVANT DE L'ALUMNAT AMB TDAH .................................... 10
2.1. Què cal fer quan el professor detecta en un alumne els símptomes del TDAH.............. 11
2.1.1. Com cal informar als pares dels problemes a l'aula ............................................. 11
2.1.1.1. A quin professional se’ls ha d’adreçar ..................................................... 11
2.1.1.2. Accés a la informació ............................................................................... 11
2.2. Què cal fer quan els pares informin el centre escolar sobre el diagnòstic de
TDAH del seu fill .............................................................................................................. 12
2.2.1. Informe diagnòstic ................................................................................................. 12
2.2.2. Confidencialitat...................................................................................................... 12
2.2.3. Informació al docent .............................................................................................. 12
2.2.3.1. Informació................................................................................................. 13
2.2.3.2. Formació .................................................................................................. 13
2.3. Coordinació i informació entre família, centre educatiu i docents ................................... 13
2.3.1. Coordinació entre professors ................................................................................ 13
2.3.2. Coordinació i comunicació entre centre, orientador psicopedagògic,
professors, família i/o professionals externs............................................................. 13
2.3.3. Coordinació amb la família.................................................................................... 14
3. TRACTAMENT DEL TDAH...................................................................................................... 15
3.1. Tractament psicològic ....................................................................................................... 16
3.2. Tractament farmacològic .................................................................................................. 16
3.3. Tractament psicopedagògic.............................................................................................. 16
4. PAUTES I ACTUACIONS ESPECÍFIQUES PER AL CENTRE .............................................. 17
4.1. Flexibilitzar l'organització del centre ................................................................................ 18
4.1.1. Actuacions per ajudar a millorar el rendiment acadèmic de l'alumne amb
TDAH......................................................................................................................... 18
4.1.1.1. Avaluacions .............................................................................................. 18
4.1.1.2. Agenda ..................................................................................................... 18
4.1.1.3. Utilització de mitjans electrònics per a una eficaç coordinació
centre/família/professor.................................................................................... 19
5. PAUTES D'ACTUACIÓ PER AL PROFESSOR I EL CENTRE .............................................. 20
5.1. Flexibilitat per aconseguir millorar el comportament........................................................ 21
5.1.1. Com cal actuar davant d’un comportament disruptiu i millorar la conducta ......... 21
5.1.2. Excursions i activitats especials............................................................................ 22
5.1.3. Una escola inclusiva.............................................................................................. 22
6. PAUTES I ESTRATÈGIES PER AL PROFESSOR................................................................. 23
6.1. Recomanacions metodològiques per adaptar el sistema d'ensenyament i
aspectes didàctics............................................................................................................. 24
6.1.1. Planificació i organització ...................................................................................... 24
6.1.2. Proporcionar als alumnes amb TDAH un ambient estructurat i predictible .......... 24
6.1.3. Ambient adequat per a l’aprenentatge .................................................................. 25
6.1.4. Accés a les instruccions. Entrenament en autoinstruccions i resolució de
problemes.................................................................................................................. 25
6.1.5. Emprar un sistema d'autoreforçament individual i col·lectiu a l’aula..................... 26
6.1.6. Mantenir un ensenyament actiu, augmentant l’estimulació de les tasques
(combinar períodes d’atenció amb acció manipulativa)............................................ 26
6.1.7. Seqüenciar les tasques ......................................................................................... 27
37. LES ADAPTACIONS CURRICULARS D'ACCÉS................................................................... 28
7.1. Adaptacions no significatives............................................................................................ 29
7.1.1. Exàmens i avaluacions.......................................................................................... 29
7.1.2. Agenda .................................................................................................................. 30
7.1.3. Deures i tasques ................................................................................................... 31
7.1.4. Actuacions davant d’oblits per distracció .............................................................. 31
7.2. Adaptacions significatives................................................................................................. 31
8. UNA SITUACIÓ ESPECÍFICA ................................................................................................. 32
9. BIBLIOGRAFIA ........................................................................................................................ 34
10. PUBLICACIONS RECOMANADES ......................................................................................... 37
10.1. Manuals dirigits a professionals ...................................................................................... 38
10.2. Manuals dirigits a pares .................................................................................................. 39
11. ENLLAÇOS D’INTERÈS .......................................................................................................... 40
12. ANNEXOS................................................................................................................................. 42
41
INTRODUCCIÓ
51. INTRODUCCIÓ
Aquesta GUIA PRÀCTICA es fonamenta, per una part, en les recomanacions de la comunitat
científica respecte a la importància d’adaptar el sistema metodològic
d’ensenyament/aprenentatge a les necessitats dels alumnes amb TDAH (Trastorn per Dèficit
d’Atenció amb o sense Hiperactivitat) per tractar de garantir el seu adequat desenvolupament i
aprenentatge i, per una altra, en les sol·licituds d’ordre pràctic dels pares de nins afectats per
aquest trastorn, i en les peticions del professorat i dels mateixos centres educatius.
Aquestes recomanacions i mesures metodològiques (adaptacions d’accés) tenen com a
objectiu que l’alumne amb TDAH progressi en el seu desenvolupament personal i acadèmic i,
fins i tot, poden ser útils per millorar el rendiment de la resta d’alumnes.
1.1 Objectius
Els objectius d'aquesta Guia Pràctica són:
• Ajudar a aconseguir l'adequació dels procediments d'ensenyament/aprenentatge a les
necessitats de l'alumne amb TDAH i tractar de reduir algunes de les barreres més
significatives que pot haver-hi en l'actual sistema metodològic d'ensenyament/
aprenentatge.
