La lluita contra la pobresa energètica al món municipal - L'aplicació de la Llei 24/2015, en xifres
←
→
Transcripción del contenido de la página
Si su navegador no muestra la página correctamente, lea el contenido de la página a continuación
La lluita contra la
pobresa energètica al
món municipal
L’aplicació de la Llei 24/2015, en xifres
Amb la col·laboració de
La lluita contra la
pobresa energètica al
món municipal
L’aplicació de la Llei 24/2015, en xifres
Autoría:
Sergio Tirado Herrero
Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA)
Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
Guillem Luna Esteves
Enginyeria Sense Fronteres i Universitat Autònoma de Barcelona
Maria Campuzano Guerra
Enginyeria Sense Fronteres
Josep Babot Barbero
Enginyeria Sense Fronteres
Les autores i l’Associació Catalana d’Enginyeria Sense Fronteres, setembre 2021.
.El contingut d’aquest estudi és responsabilitat exclusiva de l’Associació Catalana d’Enginyeria Sense Fronteres i no
reflecteix necessàriament l’opinió del finançador.
Imatge de la portada: Juan Mejias - Unsplash.
Índex
1. Resum 5
2. Introducció 6
3. La pobresa energètica a Catalunya 7
4. Transparència i rendició de comptes en l’aplicació de la Llei 24/2015 9
5. Recollida i tractament de dades 11
6. Més de dos-cents mil talls de subministrament evitats des de 2015 13
7. Principi de precaució i silenci positiu de l’Administració 17
8. Els ajuts econòmics directes a famílies en risc d’exclusió residencial 20
8.1. Més de 184.000 ajuts d’urgència social per pobresa energètica atorgats des de 2015 20
8.2. Electricitat i aigua, els subministraments prioritzats pels ajuts d’urgència social 23
8.3. Una despesa pública limitada: 1,90 euros per habitant i any 25
9. Els comptadors socials d’aigua 27
10. Conclusions i recomanacions 29
11. Annexes 33
Annex 1: Llistat de punts de la sol·licitud d’informació pública 33
Annex 2: Llistat d’ens locals que van enviar respostes vàlides a la sol·licitud d’informació pública 35
Annex 3: Mapes 36
Annex 4: Comptadors socials d’aigua instal·lats des de 2015 38
4
Resum
La Llei 24/2015 va ser aprovada per unanimitat al Parlament d’informació pública va permetre també calcular que en el
de Catalunya el juliol de 2015 arran d’una Iniciativa Legislati- període 2015-2020 es van instal·lar 914 comptadors socials
va Popular (ILP) d’organitzacions de la societat civil inspira- d’aigua en llars en situació d’ocupació en precari a 27 munici-
da en principis del dret a l’habitatge, l’aigua i l’energia. Tot i pis (que representen el 40% de la població de Catalunya), grà-
que es tracta d’una llei pionera en la defensa del dret d’accés cies al fet que el 59% de les sol·licituds d’instal·lació d’aquests
als subministraments bàsics, no hi ha pràcticament dades comptadors van ser ateses per serveis socials i companyies
sobre el seu funcionament pràctic més enllà de xifres comu- subministradores.
nicades puntualment per la Generalitat. Aquesta manca de
coneixement va motivar la presentació d’una sol·licitud d’ac-
cés a la informació pública dirigida al llavors Departament de
Treball, Afers Socials i Famílies (ara, de Drets Socials) per tal
de recopilar dades que fins ara estaven només en mans de
subministradores i administracions públiques. L’anàlisi de
les dades corresponents a 693 municipis (on viu el 83% de
la població de Catalunya) indica que la Llei 24/2015 va evitar
més de 200.000 talls de subministraments bàsics entre 2015 i
2020, i que no menys de 100.000 famílies se’n van beneficiar.
Aquestes xifres són resultat d’estimacions conservadores que
no inclouen moltes llars integrades als llistats d’impagaments
enviats regularment per les companyies subministradores a
les administracions locals, les quals no estan estrictament
protegides per la Llei 24/2015 perquè els serveis socials no
poden confirmar que es troben en situació de risc d’exclu-
sió residencial. Les dades recollides indiquen també que, en-
tre el 2015 i el 2020, Generalitat i administracions locals van
destinar un total acumulat de 35,3 milions d’euros a més de
184.000 ajuts d’urgència social pel pagament puntual de fac-
tures (d’electricitat i, en menor mesura, d’aigua i gas natural)
a famílies que no poden fer-se’n càrrec. Per a les famílies be-
neficiàries, aquests ajuts són de mitjana de 91,60 euros per
any, una quantitat molt per sota de la despesa mitjana anual
d’una llar (entre 800 i 1.000 euros a l’any). Per a les adminis-
tracions públiques, aquestes prestacions representen només
1,90 euros per habitant i any, un percentatge mínim (per sota
del 0,1%) del pressupost anual dels municipis catalans. Pel
que fa al dret d’accés a l’aigua i al sanejament, la sol·licitud
5Introducció
La pobresa energètica és una forma de privació material evitats per la Llei 24/2015, el nombre de famílies beneficiades,
amb efectes greus sobre el benestar i la salut de les persones els llistats d’impagaments que les subministradores envien
afectades. A Catalunya, centenars de milers de persones es als serveis socials en compliment del principi de precaució de
troben cada any amb dificultats per pagar les factures dels l’article 6 de la llei, la quantitat i despesa total en ajuts d’ur-
subministraments, suporten despeses energètiques molt per gència social i els comptadors socials d’aigua instal·lats a llars
sobre del que seria adequat pels seus ingressos, gasten men- vulnerabiltizades en situació d’ocupació en precari en els mu-
ys del que necessiten per a una vida digna o depenen d’un nicipis catalans des del 2015 al 2020. En conjunt, les dades do-
subministrament precari o irregular. En resposta a aquesta nen una perspectiva única, fonamentada en l’evidència empí-
realitat, el Parlament de Catalunya va aprovar el 23 de juliol rica, sobre els assoliments i els reptes que planteja l’aplicació
de 2015 la Llei 24/2015 de mesures urgents per a afrontar de la llei quan la ciutadania, les administracions públiques i
l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energè- les companyies subministradores la fan servir.
tica. Aquesta llei, que va ser proposada en primera instància
com a una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) d’organitzacions
de la societat civil, proporciona un marc normatiu únic per
avançar en la defensa del dret a l’habitatge, l’aigua i l’energia.
