RACISME INVISIBLES L'ESTAT DEL - SOS Racismo
←
→
Transcripción del contenido de la página
Si su navegador no muestra la página correctamente, lea el contenido de la página a continuación
INVISIBLES L’ESTAT DEL RACISME A CATALUNYA INFORME 2019
INVISIBLES L’ESTAT DEL RACISME A CATALUNYA INFORME 2019
Primera edició: març 2020
InVisibles. L’estat del racisme a Catalunya, Informe 2019
Autoria: SOS Racisme Catalunya
Coordinació Edició: Alba Cuevas Barba
Equip de redacció: Lorena Antón Garcia, Alba Cuevas Barba,
Chaimae Essousi, Gemma Ferreón Rivera, Marina Girona-Raventós,
Beatriu Guarro i Picart i Marilda Sueiras Bardou.
Col·laboradores: Alicia Rodríguez Lucas i Natali Salazar,
Fotografia: Jose Colón i SOS Racisme Catalunya.
Disseny i maquetació: Lucía Joglar Ongay – www.luciajoglar.com
Edició: SOS Racisme Catalunya i Pol·len Edicions sccl
Rambla Sta Mònica, 10 1a planta 08002 Barcelona
www.sosracisme.org
T: @SOSRacis
F: facebook.com/SOS-Racisme-Catalunya
Instagram: sosracisme_cat
c/ Junta de Comerç, 20 08001 Barcelona
www.pol-len.cat
ISBN: 978-84-16828-90-6
Dipòsit legal: B 7123-2020
Aquesta obra es distribueix sota una llicència Creative Commons en la mo-
dalitat de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades. Consulteu
els atributs aquí:
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/InVisibles. L’estat del racisme a Catalunya. Informe 2019 5
Pròleg
Onzena edició de l’informe anual de pretenem compartir anàlisis, debats
SOS Racisme Catalunya: INVisibles, i reflexions que ens sorgeixen i que
l’estat del racisme a Catalunya. Un pensem que poden aportar quelcom
document que té com a finalitat fer en la lluita contra el racisme.
una fotografia de la forma com es
manifesta el racisme al país i denun- En aquest informe volem contribuir a:
ciar aquesta vulneració de drets hu- • la visibilització del racisme a
mans davant la qual no s’està fent, ni través de la denúncia pública de
molt menys, tot el que caldria per a la vulneracions, agressions i situa-
seva erradicació, tot assenyalant, de cions discriminatòries amb moti-
manera específica, la deixadesa per vació racista
part de les administracions públiques. • la sensibilització, tot convidant la
ciutadania a ser activa en la lluita
Aquest és un document que s’ela- antiracista i en la defensa de la
bora des de la mirada i la feina que igualtat de drets i oportunitats
duem a terme a SOS Racisme i en el • la planificació de polítiques públi-
qual intentem combinar l’anàlisi de ques antiracistes i per la igualtat
les dades del nostre Servei d’Atenció de tracte
i Denúncia (a partir dels casos que
hem identificat i gestionat al llarg Fa temps que col·lectius i organit-
de l’any) amb la reflexió al voltant zacions denunciem que les admi-
d’aquells fets que considerem re- nistracions estatals i catalanes no
llevants. Això vol dir que segur que desenvolupen el marc normatiu
ens deixem coses: no és la nostra per condemnar les accions racis-
voluntat fer un recull de tot el que tes ni aposten per un sistema de
succeeix a Catalunya en relació al protecció per a les persones afec-
racisme i l’antiracisme, sinó que tades per racisme.6 InVisibles. L’estat del racisme a Catalunya. Informe 2019 7
Tot i que ens sentim orgulloses de tiu del Delicte d’odi, aquest no ens de sessions formatives per a públics elaborat per membres del Consell
l’informe, reivindiquem la necessitat ha permès avançar en la denúncia diversos (alumnes, professionals de i de l’equip tècnic de SOS Racisme,
d’un document oficial sobre racisme, del racisme. En la pràctica del SAiD, diferents àmbits i ciutadania en ge- on es recull la reflexió i l’abordatge
elaborat per les administracions pú- on exercim l’acusació particular neral); l’altra font de recursos pro- que des de l’entitat estem tenint so-
bliques, que respongui a la seva res- davant de casos de racisme, com- pis és la contribució econòmica de bre cadascuna de les qüestions.
ponsabilitat i obligació de dissenyar provem que no es reconeixen com a les persones sòcies, una font menys
i implementar mesures que vagin delictes d’odi situacions que nosal- important a nivell quantitatiu però La part central de l’informe, “Narra-
encaminades a l’erradicació del ra- tres sí que identifiquem com a tals, d’especial rellevància perquè, a tives de l’odi i la discriminació racis-
cisme i a la igualtat de tracte. Cal seguint la interpretació de la OSCE banda de l’aportació econòmica, ta. Una anàlisi”, està destinada a la
que donin resposta efectiva a les pe- (Organització per la Seguretat i la una persona sòcia es compromet reflexió sobre els delictes i discur-
ticions que els darrers anys s’han fet Cooperació a Europa). amb el projecte polític antiracista sos d’odi entesos com a expressions
des de diferents organismes euro- que des de SOS Racisme intentem politico-socials del racisme, i té per
peus i internacionals a l’Estat espa- La discriminació atempta contra la tirar endavant. Augmentar el nom- objectiu aportar una informació que
nyol, en relació amb greus mancan- universalitat dels drets humans, ja bre de persones associades a la faciliti la identificació d’aquestes
ces en la garantia de drets humans que impedeix a certes persones i nostra entitat és un repte impor- expressions, la comprensió de les
i, de manera concreta, en la lluita col·lectius gaudir dels seus drets. El tant, en primer lloc perquè ens dota conseqüències que tenen i l’activa-
contra la discriminació i el racisme. tracte igualitari no és una concessió, de major independència econòmica ció social per a fer-hi front.