• Sensibilitzar els centres docents de la importància de flexibilitzar l’organització general
per poder adaptar-se a les necessitats dels alumnes amb TDAH.
• Procurar millorar el rendiment acadèmic dels alumnes amb TDAH, adaptant el sistema
d'avaluació, no en els continguts curriculars, però sí en el format i en l'execució.
• Facilitar l'accés als coneixements, millorar el rendiment acadèmic, la competència i
inclusió, i en definitiva, el desenvolupament integral de l'alumne amb TDAH.
• Tractar d'afavorir, mitjançant l’acció educativa, el bon pronòstic en l'evolució del
Trastorn per Dèficit d'Atenció amb o sense Hiperactivitat, millorar l'estat emocional de
l'alumne amb TDAH i prevenir el risc de fracàs escolar.
• Contribuir al bon funcionament dels centres escolars i beneficiar en la mesura possible
la funció educativa i la feina del professor.
1.2 Què és el TDAH?
El Trastorn per Dèficit d'Atenció amb o sense Hiperactivitat (TDAH) és un trastorn d'origen
neurobiològic que afecta aproximadament al 5% de la població en edat escolar.
Es caracteritza pels símptomes de desatenció (incapacitat de resistir-se a estímuls irrellevants,
la qual cosa dificulta la seva concentració durant molt temps i, per tant el manteniment del
“treball consistent” en una tasca, per un període de temps més o menys llarg), hiperactivitat
(alt nivell d'activitat motora) i impulsivitat (dificultat d'autocontrol en les seves emocions,
pensaments i conductes), que es presenten amb major intensitat i freqüència del que
s’espera per la seva edat i nivell de desenvolupament, de tal manera que interfereixen
negativament en el seu aprenentatge i/o comportament.
Aquests símptomes poden manifestar-se conjuntament o bé predominar-ne només un d'ells. El
TDAH no sempre cursa amb hiperactivitat.
Una de les dificultats del TDAH és que, amb una elevada freqüència, es presenta acompanyat
d'un o més trastorns. Per tant, és habitual que l'alumne amb TDAH presenti a més el perfil
següent:
• TDAH i dificultats d'aprenentatge (dificultat en l'aprenentatge de les matemàtiques
(DAM), de l'escriptura i de la lectura (DL), dislèxia).
• TDAH i problemes perceptivo/motors (deficient coordinació motora i motricitat fina).
• TDAH i trastorns de l'estat d'ànim (depressió i/o ansietat).
6• TDAH i trastorn negativista/desafiant (conducta oposicionista).
• TDAH i conductes agressives (conductes agressives-defensives, de caràcter més aviat
impulsiu que es produeixen com una resposta desmesurada a allò que el nin interpreta
com una provocació o un atac).
El grau de dificultat que els alumnes presenten depèn de:
• La gravetat de la disfunció neurològica de fons,
• La convivència (o comorbilitat) amb altres trastorns,
• L'ajustament emocional i l'autoestima,
• El grau en què l'educació rebuda pugui influir en la moderació dels símptomes.
El TDAH és un dels trastorns més sensibles a l'acció educativa de l'entorn (principalment
família i escola). Per això, una detecció primerenca (des de la família o l'escola), un diagnòstic
correcte i un bon maneig psicopedagògic, mèdic i familiar del TDAH, afavoreixen el bon
pronòstic del nin afectat.
1.3 Les funcions executives
Les dificultats pròpies del TDAH es troben en les funcions executives.
Les funcions executives consisteixen en el manteniment de l'activitat cognitiva del subjecte
sobre un determinat tipus d'estímul o de tasca al llarg d’un període de temps (regulació de
l'atenció sostinguda).
L'exercici de les funcions executives depèn del pla que s'ha traçat el subjecte per assolir una
meta; així, alhora que el subjecte focalitza l'atenció, ha de ser capaç de rebutjar estímuls
irrellevants per a executar bé la tasca proposada.
El funcionament inadequat d'aquestes funcions es manifesta en els següents trets
predominants en els nins amb TDAH:
• La resposta inhibitòria inadequada, és a dir, dificultats per al control d'impulsos i
dificultats de la capacitat per demorar recompenses.
• L’excessiva activitat en tasques irrellevants o bé la seva pobre regulació de l'activitat
davant l'exigència d'una determinada situació.
• Les dificultats per a la regulació de les emocions, la motivació i l’atenció.
• La major variabilitat en el rendiment de la seva feina.
7Funcions executives relacionades amb el rendiment acadèmic
La característica clau del TDAH és la major variabilitat en el rendiment acadèmic i/o execució de
qualsevol tasca al llarg del temps.
Quina és la problemàtica?
¾ Tenen dificultat per mantenir l’atenció de forma sostinguda i gran facilitat per a la distracció.
¾ Falta de capacitat per activar la motivació intrínseca necessària per a les tasques que no
tenen cap conseqüència immediata o atracció per a ells.
¾ Rendiment acadèmic per sota de la seva capacitat.
Com es manifesta?
¾ En la qualitat de la feina: la seva feina sol ser pobra i incompleta, amb una inadequada
presentació, encara que en ocasions puguin fer-les bé. Són molt depenents de l'ambient
(organització, estructuració i supervisió).
