Soroll ambiental i salut a la ciutat de Barcelona
←
→
Transcripción del contenido de la página
Si su navegador no muestra la página correctamente, lea el contenido de la página a continuación
Sorollambiental
isalutalaciut
at
deBar cel
ona
Soroll ambiental i salut a la ciutat de Barcelona
©2020 Agència de Salut Pública de Barcelona
Tots els drets reservats. No es permet la reproducció total ni parcial
de las imatges o textos d’aquesta publicació sense prèvia autorització.
https://www.aspb.cat/sorollambientalisalut-bcn2021/
Aquesta publicació està sota una llicència
Creative Commons Reconeixement – NO Comercial – Compartir igual (BY-NC-ND)
https://creativecommons.org/
1
Soroll ambiental i salut a la ciutat de Barcelona
Soroll ambiental i salut a la ciutat de Barcelona
Responsables de l’Informe
Laia Font, Anna Gómez, Laura Oliveras, Elisenda Realp, Carme Borrell
Col·laboradors/es
Núria Blanes, Jaume Fons, Miquel Sáinz de la Maza, Javier Casado, Arantxa Millan
Agraïments
Maria Foraster, Eulàlia Peris, Vanessa Puig
2
Soroll ambiental i salut a la ciutat de Barcelona
Soroll ambiental
i salut a la ciutat
de Barcelona
3
Soroll ambiental i salut a la ciutat de Barcelona
Índex
Resum executiu ____________________________________________________________________ 5
Resumen ejecutivo_________________________________________________________________ 7
Executive summary ________________________________________________________________ 9
Introducció _______________________________________________________________________ 11
Què són els nivells guia? __________________________________________________________ 12
Població exposada a nivells nocius de soroll ambiental ___________________________ 16
Soroll del trànsit ________________________________________________________________ 16
Soroll degut a l’oci nocturn _____________________________________________________ 22
Soroll provinent d’altres fonts __________________________________________________ 24
Percepció del soroll _______________________________________________________________ 26
Desigualtats socials en el soroll ambiental _______________________________________ 28
Exposició al soroll ______________________________________________________________ 29
Percepció del soroll _____________________________________________________________ 31
Efectes sobre la salut del soroll ambiental _______________________________________ 36
Problemes auditius i no auditius _______________________________________________ 36
Efectes en salut en població adulta _____________________________________________ 38
Efectes cognitius en infants _____________________________________________________ 42
Efectes en la salut del soroll provinent de l’oci nocturn _________________________ 43
Impacte en salut del soroll ambiental _____________________________________________ 44
Impacte en salut del soroll a Europa ____________________________________________ 46
Impacte en salut del soroll a Barcelona _________________________________________ 48
El Sistema de vigilància de l’impacte en salut _____________________________________ 53
Conclusions _______________________________________________________________________ 56
Recomanacions ___________________________________________________________________ 59
Referències _______________________________________________________________________ 61
Annex 1 - Càlcul de població exposada al MES 2017 _____________________________ 66
4
Soroll ambiental i salut a la ciutat de Barcelona
Resum executiu
L’exposició crònica al soroll ambiental té efectes importants sobre la salut i la
qualitat de vida. El soroll ambiental afecta el benestar emocional, psicològic i social
i augmenta el risc de patir molèstia intensa deguda al soroll (l’afectació emocional,
psicològica i social severa), trastorns del son, malalties cardiovasculars i mort per
causa cardiovascular, trastorns metabòlics en adults i problemes del
desenvolupament cognitiu en infants. A la Unió Europea s’estima que, després de
la contaminació atmosfèrica, el soroll ambiental i en particular el soroll de trànsit
és el factor ambiental amb major impacte negatiu en la salut.
El trànsit rodat és el principal focus emissor de soroll a la ciutat de Barcelona molt
per sobre de les altres fonts, tant de dia com de nit. El 57% de la població s’exposa
a un soroll de trànsit igual o superior al que l’Organització Mundial de la Salut
(OMS) considera perjudicial per a la salut tant durant tot el dia (53 dB Lden) com
durant la nit (45 dB Ln). La segona font de soroll a la ciutat és l’oci nocturn, que
afecta al 3% de la població. Gairebé la meitat de la població percep que el seu barri
és molt sorollós, mentre que 1 de cada 4 persones considera que el seu habitatge
té sorolls procedents de l’exterior.
5
Soroll ambiental i salut a la ciutat de Barcelona
Hi ha fortes diferències geogràfiques en l’exposició al soroll ambiental i en la
percepció del soroll a la ciutat. El districte de l'Eixample és el que té, amb
diferència, més població exposada a nivells alts de soroll. Ciutat Vella és el districte
amb més població exposada al soroll de l’oci nocturn, on més gent considera que
el seu barri és sorollós i que el seu habitatge té sorolls de l’exterior. L’estudi de les
desigualtats socials mostra que tot i que els barris amb rendes més altes tenen
més població exposada a nivells alts de soroll ambiental, la percepció de soroll
dins de l’habitatge és superior als barris de menor renda. També perceben un
major soroll dins de l’habitatge els adults joves i les persones nascudes a
l’estranger.
Aquest informe ha pogut quantificar una part de l’impacte en salut del soroll, com
són els casos més greus de l’afectació emocional, psicològica, emocional i social
(molèstia intensa deguda al soroll), el trastorn greu del son i la mortalitat per
malaltia cardiovascular. S’ha estimat que a Barcelona, més de 210.000 persones (al
voltant d’un 13% de la població) pateixen molèstia intensa al soroll i que més de
60.000 persones (al voltant d’un 4% de la població) pateixen un trastorn greu del
son degut al soroll, de forma més elevada als barris del centre de la ciutat. S’ha
estimat que la mortalitat atribuïble a l’exposició crònica al soroll ambiental a la
ciutat és del voltant de 130 morts anuals.
En aquest context l’Agència de Salut Pública de Barcelona ha definit el Sistema de
vigilància de l’impacte sobre la salut del soroll ambiental a Barcelona amb l’objectiu
d’estimar, monitoritzar i comunicar l’exposició, la percepció i l’impacte en salut
d’aquest factor ambiental, tenint en compte les desigualtats socials.
