Les dones al mercat de treball - Barcelona Activa
←
→
Transcripción del contenido de la página
Si su navegador no muestra la página correctamente, lea el contenido de la página a continuación
Les dones al mercat de treball DIA INTERNACIONAL DE LES DONES. 8 DE MARÇ DEL 2021 març 21 Elaboració: Departament d’Estudis de la Gerència d’Economia, Recursos i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barcelona Direcció de Desenvolupament Organitzatiu i Qualitat de Barcelona Activa_Agent d’igualtat i diversitat
Les dones al mercat de treball.
Índex
Contingut
01. PARTICIPACIÓ AL MERCAT DE TREBALL .............................................................. 3
01.1. ACTIVITAT, OCUPACIÓ I ATUR ............................................................................................. 3
01.2. DISTRIBUCIÓ DEL TEMPS DE TREBALL: LA JORNADA PARCIAL ........................... 5
02. SEGREGACIÓ HORITZONTAL ................................................................................ 6
02.1. LA FEMINITZACIÓ DE LES OCUPACIONS ESSENCIALS ............................................... 6
02.2. PRESÈNCIA DESIGUAL DE LES DONES ALS SECTORS ECONÒMICS ACTUALS .. 8
03. SEGREGACIÓ VERTICAL. EL SOSTRE DE VIDRE. ................................................. 10
03.1. EL SOSTRE DE VIDRE ............................................................................................................. 10
04. LA BRETXA SALARIAL DE GÈNERE ..................................................................... 12
05. LA FEMINITZACIÓ DE LA POBRESA .................................................................... 15
2
Les dones al mercat de treball.
01. Participació al mercat de treball
01.1. ACTIVITAT, OCUPACIÓ I ATUR
Al finalitzar l’any 2020 tant la taxa d'activitat femenina (77,4%) com la taxa d’ocupació femenina (67,9%) a
la ciutat de Barcelona són superiors a les de Catalunya, Espanya i la Unió Europea. En tots els àmbits
territorials les taxes femenines són inferiors a les masculines però la ciutat compta amb una major
participació de la dona al mercat de treball que els territoris comparats, si bé encara queda lluny de les
taxes d’ocupació dels països nòrdics europeus de referència -que se situen clarament per sobre del 70%-.
Gràfic 1: Taxa d'activitat, ocupació i atur de les dones per àmbits territorials (% pobl. 16-64 anys). IV trim. 20201
77,4
74,7
70,2 67,9 67,9
63,4 62,4
57,2
18,3
15,0
12,3
8,0
Taxa d'activitat Taxa d'ocupació Taxa d'atur
Barcelona Catalunya Espanya Unió Europea -27
Pel que fa a la taxa d’atur de les dones, Barcelona registra un 12,3%, un valor inferior en 2,7 i 6 punts,
respectivament, a les mitjanes catalana (15%) i espanyola (18,3%), però superior a la mitjana de la Unió
Europea (8%).
1
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència d'Economia, Recursos i Promoció Econòmica de l'Ajuntament de
Barcelona a partir de dades de l'Institut Nacional d'Estadística i Eurostat.
3
Les dones al mercat de treball.
Gràfic 2: Taxa d'activitat i ocupació per sexe Gràfic 3: Atur registrat a Barcelona per sexe.
a Barcelona (% s/pobl. 16-64 anys) IV tr. 20202 Desembre 20202
.
100 81,0 77,4 70,5 67,9
80
60 44.273
40 49.569
20
0
Activitat Ocupació
Homes Dones Homes Dones
L’impacte laboral de la crisi Covid sobre les dones de Barcelona és molt rellevant. A desembre de 2020,
l’atur registrat femení se situa en prop de 50.000 persones i a la ciutat hi ha més de 74.000 dones
demandants d’ocupació no aturades. L’augment de l’atur masculí (+39,6%) ha estat superior al del femení
(+35,9%) en relació a un any enrere.