¾ En la quantitat de la feina: amb freqüència no acaben les seves feines, tasques, exàmens,
etc.
¾ En la velocitat de la feina: molts nins amb TDAH treballen més a poc a poc, d'altres es
precipiten, ho fan molt ràpid i comenten errors. En general, no revisen les seves tasques i,
quan ho fan, tenen gran dificultat per detectar els errors comesos durant la seva execució.
¾ En el rendiment: el seu rendiment pot variar significativament d'un moment a un altre i, fins i
tot, d'un dia a un altre.
¾ En l’ automotivació (autoreforçament): els costa mantenir l'esforç en tasques o activitats que
no els proporcionen una recompensa immediata. Tenen dificultat per treballar per grans
recompenses a llarg termini, en canvi, necessiten recompenses freqüents encara que siguin
irrellevants. Poden iniciar una tasca correctament, però després d'un temps estan desmotivats
i/o cansats i es deixen portar per estímuls que en aquells moments són més gratificants i
immediats, com parlar amb un company o mirar per la finestra; ho saben fer, però hi ha una
incapacitat per inhibir aquests estímuls. Es deixen arrossegar per estímuls més divertits per a
ells i recompenses immediates.
¾ En la regulació del nivell general d'alerta, és a dir, per centrar-se en les demandes de
l'ambient i del moment (el que ocorre aquí i ara). Tenen dificultats per iniciar el treball que han
de fer, evitar la distracció i mantenir-se atents en situacions monòtones. Amb freqüència
sembla que somien desperts o són als núvols quan se suposa que haurien d'estar atents,
concentrats i centrats en una tasca.
Aquesta variabilitat sol generar molt desconcert en els altres, ja que en algunes ocasions
poden fer el seu treball ràpidament i correctament, mentre que en altres les seves tasques
són realitzades incorrectament amb errors i de manera irregular. Això no ha de portar-nos a
concloure que el nin "pot", però no "vol".
8Funcions executives i comportament
Una altra característica de les persones amb TDAH és la dificultat en la inhibició conductual i la
pobre regulació del nivell d’activitat a les demandes d’una determinada situació.
Quina és la problemàtica?
¾ Dificultat en la regulació de les emocions
¾ Poca habilitat de l’individu per "aturar i pensar" abans d’actuar.
¾ Dificultat per controlar la reacció a un esdeveniment en una situació o context que exigeix
control.
Com es manifesta?
¾ Freqüentment, tenen dificultats per inhibir les seves reaccions emocionals front
esdeveniments, tal com ho fan els altres de la seva mateixa edat. No és que les emocions
que experimenten siguin inadequades, sinó que solen manifestar-les públicament. No són
capaços "de privatitzar" els seus sentiments i/o pensaments, guardar-los i mantenir-los
interns
¾ En general, aparenten ser menys madurs emocionalment, més expressius amb els seus
sentiments, més exaltats, irascibles i es frustren fàcilment pels esdeveniments, provocant,
de vegades, dificultats en les seves interaccions socials (baixa tolerància a la frustració).
¾ En la incapacitat d’interrompre les seves accions quan és evident que ja no són
adequades.
¾ Els nins amb TDAH solen ser en excés inquiets i mostren un moviment excessiu que no és
necessari per realitzar una tasca determinada. Es manifesta per un moviment continu de
mans i peus, tocar coses, gronxar-se mentre estan asseguts i el canvi de postura constant
mentre realitzen tasques relativament avorrides.
¾ Els nins més petits solen córrer i enfilar-se en excés o qualsevol altra activitat motora
gruixuda. Això tendeix a disminuir amb l’edat.
¾ Els adolescents amb TDAH solen manifestar més inquietud que els seus companys de la
mateixa edat i nivell de desenvolupament.
92
ACTUACIONS
GENERALS
DAVANT DE
L’ALUMNAT AMB
TDAH
102. ACTUACIONS GENERALS DAVANT DE L'ALUMNAT AMB TDAH
2.1 Què cal fer quan el professor detecta en un alumne els símptomes del TDAH?
Quan el professor sospita que un alumne pot estar afectat per TDAH ha d'actuar de la manera
següent:
• Omplir un full de derivació a l'equip d'orientació educativa i psicopedagògica
corresponent (EAP, EOEP, DO, orientador de primària reconegut per la Conselleria
d'Educació i Cultura).
• L'equip d'orientació psicopedagògica analitza conjuntament amb l'equip educatiu de
l'alumne tota la informació recollida per poder elaborar l'avaluació psicopedagògica.
• L'avaluació individual consisteix en entrevista familiar, observació de l'alumne en
diferents entorns del centre, avaluació individual amb proves estandarditzades i
recollida i anàlisi del conjunt de dades més rellevants del procés d'ensenyament/
aprenentatge, escales d'observació, etc.
• L'EAP, EOEP, DO, orientador de primària reconegut per la Conselleria d'Educació i
Cultura és el que deriva a altres serveis externs que puguin ajudar en la confirmació
del diagnòstic de TDAH.
2. 1. 1 Com cal informar als pares dels problemes a l'aula?
És recomanable que l'orientador, juntament amb el professor, informin als pares de les
dificultats detectades a l'aula, així com, de la repercussió en l'aprenentatge de l'alumne. Una
manera adient de fer-ho és aportant dades concretes sobre els problemes de conducta i/o de
rendiment acadèmic detectats, i intentar contrastar-los amb els comportaments que observen
els pares a l'entorn familiar: destacar similituds i diferències en l'aprenentatge i comportament
del nin en els dos àmbits de la seva vida.