6
Soroll ambiental i salut a la ciutat de Barcelona
Resumen ejecutivo
La exposición crónica al ruido ambiental tiene efectos importantes sobre la salud y
la calidad de vida. El ruido ambiental afecta el bienestar emocional, psicológico y
social y aumenta el riesgo de padecer molesta intensa al ruido (una afectación
emocional, psicológica y social severa), alteración del sueño, enfermedades
cardiovasculares y muerte por causa cardiovascular, trastornos metabólicos en
adultos y problemas del desarrollo cognitivo de la población infantil. En la Unión
Europea se estima que, después de la contaminación atmosférica, el ruido
ambiental, y en particular el ruido del tráfico, es el factor ambiental con mayor
impacto negativo en la salud.
El tráfico rodado es el principal foco emisor de ruido en la ciudad de Barcelona
muy por encima de otras fuentes, tanto durante el día como por la noche. El 57%
de la población se expone a un nivel de ruido de tráfico igual o superior al que la
Organización Mundial de la Salud (OMS) considera perjudicial para la salud tanto
durante todo el día (53 dB Lden) como durante la noche (45 dB Ln). La segunda
fuente de ruido en la ciudad es el ocio nocturno, que afecta al 3% de la población.
Casi la mitad de la población percibe que su barrio es muy ruidoso, mientras que 1
de cada 4 personas considera que su vivienda tiene ruidos procedentes del
exterior.
7
Soroll ambiental i salut a la ciutat de Barcelona
Existen diferencias geográficas importantes en la exposición al ruido y en la
percepción del ruido en la ciudad. El distrito de l’Eixample es el que tiene, con
diferencia, más población expuesta a niveles altos de ruido. Ciutat Vella es el
distrito con más población expuesta a ruido del ocio nocturno y donde más gente
considera que su barrio es ruidoso y que su vivienda tiene ruidos del exterior. El
estudio de las desigualdades sociales muestra que, aunque los barrios con rentas
más altas tienen más población expuesta a niveles altos de ruido, la percepción de
ruido dentro de la vivienda es superior en los barrios con menor renta. También
perciben mayor ruido dentro de la vivienda los adultos jóvenes y personas nacidas
en el extranjero.
Este informe ha podido cuantificar una parte del impacto en la salud del ruido
ambiental, como son los casos más graves de la afectación emocional, psicológica
y social (molestia intensa al ruido), el trastorno grave del sueño y la mortalidad por
enfermedad cardiovascular. Se ha estimado que, en Barcelona, más de 210.000
personas (alrededor de un 13% de la población) sufren una molestia intensa al
ruido y que más de 60.000 personas (alrededor de un 4% de la población) sufren
un trastorno grave del sueño debido al ruido, de forma más elevada en los barrios
del centro de la ciudad. Se ha estimado que la mortalidad atribuible a la exposición
crónica al ruido ambiental en la ciudad es de aproximadamente 130 muertes
anuales.
En este contexto la Agència de Salut Pública de Barcelona ha definido el Sistema
de vigilancia del impacto sobre la salud del ruido ambiental en Barcelona con el
objetivo de estimar, monitorizar y comunicar la exposición, la percepción y el
impacto en salud de este factor ambiental, teniendo en cuenta las desigualdades
sociales.
8
Soroll ambiental i salut a la ciutat de Barcelona
Executive summary
Chronic exposure to environmental noise has relevant efects on health and quality
of life. Environmental noise affects the emotional, psychological and social well-
being and increases the risk of suffering high noise annoyance (the severe
emotional, psychological and social impacts), sleep disturbance, cardiovascular
disease, cardiovascular mortality and metabolic disorders in adults and an
impairment of cognitive development in children. In the European Union, it is
estimated that, after air pollution, environmental noise, and in particular traffic
noise, is the environmental factor with the greatest negative impact on health.
Road traffic is the main source of noise in the city of Barcelona, far above other
sources, both during the day and at night. Fifty-seven percent of the population is
exposed to traffic noise at or above what the World Health Organization (WHO)
considers harmful to health both during the day (52 dB Lden) and at night (45 dB
Ln). The second source of noise in the city is leisure at night, which affects 3% of
the population. Almost half of the population perceives their neighbourhood to be
very noisy, while 1 in 4 people consider their home to be noisy from the outside.
9Soroll ambiental i salut a la ciutat de Barcelona
There are important geographical disparities in noise exposure and noise
perception in the city. The Eixample district has by far the highest proportion of
people exposed to high noise levels. Ciutat Vella is the district with the highest
proportion of people exposed to noise from leisure at night and where most
people consider that their neighbourhood is noisy and that their home is noisy
from the outside. The study of social inequalities shows that, although higher-
income neighborhoods have more people exposed to high noise levels, the noise
perception inside the dwelling is higher in lower-income neighborhoods. The
perception of noise inside the dwelling is also increased among young adults and
foreign-born people.
This report has been able to quantify part of the health impact of environmental
noise, such as the more severe cases of emotional, psychological and social
impacts (high noise annoyance), severe sleep disturbance and cardiovascular
mortality. It has been estimated that in Barcelona more than 210,000 people
(around 13% of the population) suffer from severe noise annoyance and that more
than 60,000 people (around 4% of the population) suffer from severe sleep
disturbance due to noise, more so in the city centre neighborhoods. It has been
estimated that attributable mortality to chronic exposure to environmental noise
in the city is approximately 130 deaths annually.
In this context, the Barcelona Public Health Agency has defined the System for
surveillance of the health impact of environmental noise in Barcelona with the aim
of estimating, monitoring and communicating the exposure, perception and health
impact of this environmental factor, taking into account social inequalities.
10Soroll ambiental i salut a la ciutat de Barcelona
Introducció
L’estil de vida adoptat a les grans ciutats al llarg del segle XX ha comportat molts
avantatges per a les persones (disponibilitat de serveis, cultura i coneixement,
economia d’escala) però ha generat també efectes no desitjats. Un d’ells és el
soroll ambiental que ens acompanya bona part del dia, i també durant la nit.
Els coneixements actuals indiquen que l’exposició crònica al soroll ambiental té
efectes importants sobre la salut i la qualitat de vida. Els efectes principals són
l'afectació del benestar emocional, psicològic i social, inclosa la molèstia deguda al
soroll (concepte definit a la pàgina 38), el trastorn del son, les malalties
cardiovasculars i metabòliques, així com l’impacte negatiu en el desenvolupament
cognitiu infantil [1]. A la Unió Europea s’estima que, després de la contaminació
atmosfèrica, el soroll ambiental i en particular el soroll de trànsit és el factor
ambiental amb major impacte en la salut [2], [3].