Així, prop de la quarta part de la població adulta femenina de Barcelona està a l’atur, en ERTO i/o en cerca
activa de feina, en una crisi en què l'efecte ERTO està contenint, a curt termini, la destrucció d’ocupació al
mercat de treball.
‘‘La participació de les dones al mercat de treball a la ciutat de
Barcelona és inferior a la dels homes. La major part de les
persones a l’atur són dones, tot i que l’any 2020 es redueix la
distància entre l’atur femení i el masculí, que augmenta amb
més intensitat. ’’
2 Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència d’Economia, Recursos i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de
Barcelona a partir de dades de l’Institut Nacional d’Estadística.
4
Les dones al mercat de treball.
01.2. DISTRIBUCIÓ DEL TEMPS DE TREBALL: LA JORNADA PARCIAL
El quart trimestre de 2020, el pes del treball a temps parcial entre les dones assalariades a Barcelona
(19,4% del total) més que duplica el que registren els homes (8,6%). Es situa, però, per sota de les
mitjanes catalana (21,5%), espanyola (23,5%) i –en particular- de la Unió Europea (29,3%).
Gràfic 4: % Ocupació a temps parcial per sexe. IV trim 20203
35,0%
29,3%
30,0%
25,0% 23,5%
21,5%
19,4%
20,0%
15,0%
8,6% 7,6% 8,3%
10,0% 6,8%
5,0%
0,0%
Barcelona Catalunya Espanya UE-27*
Homes Dones
L’ocupació a temps parcial podria ser una opció escollida per la persona treballadora per diferents motius
personals: estudiar, oci, conciliar, etc., però arran de la recessió econòmica ha augmentat sensiblement la
contractació a temps parcial no desitjada, que implica precarietat i per tant, més risc de pobresa.
L’assumpció de les tasques reproductives en major mesura per part de les dones respecte als homes ha
suposat que siguin elles les que accedeixen majoritàriament a aquest tipus de contractes. Així es detalla al
Dossier Estadístic “Les Dones a Catalunya 2021: Dades elaborades per l’Observatori de la Igualtat de
Gènere”, de l’Institut Català de les Dones. Son les dones les que destinen més temps de la seva vida diària a
les tasques domèstiques de la llar i a la cura de les persones, - criatures i/o dependents - , amb
conseqüències no només en la menor presència al mercat de treball sinó també en la major càrrega física i
mental. La dificultat de conciliació i compatibilització de la vida personal, laboral i familiar es segueix
concentrant, per tant, en les dones.
‘‘La contractació a temps parcial es produeix majoritàriment en
les dones, amb el pes que això significa en la seva economia:
menor capacitat adquisitiva que els homes tant en les
prestacions d’atur com en les pensions al final de la seva
vida laboral’’
3
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència d'Economia, Recursos i Promoció Econòmica de l'Ajuntament de
Barcelona a partir de dades de l'Institut Nacional d'Estadística i Eurostat.
5Les dones al mercat de treball.
02. Segregació horitzontal
02.1. LA FEMINITZACIÓ DE LES OCUPACIONS ESSENCIALS
La segregació horitzontal ocupacional consisteix en la sobrerepresentació d’un grup determinat en un
sector del mercat laboral en base a criteris no justificables. S’arrela en estereotips i creences associades
als rols i a les expectatives de gènere que tenen un fort impacte en la composició del mercat laboral.
Segons estimacions de la Cambra de Comerç de Barcelona, de les 715.000 persones a tot Catalunya que
constitueixen la primera línia de lluita contra la Covid-19, un 65% són dones. Les dones són el 70% de
l’ocupació en el sector sanitari i farmacèutic, i el 84% en el sector de les residències.