és un dret inalienable de tota per- per a poder executar aquelles ac-
Ens preocupa la invisibilització i sona, i és per això que les autoritats cions que considerem necessàries, El darrer apartat, “365 dies de racis-
normalització del racisme: tot i que públiques tenen l’obligació de garan- però també perquè suposa una ma- me”, està dedicat al moll de l’os de la
amb un percentatge menor que tir i protegir el dret de tota persona i jor solvència social, i això suma en nostra associació: el Servei d’Atenció
anys anteriors, enguany el 32% de col·lectiu de no ser discriminat. la lluita contra el racisme. i Denúncia per a víctimes de racis-
les situacions de racisme identifica- me. Les dades de la memòria anu-
des pel nostre Servei no han seguit Més sòcies, més solvència social Els continguts de l’informe 2019 al del Servei ens permeten fer una
cap procés de denúncia. Dada en- per sumar en la lluita antiracista. aproximació a les formes com es
cara més greu si tenim en compte A la primera part “El que ens pre- manifesta el racisme a Catalunya
que moltes persones desconeixen IN Visibles, l’estat del racisme a ocupa i ens ocupa” ens hem foca- a partir dels casos de persones que
el nostre Servei, no identifiquen que Catalunya, és un informe finançat litzat en quatre temàtiques que decideixen denunciar una situació de
estan patint una discriminació racis- exclusivament i volgudament amb creiem rellevants actualment pel racisme viscuda: aprofundim en la
ta i/o no saben què és la vulneració recursos propis de l’associació, per que fa a la lluita contra el racisme: descripció de les problemàtiques i si-
d’un dret ni que poden denunciar-la. assegurar i garantir autonomia, in- el concepte de seguretat-insegu- tuem les dificultats i els entrebancs
El motiu principal per a no seguir un dependència, objectivitat i rigor a retat, la necessitat d’un feminisme que ens trobem en la denúncia i que
procés de denúncia és la manca de les denúncies, anàlisis i propostes antiracista, el paper dels mitjans de impedeixen, en la majoria d’ocasions,
confiança en el sistema: pensen que que plantegem. Els recursos propis comunicació com a generadors de una restitució real del dret vulnerat.
no servirà per a res i tenen por. a SOS Racisme provenen de dues racisme, i les mancances de l’admi-
fonts, d’una banda, de l’àrea forma- nistració de justícia per donar res- Gaudiu la lectura!
Un exemple: tot i el desenvolupa- tiva de l’associació, que al llarg de posta a situacions de racisme. Cada Esperem que sigui útil per a la lluita
ment i la promoció del marc norma- l’any realitza un nombre important temàtica es concreta en un article antiracista.8 InVisibles. L’estat del racisme a Catalunya. Informe 2019 9
10 de 30 lamentablement, en trenta anys hi escala, a SOS Racisme la reflexió
ha hagut pocs canvis: estem lluny i el debat sobre model associatiu,
d’aconseguir un disseny i execució les prioritats, el projecte polític, les
de política pública antiracista, però aliances, el qui som, cap a on anem
també ho estem pel que fa al marc i què volem ser, són una constant.
normatiu sobre igualtat de tracte I això, com tot, té coses bones i do-
i no discriminació i la protecció de lentes. Sovint s’enceten processos
L’any 2019 SOS Racisme Catalu- Visible - Invisible les afectades. llargs, però crec que a la vegada
nya va celebrar 30 anys d’història això és el que permet que les or-
associativa. Trenta anys en què La manifestació del racisme es mou També hi ha responsabilitat, tot i ganitzacions siguin vives, estiguin
també s’han donat canvis socials entre la visibilitat i la invisibilitat. que en un altre nivell, quan davant connectades i siguin útils. SOS
en relació al racisme i la lluita anti- D’una banda, possiblement ara vi- una situació de racisme es mira cap Racisme, amb els seus 30 anys, la
racista. Per sort, i com no podia ser vim el moment en què més visibles a una altra banda i es banalitzen seva trajectòria i, en part, el seu re-
d’una altra manera, l’associació es fan les situacions de racisme, vulneracions de drets que tenen coneixement social, fàcilment i cò-
també ha canviat durant aquests sigui per les xarxes socials i/o per lloc en diferents àmbits de la vida modament podria deixar de repen-
anys, sempre amb la voluntat de l’activisme, entre moltes altres de moltes persones. No podem obli- sar-se. Però no és aquest el nostre
ser útil i sumar en la lluita contra causes. Però això, malauradament, dar que la suma de cadascun dels tarannà. Segur que en aquests 30
el racisme. no vol dir altra cosa que, en ocasi- fets contribueix a consolidar l’en- anys els moments de canvi han es-
ons, alguns fets concrets es fan vi- granatge del racisme com a siste- tat nombrosos i significatius. Dels
Amb aquest petit text no pretenc rals, amb una fugacitat que pot ser ma de dominació i discriminació. 10 últims, però, destacaria l’ober-
pas fer una anàlisi de la història de d’hores i/o dies, però que no porta tura en relació a les aliances per
l’associació, en primer lloc perquè enlloc: no milloren les dificultats Transformació fer més ampla la lluita antiracis-
crec que no seria gaire útil ni inte- per a la denúncia, no hi ha avenços ta, l’aposta per ser una associació
ressant, però també perquè crec en l’acompanyament a les persones Ser i fer transformació crec que és mixta, fent canvis importants i pot-
que no em veig capaç de fer-ho, se- afectades ni en actuacions que per- un valor clau per a SOS Racisme, ser radicals per fer-ho possible, la
gur que m’oblido de fets, reflexions metin caminar en la restitució del i ho és en, almenys, dues dimen- cura i la millora de l’essència asso-
o interpretacions imprescindibles... dret vulnerat. sions: una de global que té a veu- ciativa pel que fa a l’horitzontalitat,
El que sí que voldria és obrir una re amb l’objectiu de l’associació la participació i l’afecte de i entre
reflexió, aquí en el pròleg de l’onzè El racisme forma part de la quo- d’aconseguir una societat lliure de les persones.