S’entén per soroll ambiental el soroll exterior no desitjat o nociu generat per les
activitats humanes. La Directiva Europea sobre avaluació i gestió del soroll
ambiental es centra en el soroll ambiental emès pels diversos mitjans de transport
(trànsit viari, ferroviari i aeri) i per activitats industrials (Directiva 2002/49/CE) [4].
L’última revisió de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), de 2018, inclou també
el soroll provinent d’aerogeneradors i de l’oci [1]. La principal font del soroll
ambiental és el transport, del qual destaca el trànsit rodat. La Directiva Europea
sobre Soroll Ambiental, aprovada l’any 2002, representa una fita en la gestió de la
contaminació acústica ja que reconeix que el soroll ambiental no és només un
problema puntual o d’un lloc concret, sinó que afecta a la majoria de la població
europea. La Directiva estableix que cada 5 anys tots els països de la Unió Europea
han d’elaborar un estudi per identificar les fonts principals de soroll, els problemes
que originen, i, conseqüentment, un pla de millora de l’ambient acústic.
L’objectiu d’aquest informe és analitzar l’exposició al soroll ambiental a la ciutat de
Barcelona des de la perspectiva de la salut tenint en compte la percepció i les
desigualtats socials, sintetitzar l’evidència sobre els efectes del soroll ambiental en
la salut i estimar l’impacte que el soroll té actualment en la salut de la població de
Barcelona. Per últim, es presenta el nou Sistema de vigilància de l’impacte sobre la
salut del soroll ambiental a Barcelona que ha definit l’Agència de Salut Pública de
Barcelona.
11Soroll ambiental i salut a la ciutat de Barcelona
Què són els nivells guia?
Des de l’any 1999 l’OMS ha publicat un conjunt de guies que analitzen l’evidència
científica sobre l’impacte de les diferents fonts de soroll sobre la salut, i proposa
recomanacions per a la protecció de la salut humana.
En aquestes guies s’utilitzen diversos índexs de soroll, segons la font de soroll
analitzada i el període d’exposició. Els més utilitzats actualment, també en aquest
informe, són els índex Lden (de l’anglès day, evening, night, resum ponderat de les 24
hores del dia durant l’any) i Ln (de l’anglès night, resum del període nocturn durant
l’any) (Taula 1). En altres casos també s’utilizen els índexs Ldia (nivell equivalent
ponderat al període diürn durant 1 any), Lvespre (nivell equivalent ponderat al
període de vespre durant 1 any) o LA,eq (nivell de pressió sonora continu ponderat
A, en decibels, per a un període T de temps).
Taula 1. Definicions dels índex de soroll principals utilitzat en aquest informe
Lden: Nivell equivalent ponderat dia-vespre-nit durant 1 any, que penalitza amb 5 dB el
període vespre i amb 10 dB el període nocturn.
Ln: Nivell equivalent ponderat al període nocturn durant 1 any. El període nocturn
establert per la ciutat de Barcelona comprèn de les 23 a les 7 hores del dia següent.
12Soroll ambiental i salut a la ciutat de Barcelona
La primera guia de l’OMS, del 1999 [5], detalla els efectes sobre la salut deguts a
l’exposició al soroll ambiental i recomana una sèrie d’accions per tal de reduir la
població exposada. Les següents guies, del 2009, focalitzen en els efectes sobre la
salut de l’exposició al soroll ambiental durant la nit [6]. Aquestes guies inclouen les
corbes dels diferents efectes sobre la salut en funció de l’avaluació subjectiva de la
molèstia i les respostes fisiològiques, com ara l’increment de les pulsacions o els
moviments durant el període de son [5].
Les últimes guies, del 2018, estableixen recomanacions per a la protecció de la
salut humana respecte l’exposició a nivells perjudicials de soroll ambiental. S’hi
inclouen cinc fonts de soroll: el trànsit (diferenciant vehicles, ferroviari i aeri),
aerogeneradors i les activitats d’oci [1]. Per a cadascuna d’aquestes fonts s’hi
descriuen els efectes adversos sobre la salut, basant-se en les evidències
científiques més recents.
Aquestes últimes guies del 2018, tal i com indica la mateixa OMS, substitueixen les
publicades l’any 2009 i el 1999, però amb algunes excepcions. Els límits
especificats en les guies de 1999 sobre soroll a l’interior dels edificis, i el soroll
exterior degut a fonts industrials o a les àrees comercials segueixen sent vigents i
no s’inclouen a les guies publicades el 2018.
És per tant necessari construir una taula resum que inclogui quins són els valors
guia a aplicar que l’OMS ha recomanat fins ara. A la Taula 2 s’hi ha resumit els
valors guia a aplicar i a quina publicació pertanyen.
13Soroll ambiental i salut a la ciutat de Barcelona
Taula 2. Resum dels valors guía publicats per l’OMS segons la font de soroll [1] [6]
Font de soroll Nivell guia Tipus d’evidència Guia de la OMS
Trànsit de vehicles 53 dB Lden Environmental Noise Guidelines (2018)
Sòlida
45 dB Ln
Trànsit ferroviari 54 dB Lden Sòlida Environmental Noise Guidelines (2018)
44 dB Ln
Trànsit aeri 45 dB Lden Sòlida Environmental Noise Guidelines (2018)
40 dB Ln
Aerogeneradors 45 dB Lden Condicionada Environmental Noise Guidelines (2018)
Activitats d’oci 70 dB LAeq,24h Sòlida Environmental Noise Guidelines (2018)
Altres fonts de soroll exterior 55 LAeq,16h - Community Noise Guidelines (1999)
(soroll industrial, àrees (per molèstia greu)
comercials, etc.) 50 LAeq,16h
(per molèstia moderada)
Soroll a l’interior dels edificis, 35 LAeq,16h - Community Noise Guidelines (1999)
classes (per molèstia moderada, comprensió parla)
Soroll a l’interior dels dormitoris 30 LAeq,8h - Community Noise Guidelines (1999)
(per trastorn del son)
Font: Elaboració pròpia a partir de la informació que apareix a Acoustics Bulletin Volume 44 No 1 January/February 2019
(https://www.ioa.org.uk/sites/default/files/Acoustics%20Bulletin%20January-February%202019.pdf)
14Soroll ambiental i salut a la ciutat de Barcelona
Finalment cal apuntar que tant les recomanacions com els valors guia publicats
per l’OMS l’any 2018 s’han establert de manera individual per cada font de soroll,
però no s’han establert doncs recomanacions per àrees on el soroll ambiental sigui
la combinació de diferents fonts de soroll ni recomanacions respecte el soroll total.