És convenient intentar fer-los veure la importància de determinar quin problema és el que està
interferint en el desenvolupament del nin per tal de poder-li donar suport.
2.1.1.1 A quin professional se’ls ha d’adreçar
Oferir la possibilitat que l'avaluï l'EOEP o l'orientador del centre. Una vegada es coneguin els
resultats juntament amb l'informe d'avaluació, és necessari orientar les famílies a altres
professionals que puguin confirmar el diagnòstic mèdic i tractar el problema de manera
específica. En aquest cas, el pediatre del nin o el metge de família poden orientar als pares cap
a l'especialista o professional que, en la seva opinió, s’adequa més al cas concret (psiquiatre
infantil, psicòleg o neuròleg).
2.1.1.2 Accés a la informació
Suggerir als pares la conveniència d'accedir a informació actualitzada i fonamentada en
evidència científica sobre TDAH. La informació verídica redueix la incertesa, la por i ajuda a
prendre decisions encertades.
Els orientadors poden suggerir als pares títols de llibres i adreces de pàgines web la informació
i contingut dels quals siguin segurs.
Les associacions de pares de nins amb TDAH, generalment, ofereixen un servei gratuït
d'informació sobre el trastorn a les famílies.
112.2 Què cal fer quan els pares informin el centre escolar sobre el diagnòstic de TDAH del
seu fill?
2.2.1 Informe diagnòstic
L'informe diagnòstic ajuda al professor a iniciar una sèrie d'actuacions metodològiques que
puguin donar una resposta educativa a l'alumne amb TDAH. Per això, és convenient que els
pares col·laborin oferint la informació necessària. Només si els docents comparteixen aquesta
informació poden oferir els suports necessaris a l'alumne i, així, ajudar a un adequat
desenvolupament. Aquesta informació afavoreix l’eficàcia de la tasca docent.
2.2.2 Confidencialitat
És important tenir en compte que la informació que conté l'informe diagnòstic inclou dades
personals i, fins i tot, de vegades comprèn dades de la història clínica de l'alumne i, per tant,
és informació "confidencial" (Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de Caràcter
Personal)
El professor i la resta del personal del centre que, en l'exercici de les seves funcions, accedeixi
a dades personals i/o familiars que afectin la intimitat dels menors o les seves famílies estan
subjectes al deure de secret professional (Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació i art.
10 Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de Caràcter Personal).
Es recomana no guardar l'informe esmentat i tornar-ho a la família després de recollir-ne la
informació estrictament necessària per a l'educació i orientació de l'alumne (Llei Orgànica
2/2006, de 3 de maig, d'Educació, disposició addicional vint-i-tresena) i ser especialment
diligents amb la informació recollida. Si l'informe diagnòstic roman al centre és convenient
garantir la seva custòdia d'acord als requisits legals.
Es recomana sol·licitar als pares autorització per traslladar la informació recollida a tot el
professorat i personal que els responsables del centre educatiu considerin, entenent que és
condició essencial que els professors disposin de la informació especifica sobre les dificultats
de l'alumne perquè puguin dur a terme la seva funció educativa. (Annex 1)
Aquestes dades de caràcter personal que el centre escolar obté en l'exercici de les seves
funcions i com a garantia del compliment de la seva funció, no podran tractar-se per a finalitats
diferents de l'educativa sense consentiment exprés de l'alumne o el seu representant legal (en
el cas de menors). Per exemple, si s'utilitzen amb finalitats d'investigació, se n’haurà d'obtenir
consentiment (Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de Caràcter Personal).
2.2.3 Informació al docent
Informar al professor de la importància de ser molt diligents amb la informació sobre el
diagnòstic (respectar la confidencialitat), així com de la necessitat d'obtenir aquesta informació
per al compliment de la seva funció educativa.
Intentar sensibilitzar als professors i a tota la comunitat educativa sobre aquesta problemàtica i
transmetre'ls que amb la seva ajuda es pot millorar molt el pronòstic i l'evolució de l'alumne
amb TDAH, ja que és un trastorn altament sensible a l'acció educativa.
Donar al professor la perspectiva d'un trastorn que ha de contemplar-se des de la diversitat,
present en tots els àmbits. És important que no "s’etiqueti" o "estigmatitzi" el nin amb TDAH ja
que és un trastorn molt heterogeni, que pot variar molt d’un nin a un altre, i que es tracta d'una
condició que afecta en major o menor grau el desenvolupament de l'alumne, com qualsevol
altra (diabetis, miopia, asma, problemes d'audició, de coordinació, etc.).
122.2.3.1 Informació
Facilitar als professors l'accés a informació verídica (fonemantada en evidència científica)
necessària per poder oferir a l'alumne els suports de tipus metodològic que requereix per
progressar adequadament i millorar el seu rendiment i/o comportament.
2.2.3.2 Formació
En el cas que el professor vulgui formació específica, s’ha de facilitar el seu accés per mitjà
dels cursos de formació del CEP i/o d'altres. Els professors amb formació específica en TDAH
poden donar un suport més adient als alumnes afectats.
2.3 Coordinació i informació entre la família, centre educatiu i docents
2.3.1 Coordinació entre professors
Es recomana la coordinació entre tots els professors de l'alumne, per tal que s'implementin les
mateixes tècniques de control de conductes, si són necessàries, a més de facilitar la
possibilitat d'establir i mantenir de forma coherent i sistemàtica els suports metodològics
necessaris facilitadors de la major generalització d'aquests aprenentatges i, per tant,
augmentaran l'eficàcia educativa.