informe de SOS Racisme, que espe- tidianitat de moltes persones i racisme; i una a petita escala que
ro que moltes de vosaltres pugueu aquestes situacions suposen la té a veure amb la necessitat de Compromís
seguir o iniciar en algun moment. vulneració d’un dret i no són pas canvi intern que respon a un nou
Una reflexió que he pensat centrar excepcionals, sinó que malaurada- plantejament associatiu per a ser El compromís, entès des de dues
en 3 paraules, que responen a una ment son habituals per a moltes útil a la causa antiracista. vessants. D’una banda el compro-
visió concreta, temporal i personal persones. Qui fa invisible i norma- mís de les persones que de mane-
sobre SOS: Visible-Invisible, Trans- litza el racisme? La principal res- Més enllà que la inquietud pel can- res diferents ens vinculem a SOS
formació i Compromís. ponsabilitat és de les administra- vi sigui inherent a la finalitat trans- Racisme: sòcies, treballadores i
cions públiques. En aquest sentit, formadora tant a petita com a gran activistes que decideixen ser part10 del moviment contra el racisme i çat una transformació que, de ben veuen en l’entitat una eina, un es- segur, ens farà créixer com a asso- pai útil. D’altra banda el compromís ciació i, potser també, en la lluita de l’associació vers ella mateixa i contra el racisme. sobretot vers la societat. Les per- sones que estan en el dia a dia de Alba Cuevas Barba l’entitat tenen la responsabilitat de Directora de l’associació de novem- dur a terme allò que l’assemblea bre del 2009 al gener del 2020. acorda, de representar les persones que en formen part, de respondre als valors que ens defineixen, en- tre altres qüestions. I finalment el compromís amb la societat de no defallir en la denúncia del racisme i de fer-ho amb rigor, autonomia i in- dependència, així com també en la suma amb altres lluites, que també són la nostra. Parlant de compromís, també em sembla oportú fer de nou referència a l’aposta de SOS Racisme, aquests darrers anys, de ser una associació mixta. La presència, la visibilització i la presa de poder per part de les activistes migrants i/o racialitzades com a no blanques és una realitat que, si més no, a principis dels 90 no era així. Però no pretenc fer una anàlisi sobre la qüestió, sinó posar sobre la taula la necessitat que també canviem en la manera com ens hem de situar les antiracistes blanques i no migrants que militem o treballem a SOS Racisme. No és un debat nou a l’associació, fa anys que hi donem voltes, i suposo que amb errors i encerts hem comen-
InVisibles. L’estat del racisme a Catalunya. Informe 2019 13
Índex
CAPÍTOL 1
El que ens preocupa i ens ocupa. 14
La invisibilización del racismo en el sistema judicial. 17
Per assolir una verdadera seguretat cal assegurar
igualtat de drets i una societat lliure de racisme. 21
Patriarcat, feminisme(s) i racisme. 29
La criminalització dels mitjans de comunicació i la
manca d’eines efectives de fiscalització per fer-hi front. 35
CAPÍTOL 2
Narratives de l’odi i la discriminació racista. Una anàlisi. 42
CAPÍTOL 3
365 dies de racisme. 78
Memòria 2019. Servei d’Atenció i Denúncia per a víctimes
de racisme de SOS Racisme Catalunya.CAPÍTOL 1. El que ens preocupa i ens ocupa. No habrá ni descanso ni tranquilidad en este país hasta que a nuestras comunidades se les garanticen todos sus derechos, tengamos o no papeles. Manifest del 17 de novembre. Memòries Antiracistes.
InVisibles. L’estat del racisme a Catalunya. Informe 2019 17
La invisibilización del
racismo en el sistema
judicial.
Lorena Antón Garcia, advocada del
Servei d’Atenció i Denúncia de SOS Racisme
Con frecuencia los delitos en los el racismo y dictan autos de archivo
que la víctima tiene (o se le atribu- o sentencias absolutorias en la ma-
ye) la condición de inmigrante se yoría de los procedimientos. A partir
encuentran con ciertas trabas a la de aquí se constata una invisibiliza-
hora de ser investigados. Si además ción del racismo denunciado que da
añadimos una posible motivación lugar a una victimización secunda-
racista, la dificultad a la hora de ria, causada precisamente por este
acumular prueba que sea aceptada sesgo racista institucional.
por los juzgados aumenta de forma
considerable, llegando a ser prác- En general, en las denuncias in-
ticamente imposible conseguir una terpuestas desde SOS Racisme
sentencia condenatoria cuando la siempre está presente la falta de
persona denunciada es un policía. credibilidad que los operadores
jurídicos otorgan a las personas
Entendemos que esto se debe, en- inmigrantes. Esta falta de credibi-
tre otras cuestiones, a que no exis- lidad es la que define la instrucción
te entre los operadores jurídicos del procedimiento, e incluso su ar-
una perspectiva étnico-racial (ni chivo antes de llegar ni si quiera a
de género ni de clase) que les per- celebrarse el juicio. Nos enfrenta-
mita identificar el racismo. Así, exis- mos a dificultades continuas para
te un sesgo (racista) que condiciona que desde el sistema judicial se
los procedimientos judiciales en va- investiguen los delitos denuncia-
rios sentidos: no dan credibilidad a dos, ya que existe cierta reticencia a
los relatos de las víctimas inmigran- practicar las diligencias que propo-
tes, se niegan a practicar diligencias nemos, a pesar de que en ocasiones
de investigación, no permiten cons- son determinantes para demostrar
truir prueba válida para demostrar los hechos o el móvil racista (de-18 InVisibles. L’estat del racisme a Catalunya. Informe 2019 19
claraciones de testigos periféricos posible que los jueces, desde una los jueces refuercen y justifiquen archivo de la causa antes de llegar
o incluso presenciales, práctica óptica pragmática, otorguen ma- su sesgo racista, ya que su forma a juicio aumentan. Es frecuente que
de ruedas de reconocimiento o de yor veracidad al relato policial, de expresarse puede ser interpre- los jueces argumenten que no exis-
periciales, entre otras). Especial- y quizás consideran demasiado tada como un indicio para valorar ten indicios de criminalidad (lógico,
mente cuando no existe una razón complejo investigar delitos en el contenido de su relato (como si no practican las diligencias solici-
aparente para la comisión del delito los que la persona victimizada no muestra de que miente, de que es tadas), incluso cuando disponemos
–porque el motivo es precisamente dispone de testigos, mientras la agresiva, de que se altera con faci- de pruebas suficientes para conti-
el racismo- los jueces tienden a no otra parte sí (lo que ocurre en ca- lidad, etc.); y por otro lado, dificul- nuar el procedimiento (testigos aje-
creer la versión de la víctima inmi- sos en los que el denunciado es ta la garantía de la tutela judicial nos a la víctima, relatos persisten-
grante. un policía o se denuncia un acoso efectiva y de los derechos de las tes en el tiempo, partes médicos,
por parte de vecinos). víctimas, ya que tienen más dificul- imágenes, etc.).
Esta falta de credibilidad se perci- tades para comprender la totalidad
be ya desde su primera declaración, • Que se dicte una sentencia abso- del procedimiento, lo que obstacu- Esta falta de reconocimiento del
en la que las preguntas van dirigi- lutoria: en los que conseguimos liza que puedan aportar (y recibir) racismo por parte de los jueces da
das a determinar su implicación (y llegar a juicio, no es extraño que toda la información necesaria. lugar a una instrucción débil que
responsabilidad) en los hechos, a nos encontremos con dificulta- provoca no solo que las víctimas
exigir que expliquen el móvil del de- des a la hora de probar los he- Por último, y como ya se ha mencio- inmigrantes sufran más trabas a la
nunciado (como si la víctima tuviera chos, y particularmente la moti- nado, las trabas aumentan cuan- hora de ver prosperar sus denun-
que saberlo) o a cuestionar los be- vación racista, debido a que en la do la persona denunciada es un cias, sino una victimización secun-
neficios que la denuncia pueda te- fase de investigación se nos de- policía. La dificultad de denunciar a daria y un trato diferencial que les
ner en su situación administrativa, niegan las diligencias necesarias un agente de la autoridad aumenta impide ejercer sus derechos con
entre otras cuestiones. para ello. Incluso en escenarios si los jueces no garantizan la tutela totales garantías. En este sentido,
en los que el juez sentenciador judicial efectiva de las víctimas (que sería necesaria una voluntad polí-
La desgana que percibimos a la da credibilidad al testimonio de además en estos casos debería de tica real encaminada a visibilizar y
hora de practicar diligencias enca- las víctimas, muestran reticen- ser reforzada), lo que ocurre de reconocer el racismo, y una sensibi-
minadas a esclarecer los hechos o cias en lo que respecta a la moti- forma recurrente debido el sesgo lización de los operadores jurídicos
a probar el racismo tiene al menos vación racista, salvo que ésta sea racista anteriormente mencionado. que les permita identificar estas si-
dos consecuencias procesales: muy (muy) evidente. Es decir, se Esto se refleja en que el testimo- tuaciones y actuar en consecuencia.