Pel que fa a la Directiva Europea sobre soroll ambiental [4], és important destacar
que no s’estableixen nivells guia, tot i que sí que s’estableixen llindars específics a
partir dels quals s’ha d’analitzar la població exposada a les diverses fonts de soroll,
prioritàriament en relació a dos indicadors: Lden i Ln. Aquests llindars són de 55 dB
per l’indicador Lden i 50 dB per l’indicador Ln i l’anàlisi es fa per rangs de 5 dB, tant
dins com fora d’àrees urbanes. Alhora, molts països europeus han establert valors
límit a nivell nacional tenint en compte el tipus de font de soroll, el període del dia
durant el qual es produeix l’impacte acústic, el tipus d’ús del sòl i també la
sensibilitat dels receptors [7]. A més de les fonts de soroll especificades a la
Directiva de soroll ambiental, alguns països també han establert llindars per
aerogeneradors, utilitzant Ldia (en comptes de Lden) i Ln.
Cal destacar que les conseqüències de sobrepassar els límits exigits varia en funció
dels països i de la font de soroll, i pot implicar des del tancament o prohibició de
desenvolupar l’activitat (per exemple en el cas d’activitats industrials), a la
imposició de multes o de compensacions per a les persones afectades per la font
emissora fins a la combinació de mesures actives i passives per tal d’aconseguir
una reducció de l’afectació per sota els límits permesos (típicament en el cas del
soroll causat pel trànsit de vehicles).
En aquest informe s’ha utilitzat principalment els llindars de soroll definits com a
valors guia de l’OMS. De forma més puntual també s’ha utilitzat el llindar de la
Directiva Europea de soroll ambiental i un llindar de “nivell alt de soroll” utilitzat al
nou informe de l’Agència Europea del Mediambient «Environmental noise in
Europe 2020» [7] (Taula 3).
Taula 3. Altres llindars de soroll utilitzats en aquest informe
Lden Ln
Llindar de la Directiva Europea sobre soroll ambiental 55 dB 50 dB
Nivell alt de soroll –informe Agència Europea Mediambient
65 dB 60 dB
(EEA 2020)
15Soroll ambiental i salut a la ciutat de Barcelona
Població exposada a
nivells nocius de soroll
ambiental
El mapa estratègic de soroll de la ciutat de Barcelona s’elabora cada cinc anys per
part de l’Ajuntament de Barcelona. L’edició més actual és la de l’any 2017
(https://ajuntament.barcelona.cat/mapes-dades-ambientals/soroll/ca/) i és la que
s’ha utilitzat per descriure la població exposada a nivells nocius de soroll
ambiental. A diferència del que es publica a les memòries dels mapes estratègics
de soroll [8], que es centren en els de la Directiva europea, en aquest informe
també es descriu la població exposada segons els nivells guia de l’OMS. A l’Annex
1 es descriu la metodologia que s’ha utilitzat al mapa estratègic de soroll de 2017
de Barcelona per calcular la població exposada als diferents nivells de soroll.
Soroll del trànsit
Segons els resultats del mapa estratègic de contaminació acústica de la ciutat de
Barcelona del 2017, el trànsit rodat és el principal focus emissor de soroll molt per
sobre de les altres fonts.
Tenint en compte els nivells guia de l’OMS, la població exposada a valors de soroll
de trànsit iguals o superiors al que es considera perjudicial per la salut és del 57%
segons l’indicador Lden (exposició resum de les 24 hores del dia) i del 56% segons
l’indicador Ln (exposició durant la nit). Per tant, més de la meitat de la ciutadania
està exposada a nivells perjudicials de soroll tant si té en compte l’exposició durant
tot el dia com l’exposició només durant la nit.
Si ens regim pels llindars que especifica la Directiva Europea 2002/49/CE, els valors
són una mica inferiors i indicarien que la població exposada a nivells de soroll
provinent del trànsit de vehicles per sobre del llindar és del 54% per Lden i del 46%
per Ln.
Si analitzem aquesta informació per barris, podem comprovar la variabilitat
existent (Figura 1 i Figura 2). Els barris amb més població exposada segons els
16Soroll ambiental i salut a la ciutat de Barcelona
valors de l’OMS, tant pel que fa a l’indicador Lden com l’indicador Ln, són Provençals
del Poblenou, Pedralbes, la Verneda i la Pau, Diagonal Mar i el Front Marítim del
Poblenou i la Vall d’Hebron, tots per sobre del 70% de població exposada a nivells
de soroll superiors al llindar de l’OMS. Per contra, els barris amb menys població
exposada (per sota del 40%) segons els valors guia de l’OMS són el Barri Gòtic,
Vallvidrera, i el Tibidabo i les Planes, tant per Lden com per Ln.
Figura 1. Percentatge de població exposada durant les 24 hores del dia a nivells de
soroll del trànsit viari superiors al llindar OMS (≥ 53 dB Lden) per barris.
Font: Mapa estratègic de soroll de Barcelona, 2017.
17Soroll ambiental i salut a la ciutat de Barcelona
Figura 2. Percentatge de població exposada a la nit a nivells de soroll del trànsit viari
superiors al llindar OMS (≥ 45 dB Ln) per barris.
Font: Mapa estratègic de soroll de Barcelona, 2017.