Gràfic 5: Feminització de les ocupacions de 1a. línia en la crisis sanitària4
Son feines menys valorades social i econòmicament. Algunes d’elles es caracteritzen per ser ocupacions en
sectors intensius en mà d’obra, amb precàries condicions de treball, mal remunerades i amb escasses
escales de promoció. Formen part del que es coneix com terra enganxós, i estan majoritàriament ocupades
per dones. El reconeixement social d’aquestes ocupacions ha d’anar acompanyat de reconeixement
econòmic, així com millores en les condicions laborals, entre d’altres.
4
Font: C. POVEDA, “Les dones als sectors econòmics de Barcelona en l'era post-Covid” a partir del Cens 2011 (INE)
Jornada LIDERA 20 de gener 2021.
6Les dones al mercat de treball.
‘‘Dos terços de les persones que treballen en primera línia contra
la Covid a Catalunya són dones. La pandèmia ha posat de
manifest la feminització de les ocupacions essencials.
Representen activitats rellevants per al teixit econòmic de la
ciutat i per a la sostenibilitat de la vida en la mateixa.’’
El 55% de l’ocupació afectada per les restriccions Covid és femenina. El pes de les dones és desigual per
subsectors, sent predominant al comerç (62% dones), paritari als allotjaments (52%) i la restauració (49%)
i també molt rellevant a les activitats artístiques (44%) i els esports i entreteniment (42%).
D’altra banda, moltes dones estaven en l’economia informal (treballadores de la llar, cuidadores, venedores
ambulants, etc.) i s’han quedat sense ingressos ni ajudes.
L’ocupació augmenta durant la pandèmia en sector com les TIC o la logística on les dones són minoria.
Gràfic 6: Feminització de les ocupacions més afectades per les restriccions imposades per la Covid a Catalunya
(afiliacions a desembre de de 2020)5
‘‘La crisi sanitària provocada per la Covid19 té un impacte
diferencial en l’ocupació de dones i homes, i reforça les
desigualtats de gènere al mercat de treball’’
5
Font: C. POVEDA, “Les dones als sectors econòmics de Barcelona en l'era post-Covid”, Jornada LIDERA 20 de gener 2021.
7Les dones al mercat de treball.
02.2. PRESÈNCIA DESIGUAL DE LES DONES ALS SECTORS ECONÒMICS ACTUALS
Les dades de contractació a Barcelona el 2020 posen de manifest la presència desigual de les dones als
sectors de l’economia de Barcelona, que oscil·la entre el 6,6% dels contractes signats a la construcció i el
85% dels de les activitats de les llars. Als sectors estratègics, el pes de la contractació de dones oscil·la
entre el 35% del sector tecnològic i el 72% de la sanitat i serveis socials.
Gràfic 7: Distribució per sexe de la contractació a Barcelona a les principals activitats econòmiques. 2020 (%)6
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
Construcció 6,6% 93,4%
Transports i emmagatzematge 24,5% 75,5%
Aigua, sanejament, residus 33,0% 67,0%
Informació i comunicacions 35,2% 64,8%
Indústria manufacturera 37,5% 62,5%
Activitats artístiques, recreatives 42,5% 57,5%
Hostaleria 45,6% 54,4%
Administració pública 49,2% 50,8%
Activitats immobiliàries 50,5% 49,5%
Contractació TOTAL 51,1% 48,9%
Activ. Financeres i d'assegurances 51,3% 48,7%
Comerç a l'engròs i al detall 53,9% 46,1%
Serveis a les empreses 55,4% 44,6%
Educació 63,4% 36,6%
Sanitat i serveis socials 72,4% 27,6%
Activitats de les llars 84,9% 15,1%
Dones Homes
‘‘Els sectors més feminitzats són aquells relacionats amb el les
activitats de les llars, les cures i els serveis a les persones.
Aquests sectors han estat a primera línia durant la pandèmia i
han sigut dels més afectats. A més, ja partien d’una situació de
precarització prèvia, tant per les condicions laborals com per la
remuneració salarial.’’
6
Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència d’Economia, Recursos i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de
Barcelona a partir de dades de l’Observatori de Treball i Model Productiu de la Generalitat de Catalunya.