creen la versión respecto de los nio de la víctima es menos creíble y
• Que se archive el procedimiento hechos (cuando va acompañada más cuestionado, mientras que los
por falta de indicios de crimina- de testimonios, partes médicos, jueces tienden a considerar veraces
lidad o de autor conocido: tiene imágenes, etc.), pero no el com- las declaraciones de los agentes.
lugar especialmente cuando la ponente racista. En estos casos los jueces muestran
persona denunciada es un policía, mayor desidia a la hora de practicar
o en casos en los que hay varios Es importante mencionar el rol diligencias –puesto que dan por he-
denunciados (por ejemplo, cuan- que juega la barrera idiomática cho que los hechos denunciados no
do se trata de una problemática y el desconocimiento transcul- son verdad- y las posibilidades de
entre vecinos). En estos casos, es tural: por un lado, sirve para que que el procedimiento finalice con unInVisibles. L’estat del racisme a Catalunya. Informe 2019 21
Per assolir una verdadera
seguretat cal assegurar
igualtat de drets i una
societat sense racisme.
Alba Cuevas Barba, directora de SOS Racisme.
Parlem de seguretat i/o d’insegure- 1. La suposada o imposada crisi
tat. Però seguretat de qui? I segu- de seguretat a cop de titular
retat davant de què? La qüestió se
centra en què entenem per segu- Des de fa mesos, tot i que amb di-
retat i sobretot qui té el poder per ferent intensitat, la seguretat o la
decidir sobre què és seguretat, a qui insegurtat són temes recurrents
hem de protegir i de què l’hem de als mitjans de comunicació, a la
protegir, quins són els mecanismes i vida política de diverses adminis-
límits que tenim per imposar aques- tracions, i fins i tot a converses
ta seguretat... Per això cal, també, de cafè o de carrer. Algunes pre-
parlar dels prejudicis racistes que hi guntes que cal plantejar-se: Se’n
ha darrere del disseny del model de parla perquè preocupa o preocupa
seguretat, i també de la inseguretat perquè se’n parla? A qui li preocu-
de les persones migrades i/o racia- pa i quina és la motivació d’aquesta
litzades que es veuen exposades a preocupació?
les polítiques racistes implementa-
des per aquest model de seguretat. I sobretot, totes partim del mateix
significat de seguretat-inseguretat?
Què és allò que incideix en la per-
cepció i la sensació de segure- Tot i que intentem posar la mirada
tat-inseguretat de les persones? sobre la totalitat del territori, és cert
La pobresa, el mobbing immobiliari, que Barcelona marca agenda molt
la brutícia, les migracions, la cor- més enllà dels seus límits munici-
rupció, els manters, ...? La mirada pals. En aquest sentit, és interessant
sobre què és seguretat i inseguretat fer referència als dos baròmetres
és ideològica. semestrals de la ciutat de Barcelona22 InVisibles. L’estat del racisme a Catalunya. Informe 2019 23
del 2019 (de juny i desembre)1 ja que Càrrecs electes i partits polítics nint i reproduint el racisme, per exem- • Un dispositiu, durant els mesos
a les dues ocasions l’enquesta situa instrumentalitzen la seguretat-in- ple quan potencia prejudicis i alimen- d’estiu, que té com a finalitat
la inseguretat com la primera de les seguretat ciutadana per treure’n ta un imaginari de discriminació. acabar amb el top manta a la
preocupacions de les veïnes i veïns. rèdit electoral. Això suposa una ciutat. De nou, la resposta per
Cal tenir en compte que el 2019 ha gran irresponsabilitat, perquè con- 2. Racisme part de l’administració pretén so-
estat marcat, entre altres qüestions, tribueix a la difusió i l’acceptació lucionar amb repressió qüestions
per les eleccions municipals, i en d’un discurs alarmista i reaccionari El racisme no és una qüestió moral. que són resultat de desigualtats
moltes ciutats, evidentment també que opta per l’opció fàcil de culpa- El racisme està vinculat a dinàmi- globals i estructurals, i que no
a Barcelona, la inseguretat hi va te- bilitzar els sectors vulnerabilitzats, ques de poder que vulneren drets només no canviaran amb més
nir un fort protagonisme. com ara les persones sense llar, la i s’emmarca en les estructures de presència policial als carrers,
infància migrant no acompanyada, control de l’Estat, i en aquest sen- sinó que aquest increment pot
D’altra banda també podem fer les treballadores sexuals, els ve- tit la seguretat-inseguretat, la por, representar un augment de la vi-
referència a les dades de Mossos nedors i venedores ambulants..., el confort, la tranquil·litat,... es con- olència i del racisme policial cap
d’Esquadra,2 que plantegen un aug- enlloc d’abordar les causes i buscar verteixen en mercaderia molt pre- al col·lectiu.
ment de les denúncies per furt, tant possibles solucions. uada per reproduir i consolidar lò- No es pot abordar la venda am-
a Barcelona com a d’altres ciutats giques de discriminació, persecució, bulant sense fer referència a les
de Catalunya. Cal, però, tenir en Mitjans de comunicació i/o profes- exclusió i expulsió amb determina- conseqüències d’una llei d’es-
compte que s’està parlant de de- sionals de la comunicació també des persones i/o col·lectius. trangeria, com a instrument del
núncies i per tant de possibles de- contribueixen a generar aquesta racisme institucional, que tra-
lictes que cal investigar. situació d’alarma entorn de la se- De manera recurrent el poder (polític, vessa totes les dimensions de
guretat-inseguretat. És cert que el econòmic, social) assenyala determi- la vida i que arracona les perso-
Tot i que manca informació objecti- ritme de consum de la informació nats col·lectius, com ara les persones nes al marge del mercat labo-
va sobre la qüestió, és evident que i la immediatesa poden dificultar migrants i racialitzades com a no ral, sotmetent-les, en ocasions,
de seguretat-inseguretat se’n parla, el bon treball periodístic, però cal blanques, com a culpables i/o gene- a diferents formes d’explotació
i com dèiem abans hi ha dos actors que les professionals es compro- radores d’inseguretat, entesa aques- laboral. I també cal parlar de la
que hi tenen certa responsabilitat: metin a fer bona comunicació. No ta únicament des de la perspectiva utilització de codi penal per aca-
representants i càrrecs polítics, i es poden abordar temes com la de la delinqüència. El boc expiatori bar amb aquesta activitat, que fa
mitjans de comunicació. seguretat-inseguretat, que són canvia segons el moment: carteristes impossible que les persones que
complexos i multifactorials, amb del metro, narcopisos, les persones s’hi dediquen puguin regularitzar
explicacions senzilles, calen anàli- que es dediquen a la venda ambulant la seva situació administrativa a
sis rigoroses, objectivitat i sobretot als carrers de la ciutat o els infants causa de l’existència d’antece-
1 Baròmetre Semestral de Barcelona. (De- molta pedagogia. I a la vegada és i joves estrangers no acompanyats. dents penals, ja que la venda al
sembre 2019) https://ajuntament.barcelona. imprescindible que els mitjans de- Però la intervenció municipal s’acaba carrer de determinats productes
cat/premsa/wp-content/uploads/2019/12/ fugin de lògiques de favors a sec- concretant en la criminalització racial està tipificada com a delicte.