Quan l'alumne afectat canviï de curs o de cicle, es recomana informar el nou professor de les
seves dificultats i dels suports que requereix. Amb freqüència, els pares s'enfronten a la
situació d'haver de tornar a explicar les dificultats del seu fill cada curs, o cada vegada que
canvia de professor, amb el consegüent retard a l'hora d'implementar els suports adients.
2.3.2 Coordinació i comunicació entre centre, orientador psicopedagògic, professors,
família i/o professionals externs
És convenient implementar un sistema de comunicació fluid i eficaç entre el centre educatiu, els
seus docents, la família, l'orientador i/o el professional extern. Les dificultats d'organització i de
planificació de l'alumne amb TDAH provoquen freqüentment que les comunicacions del centre i
la informació de l'agenda no arribin a l’alumne i a la família. Aquesta situació es dóna en els
alumnes amb TDAH tant de primària com de secundària.
La comunicació és molt important, sense aquesta és molt difícil que es faci un seguiment
constant i una supervisió de la feina a la llar o per part dels professionals externs que puguin
donar suport a l'alumne, d'acord a les expectatives del centre educatiu i, amb l'objecte de
millorar el rendiment acadèmic. És aconsellable trobar la forma d'assegurar-se que la
informació ha arribat a la seva destinació, mitjançant el sistema que sigui (agenda ordinària o
d'altres). Actualment, pot resultar molt útil la utilització de mitjans electrònics (agenda per
internet, web del col·legi, correu electrònic, sms, etc.) a fi de facilitar l'accés "a temps" d'aquesta
informació, tant per a l'alumne com per a la família.
132.3.3 Coordinació amb la família.
És important supervisar que els alumnes amb TDAH portin el material escolar necessari per fer
les tasques, així com assegurar-se que duguin anotat a l'agenda la informació per poder fer
aquestes tasques. La supervisió és recomanable adequar-la en funció de l'edat i el curs de
l'alumne, tenint en compte que aquest procés s'automatitzarà més tard del que s'espera (fins a
una mitjana de tres anys més tard que la resta de nins de la seva mateixa edat).
És primordial que s'implementi un sistema d'accés a la informació més rellevant de l'agenda,
que sigui eficaç.
La informació cabdal que ha d'arribar als pares és la relativa a deures i tasques d'estudi,
dates de controls o avaluacions i el contingut que inclou, dates de lliurament de treballs i
el que han de contenir, així com els llibres que han de llegir i els terminis de lliurament;
tot això amb la finalitat que els esforços de pares, professors i alumne, s’encaminin eficientment
vers l'objectiu desitjat.
És important que s’informi amb certa regularitat sobre el comportament, l’esforç, el progrés
acadèmic, la realització dels deures de casa, així com de les notes de proves i controls, la
qualitat de les tasques i la valoració sobre el grau d'atenció general. (Annex 2)
És aconsellable tenir cura sempre de la forma d'informar per no perjudicar l'autoestima de
l'alumne.
143
TRACTAMENT DEL
TDAH
153. TRACTAMENT DEL TDAH
El tractament del TDAH que ha demostrat major efectivitat i que avala la comunitat científica és
el "multidisciplinar" que combina els tractaments següents:
3.1 Tractament psicològic
Dirigit a pares, professors i nins. Consisteix en informació sobre el TDAH, estratègies de
maneig de la conducta, estratègies de comunicació per millorar la relació amb l'alumne/fill i
estratègies per augmentar l’autocontrol del nin.
3.2 Tractament farmacològic
L’objectiu és reduir els símptomes bàsics del trastorn (inatenció, sobreactivitat motora i
impulsivitat). El més utilitzat, eficaç i millor medicament conegut és el metilfenidato
(neuroestimulant). Els estudis científics avalen la seva eficàcia i seguretat. Sol ser un
tractament de llarga durada (anys) que, en la majoria dels casos, si està ben pautat, facilita el
correcte desenvolupament intel·lectual i millora la interacció social i familiar, a més de facilitar
la intervenció de les teràpies psicològiques i pedagògiques, de maneig de conducta, etc. Pot
presentar-se qualque cas en el qual el tractament farmacològic no sigui efectiu.
Existeixen altres ofertes farmacològiques, com l'atomoxetina, un medicament específic per al
TDAH i no estimulant, que estudis en altres països han demostrat també bons resultats.
Si l’alumne ha de prendre alguna dosi de medicació per prescripció mèdica al centre educatiu,
es recomana:
• Sol·licitar als pares que facin la petició d’ajuda al personal del centre per
subministrar la medicació de forma escrita. (Annex 3)
• En el cas que el centre disposi de servei d’infermeria, serà aquest servei qui
s’encarregarà de subministrar la medicació.
• Evitar administrar la medicació "públicament".