I encara que es tracta d’una legislació pionera en la defensa
del dret d’accés als subministraments bàsics, com s’ha posat
de manifest en nombroses ocasions, no hi ha pràcticament
dades sobre com s’està duent a terme la seva aplicació sobre
el terreny.
Des del Grup Promotor de la Llei 24/2015 (les organitzacions
socials que van impulsar la Iniciativa Legislativa Popular) es va
reclamar a la Generalitat en diverses ocasions l’actualització
de les xifres de talls aturats per aquesta llei i altres dades so-
bre la seva aplicació. La manca de resposta a aquesta petició
va motivar una sol·licitud d’informació pública a la Generalitat
a través del canal establert per la Llei 19/2014, del 29 de des-
embre, de transparència, accés a la informació pública i bon
govern, amb la intenció de conèixer la realitat sobre el funcio-
nament de la Llei 24/2015 en matèria de pobresa energètica,
coincidint amb els cinc anys des de la seva entrada en vigor.
Aquesta petició va permetre recopilar dades que fins ara es-
taven només en mans de les subministradores i les adminis-
tracions públiques. El resultat d’aquest esforç és el present
informe, que ofereix xifres inèdites sobre l’estimació de talls
6La pobresa energètica a
Catalunya
Els indicadors de pobresa energètica disponibles indiquen Des del punt de vista de la Llei 24/2015, un indicador de gran
que la incidència de la pobresa energètica té un abast con- importància és el de la pèrdua d’una font habitual d’energia
siderable a Catalunya. D’acord amb les xifres recollides en domèstica a causa de dificultats financeres de la llar. Aques-
diversos estudis recents, del 5 al 15% de les llars que viuen a ta mètrica assenyala que al voltant de l’1% de la població de
Catalunya experimenten condicions simptomàtiques de po- Catalunya (unes 100.000 persones a l’any [1]) pateixen tantes
bresa energètica si analitzem cada indicador pel seu comp- dificultats per fer front a les despeses en energia domèstica
te (Taula 1). Aquests percentatges equivaldrien a entre mig que a vegades veuen el seu subministrament interromput. A
milió i un milió de persones afectades al conjunt del territori més, hi ha milers o desenes de milers de famílies que s’han
català. En termes comparatius, els percentatges d’afectació a vist forçades a ocupar un habitatge de manera irregular (és
Catalunya són similars als de les xifres mitjanes per a Espanya a dir, sense un títol habilitant com un contracte de lloguer
(amb l’excepció de l’indicador de despesa en energia domès- o escriptura de propietat), no poden accedir a un contracte
tica, que es troba per sota de la mediana), però se situen per de subministrament legal i freqüentment depenen de conne-
sobre de les de la Unió Europea. Tot i la gran quantitat de xions impròpies a les xarxes que comporten riscos de segure-
dades d’incidència a Catalunya, no va ser possible observar tat. Aquestes situacions normalment no apareixen reflectides
els efectes de la pandèmia, atès que els darrers indicadors en les dades i indicadors de pobresa energètica disponibles,-
publicats en el moment de realitzar aquest informe correspo- tot i que es tracta de condicions de vida molt precàries sobre
nien a l’any 2019. les quals s’hauria de tenir informació estadística.
[1] Els percentatges corresponents a aquest indicador de pèrdua de subministrament habitual d’energia procedeixen de la sub-
mostra de l’Enquesta de Condicions de Vida (ECV) de l’INE de Catalunya i no poden ser comparades directament amb les xifres
registrades de talls evitats que recull aquest informe.
7Taula 1. Indicadors de pobresa energètica a Catalunya, Espanya i la Unió Europea pel període 2015-2019 (% de llars afectades)
2015 2016 2017 2018 2019 Font
Incapacitat d’escalfar l’habitatge a una temperatura adequada
Catalunya 8,7% 6,3% 8,8% 8,3% MITECO [2]
Espanya 10,1% 8,0% 9,1% 7,6% MITECO
Unió Europea (% de població) 8,7% 7,8% 7,3% 7,0% Eurostat
Endarreriments en els rebuts de subministraments
Catalunya 8,0% 6,6% 6,5% 6,5% MITECO
Espanya 7,8% 7,4% 7,2% 6,6% MITECO
Unió Europea (% de població) 8,1% 7,0% 6,6% 6,1% Eurostat
Pèrdua d’una font habitual d’energia domèstica per dificultats financeres
Catalunya [3] 1,4% 0,8% 1,3% 2,2% ACA [4]
Espanya 1,8% 1,3% 1,5% 1,1% ACA
Despesa en energia domèstica desproporcionada (indicador EPOV 2M)
Catalunya 19,6% 14,5% 13,9% Ivàlua [5] / MITECO
Espanya 13,7% 17,3% 16,9% 16,7% MITECO
Unió Europea (% de població) 16,2% EPOV [6]
Despesa en energia domèstica per sota de la mediana (indicador EPOV M/2)
Catalunya 9,3% 5,7% 8,2% 7,5% 7,3% Ivàua / MITECO
Espanya 11,3% 10,7% 11,0% 10,6% MITECO
Unió Europea (% de població) 14,6% EPOV
[2] Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demogràfico (MITECO), 2020. Actualización de indicadores de la Estrategia Na-
cional contra la Pobreza Energética. Noviembre de 2020. URL: https://www.miteco.gob.es/es/ministerio/planes-estrategias/estra-
tegia-pobreza-energetica/20201106_actualizaciondeindicadores2020_final__tcm30-516466.pdf
[3] Els percentatges corresponents a aquest indicador procedeixen de la submostra de l’Enquesta de Condicions de Vida (ECV) de
l’INE de Catalunya i no poden ser comparades directament amb les xifres registrades de talls evitats que recull aquest informe.