r19024_Barometre_Semestral_Desembre_Re- tors polítics i econòmics. i les polítiques de repressió policial.
sum_v1_0.pdf Algunes de les situacions que deta- • El discurs que situa la infància en
2 Departament Interior de la Generalitat de Hi ha un periodisme, malauradament llem tot seguit són específiques de perill (infants i joves estrangers
Catalunya. majoritari i poderós, que està mante- Barcelona, d’altres són més generals. no acompanyats) com a infàn-24 InVisibles. L’estat del racisme a Catalunya. Informe 2019 25 cia perillosa, no només suposa infants i joves que és racista, ne- sensació d’inseguretat que vincu- terme a persones amb naciona- l’elusió dels deures i obligacions gatiu i discriminatori, allunyat de la l’aparença física no occidental litat estrangera, quan aquestes de totes les administracions vers la realitat i poc rigorós, i que a amb el delicte i/o l’incompliment només representen el 13,7% de el compliment de la Convenció més genera més situacions d’ex- de la norma: s’atura les persones la població total. Si ho plantegem Internacional dels Drets dels In- clusió i desigualtat. pel que són o semblen ser i no pel en termes d’efectivitat policial, cal fants, sinó que a més alimenta que han fet o sembla que han fet. tenir present que la desproporcio- una construcció, estigmatitzada • Les operacions policials con- A més l’Estat espanyol justifica nalitat d’identificacions a les per- i racista, com a problema so- juntes entre Guàrdia Urbana (a les identificacions policials per co- sones amb nacionalitat estrangera cial. La conseqüència d’això és Barcelona), Mossos d’Esquadra i lor de pell o altres supòsits ètnics és incoherent amb la taxa d’en- l’abandonament de la lògica de Cos Nacional de Policia, que, ar- quan es produeixen en el marc del cert d’aquestes identificacions, ja protecció i l’adopció d’una lògica gumentades en la lluita contra control migratori, assumint la idea que tendeix a ser més baixa que penal. En els darrers mesos tro- el crim i la delinqüència, acaben falsa que tota la població amb na- la taxa d’encert en identificacions bem exemples infinits en què la tenint efectivitat únicament en cionalitat espanyola és blanca. Així a persones amb nacionalitat espa- infància migrant ha estat instru- qüestions vinculades amb l’es- ho exemplifica el cas de Zeshan nyola. Una altra dada interessant mentalitzada per càrrecs electes trangeria. Aquestes actuacions Muhammad, ara al Tribunal Euro- fa referència als motius d’identi- i representants de partits polítics policials il·legals suposen vulne- peu de Drets Humans, que el 2013 ficació, segons dades facilitades per treure’n rèdit, una instrumen- ració de drets i llibertats i a més va iniciar un litigi contra l’Estat es- per Mossos d’Esquadra; en el cas talització que no hagués estat alimenten discursos racistes i panyol per una identificació policial de les persones de nacionalitat possible sense la inestimable generen desconfiances i fractu- racista. El recorregut als tribunals espanyola, les identificacions es ajuda dels mitjans de comunica- ra social. espanyols va acabar amb un posici- donen majoritàriament amb motiu ció. Ho hem vist arreu del país da- onament del Tribunal Constitucio- de «robatori amb força», i en el cas vant possibles obertures de cen- Cal parlar també de les identifica- nal que reproduïa el que ja havia dit de les persones amb nacionalitat tres d’acollida, o en relació a les cions policials racistes que con- el 2001 arran d’un altre cas d’iden- estrangera, el motiu principal és el agressions violentes que han pa- sisteixen a demanar la documenta- tificacions racistes: és legítim i le- «control policial de pas». La moti- tit alguns d’aquests joves (moltes ció a les persones seleccionant-les gal identificar persones que no pre- vació vinculada al «control policial més de les que s’han fet ressò els exclusivament pel seu aspecte senten les característiques físiques de pas» pot suposar major mar- mitjans). Un altre exemple de físic. Tot i estar prohibides en l’or- de la majoria de la població, és a ge de discrecionalitat per part de discurs irresponsable per part denament jurídic espanyol i també dir no blanques, ja que “el normal l’agent de policia que en el supòsit de les administracions públiques en la normativa europea i interna- és que les persones de nacionalitat de «robatori amb força», on sí que el trobem quan parlen d’onada, cional, les identificacions no només espanyola siguin blanques”. hi ha una motivació específica i real de saturació i fins i tot d’abús del es donen de manera generalitzada, que justifica la identificació. sistema, de perfils difícils que no sinó que a més gaudeixen d’impu- Es tracta de pràctiques policials es volen integrar... i també quan nitat a l’espai públic. Cal tenir en que són discriminatòries: per cada Una altra qüestió a destacar és la es relaciona o se’ls atribueix, de compte que no són aïllades, que no persona amb nacionalitat espa- forma d’actuar de la policia, reflec- manera sistemàtica i com a col· depenen de l’actuació d’un policia, nyola aturada se n’aturen 7,4 amb tida en l’estudi que es va fer en el lectiu, actuacions delictives. Són sinó que són una pràctica sistema- nacionalitat estrangera; per exem- marc de l’informe “L’aparença no és discursos que alimenten i condi- titzada que normalitza el control ple, a Catalunya el 54,1% de les cionen un imaginari cap a aquests policial d’uns grups, recreant una identificacions policials es duen a
26 InVisibles. L’estat del racisme a Catalunya. Informe 2019 27
motiu”3: el 70% de les persones que col·lectius i/o persones que solen Per assegurar seguretat i comba- model clàssic de seguretat, que
van respondre l’enquesta van mani- ser assenyalades quan es parla tre inseguretat és prioritari el dis- responsabilitza les persones de
festar no haver estat informades del de seguretat-inseguretat. Cal que seny, el finançament i l’execució manera individual, aquest nou mo-
motiu de l’aturada, cosa que contra- la mirada no es limiti a qüestions d’una política pública enfocada a del aposta per posar en el centre
diu l’article 16.2 de la Llei Orgànica concretes (resposta a una alarma l’erradicació de les desigualtats i les persones i el bé comú4.