Com s’ha dit, els llindars de l’OMS de 53 dB Lden i 45 dB Ln indiquen el grau de soroll
a partir del qual es començaria a produir un efecte perjudicial per la salut. A partir
d’aquest llindar, com més alt sigui el grau de soroll al que s’exposa la població, més
augmentarà l’efecte negatiu sobre la salut. Per això, a part de conèixer la població
exposada per sobre del llindar de soroll on comença l’efecte en salut, també és
important conèixer la població exposada als diferents rangs de soroll per sobre del
llindar d’efecte en salut. A Barcelona, el 27% de la població s’exposa a nivells alts
de soroll provinents del trànsit (≥65 dB Lden). La distribució d’aquesta població
exposada no és homogènia dins la ciutat, trobant-se els percentatges més alts als
barris del districte de l’Eixample i els més baixos al districte de Ciutat Vella. La
Figura 3 i la Figura 4 mostren la distribució per districtes de la població exposada a
diferents rangs de soroll provinent del trànsit, on es pot veure clarament com el
districte de l’Eixample és el que presenta un percentatge més elevat de persones
exposades a nivells alts de soroll durant les 24 hores del dia (el 48% de la població)
i durant la nit (el 39% de la població).
18Soroll ambiental i salut a la ciutat de Barcelona
Figura 3. Percentatge de població exposada a diferents rangs de soroll de trànsit viari
durant les 24 hores del dia (Lden) per districte.
Figura 4. Percentatge de població exposada a diferents rangs de soroll de trànsit viari a la
nit (Ln) per districte.
19Soroll ambiental i salut a la ciutat de Barcelona
Per comparar el grau d’exposició al soroll a Barcelona en relació a altres ciutats
d’Europa, les figures 5 i 6 mostren la població exposada al soroll provinent del
trànsit a diferents ciutats europees de més de 100.000 habitants. Les
característiques acústiques de Barcelona són equiparables a les d’altres ciutats
europees d’extensió i població similars, si bé la major compacitat i densitat pròpies
de les ciutats típicament mediterrànies, així com l’ús intensiu de l’espai públic per
part de la ciutadania, fa que el soroll es percebi amb més intensitat [9].
Figura 5. Percentatge de població exposada al soroll de trànsit viari durant les 24 hores
del dia per sobre el el llindar de la Directiva de soroll ambiental (>= 55 dB L den) a les ciutats
europees de més de 100.000 habitants (2017). No inclou algunes ciutats ni països per falta
de dades.
20Soroll ambiental i salut a la ciutat de Barcelona
Figura 6. Percentatge de població exposada al soroll de trànsit viari durant la nit per
sobre el llindar de la Directiva de soroll ambiental (>=50 dB Ln) a les ciutats europees de
més de 100.000 habitants (2017). No inclou algunes ciutats per falta de dades.
Es pot observar una gran variabilitat en el percentatge de població exposada al
soroll tant entre països com dins de cada país (Figura 5 i Figura 6). Aquesta
variabilitat s’explica per diferències reals en els nivells de contaminació acústica,
modulades per diferències metodològiques en l’avaluació de l’exposició al soroll.
Aquestes diferències metodològiques són conseqüència de la lenta implementació
de la Directiva europea de soroll ambiental. Les capitals tendeixen a ser les ciutats
amb més població exposada dins de cada país. Barcelona es situa en el 25%
superior de ciutats amb més població exposada, però la situació empitjora per
l’exposició al soroll durant la nit, on es situa clarament a la franja de les ciutats
amb més percentatge de població exposada a soroll nocturn.
21Soroll ambiental i salut a la ciutat de Barcelona
Soroll degut a l’oci nocturn
L’oci nocturn és la segona font de contaminació acústica a la ciutat de Barcelona,
amb un 3% de la població total exposada a nivells iguals o superiors a 50 dB per Ln.
Aquests llindar és el que especifica la Directiva Europea 2002/49/CE per altres
fonts de soroll i és el que s'ha utilitzat en aquest informe en absència d'un nivell
guia de l’OMS per l’oci nocturn. Les guies de l’OMS de l’any 2018 per primer cop
han inclòs els efectes sobre la salut de l’oci, però entès com a exposició individual
per participació a un cert esdeveniment o a l’exposició a certs aparells auditius, i
no als riscos potencials de l’exposició per part dels residents als barris o llocs on
s’esdevenen les activitats de lleure i oci nocturn.
Tal i com es pot apreciar a la Figura 7, es tracta d’una font de soroll molt localitzada
a zones concretes de la ciutat i vinculada a certs barris, com són l’Antiga Esquerra
de l’Eixample (20% de població exposada), el Barri Gòtic (17%), el Raval (17%), Sant
Gervasi – Galvany (16%) i Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (14%).
Fent l’anàlisis per districtes, la major problemàtica es concentra, amb molta
diferència, al districte de Ciutat Vella, on un 14% de la població està exposada a
soroll provinent de l’oci nocturn igual o superior a 50 dB Ln i d’aquests, la meitat
està exposada a nivells alts de contaminació acústica (igual o superior a 60 dB Ln).
Altres districtes on estaríem parlant d’entre un 3 i un 5% de la població exposada a
nivells intermedis i alts d’exposició al soroll de l’oci nocturn serien Sarrià-Sant
Gervasi, l’Eixample, Gràcia i Sants-Montjuïc, mentre que la resta ja serien valors
d’un 1% o per sota de l’1% de la població total del districte (veure Figura 8)
22Soroll ambiental i salut a la ciutat de Barcelona
Figura 7. Percentatge de població exposada al soroll d’oci a la nit per sobre el llindar de la
Directiva de soroll ambiental (>= 50 dB Ln) per barris.
Font: Mapa estratègic de soroll de Barcelona (2017).
Un estudi realitzat per l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) l’any 2017
sobre els efectes sobre la salut del soroll provinent de l’oci nocturn a Ciutat Vella va
identificar que les principals fonts de soroll detectades per la població afectada
eren el turisme, l’acumulació de locals d’oci, l’acumulació de persones a la via
pública i el seu comportament, les brigades de neteja durant la matinada, els
vehicles de càrrega i descàrrega i la música al carrer i les places [10]. En aquest
estudi també es posava de manifest que el soroll de l’oci nocturn no era homogeni
durant la setmana sinó que es concentrava especialment a les nits de divendres i
dissabte. Les dades dels sonòmetres instal·lats a les zones amb major activitat
d’oci nocturn a Ciutat Vella van registrar unes mitjanes anuals superiors als 60
dB(A) i en algun cas superiors als 70 dB(A) durant les nits de divendres i dissabtes.