[4] Asociación de Ciencias Ambientales (ACA), 2020. ACA realiza un análisis de la actualización de indicadores del MITECO y del esta-
do de la pobreza energética en el contexto de la pandemia. URL: https://www.cienciasambientales.org.es/index.php/comunicacion/
noticias/893-que-cambios-conlleva-la-actualizacion-de-los-indicadores-de-pobreza-energetica-del-miterd
[5] Todeschini, F., Segura, A., Sabes, R., Comas, N. 2018. Abast de la pobresa energètica a Catalunya. Causes, conseqüències i possi-
bles polítiques per mitigar-la. Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua). URL: https://www.ivalua.cat/sites/default/
files/2019-11/21_09_2018_11_41_53_1_Abast_pobresa_energetica.pdf
[6] Indicadors de l’EU Energy Poverty Observatory: https://www.energypoverty.eu/
8Transparència i rendició de
comptes en l’aplicació de la
Llei 24/2015
La Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a Pel que fa a la pobresa energètica, una novetat fonamental
afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa que va introduir la Llei 24/2015 és la prohibició del tall de sub-
energètica constitueix una fita de la societat civil catalana. ministraments bàsics a unitats familiars que es troben en risc
Com a legislació pionera en la defensa del dret d’accés als d’exclusió residencial especificada als articles 5 i 6. Aquesta
subministraments bàsics a l’Estat espanyol i la UE, prohibeix condició ha de ser acreditada pels serveis socials d’acord amb
la desconnexió dels subministraments bàsics (aigua i ener- criteris de renda (establerts a partir de l’Indicador de Renda
gia domèstica) de llars que els serveis socials certifiquen que de Suficiència de Catalunya o IRSC) i de la composició de la
es troben en risc d’exclusió residencial. La Llei 24/2015 es va unitat familiar, i també en funció de la presència de persones
presentar al Parlament de Catalunya mitjançant una Iniciativa amb discapacitat o gran dependència a la llar. Els llindars de
Legislativa Popular impulsada per l’Aliança contra la Pobre- renda varien, així mateix en funció del municipi de residència,
sa Energètica (APE), la Plataforma d’Afectades per la Hipote- de manera que els de la zona A (que inclou ciutats de l’Àrea
ca (PAH) i l‘Observatori DESC. Va rebre el suport de gairebé Metropolitana de Barcelona), on els costos de l’habitatge i
150.000 signatures ciutadanes i 500 organitzacions de la so- d’altres necessitats bàsiques són més elevats, estan per so-
cietat civil i posteriorment va estar debatuda i aprovada per bre d’aquells dels municipis d’àrees més perifèriques i de la
unanimitat pel Parlament de Catalunya el juliol de 2015. Es Catalunya rural (zones B, C i D) [7]. Tots els criteris de renda
tracta d’una legislació única que protegeix contra els efectes de la Llei 24/2015 són, en qualsevol cas, més alts que els del
més greus de la pobresa energètica (la pèrdua dels submi- consumidor en risc d’exclusió social del bo social (segons el
nistraments bàsics) i de la inseguretat residencial (la pèrdua Reial decret 897/2017 [8]), la figura que a escala estatal ofe-
de l’habitatge), tot fent servir criteris comuns inspirats en els reix protecció contra els talls de subministrament elèctric, en-
principis del dret a l’habitatge, a l’aigua i a l’energia. tre d’altres. La Llei 24/2015 és més garantista que el marc nor-
matiu estatal, no només perquè augmenta aquests llindars
[7] Aliança contra la Pobresa Energètica (APE). Taules d’IRSC d’acord amb l’article 5.10 de la Llei 24/2015. URL: https://pobresae-
nergetica.es/wp-content/uploads/2020/05/7-Taules-d%E2%80%99Indicadors-de-Renda-de-Sufici%C3%A8ncia-de-Catalunya-IRSC-
d%E2%80%99acord-amb-la-Llei-242015.pdf
[8] El Reial decret 897/2017 defineix el consumidor en risc d’exclusió social com a un consumidor vulnerable sever atès pels serveis
socials d’una administració autonòmica o local a qui no se li pot desconnectar del subministrament elèctric. El Reial decret 15/2018
amplia la figura del consumidor en risc d’exclusió social a qualsevol llar beneficiària del bo social elèctric amb menors de 16 anys,
persones amb una discapacitat de més del 33% i situació de dependència de grau II o III. Més en general, la suspensió del subminis-
trament està regulada per l’article 52 de la Llei del Sector Elèctric 24/2013 que al seu apartat 4 prohibeix la desconnexió del submi-
nistrament de llars on visquin persones electrodepenents que necessitin un equip mèdic alimentat amb electricitat per mantenir-se
amb vida (com, per exemple, un respirador artificial).
9de renda sinó també perquè protegeix contra la desconnexió
del subministrament de gas i aigua i no només del d’electri-
citat [9].
Tot i la importància cabdal de la Llei 24/2015 per garantir el
dret d’accés als subministraments bàsics, no hi ha pràcti-
cament dades sobre la realitat de la seva aplicació. Aquest
estudi constitueix, de fet, la primera estimació transparent i
detallada dels efectes de l’aplicació de la llei des de la seva
aprovació al Parlament de Catalunya el juliol de 2015. Abans
d’aquesta publicació, el març de 2021 la Generalitat va infor-
mar que la llei havia aturat 63.000 talls de subministrament
elèctric de llars vulnerables a Catalunya. El novembre de
2016, el conseller d’Empresa i Coneixement indicava que fins
aquest moment s’havien dut a terme 39.000 actuacions per
evitar talls de subministrament [10]. Aquestes informacions
aparegudes en anys anteriors no informaven dels criteris
amb els quals s’havien obtingut aquestes xifres, no oferien
cap detall addicional sobre fonts de dades utilitzades, ni tam-
poc desagregaven per anys o tipus de subministrament [11].
[9] Tirado Herrero, S., López Fernández, J.L., Jiménez Meneses, L. 2020. ¿Una transición justa? Los bonos sociales a debate desde una
perspectiva de pobreza y justicia energética. Revista de Presupuesto y Gasto Público, 97: 155- 176.
[10] Nota de premsa de la Generalitat (29 de març de 2021) informant de la signatura d’un conveni entre administracions públiques
catalanes i Endesa per a la condonació del deute de 35.518 famílies acumulat des del 2015. URL: https://govern.cat/salapremsa/
notes-premsa/402205/generalitat-signa-acord-historic-endesa-condonar-deute-35000-families-vulnerables-regular-pobresa-ener-
getica
[11] Diari Ara (17 de novembre de 2016) “La Generalitat no afluixa: Baiget i Puigdemont repliquen a Gas Natural pel cas de Reus”.