Si un alumne està medicat i els professors del nin ho saben, aquests poden col·laborar
observant i registrant si apareixen millores o no en el rendiment acadèmic, en el comportament
i en les relacions amb els seus companys. La seva informació pot ser de gran utilitat per al
metge que tracta l’alumne a l’hora de valorar l’efectivitat del tractament farmacològic o bé la
necessitat d'ajustar la dosi. També hi poden col·laborar mitjançant l’observació de possibles
efectes secundaris com: irritabilitat, mal de cap, nàusees, disminució de la gana, etc., i
traslladar la informació als pares. Aquesta col·laboració és de gran utilitat per valorar l'efectivitat
del tractament farmacològic, així com per valorar la necessitat de realitzar un altre tipus
d'intervenció. (Annex 4)
És important que quan l'alumne mostri resultats positius després de l'administració del fàrmac,
el professor reforci la seva bona conducta o bon rendiment i no l’atribueixi al fàrmac; no dir
mai frases tipus "es nota que avui té n'has recordat de prendre la pastilla" o "que bé treballes
quan prens la pastilla".
3.3 Tractament psicopedagògic
L’objectiu és millorar les habilitats acadèmiques del nin mentre estudia i fa els deures, millorar
la conducta davant la tasca acadèmica, millorar la motivació davant l'estudi, la imatge que té
de si mateix com a estudiant i establir un hàbit d'estudi al nin.
164
PAUTES I
ACTUACIONS
ESPECÍFIQUES
PER AL CENTRE
174. PAUTES I ACTUACIONS ESPECÍFIQUES PER AL CENTRE
4.1 Flexibilitzar l'organització del centre
Es recomana al centre escolar ser flexible davant dels requeriments d'aquests alumnes.
L'alteració que presenten en les funcions executives implica que tinguin més dificultat en
recuperar l'après anteriorment per aplicar-ho en el moment actual, el que comporta que tinguin
major dificultat per a:
• Recordar amb detall el que ha succeït o han après.
• Expressar el que saben, de manera estructurada i ordenada.
• Detectar i reconduir els errors que cometen en el moment de l'execució d'una
tasca.
• Aprendre dels errors, dels càstigs o dels premis, anticipar esdeveniments i
conseqüències.
I en definitiva, per consolidar els aprenentatges i optimitzar el rendiment del que saben. Poden
fer-ho, però, els durà més temps i requeriran de més esforç i de més supervisió que els
altres.
És aconsellable que la direcció del centre doni suport al professor i li permeti fer les
adaptacions metodològiques necessàries per a:
• Evitar major grau de dificultat en l’execució de les tasques, la qual cosa
repercutiria negativament en el rendiment acadèmic de l’alumne.
• Millorar el seu comportament o bé mantenir un comportament adequat al medi.
• No perjudicar l’autoestima mantenint un ajustat estat emocional, necessari per
afavorir el seu adequat desenvolupament.
4.1.1 Actuacions per ajudar a millorar el rendiment acadèmic de l'alumne amb TDAH
4.1.1.1 Avaluació
Proporcionar al professor els mitjans precisos per realitzar les adaptacions necessàries en el
procés d’avaluació.
• Modificació del calendari i horari d'exàmens.
• Adaptacions en l’estructura i format dels exàmens.
• Facilitar una còpia dels exàmens als pares i/o professors de repàs, per poder
detectar els seus errors i treballar-los reforçant allà on presenten majors dificultats.
4.1.1.2 Agenda
Algunes de les dificultats més rellevants de l'alumne amb TDAH són les d'organització i
planificació dels deures, tasques, estudi..., per tant, cal:
• Transmetre la importància de que l’alumnat amb TDAH, faci un bon ús de
l’agenda. Per a això, és necessària una supervisió que s'haurà de dur a terme
durant molt més temps que el que s'espera per la seva edat, donades les
pròpies dificultats d'organització i planificació d’aquests alumnes.
• Sensibilitzar sobre la importància que la comunicació entre centre i família, per
mitjà de l'agenda, contingui informació d'aspectes tant positius com negatius de
l'alumne; així com tenir cura de la forma en la qual es transmet. Quan hi hagi
comunicacions negatives freqüentment no s'aconsella l'ús regular de l'agenda, ja
que anirà en detriment de la seva autoestima; es poden emprar altres vies com un
sobre a part, una trucada, anotar-ho per a reunions posteriors, etc.
184.1.1.3. Utilització de mitjans electrònics per a una eficaç coordinació entre centre,
família, professor
Objectiu: Facilitar als pares i a l'alumne la supervisió i la planificació de les tasques, amb la
finalitat de fer més eficaç la col·laboració dels pares amb el professor.
• Pot ser de molta utilitat, la implementació, per part del centre, d'un sistema de
seguiment acadèmic mitjançant Internet; aquest sistema facilitarà la comunicació de la
informació més rellevant entre el centre, la família i l'alumne, per tal de poder-ne dur a
terme un seguiment de l’agenda i el comportament.
• Incloure en el sistema informació de l'alumne, del grup i del centre, amb l'avantatge que
suposa accedir-hi de manera immediata.
• La informació de l'alumne, introduïda pel professorat a diari o amb certa regularitat, es
centrarà en aspectes acadèmics i de comportament.
• Aquesta informació de l’alumne, es dividirà en: agenda, faltes o retards d'assistència,
incidències en la conducta, les tasques, els exàmens i els deures i notes d'avaluació.
• La informació de l'agenda és cabdal per a què els pares puguin col·laborar eficaçment
amb els professors del seu fill.
195
PAUTES
D’ACTUACIÓ PER
AL PROFESSOR I
EL CENTRE
205. PAUTES D'ACTUACIÓ PER AL PROFESSOR I EL CENTRE
5.1. Flexibilitat per aconseguir millorar el comportament
L'alumne amb TDAH, per les seves característiques, té més possibilitats de comportar-se de
manera inadequada.