Aquesta exposició més puntual a nivells molt elevats de soroll queda
emmascarada en els indicadors d’exposició de mitjanes anuals durant tots els dies
de la setmana que utilitza la Directiva de soroll i l’OMS com són el Lden i Ln.
23Soroll ambiental i salut a la ciutat de Barcelona
Figura 8. Percentatge de població exposada a diferents rangs de soroll per oci durant la
nit (Ln) per districte.
Soroll provinent d’altres fonts
Com s’ha vist, el trànsit viari és la font principal de soroll a la ciutat de Barcelona
molt per sobre de les altres fonts. Per exemple, en comparació el trànsit
ferroviari afecta només a un 0,65% de la població de Barcelona segons els valors
guia de l’OMS per a l’indicador Lden. Aquest percentatge augmenta fins al 0,8 % per
a la població exposada durant la nit (segons els llindars de l’OMS).
Pel que fa al soroll industrial, pràcticament no hi ha gent exposada a nivells iguals
o superiors als 55 dB Lden i 50 dB Ln. Això es deu principalment a la localització de
les indústries dins el teixit urbà, ja que estan ubicades a àrees on pràcticament no
hi viu ningú. Les últimes guies de l’OMS tampoc no han especificat a partir de quin
nivell de soroll es produeixen efectes sobre la salut degut al soroll industrial. Per
tant serien d’aplicació els nivells que es van publicar a les Community Noise
Guidelines de l’any 1999 que establien els nivells de soroll exterior degudes a
altres fonts que no fossin el trànsit (com el soroll industrial o les àrees comercials) i
es basaven en l’indicador LA,eq pel qual no es disposen de dades per l’elaboració
d’aquest informe.
Finalment, pel que fa al trànsit aeri en el cas de Barcelona, l’aeroport del Prat no
té un impacte significatiu al mapa estratègic de soroll de la ciutat. Degut a la
24Soroll ambiental i salut a la ciutat de Barcelona
situació i orientació de les pistes de l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona - El Prat,
la ciutat de Barcelona queda fora de la seva àrea d’influència acústica, tot i que el
soroll provinent d’alguns avions o helicòpters es pot percebre puntualment. Tot i
així, la mitjana anual dels nivells sonors d’aquests avions o helicòpters no és
significativa respecte la resta de fonts de soroll considerades en el mapa
estratègic.
25Soroll ambiental i salut a la ciutat de Barcelona
Percepció del soroll
L’Enquesta de salut de Barcelona de l’any 2016 preguntava sobre les condicions de
l’habitatge i l’entorn de la ciutadania, incloent la percepció del soroll al barri i a
l’habitatge, amb les següents preguntes:
Fins a quin punt està d’acord en què hi ha molt soroll al seu barri? (Molt
d’acord/ D’acord/ Ni d’acord ni en desacord/ En desacord/ Molt en desacord).
Té el seu habitatge sorolls procedents de l’exterior? (Si / No)
A Barcelona, el 47% de les persones enquestades declaren estar d’acord o molt
d’acord en que al seu barri hi ha molt soroll, una percepció que varia molt segons
el districte (Figura 9, color blau). Els districtes on la percepció de barri sorollós és
més gran són Ciutat Vella amb un 74% seguit de l’Eixample (69%). Nou Barris
(38%), Les Corts (37%) i Horta-Guinardó (30%) són els districtes on la percepció de
barri sorollós és menor.
Per altra banda, el 26% de la població enquestada declara que el seu habitatge té
sorolls procedents de l'exterior, amb diferències importants segons el districte
(Figura 9, color gris). Ciutat Vella és l’únic districte on la majoria de la població
(55%) declara tenir sorolls dins l’habitatge. En tots els districtes de la ciutat, la
percepció de soroll dins l’habitatge és menor a la percepció de barri sorollós. A
l’Eixample, el 27% responen que hi ha soroll a l’habitatge mentre que un 69%
consideren que el barri és molt sorollós.
A la figura 9 també es comparen aquestes dades subjectives de percepció de soroll
amb les dades objectives d’exposició al soroll segons el mapa estratègic de soroll.
La figura mostra com la percepció de soroll al barri i a l’habitatge varia molt més
entre districtes que no pas l’exposició objectiva. Ciutat Vella i Eixample són els
districtes on la percepció de soroll al barri és més gran que les dades objectives de
persones exposades. En canvi, molts altres districtes tenen una percepció de soroll
menor a les dades d’exposició.
26Soroll ambiental i salut a la ciutat de Barcelona
Figura 9. Percepció de soroll al barri i de soroll a l’habitatge en dones (dalt) i homes (baix) i
percentatge de persones exposades al soroll total per districtes.
27Soroll ambiental i salut a la ciutat de Barcelona
Desigualtats socials
en el soroll ambiental
Els coneixements actuals han demostrat com l’impacte dels estressors ambientals,
entre ells el soroll, està condicionat per una sèrie de factors socials que marquen
diferències en les oportunitats de gaudir d’un bon estat de salut [11]. El resultat
pot ser el que s’ha anomenat “efecte doble càrrega” [12]: més exposició al soroll
dels grups socialment més desafavorits, i a la vegada ser grups més susceptibles a
patir-ne els efectes. Darrera aquestes diferències hi ha mecanismes relacionats
amb una menor disponibilitat de recursos o una menor capacitat d’adoptar
estratègies per tal de reduir l’exposició a la contaminació acústica, que sovint
interactuen amb la vulnerabilitat. Per exemple, les persones de grups
socioeconòmics més afavorits poden adquirir o viure en habitatges amb mesures
més eficients de cara a l’aïllament acústic i disposar de més recursos per
l’autoprotecció individual per fer front al soroll ambiental [10].
Tot i que molts estudis han observat que els grups de classe social desafavorida
tendeixen a estar exposats a uns nivells més alts de contaminació acústica,
sobretot pel que fa al soroll provinent del trànsit rodat, els resultats no són
homogenis [11]–[14]. Els resultats observats depenen molt de l’indicador
socioeconòmic que s’utilitzi, de la font de soroll i del país o regió on es faci l’estudi
[14], [15]. En el cas de Barcelona, dos estudis previs descriuen que els barris de
nivells socioeconòmics més afavorits s’exposen a més soroll [16], [17].