4/2015 de Seguretat Ciutadana, que mediàtica, el marc d’una campanya que garanteixi la igualtat de drets
sosté que la persona identificada electoral, ... ) sinó que aquesta ha a tothom, per tal d’afrontar totes
serà informada de manera immedi- de combinar el curt, el mig i el llarg les violències (personal, estructural
ata i comprensible sobre el motiu de termini; perquè tot i que caldrà i cultural). Partint de la idea que la
la sol·licitud. Un 41% de les persones donar resposta a urgències i fets resolució dels conflictes no pot re-
que van respondre l’enquesta soste- concrets, la complexitat recau en caure únicament en els cossos de
nen que, a més, l’agent no portava el la transformació de les estructures seguretat, cal un treball d’educació
número d’identificació visible: una in- que generen desigualtat i pobresa, i i de prevenció que reforci el paper
fracció, segons l’article 18 del Reial en la desarticulació dels mecanis- de la societat civil -veïnes i veïns,
Decret 1484/1987, de 4 de desem- mes que criminalitzen i culpabilit- associacions i col·lectius- on la po-
bre, sobre normes generals relati- zen certes persones i col·lectius. licia i la presó siguin, tal i com recull
ves a escales, categories, personal el marc jurídic, l’última ràtio.
facultatiu i tècnic. La repressió no solucionarà els
problemes de seguretat-insegure- La construcció d’un espai públic
3. Reptes tat. Una reforma del codi penal que de qualitat és un element clau per
endureixi les penes de presó contra garantir la convivència i la cura (se-
En primer lloc és necessari fer una els delictes menors patrimonials, guretat humana) de la ciutadania,
reflexió que té a veure amb els con- i/o una major presència de policia al i per això aquesta construcció no
tinguts i significats, i també amb la carrer, no pot donar resposta a pro- pot dependre exclusivament d’una
posició des de la qual volem abor- blemes que tenen relació amb una tasca policial on només intervé el
dar la qüestió de seguretat-inse- crisi econòmica, social i política, factor securitari, com a la persecu-
guretat. És imprescindible adoptar global i estructural, que s’acarnissa ció de la delinqüència. En definitiva,
una perspectiva multifactorial, i per amb les persones i els col·lectius la seguretat humana entesa com a
tant incloure al conjunt d’agents més vulnerabilitzats . La pobresa, mecanisme per proporcionar cura i
socials que poden estar implicats, la crisi immobiliària, les mancances donar resposta a les necessitats de
la responsabilitat i coordinació de de l’estat del benestar, lleis (com el les persones per garantir una vida
totes les administracions compe- cas de la llei d’estrangeria) injustes digna i un desenvolupament amb
tents i també, la participació dels i que tanquen portes, .... són els ele- plenitud, i com a garantia de no ser
ments que caldria assenyalar com discriminades . Es tracta d’un con-
3 SOS Racisme Catalunya. (2019). L’aparen- a culpables de la inseguretat que cepte de què es va començar a par-
ça no és motiu: Identificacions policials per per- moltes persones pateixen. lar als anys 80 i que es consolida a 4 Font, Tica. Ortega, Pere. (2019). Violència,
fil ètnic a Catalunya. Barcelona. SOS Racisme l’Informe sobre Desenvolupament Seguretat i Construcció de Pau a les ciutats.
Catalunya. Humà l’any 1994. A diferència del Barcelona. Centre Delàs d’Estudis per la Pau.InVisibles. L’estat del racisme a Catalunya. Informe 2019 29
Patriarcat, feminisme(s)
i racisme.
Gemma Ferreón Rivera i Beatriu Guarro i Picart.
Coordinadora d’Incidència i membre del Consell de
SOS Racisme
Dia 8 de Març. El feminisme hege- nyol. Elles, les que poden, també
mònic surt al carrer per manifes- surten al carrer per fer visible les
tar-se, per cridar, per denunciar les seves opressions, perquè no obli-
opressions que el patriarcat exerceix dem que sortir al carrer per reivin-
encara avui dia contra les dones. A dicar els teus drets és també un
manifestar que encara hi ha molta privilegi que no totes tenim, i que no
feina a fer i que els nostres drets per a totes suposa el mateix esforç.
encara se segueixen vulnerant de On són totes aquestes dones que
manera sistemàtica. Se senten càn- diuen ser les nostresgermanes?
tics que diuen “germana, jo sí que et Allà no hi són. Hem d’assumir que
crec”, “nosaltres som la teva mana- majoritàriament són dones blan-
da”, etc. Se senten dones que denun- ques, i de classe mitjana i alta, les
cien el “sostre de vidre”, que “no vol que contracten dones de països del
dir que no”, que les esferes del poder Sud Global. Aquestes són, general-
encara segueixen sent masclistes. ment, dones empobrides a causa
d’un capitalisme que jerarquitza
Paral·lelament, dones marroquines el poder asimètricament entre les
que treballen com a temporeres de nacions globals. No ens preguntem
la fruita són explotades, violades que per solucionar el repartiment
i ignorades. Moltes dones d’Abya de les tasques quotidianes i de les
Yala o de les Filipines segueixen cures per als familiars dependents,
treballant de manera precària en el decidim mercantilitzar i explotar els
sector de les cures i de la llar, i les cossos d’altres dones, en comptes
dones afrodescendents i les dones de qüestionar que aquest mateix
gitanes denuncien la invisibilització repartiment, tot i que hem fet aven-
flagrant de la seva presència i dis- ços, encara recau majoritàriament a
criminació històrica a l’Estat espa- l’esfera femenina.30 InVisibles. L’estat del racisme a Catalunya. Informe 2019 31
¿On són aquestes germanes quan dones. Quins drets defensem quan l’ús d’aquesta peça de vestir respon, nes opinar sobre les seves creences
les interpel·lem dient-los que a les parlem de feminisme? Per a qui sobretot, a la necessitat d’afirmació i els rituals que s’hi associen.