5.1.1. Com cal actuar davant d’un comportament disruptiu i millorar la conducta?
Objectiu: Aplicar estratègies efectives per millorar la conducta i evitar que repercuteixi en el
rendiment acadèmic.
Per al centre:
• Oferir formació actualitzada al professorat en tècniques de modificació de conducta.
• La conseqüència davant d'un comportament inadequat es recomana que sigui
proporcional a la falta comesa.
• Evitar les expulsions sempre que sigui possible. No solucionen el problema de
conducta i poden repercutir negativament en el rendiment acadèmic.
Per al professor:
• Aplicar tècniques de modificació de conducta per augmentar les conductes desitjades i
reduir les no desitjades: reforç positiu, extinció, cost de resposta (pèrdua de privilegis),
temps-fora. (Annex 5)
• El càstig no és el més recomanable, ja que és una tècnica que només ensenya
l'alumne el que NO ha de fer, no el que SÍ ha de fer. No li permet enfrontar-se i
rectificar les conseqüències dels seus errors, això no obstant pot generar conductes
d'evitació, fugida, ràbia, mentides, frustració, negació i desigs de revenja.
• És més convenient el reforç positiu de petites conductes adequades, perquè així
ensenyam a l’alumne el camí que cal seguir, i a aprendre la conducta adequada.
• Es recomana, com a clau d'una bona disciplina, reconèixer, reforçar i recompensar la
bona conducta. Quan l'alumne es porti bé se li ha de dir, preferentment en el mateix
moment. Per una banda és molt positiu i eficaç estar atent per identificar aquestes
bones conductes, que en la resta d'alumnes ens semblaran "normals", però que a
l'alumne amb TDAH li resulta més complex realitzar-les per les dificultats intrínseques
del trastorn. D'altra, si la seva conducta no és l'esperada, el més adient és evitar
criticar-lo davant dels altres.
• És molt positiu substituir el verb "ser" pel verb "estar"; d'aquesta forma no atacam la
seva autoestima i li mostram la conducta correcta (ex.: "ets un desordenat", és millor
dir "la teva taula està desordenada").
• És recomanable que la conseqüència davant d'un comportament disruptiu no estigui
lligada a les notes, ja que aquestes el que reflecteixen per a l'alumne, és el rendiment
acadèmic. És convenient que la conseqüència no es relacioni amb feines de tipus
acadèmic (ex.: més deures), o bé directament amb el rendiment acadèmic de l'alumne
(ex.: menys nota). Fer-ho aniria en contra del treball que es pugui estar duent a terme
de forma paral·lela per millorar la seva autoestima i motivació davant de l'estudi.
• Baixar la nota no és efectiu per millorar el comportament i augmenta les barreres per
millorar el rendiment acadèmic de l'alumne que, per les seves característiques, es pot
comportar malament amb major freqüència que els seus companys.
• Davant d'una conducta desafiadora es recomana utilitzar les tècniques d'extinció i el
temps-fora (esperar que passi el moment de ràbia): no moralitzar, no jutjar, no
enfrontar-se, no atacar, no entrar en lluites de poder; mantenir-se ferm i oferir
alternatives de solució. (Annex 5 A)
• És convenient recordar que l'adult/professor és el seu model. És la persona que pot
ensenyar-li l'opció correcta generant alternatives positives als seus comportaments
erronis.
215.1.2. Excursions i activitats especials
Objectiu: Tenir cura de l'autoestima de l'alumne. No s’aconsella permetre que els alumnes es
quedin sense participar en activitats especials a causa del seu comportament i/o excessiu
moviment; per exemple, en sortides, excursions, representacions de teatre, etc. Si es fa així pot
repercutir negativament en la seva autoestima.
Per al centre:
Està indicat cercar alternatives amb el professor perquè l'alumne pugui realitzar l'activitat i dur-
la a terme sense problemes i de manera segura. De vegades és el mateix professor qui pot
témer que li pugui ocórrer alguna cosa a l'alumne i veure's incapaç d'assumir aquesta
responsabilitat. Es recomana valorar la possibilitat que el nin vagi amb un acompanyant que
proporcioni l'escola o la família.
Per al professor:
• Preparar l'alumne per a l'esdeveniment extraordinari, explicant amb antelació on van i
quin és el comportament que se n'espera (especificant què vol dir portar-se bé).
• Anticipar possibles conductes no permeses i establir conseqüències prèviament.
5.1.3. Una escola inclusiva
Objectiu: Evitar potenciar les seves dificultats d'aprenentatge i el seu comportament disruptiu.
Els models són importants. Es recomana:
• Evitar agrupar tots els nins amb dificultats i separar-los de la resta d'alumnes, atès que
segurament potenciarà les seves dificultats i no ajudarà a solucionar el problema.
• No és convenient separar-lo a l'aula de manera destacada (ex.: col·locar la seva taula a
la paret, etc.)
