Robert ferrer i martorell "porte à l'invisible"

Página creada Ismael Xicoy
 
SEGUIR LEYENDO
Robert ferrer i martorell "porte à l'invisible"
Con la colaboración de /
                                                                                             Ooganisé en collaboration avec:
                                                                                                                                                                     robert ferrer i martorell “porte à l’invisible”                      3

Director / Directeur: Víctor García de la Concha
Secretario General /Secrétaire général: Rafael Rodríguez-Ponga
Director de Gabinete de Dirección / Directeur du Cabinet de Direction: José María Martínez
Directora de Cultura / Directrice de Culture: Beatriz Hernanz

Instituto Cervantes de París
Director / Directeur: Juan Manuel Bonet
Gestora Cultural / Responsable des Activités Culturelles: Raquel Caleya
Administradora /Administrateur: Soledad García

Instituto Cervantes de París
7, rue Quentin Bauchart
75008 París
Tel. 00 33 1 40 70 92 92
http://paris.cervantes.es

NIPO: 503-16-032-7

Catálogo
Textos /Textes: Joan Manuel Bonet
Diseño /Graphisme: Aníbal Guirado / Ramon Giner                                              Agradecimientos / Remerciements:                                                                            Instituto Cervantes de París
Impresión / Impression: Bahía Ingústria Gráfica                                              A Aina Albo Puigserver por estar siempre a mi lado,
D.L.: PM 790-2016                                                                            a Lina Davidov y a Juan Manuel Bonet por hacer realidad este proyecto                               Del 10 de Junio al 22 de Julio de 2016
Robert ferrer i martorell "porte à l'invisible"
Robert Ferrer i Martorell, valenciano de 1978, y mallorquín de adopción, ha sido el artista elegido por el In-
                                                   stituto Cervantes para confiarle su espacio expositivo, en este final de temporada 2015-2016. Como al final
                                                   de la pasada sucedió con El Tono, artista callejero francés que ha desarrollado gran parte de su carrera en
                                                   España, de lo que vuelve a tratarse es de que un creador de nuestro tiempo se enfrente a nuestra sala de
                                                   exposiciones, proponiendo una intervención en ella. Paralelamente, la galería Lina Davidov, sita en el histórico
                                                   boulevard Saint-Germain, especialmente receptiva a la escena artística española, y que desde que lo fichó en
                                                   2010, es una de las que ha estado más atenta al quehacer del artista, propone la cuarta de las individuales
                                                   que le ha dedicado hasta la fecha: una selección de algunas de sus piezas recientes de pequeño formato, es
                                                   decir, de relieves y cajas de metacrilato ante las cuales se entiende que su trabajo es de raíz geométrica, pero
                                                   que esa geometría es compatible con la libertad y con la poesía.
                                                   Formado en la Facultad de Bellas Artes de su ciudad natal entre 1998 y 2004, Ferrer i Martorell empezó a
                                                   exponer en 2000. En su tierra lo ha hecho en la Llotgeta, en Mallorca en Joan Oliver Maneu, en Madrid en ese
                                                   sitio tan vivo que es Espacio Valverde, que además lo está llevando a ferias internacionales…
                                                   Esta instalación, titulada, algo metafísicamente y también cabría decir que algo kleeianamente –aquello de
                                                   “tornar visible lo invisible”, etc-, Porta oberta a l’invisible, no es ni mucho menos la primera de este artista. Las
4
    un artista del espacio   / JUAN MANUEL BONET   ha presentado en su isla adoptiva, y en Madrid, y en Valencia, y cabe recordar en ese sentido que ha salido             5