8Les dones al mercat de treball.
En la mateixa línia, les dades d’ocupació a Catalunya al tancament del 2020 confirmen que el rol de gènere
associat a les dones i vinculat a les responsabilitats domèstiques i de cura es trasllada al mercat de
treball. Sectors com educació, sanitat, serveis socials, treballadores domèstiques, lleure, comerç al detall,
etc. es caracteritzen per un clar predomini de l’ocupació femenina, sovint acompanyat de majors nivells de
precarietat laboral (salaris reduïts, poca estabilitat laboral, jornada parcial, etc.).
D’altra banda, les dones representen un terç de l’ocupació a la branca d’Informació i comunicacions, un
sector en continu creixement i fortament demandat, que ofereix salaris més elevats i millors condicions
laborals. L’agricultura i la construcció continuen sent sectors altament masculinitzats.
Gràfic 8: Distribució per sexe de l'ocupació per branca d'activitat a Catalunya. IV trimestre 20207
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90%100%
Administració pública, educació, sanitat i serveis socials 32,2% 67,8%
Cultura, lleure i treballadors domèstics 33,2% 66,8%
Activitats immobiliàries 35,4% 64,6%
Activitats financeres i d'assegurances 46,7% 53,1%
Serveis a les empreses 49,9% 50,1%
Comerç, logística i hosteleria 54,0% 46,0%
Informació i comunicacions 66,7% 33,3%
Indústria manufacturera 67,6% 32,4%
Subministrament d'energia, d'aigua i indústria… 74,0% 26,0%
Agricultura 86,4% 13,6%
Construcció 88,9% 11,1%
% Homes % Dones
‘‘Els sector TIC compta amb les ocupacions millors posicionades
en el mercat de treball català. Les dones son encara una minoria
que té el seu origen en el menor nombre de noies estudiants
d’aquestes sortides professionals. Cal continuar impulsant les
vocacions cientifico-tecnològiques en les nenes i apropant les
tecnologies i les enginyeries a les escoles, als nens i a les
nenes’’
7
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència d'Economia, Recursos i Promoció Econòmica de l'Ajuntament de
Barcelona a partir de dades de l'Institut Nacional d'Estadística.
9Les dones al mercat de treball.
03. Segregació vertical. El sostre de vidre.
03.1. EL SOSTRE DE VIDRE
Una altra de les manifestacions de les desigualtats al mercat de treball és el que es coneix com sostre de
vidre. Fa referència a les dificultats que tenen les dones per accedir i ocupar càrrecs de decisió i de poder.
Segons l’Enquesta de Població Activa, el quart trimestre de 2020 quasi 4 de cada 10 persones directives o
gerents a Catalunya (el 38,2%) són dones, una proporció que va en augment en els últims anys.
Gràfic 9: Distribució del personal directiu a Catalunya per sexe. IV trim 2020 (%)8
70,0% 61,8%
60,0%
50,0%
38,2%
40,0%
30,0%
20,0%
10,0%
0,0%
% Homes s/categoria % Dones sobre la categoria
En la darrera dècada s’observa un augment de la presència de dones als càrrecs de direcció a Catalunya,
que passa del 29% del total l’any 2011 al 38,2% el 2020 i aproxima aquest indicador a la paritat.
Gràfic 10: Persones directives i gerents a Catalunya per sexe (%) 2011-20208
80,0%
70,0%
71,0%
60,0% 61,8%
50,0%
40,0% 38,2%
30,0% 29,0%
20,0%
10,0%
0,0%
2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020
% Homes % Dones
8
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència d'Economia, Recursos i Promoció Econòmica de l'Ajuntament de
Barcelona a partir de dades de l'Institut Nacional d'Estadística.
10Les dones al mercat de treball.
‘‘Augmenta la presència de les dones als llocs de direcció.