226
PAUTES I
ESTRATÈGIES
ESPECÍFIQUES
PER AL
PROFESSOR
236. PAUTES I ESTRATÈGIES ESPECÍFIQUES PER AL PROFESSOR
6.1. Recomanacions metodològiques per adaptar el sistema d'ensenyament i aspectes
didàctics (Annex 6)
6.1.1. Planificació i organització
Posar molt èmfasi en l'aspecte organitzatiu. Una de les majors dificultats dels alumnes amb
TDAH és planificar abans d'actuar. Moltes vegades no reben les instruccions, encara que ho
sembli. Per això s’aconsella:
6.1.2. Proporcionar als alumnes amb TDAH un ambient estructurat i més predictible
Això es pot fer de la forma següent:
• Procurar informar sempre de les regles i/o normes de la classe; és convenient que
estiguin sempre a la vista de l'alumne. (Annex 7)
• Reservar un espai a la pissarra, en un lloc visible, per anotar dates de controls,
lliurament de treballs i tasques diàries que han d'anotar-se a l'agenda. Deixar temps
perquè els alumnes copiïn el que s'ha anotat. Aquesta informació hauria de ser
sempre accessible a l’alumne. Fins i tot en educació secundària. (Annex 8)
• Es recomana tenir l’horari setmanal a qualque lloc visible de l'aula.
• Procurar anticipar-se a les novetats. És molt positiu cridar l'atenció sobre els canvis
d’horari i sobre qualsevol altra variació de la rutina.
• Ensenyar l’alumne a planificar des de coses tan simples, com preparar tot el material
abans de començar una tasca, fins a aspectes més complexos, com la resolució de
problemes (les passes que s’han de seguir).
• És important que el professor s'asseguri que l'alumne ha rebut les instruccions. Per
això es recomana que li demani que repeteixi el què ha dit, que ho escrigui i li ho
ensenyi, o bé, que ho llegeixi en veu alta.
• És convenient disposar de temps per ordenar la taula a diari: se li ha de dir "com es
fa", "com l’ha d'ordenar" (especialment els primers cursos). Només amb supervisió
aprendrà, amb el càstig no millorarà la seva desorganització.
• També és important donar temps a l'alumne per ordenar el contingut dels seus
quaderns, almenys una vegada per setmana (treure folis amb dibuixos o pàgines que
s'han saltat, etc.). Moltes vegades escriuen en qualsevol foli sense cap ordre. Si n’és
el cas, explicar com ha de ser l'ordre dels seus quaderns, sense càstigs, però insistint
perquè ho faci i n’aprengui. És convenient revisar els seus quaderns amb certa
freqüència.
• És important l'ús i el control de l'agenda per part del professor, revisant a diari que
s'ha apuntat tot i que es porta el material necessari per a l'estudi i realització de les
tasques. Aquests alumnes tardaran més anys a automatitzar aquest procés que
requerirà una supervisió durant molt més temps. És recomanable trobar una manera
d'ajudar l'alumne de secundària perquè aprengui a emprar l'agenda, tenint esment
que no afecti la seva autoestima.
246.1.3. Ambient adequat per a l'aprenentatge
Modificacions de l'ambient:
• Cal asseure’ls en un lloc espaiós, amb llum suficient, lluny de portes i finestres, evitar
distraccions, tot i que no és convenient separar-lo de manera destacada o aïllar-lo
de la resta del grup.
• Ubicar l'alumne amb TDAH a prop del professor per facilitar el permanent contacte
visual i la supervisió de les tasques, així com el control dels factors de distracció. Així
podrà ajudar-lo a reconduir l'atenció amb algun senyal no verbal quan es distregui.
• Posar esment en els agrupaments: evitar les taules en quadrat, és millor organitzar-
les en ferradura o en parelles.
• Col·locar a l’alumne al costat d'un company tranquil que pugui servir-li de model
positiu. Quan l'alumne amb TDAH es perdi, podrà mirar o consultar el seu company i
ubicar-se una altra vegada en el tema, a més pot col·laborar com a guia de l'alumne,
especialment en l’aspecte agenda.
6.1.4. Accés a les instruccions. Entrenament en autoinstruccions i resolució de
problemes
• És recomanable permetre a l'alumne l'accés a les instruccions de "com es fa", ja sigui
d’una tasca, una avaluació o bé simples qüestions d'organització.
• Els educadors (pares i mestres) són els models de referència, d'aquí la importància
d'intentar ser bons models. De la nostra manera d'actuar n'aprendran molt. El nostre
model pot permetre a l'alumne aprendre "com es fa”, és a dir, estratègies
d'afrontament i resolució de problemes. Una forma de fer-ho és ensenyant l'ús de les
autoinstruccions. (Annex 9)
• L'entrenament en autoinstruccions consisteix en modificar les verbalitzacions internes
(els nins amb TDAH no les generen o les generen malament) per altres que són
apropiades i/o necessàries per aconseguir l'èxit d'una tasca. L'objectiu és ensenyar el
llenguatge com a auto-guia per a la resolució de problemes. No ensenyen a l'alumne
què ha de pensar, sinó com ha de fer-ho. El nin ha d'aprendre a fer-se les preguntes
següents perquè no les genera espontàniament i utilitzar-les en el moment precís i de
forma adequada:
1. Quin és el meu problema/tasca? Què és el que he de fer?
2. Com puc fer-ho? Quin és el meu pla? Aquesta és la pregunta més important
i difícil ja que implica generar alternatives diferents i seleccionar les més
eficaces.
3. Estic seguint el meu pla? Procés d'autoobservació i rectificació en el cas
d'errors.
4. Com ho he fet? Procés d'autoavaluació i autoreforçament.
Aquesta tècnica pot treballar-se a l'aula o individualment. Per aconseguir que generin el
llenguatge intern primer caldrà treballar les verbalitzacions oralment.
25También puede leer