                                                   airoso del reto de enfrentarse a espacios venerables, por ejemplo, en 2011, Can Prunera, en Sòller, o moder-
                                                   nos, por ejemplo, al año siguiente, el Atrio de los Bambúes del Palacio de la Música de Valencia.
                                                   Variante de nuestro título cervantino es el de la muestra en la galería, donde ha querido ser todavía más
                                                   conciso: Porte à l’invisible. (En 2015, su exposición en el mencionado Espacio Valverde, se titulaba Fragmentos
                                                   de lo invisible).
                                                   Al poco tiempo de acordar con él el principio de una instalación en nuestra sala, recibimos de Ferrer i
                                                   Martorell un proyecto detalladísimo, con infografías. Aunque algunos detalles los ha modificado sobre la
                                                   marcha, en el calor de la acción y manifestando una libertad que necesita para no caer en dogmatismo
                                                   alguno, me sorprende que haya relativamente pocas diferencias entre proyecto, y obra acabada. El único
                                                   otro de los artistas con los cuales he trabajado, al cual recuerdo tan metódico en su modo de enfrentarse a
                                                   un espacio, es el pintor suizo Helmut Federle, aunque en ese caso no estamos hablando de un instalador,
                                                   sino de alguien que lo que estudia al milímetro es el encaje de sus cuadros en el espacio expositivo que se
                                                   le propone ocupar.
                                                   Podríamos muy bien haber planteado el presente catálogo, a partir de las infografías, pero de común acuerdo
                                                   hemos decidido retrasar un poco su salida, para poder utilizar en él algunas de las bellas fotografías, tomadas
                                                   por él mismo, de la propia instalación.
Robert ferrer i martorell "porte à l'invisible"
Básicamente, Ferrer i Martorell es un geómetra, pero un geómetra… lírico. Lo cual permite poner en relación
    su poética, especialmente la que opera en sus relieves y cajas, con la de Miró o la de Mompó, otros dos
    pintores de destino balear, al segundo de los cuales hemos presentado no hace mucho en este Cervantes,
    aunque en la muestra que le dedicamos no figurara ninguna de sus piezas de plexiglás.
    Partiendo de la ortogonalidad, Ferrer i Martorell desemboca en planteamientos más orgánicos, incluso, por
    momentos, podríamos decir que gestuales, de ahí que en nuestra mente, ante el tipo de piezas a las cuales
    acabo de aludir, surgieran los nombres del más pintor de los surrealistas, y del más “aire de la calle” y Jour de
    fête de nuestros abstractos de la generación del cincuenta.
    “Miembro de la cofradía de los artistas amigos del aire” he llamado en otro lugar a Ferrer i Martorell, pensan-
    do en su inscripción en una tradición que es la de las construcciones de Gabo o de su hermano Pevsner, la
    de los móviles de un gran amigo de Miró como fue Calder, la de los plásticos traslúcidos de Vantongerloo o
    de Moholy Nagy, la de las escenografías de Noguchi, la de los neones monumentales de Fontana, la de los
    penetrables de Soto… En creadores como estos, y está claro que la lista podría alargarse mucho más –hasta
    llegar, por ejemplo, a las obres febles de Antoni Llena, de lo mejor que dio el conceptual catalán-, geometría y
    organicismo no son términos contrapuestos…
6   Una palabra a la cual Ferrer i Martorell es especialmente aficionado, es la palabra EXPANSIÓN. Su trabajo con                                                                  7