Caldrà veure si es manté la tendència i les dones assoleixen
l’equitat als llocs de poder i es veuen representades en la
mateixa proporció que formen part de la societat: el 50%’’
Així mateix, el 2020 el percentatge de les dones que treballen amb rang de personal directiu retalla la
distància respecte als homes (5,3%), i ja s’apropa al 4%.
Gràfic 11: % de personal directiu a Catalunya per sexe. IV trim 20209
6,0% 5,3%
5,0%
4,0% 3,7%
3,0%
2,0%
1,0%
0,0%
% Homes directius % Dones directives
‘‘4 de cada 10 persones investigadores a Catalunya
són dones.’’
Gràfic 12: Personal investigador a Catalunya per sexe (%). 20199
70%
60,9%
60%
50%
39,1%
40%
30%
20%
10%
0%
% Homes % Dones
L’any 2019, la participació de les dones en aquest àmbit -que el 2002 va ser del 35%- ha anat augmentant
gradualment al llarg d’aquests 17 anys, però des del 2013 es manté al voltant del 40% i el 2019 assoleix
una lleugera reducció (39,1%).
9
Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència d’Economia, Recursos i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de
Barcelona a partir de dades de l’Institut Nacional d’Estadística.
11Les dones al mercat de treball.
04. La bretxa salarial de gènere
L’any 2019 les dones assalariades residents a Barcelona van percebre un salari mitjà -27.869 euros/any-
un 18,7% inferior al dels homes. La bretxa salarial de gènere10 a la ciutat és lleugerament inferior a les de
Catalunya i Espanya (20,0% i 19,0% respectivament). A la Unió Europea, l’any 2018, la bretxa calculada a
partir dels guanys bruts per hora va ser del 15%.
Gràfic 13: Bretxa salarial entre homes i dones. 2019 (en %)11
18,7% 20,0% 19,0%
Barcelona Catalunya Espanya
‘‘La bretxa salarial de gènere se situa, per primer cop, per sota
del 20% a Barcelona. Aquesta reducció, però, no és
conseqüència de la millora de les condicions laborals de les
dones, sino al fet que els homes han patit una major devaluació
salarial en els darrers anys’’
Aquesta diferència, es va reduir 2,6 punts percentuals en relació amb l’any anterior (21,2%) i ha tendit a
escurçar-se des de mitjans de la passada dècada -fins l’any 2014 va romandre a l’entorn del 25%-.
10
Les dades de la bretxa salarial que es presenten responen al càlcul del guany anual, no per hora. El càlcul de la bretxa salarial per
hora, si bé és útil per fer una comparativa més homogènia entre persones ocupades amb diferents nombre d’hores treballades i tipus
de jornada, deixa fora del càlcul el factor temps, concretament els contractes parcials i les jornades reduïdes, que tenen un efecte
molt important en la determinació de la bretxa salarial de gènere, atès que ambdós figures son més comunes entre les dones que
entre els homes.
11
Font: Departament d’Anàlisi- Oficina Municipal de Dades, Ajuntament de Barcelona.
12Les dones al mercat de treball.
La bretxa salarial entre homes i dones residents a la ciutat de Barcelona es dona en totes les franges d’edat,
en tots els nivells educatius, nacionalitats i grups professionals, en gairebé la totalitat de sectors i amb tot
tipus de contracte i jornada. Tot i que a Barcelona és inferior que a Catalunya i a Espanya, continua sent un
indicador elevat que mostra les desigualtats de gènere al mercat de treball.
‘‘La bretxa salarial de gènere és multicausal, ja que respon al
lloc que ocupen les dones en el mercat laboral i les seves
responsabilitats domèstiques i de cura, als tipus de contractes
als quals accedeixen, al tipus d’ocupacions que realitzen i al
menor prestigi d'allò que és femení en el món econòmic.’’