En aquest informe s’han estudiat les desigualtats socials en funció del territori
(districte o barri), la renda, la classe social, el país d’orígen, el gènere i l’edat. Per
estudiar les desigualtats per nivell de renda s’ha considerat l’índex de renda
familiar disponible (RFD) dels barris, molt comú en aquest tipus d’anàlisis. Els 73
barris de la ciutat s’han agrupat en quintils de l’índex de RFD.
28Soroll ambiental i salut a la ciutat de Barcelona
Exposició al soroll
Tal i com s’ha descrit anteriorment, l’exposició al soroll ambiental provinent del
trànsit o de l’oci nocturn, varia molt segons el barri i districte de la ciutat. Per tant,
hi ha fortes diferències geogràfiques en l’exposició al soroll ambiental a la ciutat
de Barcelona.
A continuació es mostra el percentatge de població exposada a diferents rangs de
soroll per trànsit viàri segons el nivell de RFD dels barris, durant les 24 hores del
dia (Figura 10) i durant la nit (Figura 11). En tots dos casos, no hi ha diferències en
la població exposada per sobre el llindar OMS, però sí quan ens fixem en els nivells
més alts de soroll, en què la població exposada augmenta en els barris de renda
més alta.
Figura 10. Percentatge de població exposada al diferents rangs de soroll per trànsit viari
durant les 24 hores del dia (Lden) segons el nivell de renda del barri.
RFD: Renda Familiar Disponible. Q: quintil.
29Soroll ambiental i salut a la ciutat de Barcelona
Figura 11. Percentatge de població exposada a diferents rangs de soroll per trànsit viari a
la nit (Ln) segons el nivell de renda del barri.
RFD: Renda Familiar Disponible. Q: quintil.
El mateix patró es veu pel soroll provinent de l’oci nocturn, on hi ha més població
exposada en els barris de renda més alta (Figura 12).
Figura 12. Percentatge de població exposada al soroll provinent de l’oci durant la nit (Ln)
segons el nivell de renda del barri.
RFD: Renda Familiar Disponible. Q: quintil
30Soroll ambiental i salut a la ciutat de Barcelona En resum, aquestes dades indiquen que hi ha nivells més alts de soroll als carrers dels barris amb rendes més altes, que tendeixen a acumular-se al centre de la ciutat on hi ha més trànsit (i més oci nocturn). Aquestes dades coincideixen amb les d’exposició a la contaminació de l’aire a la ciutat, on també es veu com els barris de rendes més altes tendeixen a exposar-se a nivells més alts de NO2, un contaminant molt lligat al trànsit [18]. La distribució dels factors socioeconòmics, urbanístics i ambientals dins una gran ciutat pot ser diferent de la distribució d’aquests factors a un àmbit geogràfic més gran, pel que caldria veure quins patrons de desigualtat ambiental es donen per exemple, en el conjunt de l’àrea metropolitana de Barcelona. Tot i així, cal tenir en compte que les dades disponibles del mapa estratègic de soroll no han permès estudiar les desigualtats socioeconòmiques a nivell individual. A més, el mapa estima l’exposició al soroll de cada edifici de la ciutat, però no té en compte la diferent exposició al soroll dels habitatges que formen l’edifici i que pot variar substancialment, per exemple en funció de l’alçada del pis o de si el pis dona al carrer més transitat o a un pati d’illa. Percepció del soroll Segons l’Enquesta de salut de Barcelona, la percepció de barri sorollós (percentatge de persones que estan molt d’acord o d’acord en què el seu barri té molt soroll) no presenta diferències estadísticament significatives per gènere, edat, nivells d’estudis, classe social o país de naixement (Figura 13). En canvi, la percepció de tenir soroll a l’habitatge procedent de l’exterior és més freqüent en persones joves i adultes i en persones nascudes fora de l’Estat Espanyol, mentre que no hi haurien diferències estadísticament significatives per gènere, nivells d’estudis o classe social (Figura 14). Si es té en compte el nivell de renda del barri, sí que es detecten diferències estadísticament significatives tant en la percepció de barri sorollós com en la percepció de tenir soroll a l’habitatge (p-valor
Soroll ambiental i salut a la ciutat de Barcelona
En resum, la percepció de soroll a l’interior de l’habitatge no es percep de forma
homogènia a la població i és més elevada entre les persones que viuen al districte
de Ciutat Vella, als barris de rendes més baixes i les persones nascudes fora de
l’Estat Espanyol. Les condicions de l’habitatge, la qualitat de la construcció i
l’aïllament acústic són elements que poden explicar aquestes desigualtats en la
percepció de soroll dins l’habitatge. Per tant, tot i que a Barcelona els barris amb
més nivell de renda tendeixen a tenir més exposició al soroll al carrer, aquest no té
perquè correspondre’s amb l’exposició al soroll dins l’habitatge on les dades
indiquen que sí que hi haurien desigualtats socioeconòmiques.
32Soroll ambiental i salut a la ciutat de Barcelona
Figura 13. Percentatge de dones i homes que perceben que el seu barri té molt soroll, segons edat, país de naixement i classe social.
33Soroll ambiental i salut a la ciutat de Barcelona Figura 14. Percentatge de dones i homes que perceben que el seu habitatge té soroll procedents de l’exterior, segons edat, país de naixement i classe social. * Diferències estadísticament significatives (p-valor
Soroll ambiental i salut a la ciutat de Barcelona
Figura 15. Percentatge de persones que perceben que el seu habitatge té soroll
procedents de l’exterior i que el seu barri té molt soroll, segons la Renda Familiar
Disponible (RFD) del barri on viuen, classificats en cinc quintils.
%
70
60
50
40
30
20
10
0
RFD Q1 (menys RFD Q2 RFD Q3 RFD Q4 RFD Q5 (més
renda) renda)
Soroll habitatge Soroll barri
RFD: Renda Familiar Disponible. Q: quintil.
35Soroll ambiental i salut a la ciutat de Barcelona
Efectes sobre la salut
del soroll ambiental
En aquest capítol es fa un resum de l’evidència científica actual sobre quins són els
efectes sobre la salut del soroll ambiental.
Problemes auditius i no auditius
L’exposició al soroll comporta tant problemes auditius com no auditius.