    el espacio –el espacio como si fuera un “material” más-, su manera de plantearse Ritmos en el espacio, es un
    trabajo riguroso y sensible, de modulación de todos los ingredientes que coadyuvan al resultado final.
    La luz es otro de los “materiales” –creo que se entiende que vuelva a insistir en las comillas- de predilección
    de Ferrer i Martorell. A menudo los títulos de sus muestras y de sus instalaciones, se han referido a ella La
    palabra LUZ a los poetas les tienta casi en demasía: algunos parecen espolvorearla un poco al tuntún. Los
    pintores suelen ser más estrictos, y la suelen manejar en sentido figurativo: evocación de luces contempladas
    en la naturaleza. Pero no hay que olvidar la capacidad de los artistas cinéticos, que no son exactamente pin-
    tores ni tampoco exactamente escultores, para incorporar a sus creaciones la luz real, y de un modo especial
    la luz eléctrica, es decir, artificial, y en ese sentido en clave hispánica hay que recordar, durante la pionera dé-
    cada del cincuenta, las Cajas de luz, con sus bombillas y todo, de un inolvidable pintor y escultor alicantino que
    aprendió mucho en el París fifties, Eusebio Sempere. A este, por cierto, hizo una referencia muy admirativa su
    paisano en nuestro salón de actos, en el coloquio previo a la inauguración, citándolo como uno de sus ídolos.
    Y de paso mencionó también con elogio a Pablo Palazuelo, otro creador inolvidable, geómetra por libre de la
    misma generación que el anterior, y también parisiense de adopción, en su caso durante bastantes más años.             Serie: Porta a l´invisible Papel, metacrilato y nylon
                                                                                                                           sobre tablero contrachapado
    En nuestra sala, Ferrer i Martorell se ha planteado una instalación que la contempla como un todo, como un             50 x 40 x 16 cm
                                                                                                                           2016
    contenedor a intervenir, y efímera como suelen serlo casi todas las instalaciones creadas específicamente
Robert ferrer i martorell "porte à l'invisible"
para una sala de exposiciones. Interviene y transforma varias de sus paredes, tanto en la planta baja, como
                                                             en la entreplanta. Además, hace flotar en el espacio de la sala, a modo de dibujo en el espacio, una serie de
                                                             diminutos cuadrados de PVC colgados de hilos casi invisibles, cuadrados móviles –sombra de Calder- que
                                                             marcan un camino de escape hacia la escalera, donde se integran en lo que podríamos contemplar como una
                                                             columna virtual en ascensión.
                                                             El resultado de la intervención en las paredes es de una buscada elementalidad. Riguroso y a la vez libre, en él se
                                                             combinan ortogonalidad, y organicismo, o lo que es lo mismo, líneas rectas, y curvas. PVC y planchas metálicas
                                                             dialogan armónicamente. El PVC es curvado y tensado por hilos de nuevo casi invisibles, en un juego que por
                                                             momentos hace pensar en una suerte de trabajo de despojamiento, de quitarle la piel a la pared… Todo esto
                                                             trae a mi memoria el título de su muestra de 2013 en la galería de Lina Davidov: Dévoilant la matière. Trabajo este
                                                             de ahora a mitad de camino entre la pintura, y la escultura, o para ser más exactos, el bajorrelieve. Trabajo con
                                                             algo de schwittersiano, por el lado Merzbau, y no hay que olvidar que el de Hannover operaba en el quicio entre
                                                             Dadá y constructivismo. Trabajo con algo de ruso, por el lado de los Proun de Lissitzky o de los arquitectones de
                                                             Malevich, y estoy citando a dos artistas cercanos a Schwitters, y en los cuales fue todavía más fuerte que en él
                                                             la tentación de la arquitectura. Trabajo con vocación de quedarse, y ciertamente uno se imaginaría muy bien
8                                                            alguna de estas piezas monumentales de Ferrer i Martorell, permanentizada, convertida en muro: sobre todo la          9