dones racialitzades no només se les lluitem quan invisibilitzem les llui- identitària davant del rebuig social
cosifica per ser dones, sinó que se tes i les narratives d’altres dones, inherent a la islamofòbia. A més, aquesta obsessió per posar
les exotitza i se les inferioritza a tra- d’altres feminismes? Com podem la dona musulmana en el centre
vés d’uns estereotips racistes cons- apel·lar a la unitat si només ho fem Nurul Izzah Anwar, diputada de de la diana ens porta, d’una banda,
truïts arran d’un imaginari colonial des de la nostra posició de privilegi Malàisia, assegura que per a ella a atacar la presumpta víctima i de
que encara perviu a les societats sense qüestionar-nos per què els portar vel és una decisió empode- l’altra a desdibuixar les opressions
del Nord? Com dir-los que aques- tenim, aquests privilegis? radora perquè mostra “la seva ac- patriarcals. El patriarcat, certa-
tes dones ni tan sols poden veure ceptació orgullosa de la identitat ment, és universal però les maneres
aquest sostre que les dones blan- I si ens centrem en el cas de les musulmana”; una dona que explica com es manifesta són diferents en
ques volen trencar? Per què insis- dones musulmanes veiem com el que va decidir dedicar-se a la políti- cada país i en cada context cultural.
teixen que se sumin a la lluita, que feminisme hegemònic postula que ca perquè un líder musulmà va dir-li No podem dir (o pensar) que unes
hi hagi una unitat per fer més força, una dona no pot ser feminista i al- que “les capacitats de les dones no religions són més opressores que
si ni tan sols creuen que el racis- hora musulmana ja que la religió existeixen només per a realitzar-se unes altres i alhora revictimitzar les
me, juntament amb el capitalisme, suposadament imposada impedeix en la maternitat sinó per a liderar dones que suposem que pateixen
i el colonialisme formin part de les que la dona que la practica pren- en la societat”5 determinades opressions; només
mateixes estructures de poder que gui consciència de la seva condició avançarem quan tinguem clar que
sustenten el patriarcat? d’oprimida pel patriarcat. El proble- El debat entre les mateixes dones igual que el patriarcat es manifesta
ma és que aquesta visió simplista musulmanes és ben viu i si volem de maneres diferents, com hem dit
Caldria, urgentment, fer una revisió topa constantment amb la realitat: ser aliades “des de fora” hem de dei- abans, la lluita per abolir-lo forço-
de l’origen dels privilegis que tenen només cal veure com s’organitzen xar de banda l’obsessió amb l’ús del sament s’ha de manifestar també
unes poques dones i de les diverses les dones musulmanes d’arreu per vel i centrar-nos en allò que diu l’ar- de maneres diferents. Pretendre
opressions que interseccionen a lluitar contra les opressions de què ticle 18 de la Declaració universal imposar la visió hegemònica occi-
d’altres. A les racialitzades no no- són víctimes com a dones. I alhora dels Drets humans: Tota persona dental, forjada durant anys de llui-
més se les oprimeix pel gènere o la aquest feminisme hegemònic adop- té dret a la llibertat de pensament, tes feministes, a d’altres contextos
classe, sinó que a més la racialitza- ta una actitud prepotent i paterna- de consciència i de religió; aquest és una forma més de paternalisme;
ció i/o la irregularitat administrativa lista que es permet de dir a dones dret inclou la llibertat de canviar de només les dones, cada dona, tenen
agreuja i complica profundament d’altres cultures què els convé i què religió o de creença, i la llibertat, in- el dret de decidir per elles mateixes.
les seves existències i qüestiona no els convé. I si, a més, la dona mu- dividualment o col·lectivament, en
constantment la seva pròpia hu- sulmana porta hijab, es converteix públic o en privat, de manifestar la I mentre les dones musulmanes,
manitat. La sola presència a l’espai en el centre de la diana. Parafrase- seva religió o creença per mitjà de sigui de creença o de tradició, con-
públic ja és triplement violenta, la jant M. Mercè Marçal podríem dir l’ensenyament, la pràctica, el culte tinuen debatent entre elles, què
vulneració dels drets està tan na- que és una “dona, de classe baixa i i l’observança. No ens pertoca a les podem fer les dones no musulma-
turalitzada a causa del racisme es- de religió “sospitosa””. Però si escol- dones, a les persones no musulma- nes occidentals? En primer lloc,
tructural i estructurant que existeix tem les dones que porten hijab ve- prendre consciència de la nostra
a la societat, que se les invisibilitza iem que els seus motius també són 5 Diario Público. Entrevista de María Iglesias, situació de privilegi: fruit de moltes
en una lluita que diu ser de totes les molt diversos i que, per a moltes, 23 de desembre del 2019 lluites hem anat adquirint uns drets32 que fins fa ben poc no teníem (des nista ha de saber-s’hi adaptar. Avui del dret a vot fins a l’ocupació de el feminisme només pot ser inter- determinats llocs de treball reser- seccional, sumar totes les lluites, vats només als homes, passant per escoltar totes les veus i posar en la possibilitat de tenir béns propis); pràctica realment el concepte teò- però quan tots aquests drets adqui- ric de sororitat, que Marcela Lagar- rits a base de lluites i d’esforços no de defineix com a “una experiència són universals, deixen de ser pròpi- de les dones que condueix a la re- ament drets per convertir-se en pri- cerca de relacions positives i l’ali- vilegis. I només prenent consciència ança existencial i política, cos a cos, d’aquests privilegis podrem acos- subjectivitat a subjectivitat amb tar-nos a d’altres comunitats de altres dones, per contribuir amb dones que no els tenen reconeguts, accions específiques a l’eliminació escoltar-les i fer-nos realment cò- social de totes les formes d’opres- mplices de la seva lluita, i no pas sió i al suport mutu per aconseguir pretenent que la seva lluita hagi de el poder genèric de totes i l’empo- ser la nostra. derament vital de cada dona”6. Dèiem abans que el racisme, jun- tament amb el capitalisme, el co- lonialisme i el patriarcat forma part de les mateixes estructures de poder. Així doncs, de la mateixa manera que no podem deslligar la lluita feminista de la lluita contra el sistema capitalista opressor, no podem pretendre que una dona que pateix la triple discriminació, sovint sumada a la d’estrangeria, i que a més té els seus orígens en contextos colonials, prescindeixi de la lluita contra alguna d’aques- tes opressions per adoptar formes de lluita pròpies d’altres contextos. Encara que el poder mantingui els seus mecanismes de domini intac- tes, la realitat actual no és la ma- 6 Marcela Lagarde. Enemistad y sororidad: teixa dels anys 70 i la lluita femi- hacia una nueva cultura feminista. E-mujeres.net
InVisibles. L’estat del racisme a Catalunya. Informe 2019 35
La criminalització dels
mitjans de comunicació i la
manca d’eines efectives de
fiscalització per fer-hi front.
Marilda Suerias Bardou, membre del Consell de SOS
Racisme i advocada del Servei d’Atenció i Denúncia.