URL: https://www.ara.cat/societat/generalitat-baiget-puigdemont-natural-reus_1_1469007.html
10Recollida i tractament
de dades
Davant de la manca d’informació bàsica sobre els efectes • Nombre de punts de subministrament o CUPS
d’una llei de pobresa energètica única, Enginyeria sense Fron-
3 diferents apareguts als llistats d’impagaments i
teres Catalunya (ESF) i l’Aliança contra la Pobresa Energètica resposta de les administracions: compleixen els
(APE) van decidir presentar una sol·licitud d’accés a la infor- requisits de risc d’exclusió residencial (PUNT 4); no
mació pública al llavors Departament de Treball, Afers Socials els compleixen (PUNT 5); no consten a la base de
i Famílies (actualment, de Drets Socials) de la Generalitat de dades de serveis socials (PUNT 6); no s’ha remès
Catalunya. Malgrat que el Departament no va respondre en resposta per part de serveis socials a la companyia
un primer moment moltes de les preguntes realitzades, a (PUNT 7). A més s’inclou un ítem que pregunta so-
través d’un procés de mediació impulsat per la Comissió de bre els punts de subministrament pels quals l’Ad-
Garantia del Dret a l’Accés a la Informació Pública (GAIP) es ministració ha fet algun tipus de cerca perquè no
va acordar la derivació de la petició a totes àrees bàsiques de constaven a la base de serveis socials (enviament
serveis socials (ABSS) del territori català. Aquesta sol·licitud de carta, campanya de porta a porta o trucada te-
conté 12 punts recollits a l’Annex 1 que es refereixen als se- lefònica) per investigar la situació en què es troba
güents 4 aspectes clau de l’aplicació de la Llei 24/2015 des de la llar (PUNT 8).
la seva aprovació:
• Quantitat d’euros destinada al pagament de factu-
• Nombre d’Informes de Risc d’Exclusió Residencial 4 res de subministraments i nombre d’unitats fami-
1 (IRER) [12] tramitats i de punts de subministrament o liars diferents receptores de les ajudes (PUNT 9),
CUPS [13] diferents (PUNT 1 i PUNT2 de la sol·licitud). així com si l’origen d’aquests ajuts d’urgència so-
cial per pobresa energètica són del Fons d’Atenció
• Nombre de punts de subministrament o CUPS di- Solidària de la Generalitat (PUNT 10).
2 ferents apareguts als llistats d’impagaments que
les companyies subministradores han d’enviar a • Nombre de comptadors d’aigua provisionals sol·li-
serveis socials regularment per comprovar si en
5 citats (PUNT 11) i instal·lats (PUNT 12) per a famí-
aquests habitatges viuen persones o famílies en lies en situació d’ocupació en precari (sense títol
risc d’exclusió residencial (PUNT 3). habilitant) del seu habitatge.
[12] Els IRER són l’eina administrativa bàsica mitjançant la qual els serveis socials certifiquen que una llar es troba en situació de
vulnerabilitat segons els articles 5 i 6 de la Llei 24/2015 i, per tant, se’ls ha de garantir el dret d’accés als subministraments bàsics
d’aigua potable, de gas i d’electricitat.
[13] El CUPS (Codi Universal del Punt de Subministrament) és un número permanent i invariable que permet identificar cada habi-
tatge amb subministrament d’electricitat i/o gas natural. Seria l’equivalent al número de bastidor d’un cotxe per a un comptador
d’electricitat o gas natural.
11La petició d’informació pública va resultar en les següents Bases de dades de fitxers RUDEL (Registre unificat de da-
dues bases de dades: des dels ens locals) de la Generalitat: es tracta d’un fitxer
Excel enviat pel Departament de Treball, Afers Socials i Famí-
Base de dades d’ens locals: recopilada manualment a par- lies de la Generalitat en resposta a la sol·licitud d’informació
tir de respostes individuals de 77 administracions locals en pública. Conté fonamentalment dades sobre els ajuts d’ur-
forma de fitxers PDF, Excel i d’altres, a partir dels quals es gència social per pobresa energètica de més de 100 municipis
va generar manualment aquesta base de dades que cons- pel període 2016-2018. Aquesta base de dades es va fer servir
titueix la font d’informació principal de l’estudi. En total, 45 per completar la informació sobre prestacions d’urgència so-
ajuntaments i 32 altres ens locals de caràcter supramunicipal cial per pobresa energètica de la base de dades d’ens locals.
(Consell Comarcal, Consorci de Benestar Social o Mancomu-
nitat) van respondre a la petició d’informació. En conjunt, re- Els resultats que es presenten en els següents apartats s’han
presenten 693 municipis, és a dir, el 73% dels 947 municipis obtingut en la seva pràctica totalitat a partir d’aquestes dues
de Catalunya. En aquests 693 municipis amb respostes vàli- bases de dades, però especialment de la base de dades d’ens
des viuen al voltant de 6,42 milions de persones (el 83% dels locals. Es presenten resultats totals anuals i acumulats en el
7,78 milions que constitueixen la població de Catalunya l’any període 2015-2020 amb l’objectiu d’oferir una estimació de
2020), atès que hi són les quatre capitals (Barcelona, Lleida, l’impacte any a any i per a tot el període en el qual la llei ha
Tarragona i Girona) i altres grans nuclis urbans de més de estat vigent. També s’ofereixen mitjanes, que són sempre mi-
100.000 habitants, com l’Hospitalet de Llobregat, Terrassa, tjanes ponderades per la població dels municipis pels quals
Badalona, Mataró, Santa Coloma de Gramenet o Reus (Mapa hi ha dades. Quan es comparen xifres totals (per exemple,
1, Annex 3). Des d’un punt de vista poblacional, les dades re- entre xifres anuals o xifres totals de cada punt de la sol·licitud
collides proporcionen, per tant, informació molt complerta de d’informació pública) s’ofereix per a cada resultat el percen-
l’aplicació de la Llei 24/2015 als municipis catalans. Dit això, tatge de població de Catalunya pel qual hi ha dades com a
no totes les entitats van proporcionar xifres pels 12 punts que mesura de la seva representativitat. Això es fa perquè, a vega-
constitueixen la petició d’informació (Annex 1), ni per a cada des, les diferències entre xifres totals són degudes al fet que
any del període 2015-2020. De fet, cap ens local va respondre hi ha més dades d’un any que d’altres [14]. En alguns casos
de forma completa el qüestionari, i la base de dades que se’n es fan servir també comentaris i anotacions expressades per
deriva és parcialment incompleta. Per aquesta raó, les dades les administracions locals en els seus documents de respos-
recollides són, en el millor dels casos, una subestimació de ta a la sol·licitud d’informació pública. Aquesta informació de
les xifres reals d’impacte de l’aplicació de la Llei 24/2015 a caràcter qualitatiu ajuda a il·lustrar i entendre amb exemples
Catalunya. concrets aspectes específics de l’aplicació de la Llei 24/2015.
[14] Per exemple, la xifra d’IRER tramitats anualment els anys 2015 i 2016 està molt per sota de la resta del període, perquè per
a aquests dos anys només tenim respostes de municipis que representen respectivament el 8 i 17% de la població de Catalunya
(Figura 1 i Taula 3).