                                                             de mayores dimensiones, la que el espectador se encuentra a la izquierda al entrar, para mí la más fascinante
                                                             y la más impresionante, casi con algo de puerta micénica, y también la más ortogonal, pero en la cual, como en
                                                             todas las demás, la ortogonalidad está en diálogo con las líneas curvas, y lo monumental, con un trabajo más
                                                             dibujístico, esos trazos verticales, flotantes, que son como el eje de la construcción…
                                                             De luminoso acabo de calificar el contenedor expositivo que hemos puesto a disposición de Ferrer i Mar-
                                                             torell. Efectivamente la luz es utilizada y modulada por él con gran inteligencia [ELIMINAR: para producir sus
                                                             piezas]. Aquí estamos hablando de luz natural, la que entra por la amplia cristalera de nuestra hermosa sala.
                                                             En algunas partes de la misma se combina esa luz con la que proyectan unos focos, necesarios sobre todo
                                                             en la entreplanta, y sobre todo al final del día. La palabra LUZ es una de las más recurrentes en los títulos
                                                             que pone el artista a sus piezas, a sus instalaciones, a sus muestras. Si La llum de l’horta parece sugerir una
                                                             lectura paisajística, de evocación del fértil paisaje que rodea a su Valencia natal, otro título, Rastres de llum,
                                                             invitaría a contemplar las cosas en clave más genérica. Volvemos a una cierta figuración con La memòria de la
                                                             llum, y con Llum en extinció, títulos ambos de neto matiz crepuscular, que me recuerdan otros dos, Llum que
    Serie: Porta a l´invisible                               s’apaga, y sobre todo, L’horabaixa, elegidos en su día por un pintor de una generación anterior, José María
    Papel, metacrilato y nylon sobre tablero contrachapado
    50 x 40 x 16 cm                                          Sicilia, post-minimalista que tras largos años aquí en París, terminaría eligiendo la Isla de la Calma como su
    2016
                                                             tierra adoptiva. Pero al final lo que reina en el caso de Ferrer i Martorell es El silencio de la luz.
Robert ferrer i martorell "porte à l'invisible"
Un tercer y último “material” –últimas comillas, lo prometo- en juego en esta instalación, es el color. Si en ti-
     empos Ferrer i Martorell gustaba de jugar sobre todo con los tres primarios, tan programática y eficazmente
     reivindicados en el alba de la modernidad por Mondrian, ahora el rojo y el amarillo han desaparecido del
     mapa, y con ellos esa jovialidad mironiana que apreciamos en otras fases anteriores de un artista que hoy
     aspira a todavía mayor pureza. Todo queda pues reducido aquí al diálogo entre el azul, el negro, y el blanco.
     Con neto predominio de este último.
     La poética de Ferrer i Martorell, más cercano que nunca, sí, al blanco, es por supuesto una poética miesiana,
     es decir, una poética post-minimalista del “less is more”, pero es también una poética del fragmento, de la
     ingravidez, de la fragilidad. Su obra, que se abre en muchas direcciones, y que si la repasamos a fondo –por
     ejemplo vía su muy bien planteada página web- resulta de una gran diversidad formal, debe ser puesta en
     relación, además de con la de los “amigos del aire” a los cuales he hecho referencia casi al comienzo de mis
     palabras, con la de otros creadores sutiles, capaces de conferirle temblor poético al trabajo de la geometría.
     Ahí podríamos hablar, por ejemplo, de alguien al cual uno ha alcanzado a conocer aquí, cuando se acercaba a
     centenario: Luis Tomasello. O de un italiano silencioso que venía de la metafísica y se encontró en su camino
10   con el ejemplo albersiano: Antonio Calderara.                                                                                                                                          11

     Hablábamos Ferrer i Martorell y yo, en nuestro salón de actos, de artistas que le han marcado. Ya he dicho
     que en la conversación salieron Palazuelo, y Sempere. Además, mencionaba yo el hecho de que por su modo
     de combinar geometría y organicidad, lo veo –ya lo escribí en mi texto de 2013- como un hermano espiritual
     de ciertos geómetras brasileños, y él me contestó hablándome de su fascinación por la obra de uno de ellos,
     Macaparana, reciente expositor en la galería de Denise René de la Rive Gauche, es decir, a siete portales de
     la sala de Lina Davidov. No he visitado todavía el taller palmesano de Ferrer i Martorell; lo conozco, sin em-
     bargo, por fotografías tomadas por él mismo, en alguna de las cuales por cierto juega un papel fundamental
     la luz natural. Sí he estado, en cambio, en el piso alto de Macaparana en la Paulista, y en su vecino estudio
     en una callecita cercana a la gran arteria de la megalópolis brasileña. Macaparana y Ferrer i Martorell tienen
     bastantes cosas en común, empezando por su amor por el dibujo en el espacio, y por el orden que reina en
     sus respectivos laboratorios de constructores-soñadores. Del de Ferrer i Martorell, que también es capaz
     de trazar un retrato íntimo del caos (Portrait intime du chaos se tituló su primera individual en París), salen
     obras de belleza [QUITAR: tan] esencial como las que ahora ha expuesto en la galería de Lina Davidov, y en          Serie: Porta a l´invisible
                                                                                                                         Papel, metacrilato, aluminio y nylon sobre tablero contrachapado
     él se gestó, vía maquetas y vía las antes aludidas infografías, el proyecto que tan eficazmente ha realizado en     111 x 110 x 21cm
                                                                                                                         2016
     nuestra sala, y que documentan sus propias fotografías en este catálogo.
Robert ferrer i martorell "porte à l'invisible"
UN ARTISTE DE L’ESPACE