El paper dels mitjans de comunica- Per exemple, la vinculació de certs
ció en la reproducció del racisme. orígens nacionals o ètnics a qües-
tions de seguretat no és casual.
Quina part de responsabilitat tenen Respon a interessos de l’Estat que
el periodisme i els mitjans de comu- exerceix un control racista. La cri-
nicació en la reproducció i manteni- minalització de persones d’origen
ment del racisme? No podem trac- estranger serveix per a la difusió
tar aquesta qüestió sense recordar d’un discurs molt concret que es
que el racisme està vinculat a dinà- nodreix de la paranoia securitista
miques de poder que vulneren drets europea i que legitima entre d’altres
i que s’emmarca en les estructures qüestions, l’existència de normati-
de control de l’Estat fonamentades ves tan violentes i racistes com la
en el capitalisme neoliberal, el pa- Llei d’Estrangeria.
triarcat i el racisme.
El passat 05/11/2019, el portaveu
Així, el periodisme i els mitjans te- de VOX al Congrés, Iván Espinosa
nen un paper actiu en la construcció de los Monteros, durant l’entre-
racial de la societat, atès que en la vista en directe de Susana Griso
seva transmissió d’informació ac- al programa Espejo Público de la
tiven prejudicis que estan latents, cadena Antena3, va fer una inter-
contribuint així a alimentar i reforçar pretació de dades estadístiques
un imaginari racista preexistent a la errònia i manipuladora sobre les
societat. Malauradament, aquest tendències delictives de persones
poder està al servei de l’Estat i les amb nacionalitat espanyola com-
corporacions que es lucren del ra- parada amb les de persones amb
cisme (el negoci de la xenofòbia). nacionalitat estrangera. La cadena
no en va tenir prou a donar un es-36 InVisibles. L’estat del racisme a Catalunya. Informe 2019 37
pai de visibilització d’aquesta mena Els espais on es manifesten lliura- Per posar un exemple: els atacs a principis d’actuació són la defensa
de discurs, sinó que va penjar un ment opinions, com ara una tertúlia, centres d’infants migrants no acom- de la llibertat d’expressió i d’infor-
post al seu web que, sota el títol estan emparats pel dret a la lliber- panyats no són aïllats o fortuïts, mació, el pluralisme, la neutralitat
“la controvertida interpretación”, tat d’expressió. Això no obstant, la són conseqüència d’una legitimitat i l’honestedat informatives, així com
reproduïa l’entrevista. Aquest mit- llibertat d’expressió no és un dret i un deure auto-atorgats d’impartir de la lliure concurrència al sector.
jà de comunicació no només no va absolut, i no pot ser utilitzada per justícia, per la sensació d’impunitat
aïllar aquest discurs d’odi, sinó que atacar i humiliar de manera greu que genera el discurs d’odi escam- Per la seva banda, la FCIC és una
va fer-se’n ressò a través de tots grups i col·lectius socialment discri- pat i amplificat pels mitjans de co- institució privada que es va cons-
els seus canals, esdevenint al seu minats. Cedir espais a persones que municació i no perseguit pels meca- tituir per vetllar per la realització
torn un megàfon disseminador del no són enteses en el tema, donant nismes judicials establerts. de la professió periodística d’acord
discurs anti-immigració de l’extre- via lliure a la reiteració i al reforç amb els seus principis ètics. Segons
ma dreta espanyola. d’estereotips racistes, pot tenir con- Com hem fet prevenció fins ara? el Preàmbul del Codi Deontològic
seqüències greus. Tenint en compte és un “organisme independent en-
La secció Les Veritats Ocultes del que el Blackface és un tema sensi- La societat de la informació s’ha carregat de vetllar pel compliment
programa el Matins de TV3 del ble i que el públic en vol parlar, el dotat de mecanismes de control d’aquest codi”. A més, s’erigeix com
30/09/2019 va analitzar una fo- que s’espera d’un programa de la que informen i recomanen sobre a una autoritat moral que té la capa-
tografia del primer ministre cana- televisió pública és que com a mí- les bones pràctiques periodístiques citat de proporcionar un segell de
denc, Justin Trudeau, en la qual nim convidi persones competents i l’ètica periodística responsable. En qualitat als mitjans de comunicació
apareixia disfressat i amb la pell en la matèria. Si no, correm el perill teoria, aquestes entitats tenen, fins que s’adhereixen a la Fundació.
pintada de negre. A la tertúlia co- de caure en la minimització d’uns i tot, capacitat sancionadora.
mentaven les crítiques que aquesta fets greus que deriven d’un pro- Malgrat les recomanacions ela-
fotografia va suscitar cap al polític, blema social i estructural. Encara A Catalunya, les dues eines de fis- borades per aquests organismes,
que va reconèixer la pràctica del que no hi hagi incitació a l’odi com calització que tenim al nostre abast tot i que han suposat una millora
Blackface i va demanar perdó per a tal, la banalització pot reproduir són el Consell de l’Audiovisual de important, queda molta feina per
l’atac racista que implicava. Les in- narratives que són discriminatòries Catalunya (CAC) i la Fundació Con- fer; des del nostre àmbit trobem
tervencions dels tertulians van su- i opressores cap a col·lectius histò- sell de la Informació de Catalunya resistència a l’hora de parlar de
posar 6 minuts d’invisibilització del ricament discriminats. (FCIC). racisme. Per exemple, documents
racisme en què s’origina la pràctica que recullen la preocupació pel
del Blackface, de whitesplaining, ri- Les conseqüències del discurs d’odi El CAC és un òrgan públic: la seva tractament irrespectuós a les per-
diculitzant els arguments que criti- anti-immigració i racista són palpa- creació i funcionament estan regu- sones d’origen estranger, on reco-
quen el Blackface amb frases com bles. A nivell macro, observem una lats per llei i es defineix com a “l’au- manen evitar el tractament nega-
“ja no ens podem disfressar de res” pujada de certs sectors polítics amb toritat independent de regulació de tiu d’aquestes temàtiques. Ara bé,
(de persona negra?). I evidentment propostes racistes, opressives cap a la comunicació audiovisual de Ca- definir què és un tractament “ne-
es va fer ús de l’argument de “la in- sectors de la societat històricament talunya”. Té com a finalitat vetllar gatiu” d’una notícia és una qüestió
tencionalitat” o la “bona fe” que po- discriminats. A nivell micro, el dis- pel compliment de la normativa subjectiva, però el racisme no és
dem tenir i que suposadament ens curs d’odi té efectes reals i concrets aplicable als prestadors de serveis una qüestió subjectiva: són fets
exculpa quan ens disfressem este- en la vida de les persones que for- de comunicació audiovisual, tant els concrets amb conseqüències con-
reotipant cultures o races. men part d’aquests col·lectius. públics com els privats. I els seus cretes objectivables.También puede leer