12Més de dos-cents mil talls
de subministrament evitats
des de 2015
Les nostres estimacions, basades en la base de dades d’ens raonable comptabilitzar totes les factures impaga-
locals, indiquen que la Llei 24/2015 hauria evitat un mínim de des durant el període de validesa de l’IRER com a
200.000 talls de subministrament de famílies vulnerables en- talls aturats diferents. Definim, per tant, un tall de
tre el 2015 i el 2020. Aquesta xifra està basada concretament subministrament evitat com a la continuïtat d’un ti-
en el PUNT 1 de la sol·licitud d’informació pública (Taula 2), pus de subministrament garantit per l’IRER durant
atenent les següents consideracions: el temps que aquest informe és vàlid (un període
que pot variar, tal com s’ha explicat, en funció dels
1 • Tots els IRER comptabilitzats en el PUNT 1 es refe-
reixen a pobresa energètica. Inclouen per tant: IRER
criteris de cada àrea bàsica de serveis socials), amb
independència que es tracti de la mateixa llar.
tramitats pels serveis socials a partir dels llistats de
clients amb impagaments, enviats per les compan- • No es pot afirmar que la totalitat dels 286.103
yies comercialitzadores; IRER que els serveis socials
3 IRERs comptabilitzats com a tramitats són posi-
fan d’ofici a partir de la relació i el coneixement que tius. És a dir, en alguns casos, els serveis socials
tenen de les famílies vulnerables en els seus terri- no poden certificar que la unitat familiar compleix
toris; IRER tramitats en resposta a persones que els requisits de renda o composició de la llar per
s’apropen espontàniament a serveis socials en te- considerar-la en risc d’exclusió residencial perquè
nir dificultats de pagament de factures, en rebre un no la coneixen. Les dades recollides en el PUNT 1
avís de tall o en patir un tall de subministrament. no permeten conèixer de forma sistemàtica quina
part dels 286.103 IRER són IRER negatius. D’altra
• Les dades recollides inclouen renovacions d’IRER banda, segons el PUNT 5 de la petició d’informació,
2 corresponents a una mateixa llar. Com que la Llei el 18,2% dels punts de subministrament inclosos
24/2015 no especifica el període de validesa d’un als llistats d’impagaments de les companyies sub-
IRER, les subministradores aprofiten per demanar ministradores (Taula 4) no complien els requisits
la confirmació de la situació de vulnerabilitat de les d’exclusió residencial que marca l’article 5.10 de
llars amb periodicitats diferents. En resposta, les la Llei 24/2015 [15]. Un càlcul conservador posaria,
àrees bàsiques de serveis socials estableixen pe- per tant, el nombre de talls aturats des del 2015 per
ríodes de renovació diferents que poden anar des sobre dels 200.000, una quantitat en qualsevol cas
de 6 mesos fins a un, dos o més anys, depenent del molt més elevada que les xifres publicades fins ara
municipi o ens local. En qualsevol cas, no sembla per la Generalitat.
[15] Com a exemple, l’Ajuntament del Vendrell va respondre que del nombre total (360) d’informes tramitats des de 2019, el 77,7%
(280 IRER) en van ser positius, el 14,2% (51 IRER) en van ser renovacions i el 8,5% (29 IRER) en van ser negatius.
13• Alguns serveis socials emeten un IRER per a cada clusió residencial) i PUNT 9 (184.311 ajuts d’urgència social
4 tipus de subministrament (aigua, llum o gas), i al- atorgats a famílies vulnerables pel pagament de factures de
tres fan un únic IRER que protegeix contra el tall de subministraments bàsics) donarien suport a aquesta estima-
qualsevol subministrament. Com que no es dispo- ció conservadora de 100.000 llars. S’observa, tanmateix, a la
sa de dades per saber quins IRER tramitats corres- Taula 2 una diferència substancial entre el nombre de punts
ponen a un tipus o a l’altre, s’assumeix de forma de subministrament en els quals s’ha tramitat com a mínim
conservadora que els IRER positius comptabilitzats un IRER (PUNT 2: 80.351), el nombre d’IRER tramitats (PUNT
eviten només el tall d’un subministrament. A més, 1: 286.103) i el nombre de punts de subministrament que han
pel que fa al PUNT 1, la petició d’informació va re- aparegut com a mínim un cop als llistats remesos (PUNT 3:
collir dades d’ens locals que representen només 285.429). Aquesta diferència s’explica fonamentalment, se-
el 66% de la població de Catalunya (Taula 2). Per gons la nostra anàlisi, per la manca de dades en el PUNT 2 i
totes aquestes raons, es considera que la xifra de PUNT 3, ja que els serveis socials no sempre disposen d’infor-
200.000 talls evitats és una subestimació prudent mació sobre els punts de subministrament inclosos als llistats
de l’impacte real de la Llei 24/2015 en el període de subministradores i pels quals s’han tramitat IRER. Com in-
2015-2020. dica la mateixa Taula 2, la representativitat del PUNT 2 i PUNT
3 és només del 45% i del 56% de la població de Catalunya, per
Pel que fa al nombre de famílies beneficiades, les dades del sota de la del PUNT 1 (66%).
PUNT 2 i PUNT 3 de la petició informen de més de 100.000
llars (enteses com a punts de subministrament o CUPS dife- Les xifres d’IRER tramitats i punts de subministrament per
rents) protegides per la Llei 24/2015 en el període 2015-2020. 100 habitants permeten també comparar entre ens locals
No és possible oferir una xifra més precisa de llars acollides (Mapa 2, Annex 3). De mitjana, els municipis i comarques amb
a la Llei 24/2015, tot i que els resultats del PUNT 4 (79.759 dades reporten 5,6 IRER i 2,3 punts de subministrament pro-
punts de subministrament que compleixen els requisits d’ex- tegits per 100 habitants (Taula 2). Tenint en compte que 5,6
Taula 2. IRER tramitats i punts de subministrament (CUPS diferents) gestionats sota criteris de la Llei 24/2015 en el període 2015-
2020. Font: Base de dades d’ens locals.
Nota: (1): Percentatge de població que viu en municipis amb dades per a aquests punts de la petició d’informació respecte del total de po-
blació de Catalunya l’any 2020 (7,78 milions de persones).