Pel que fa als grups professionals, tal i com es mostra al gràfic posterior, la bretxa salarial més elevada
correspon al grup de llicenciats, enginyers i alta direcció (27,4%), segment on es detecta la dificultat
d’ascens professional de les dones als llocs de direcció més ben remunerats per l’efecte del sostre de
vidre, així com les diferències en altres ingressos extrasalarials. El 2019, les bretxes dels grups de caps
administratius i altres (17,1%) i auxiliars administratius i altres (15,9%) estan per sota de la mitjana de la
ciutat (18,7%).
Gràfic 14: Bretxa salarial de gènere per grups professionals a Barcelona. 2019 (%)12
30,0% 27,4%
25,0%
20,0%
17,1%
15,9%
15,0%
10,0%
5,0%
0,0%
Llicenciats, enginyers i alta Caps administratius i Auxiliars administratius i
direcció altres altres
12
Font: Departament d’Anàlisi- Oficina Municipal de Dades, Ajuntament de Barcelona.
13Les dones al mercat de treball.
El 2019, tots els sectors d’activitat- excepte la construcció- mostren una bretxa salarial de gènere
desfavorable a les dones a Barcelona. Superen la mitjana de la ciutat les finances i assegurances (amb un
41,4%), les activitats professionals, científiques i tècniques, els serveis socials, la informació i
comunicació, les activitats administratives i auxiliars, les artístiques i de lleure i el comerç al detall. En
canvi, sectors com l’educació, la indústria o el transport presenten bretxes de gènere força inferiors a la de
Barcelona.
Gràfic 15: Bretxa salarial de gènere per sector d'activitat a Barcelona. 2019 (%)13
Construcció-16,1%
Comerç a l'engròs 6,8%
Transport 9,2%
Indústria 12,9%
Educació 13,5%
Administració pública 14,1%
Activitats immobiliàries 14,5%
Sanitat 18,4%
Artístiques, de lleure i serveis a les persones 18,4%
Total sectors Barcelona 18,7%
Comerç al detall 19,7%
Activitats administratives i auxiliars 20,6%
Informació i comunicacions 21,5%
Serveis socials 24,6%
Activitats professionals, científiques i tècniques 27,7%
Financeres i assegurances 41,4%
-25,0%-15,0% -5,0% 5,0% 15,0% 25,0% 35,0% 45,0%
‘‘La bretxa salarial de gènere persisteix a tots els sectors,
excepte la construcció’’
13
Font: Departament d’Anàlisi- Oficina Municipal de Dades, Ajuntament de Barcelona.
14Les dones al mercat de treball.
05. La feminització de la pobresa
Dins del col·lectiu de persones treballadores pobres predominen les dones: l’any 2019 a Barcelona
el percentatge de dones assalariades que cobren salaris de 1.000 o menys de mil euros és del
26,3% mentre que el d’homes és del 21,8%, de manera que el diferencial se situa en 4,5 punts
percentuals.
La precarietat laboral, la contractació parcial, sectors feminitzats i pitjor remunerats i d’altres
aspectes relacionats amb la diversitat: funcional, edat, origen, social, cultural i LGTBI, son també
factors determinants que poden contribuir a una major vulnerabilitat laboral i a una reducció de
la capacitat adquisitiva. Les persones menors de 30 anys son un dels col·lectius més afectats.
Gràfic 16: Persones assalariades que com a màxim són mileuristes a Barcelona (% s/total). 201914
30%
26,3%
25% 24,0%
21,8%
20%
15%
10%
5%
0%
Dones Homes Ambdós sexes
Tot i així, cal assenyalar que comparativament, l’any 2015, el percentatge de persones amb
salaris per sota dels mil euros era del 32,4%, una dada força superior a la del’any 2019, del 24%
a la ciutat de Barcelona. Caldrà veure l’impacte de la pandèmia per saber si continua aquesta
tendència a la reducció.
‘‘La pobresa té nom de dona’’
14
Font: Departament d’Anàlisi- Oficina Municipal de Dades, Ajuntament de Barcelona.
15También puede leer