Els problemes auditius del soroll representen una lesió directa del sistema
auditiu, com la pèrdua de la capacitat auditiva i tinnitus. L’OMS ha considerat que
els nivells de soroll ambiental generats tant pel trànsit com per la resta de fonts
avaluades (avions, trens i aerogeneradors) no són prou elevats per produir una
lesió directa en el sistema auditiu. Les últimes evidències científiques publicades
[19], conclouen que la pèrdua permanent de capacitat auditiva i el tinnitus poden
estar provocats per l’exposició a aparells auditius personals (auriculars).
Pel que fa a problemes no auditius, s’ha demostrat que una exposició continuada
al soroll ambiental excedint certs llindars provoca trastorns psicològics i fisiològics
[20]. Els principals efectes en la salut i la qualitat de vida són: l’afectació del
benestar emocional, psicològic i social, que inclou la molèstia deguda al soroll
(concepte definit a la pàgina 38), el trastorn o alteració del son, els efectes negatius
en el sistema cardiovascular i metabòlic (augment d’incidència de malaltia i de
mort per causa cardiovascular), així com un impacte negatiu en el
desenvolupament cognitiu dels infants [1]. Els principals efectes sobre la salut del
soroll ambiental descrits en les últimes guies de l’OMS, així com el seu grau
d’evicència segons les revisions sistemàtiques realitzades es resumeixen a les
taules 4 i 5 respectivament.
Taula 4. Efectes principals sobre la salut de l’exposició crònica al soroll ambiental.
Molèstia *
Alteració del son
Malalties cardiovasculars i metabòliques
Mortalitat per causa cardiovascular
Problemes cognitius en infants
Font: OMS, 2018. *concepte definit a la pàgina 38
36Soroll ambiental i salut a la ciutat de Barcelona
Taula 5. Principals efectes sobre la salut deguts al soroll ambiental i el seu grau d’evidència segons les revisions sistemàtiques
realitzades per elaborar les guies de l’OMS del 2018.
Efecte sobre la salut Evidència Revisió per les guies OMS 2018
Molèstia* Sòlida WHO environmental noise guidelines for the European region: a
systematic review on environmental noise and annoyance [21]
Trastorns o alteració del son Sòlida WHO environmental noise guidelines for the European region: a
systematic review on environmental noise and effects on sleep [22]
Efectes en el sistema Sòlida per malaltia CV i WHO environmental noise guidelines for the European region: a
cardiovascular i metabòlic limitada per obesitat i systematic review on environmental noise and cardiovascular and
diabetis metabolic effects: a summary [23]
Desenvolupament cognitiu en Sòlida per soroll aeri i WHO environmental noise guidelines for the European region: a
infants limitada per soroll de systematic review on environmental noise and cognition [24]
trànsit
Salut mental Limitada WHO environmental noise guidelines for the European region: a
systematic review on environmental noise and quality of life,
wellbeing and mental health [25]
Defectes congènits Limitada WHO environmental noise guidelines for the European region: a
systematic review on environmental noise and adverse birth
outcomes [26]
Altres (alguns tipus de càncer, Limitada WHO environmental noise guidelines for the European region: a
vinculacions a l’estil de vida, etc.) systematic review on environmental noise and quality of life,
wellbeing and mental health [25]
* Concepte definit a la pàgina 38.
37Soroll ambiental i salut a la ciutat de Barcelona
Efectes en salut en població adulta
L’exposició al soroll ambiental pot comportar una afectació de la salut i la qualitat
de vida a diferents nivells i en diferents graus, tal i com mostren les figures 16 i 17.
La convivència amb el soroll ambiental tant al carrer com dins del domicili afecta el
benestar emocional, psicològic i social. El soroll ambiental pot interferir en les
activitats diàries com ara la concentració i la capacitat de treball i pot comportar
canvis d’hàbits per aïllar-se del soroll (evitar certs carrers, no utilitzar els balcons,
tancar finestres, ús de taps o fins i tot el canvi de domicili) [6,10]. La interferència
del soroll ambiental en la comunicació oral (mala comprensió i necessitat
d’augmentar el to de veu) és un altre factor identificat, que afecta especialment a
les persones amb problemes auditius, persones grans i infants que estan en
procés d’aprenentatge de la parla [6].
S’utilitza el terme molèstia deguda al soroll (o noise annoyance en terminologia
anglesa) per definir aquesta resposta multifacètica al malestar que provoca el
soroll, que generalment inclou 1) la perturbació repetida en les activitats diàries i
els conseqüents canvis comportamentals per minimitzar-ne els efectes; 2) la
resposta emocional o canvis d’actitud i 3) la resposta cognitiva [21]. La molèstia
s’enten doncs, com una resposta d’estrés que engloba un ampli rang d’emocions i
sentiments negatius com la insatisfacció, l’angoixa, el disgust, la irritació o la
incomoditat [7]. Aquest efecte subjectiu s’avalua a partir de qüestionaris
estandaritzats que permeten identificar també els casos on l’afectació és més greu
(molèstia intensa o high annoyance) i prolongada en el temps. Aquesta afectació
més greu i prolongada en el temps és la que s’utilitza en els estudis epidemiològics
que quantifquen l’impacte que suposa el soroll ambiental a nivell poblacional.
La molèstia intensa (o afectació emocional, psicològica i social severa) deguda al
soroll és un dels efectes en salut que es quantifica en els estudis d’impacte en
salut del soroll i és el que s’ha quantificat com a més freqüent a la població [7].
En termes de “càrrega de malaltia” (o pèrdua de qualitat de vida), el principal
efecte sobre la salut del soroll ambiental és l’alteració i el trastorn del son, ja que
els efectes sobre la salut de l’alteració puntual o crònica del son son molt àmplis.
D’una banda, la disminució de la quantitat i qualitat d’hores de son pot afectar
l’estat d’alerta, el rendiment escolar o laboral i la qualitat de vida [7]. Daltra banda,
l’alteració o trastorn del son també pot causar efectes fisiológics com canvis en el
metabolisme de la glucosa i la regulació de la gana, problemes de memòria o
disfunció del reg sanguini entre d’altres [22]. Si les molèsties o els trastorns dels
períodes de son es mantenen en el temps poden propiciar reaccions fisiològiques
d’estrès que a llarg termini desencadenin també el desenvolupament de malalties
cardiovasculars [20].
38También puede leer