Acumulat 2015- Representativitat
Total acumulat
2020 per 100 (1): % població
2015-2020
habitants amb dades
PUNT 1: Nombre d’IRER tramitats 286.103 5,6 66%
PUNT 2: Nombre de punts de subministraments o CUPS
80.351 2,3 45%
diferents en els quals s’ha tramitat com a mínim un IRER
PUNT 3: Nombre de punts de subministrament o CUPS
diferents que han aparegut com a mínim un cop als llistats 285.429 6,6 56%
remesos per les subministradores
14IRER i 2,3 punts de subministrament per 100 habitants és una l’estat d’alarma de la primavera del 2020, que van dificultar
quantitat acumulada al llarg de 6 anys (2015-2020), es tracta- que les famílies vulnerables s’apropessin als serveis socials, i
ria d’un resultat coherent amb el percentatge de llars (al vol- probablement també de la renovació d’IRER aprovats els anys
tant de l’1%) que perden anualment el seu subministrament anteriors. Es tracta d’un patró temporal que es repeteix en les
regular d’energia per dificultats financeres a Catalunya, com xifres d’ajuts d’urgència social per pobresa energètica, com
es mostrava a la Taula 1. Hi ha, no obstant això, diferències es pot comprovar a la Figura 1.
importants entre ens locals pel que fa al nombre de submi-
nistraments protegits sota la Llei 24/2015. Entre els nuclis de
més de 10.000 habitants, els serveis socials de l’Hospitalet de
Llobregat, Vic, Castelldefels, Montcada i Reixac, Sant Adrià de
Besòs o Vilassar de Mar van registrar de 10 a 20 IRER tramitats
i punts de subministrament acollits a la Llei 24/2015 per 100
habitants (de dues a quatre vegades més que la mitjana de
Catalunya). En aquests municipis pot suposar-se una millor
disponibilitat de dades, una major incidència de problemes
relacionats amb el pagament de factures de subministra-
ments bàsics i/o una activitat més intensa de serveis socials
en l’aprovació d’IRER.
Per finalitzar, quan s’analitza l’evolució temporal de les dades
registrades en els 3 punts, s’observa activitat molt incipient
els anys 2015 i 2016, quan la Llei 24/2015 era encara poc co-
neguda i poc aplicada pels serveis socials i les empreses sub-
ministradores i quan els municipis gairebé no recollien dades
sobre la seva aplicació. El període 2017-2019 concentra la ma-
joria dels IRER tramitats i punts de subministrament un cop
els serveis socials van assumir la importància de la tramitació
dels IRER i de donar resposta als llistats d’impagaments eme-
sos per companyies per tal de protegir famílies vulnerables
en risc de pèrdua de subministrament per impagament de
factures, en part a conseqüència de la mort de la Rosa Pitarch,
a Reus, el novembre de 2016 [16]. Les xifres de 2020, molt per
sota de les dels anys anteriors, indiquen, d’una banda, manca
de dades atès que els ens locals van respondre la petició d’in-
formació durant la segona meitat del 2020 i, per tant, no sem-
pre disposaven de dades per a tot l’any 2020. De l’altra banda,
són probablement també conseqüència dels confinaments i
[16] La Rosa Pitarch, de 81 anys, va morir a casa seva el 14 de novembre de 2016 a causa d’un incendi ocasionat per una espelma que
utilitzava per il·luminar-se perquè Gas Natural-Fenosa li havia tallat la llum sense haver sol·licitat prèviament un informe als serveis
socials municipals. URL: https://www.diaridetarragona.com/reus/Combatir-la-pobreza-energetica-20210427-0010.html
15Figura 1. IRER tramitats i punts de subministrament (CUPS diferents) gestionats per any sota criteris de la Llei 24/2015. Font: Base
de dades d’ens locals.
140.000
PUNT 1: Nombre d’IRERs tramitats
120.000
Punts de subministrament
100.000 PUNT 2: Nombre de punts de
subministramentsen els quals s’ha
tramitat com a mínim un IRER
80.000
60.000 PUNT 3: Nombre de punts de
subministrament que han aparegut com
a mínim un cop als llistats remesos per
40.000 les subministradores
20.000
0
2015 2016 2017 2018 2019 2020
Taula 3. Representativitat dels resultats de la Figura 1. Font: Base de dades d’ens locals
2015 2016 2017 2018 2019 2020
PUNT 1: Nombre d’IRER tramitats 8% 17% 52% 58% 56% 46%
PUNT 2: Nombre de punts de subministraments o CUPS
diferents en els quals s’ha tramitat com a mínim un 4% 8% 14% 19% 19% 15%
IRER
PUNT 3: Nombre de punts de subministrament o CUPS
diferents que han aparegut com a mínim un cop als 1% 7% 43% 48% 49% 34%
llistats remesos per les subministradores
16Principi de precaució i silenci
positiu de l’Administració
La Llei 24/2015 és una norma garantista, en bona part, grà- d’exclusió residencial (PUNT 6: 67,1% del total de punts de
cies al principi de precaució previst al seu article 6, que obliga subministrament inclosos als llistats); i 2) quan l’Administra-
les subministradores, abans d’efectuar un tall, a “sol·licitar ció no emet cap resposta a la subministradora en relació amb
prèviament un informe als serveis socials municipals per de- una llar (o punt de subministrament) apareguda en els llistats
terminar si la persona o la unitat familiar es troba en una de d’impagaments enviats per la companyia, que és l’anomenat
les situacions de risc d’exclusió residencial determinades per silenci positiu (PUNT 7: 37,2% del total). Per la seva banda, els
l’article 5.10”. Aquest precepte de la Llei 24/2015 és anàleg al casos en els quals els serveis socials sí que disposen d’infor-
principi de precaució reconegut per l’article 191 del Tractat mació sobre les llars i el resultat és un IRER positiu (PUNT 4:
de Funcionament de la Unió Europea. Segons la Comissió Eu- 21,7% del total) o un IRER negatiu (PUNT 5: 18,2% del total)
ropea, el principi de precaució pot invocar-se “quan un feno- són notablement menys freqüents.
men, un producte o un procés pot tenir efectes potencialment
perillosos identificats per una avaluació científica i objectiva, Tot i que es tracta de dades incompletes i amb dificultats de
si aquesta avaluació no permet determinar el risc amb certe- comparació (cada un dels 8 resultats a la Taula 4 prové d’una
sa suficient”. Tot i que inicialment es va definir en relació amb submostra d’ens locals diferent amb representativitat varia-
les polítiques ambientals de la Unió Europea, en la pràctica ble segons mostra la Taula 5), aquestes xifres indiquen que en
el seu àmbit d’aplicació és més ampli i s’estén a la protecció la majoria dels casos els serveis socials no coneixen la situació
de consumidors i la legislació relativa als aliments i a la salut de les llars incloses als llistats remesos per les subministrado-
humana, animal i vegetal [17]. res. Llei en mà, el fet que els serveis socials responguin amb
el silenci positiu (és a dir, no responguin) o informin que la
En l’aplicació sobre el terreny del principi de precaució de la unitat familiar no consta a la base de dades hauria de prote-
Llei 24/2015, els serveis socials es troben amb importants di- gir aquestes famílies també contra el tall de subministrament.
ficultats de caràcter pràctic. Com es mostra a la Taula 4, una No obstant això, a la pràctica no es pot afirmar que aquestes
part important dels CUPS o punts de subministrament (és a famílies es trobin en una situació més precària que les que
dir, llars o famílies) registrats en els llistats d’impagaments disposen d’un IRER, ja que les empreses no sempre s’han
de factures enviats regularment per les companyies submi- avingut a aquesta interpretació de la llei. Aquesta incertesa
nistradores corresponen a llars de les quals els serveis socials demostra la necessitat de protocols de detecció perquè els
no tenen informació per saber si es troben o no en risc d’ex- serveis socials puguin avaluar amb rapidesa la situació de les
clusió residencial. Aquestes situacions es resolen en la pràcti- famílies que apareixen als llistats d’impagaments.
ca de dues maneres diferents: 1) quan l’Administració respon
a la companyia que la unitat familiar no consta a la base de Les dificultats amb les quals es troben els serveis socials per
dades de serveis socials i, per tant, no sap si es troba en risc gestionar els llistats d’impagaments remesos per les submi-
[17] Comunicación de la Comisión sobre el recurso al principio de precaución (COM/2000/0001 final). URL: https://eur-lex.europa.
eu/legal-content/ES/TXT/HTML/?uri=LEGISSUM:l32042&from=ES
17Taula 4. Freqüències totals i relatives de les quatre diferents possibles respostes dels serveis socials als punts de subministraments
inclosos als llistats d’impagament remesos per les subministradores. Font: Base de dades d’ens locals.
Nota: Els percentatges no sumen 100% perquè provenen de submostres diferents de la base de dades d’ens locals.
Total acumulat % del total de punts
2015-2020 acumulat de subministrament
2015-2020 als llistats (mitjana)
PUNT 4: Punts de subministrament pels quals l’Administració ha respost a la
companyia que la unitat familiar compleix els requisits d’exclusió residencial 79.759 21,7%
que marca l’article 5.10 de la Llei 24/2015
PUNT 5: Punts de subministrament (és a dir, CUPS diferents) pels quals l’Ad-
ministració ha respost a la companyia que la unitat familiar no compleix els 63.612 18,2%
requisits d’exclusió residencial que marca l’article 5.10 de la Llei 24/2015
PUNT 6: Punts de subministrament (és a dir, CUPS diferents) pels quals
l’Administració ha respost que la unitat familiar no consta a la seva base de 227.988 67,1%
dades
PUNT 7: Punts de subministrament (és a dir, CUPS diferents) que han aparegut
com a mínim un cop als llistats enviats pels quals no s’ha remès una resposta a 59.644 37,2%
la companyia
Taula 5. Representativitat dels resultats a la Taula 4. Font: Base de dades d’ens locals.
Nota: (1): Percentatge de població que viu en municipis amb dades per a aquests punts de la petició d’informació respecte del total de po-
blació de Catalunya l’any 2020 (7,78 milions de persones).
Representativitat (1): % població amb dades
Total IRER Percentatge d’IRER
acumulats 2015- sobre el total
2020 (i per 100 tramitat (mitjana
habitants) 2015-2020)
PUNT 4: Punts de subministrament pels quals l’Administració ha respost a la
companyia que la unitat familiar compleix els requisits d’exclusió residencial 57% 37%
que marca l’article 5.10 de la Llei 24/2015
PUNT 5: Punts de subministrament (és a dir, CUPS diferents) pels quals l’Ad-
ministració ha respost a la companyia que la unitat familiar no compleix els 27% 10%
requisits d’exclusió residencial que marca l’article 5.10 de la Llei 24/2015
PUNT 6: Punts de subministrament (és a dir, CUPS diferents) pels quals
l’Administració ha respost que la unitat familiar no consta a la seva base de 62% 44%
dades
PUNT 7: Punts de subministrament (és a dir, CUPS diferents) que han aparegut
com a mínim un cop als llistats enviats pels quals no s’ha remès una resposta a 35% 19%
la companyia (silenci positiu)
18nistradores van aparèixer de forma espontània a les respos- o trucades telefòniques. Alguns, com per exemple, el Consell
tes a la petició d’informació pública. Una crítica comuna ex- Comarcal d’Urgell o els Ajuntaments de Manresa i Mataró, van
pressada per algunes administracions locals és la manca de respondre que busquen el 100% de les adreces o llars incloses
procediments reglats i coherents per a la comunicació dels als llistats, tot i que és més habitual que els serveis socials pro-
impagaments i la sobrecàrrega de treball que això compor- vin de contactar només a una petita part d’aquestes. Aquest
ta pel personal de serveis socials. L’Ajuntament de Tortosa esforç es veu recompensat de manera desigual. Hi ha adminis-
indica, per exemple, que “els llistats, majoritàriament Excels, tracions que aconsegueixen detectar moltes llars vulnerables,
arriben amb freqüències variables i amb una informació que com l’Ajuntament de Figueres (el 89% de les adreces contac-
no és homogènia (cada companyia la facilita ordenada de tades complien els requisits d’exclusió residencial) o el Consell
manera diferent)” i critica que “les companyies subminis- Comarcal d’Urgell (més del 90%). Per contra, en altres llocs es
tradores, sobretot les elèctriques, han dipositat tota la seva van trobar poques llars susceptibles d’estar protegides per la
confiança en els serveis socials bàsics, als quals utilitzen com Llei 24/2015: a Mataró només el 12% de les llars contactades
una extensió o complement de les oficines d’atenció als seus complien els requisits; a Sant Cugat del Vallès, el 3%; i, a la
clients, especialment la d’aquelles persones que requereixen comarca del Tarragonès, el 22%. Com a exemple concret de
invertir un temps considerable en atendre la seva situació”. la feina duta a terme per serveis socials, l’Ajuntament de Sant
Per la seva banda, L’Ajuntament de Sant Pere de Ribes recla- Feliu de Llobregat va proporcionar la següent informació: “El
ma un “protocol que reguli i ordeni de forma unitària la co- Departament de Serveis Socials [...] ha donat resposta a tots
municació de les empreses comercialitzadores [perquè] són els llistats de pobresa energètica enviats des de l’entrada en
habituals les incidències com titularitats de contracte errò- vigor de la Llei 24/2015. [...] Amb relació a l’enviament de car-
nies, reiteracions de demandes ja contestades, informació tes, comptem amb dades des de 2018, s’han enviat un total de
escassa i no apropiada pel seu tractament, titulars de con- 737 cartes; de les quals, el 90% no són entregades i del 10%
tracte que corresponen a persones jurídiques, entre d’altres”. de cartes entregades, només un 2% demana cita amb serveis
I afegeixen: “La pràctica de fer requeriments individualitzats socials i assisteix a la visita concertada”.
a les persones notificades com a deutores per part de les em-
preses comercialitzadores de subministraments, ha resultat En resum, les dades sobre el principi de precaució i el silenci
ser ineficaç, desmesurada i respon a una petició abusiva del positiu de l’Administració (PUNT 4 a PUNT 8 de la petició d’in-
sector empresarial que porta al col·lapse dels serveis socials formació) evidencien els reptes de l’aplicació pràctica de la
amb tràmits burocràtics que no tenen a veure amb la seva Llei 24/2015. Per una banda, gràcies a la Llei 24/2015 i als llis-
funció com a servei essencial i amb un alt cost econòmic que tats d’impagaments es disposa de dades molt precises sobre
es podria destinar a altres necessitats”. famílies que no poden pagar les seves factures, una informa-
ció que abans només estava en les mans privades de les sub-
Aquestes situacions han resultat que alguns ens locals hagin ministradores. Amb la llei s’aconsegueix més transparència i
decidit explícitament aturar la cerca activa de les llars i per- que l’Administració tingui coneixement de moltes situacions
sones que apareixen als llistats d’impagaments de les sub- de precarietat que abans passaven desapercebudes. Per l’al-
ministradores. Com a exemple, l’Ajuntament de Vilanova i la tra banda, el fet que els serveis socials no tinguin identifica-
Geltrú va prendre el març de 2020 “el posicionament de no des moltes de les llars incloses als llistats de subministradores
gestionar amb accions proactives les respostes requerides als i les dificultats que se’n deriven per a la gestió dels llistats
llistats (recerca amb enviament de carta a les famílies no cone- d’impagaments, subratllen la necessitat d’habilitar procedi-
gudes), i únicament enviem a les comercialitzadores els IRER ments perquè els serveis socials puguin analitzar de forma
positius”. Les respostes al PUNT 8 de la petició d’informació ràpida i efectiva la situació de les llars amb impagaments
pública suggereixen, de fet, que pocs ens locals (l’equivalent registrades. De no fer-ho així, es corre el risc de deixar fa-
al 16% de la població de Catalunya) fan una cerca activa mi- mílies vulnerables sense la protecció que proporciona la Llei
tjançant l’enviament de cartes, campanyes de porta a porta 24/2015.
19Els ajuts econòmics
directes a famílies en risc
d’exclusió residencial
Més de 184.000 ajuts d’urgència social per
pobresa energètica atorgats des de 2015
A més de garantir administrativament l’aplicació de la Llei postària de cada any.
24/2015 mitjançant l’emissió i certificació d’IRER, els serveis
socials donen també suport a famílies vulnerables en forma Les dades recollides amb el PUNT 9 de la petició d’informació
de pagament de factures quan la llar no se’n pot fer càrrec. mostren un total de 184.311 d’ajuts atorgats pel pagament
Aquests ajuts formen part de les anomenades prestacions de factures de subministraments domèstics en forma de pres-
d’urgència social i de l’activitat regular dels serveis socials en tació d’urgència social entre 2015 i 2020. Aquesta xifra no re-
compliment, entre d’altres, de la Llei 13/2006, de 27 de juliol, presenta el nombre d’unitats familiars beneficiàries, atès que,
de prestacions socials de caràcter econòmic, i la Llei 12/2007, en un nombre desconegut de casos, es tracta de llars que van
d’11 d’octubre, de serveis socials a Catalunya (són, per tant, beneficiar-se dels ajuts més d’una vegada en anys diferents.
anteriors a l’aprovació de la Llei 24/2015). Es tracta d’ajuts Com a comparativa, dades de 105 municipis recollits en els
monetaris puntuals per a situacions de manca de necessitats fitxers RUDEL [18] indiquen que la Generalitat va registrar
bàsiques per un fet extraordinari i no previst que requereix 99.861 peticions d’Ajuts d’Urgència Social (AUS) per pobresa
una intervenció immediata dels serveis socials bàsics quan les energètica al trienni 2016-2018 (33.287 ajuts per any de mitja-
persones que s’hi troben no disposen de recursos econòmics na), una xifra anual equiparable als resultats del PUNT 9 de la
suficients per afrontar-les, no estan en condicions d’acon- base de dades d’ens locals (Figura 2).
seguir-los o rebre’ls d’altres fonts. Estan destinats a cobrir
despeses d’alimentació, vestit, allotjament, atenció sanitària, En el mateix període 2015-2020, la base de dades d’ens locals
conciliació de la vida laboral i familiar (beques de menjadors va registrar una despesa acumulada total de 35.262.341 € en
escolars o casals), així com de subministraments bàsics (aigua, ajuts d’urgència de pobresa energètica (Taula 6 i Figura 2).
llum i gas). Les persones sol·licitants han de complir requisits També com a comparativa, els fitxers RUDEL de la Generalitat
estrictes per rebre’ls i correspon als serveis socials avaluar cas indiquen una despesa total de 18.323.067 € pel període 2016-
per cas la seva situació de vulnerabilitat. Com a ajuts concedits 2018, és a dir, 6.107.689 € a l’any [19].
per temps limitat, estan subjectes a la disponibilitat pressu-
[18] Dades d’Ajuts d’Urgència Social de Pobresa Energètica (AUS) de 105 municipis dels fitxers RUDEL (Registre unificat de dades
dels ens locals) del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya.
[19] Aquestes dues xifres de despesa provinents de les dues bases utilitzades no es poden sumar. De fet, els 18.323.067 € dels fitxers
RUDEL (2016-2018) haurien d’estar continguts teòricament en els 35.262.341 € de la base de dades d’ens locals (2015-2020). Es
presenten conjuntament per indicar que la despesa en prestacions socials d’urgència per pobresa energètica a Catalunya ha estat
al voltant del 5-10 milions d’euros per any.
20También puede leer