                                                                        Robert Ferrer i Martorell, valencien de 1978, et majorquin d’adoption, a été l’artiste choisi par l’Instituto Cervantes pour
                                                                        lui confier son espace d’expositions, en cette fin de la saison 2015-2016. Comme à la fin de la précédente cela nous
                                                                        est arrivé avec El Tono, street artist français qui a développé une grande partie de sa carrière en Espagne, il s’agit non
                                                                        pas d’exposer des oeuvres déjà existantes, mais de confronter un créateur à notre salle, de le faire intervenir dans elle.
                                                                        Parallèlement, la galerie Lina Davidov, située sur l’historique boulevard Saint-Germain, spécialement attentive à la scène
                                                                        artistique espagnole, et qui depuis qu’elle la découvert en 2010, est l’une de celles qui s’est occupé le plus activement de
                                                                        son travail, propose la quatrième des expositions personnelles qu’elle lui a consacré: un choix de ses pièces récentes de
                                                                        petit format, c’est à dire de reliefs et de boites en métacrilat devant lesquelles l’on comprend que son travail est de base
                                                                        géométrique, mais que cette géométrie est conciliable avec la liberté et avec la poésie.
                                                                        Formé à la Faculté des Beaux-Arts de sa ville natale entre 1998 et 2004, Ferrer i Martorell comença à exposer en 2000.
                                                                        Là-bas il l’a fait à la Llotgeta, à Majorque chez Joan Oliver Maneu, et à Madrid dans ce lieu si vivant qu’est Espacio Val-
                                                                        verde, qui en plus le présente dans des foires internationales.
12                                                                      Cette installation, dont le titre, Porta oberta a l’invisible, a quelque chose de métaphysique et aussi l’on pourrait dire              13

                                                                        que de kléeien –“rendre visible l’invisible”, etc-, n’est pas, loin de là, la première de l’artiste. Il en a présenté dans son île
                                                                        d’adoption, et à Madrid, et à Valencia, et en ce sens il faut rappeller qu’il est sorti vainqueur du défi de dialoguer avec des
                                                                        espaces vénérables, par exemple, en 2011, Can Prunera, à Sòller, ou modernes, par exemple, l’année suivante, l’Atrium
                                                                        des Bambous du Palais de la Musique de Valencia.
                                                                        Variante de notre titre cervantin est celui de l’exposition à la galerie, où il a voulu être encore plus concis: Porte à l’invisible.
                                                                        (En 2015, son exposition du mentionné Espacio Valverde portait le titre Fragmentos de lo invisible).
                                                                        Peu après nous être mis d’accord avec lui sur le principe d’une installation chez nous, nous reçumes de Ferrer i Martorell
                                                                        un projet très détaillé, avec des infographies. Quoique il aie modifié quelques détails en cours de route, dans la chaleur
                                                                        de l’action et en manifestant une liberté dont il a besoin pour ne pas tomber dans le dogmatisme, il est assez surprenant
                                                                        de vérifier qu’il y a relativement peu de différences entre le projet, et l’oeuvre achevée. Le seul autres des artistes avec
                                                                        lesquels j’ai travailé, dont je me souviens comme de quelqu’un d’aussi méthodique dans sa façon de se confronter à un
                                                                        espace, c’est le peintre suisse Helmut Federle, quoique dans son cas il ne s’agit pas d’un installateur, mais de quelqu’un
     Serie: Porta a l´invisible                                         qui étudie au milimètre près la place de ses tableaux dans l’espace qu’on lui propose d’occuper.
     Papel, metacrilato, aluminio y nylon sobre tablero contrachapado
     61 x 80 x 16 cm                                                    Nous aurions pu concevoir le présent catalogue à partir des infographies, mais d’un commun accord nous avons décidé
     2016
                                                                        d’en retarder un peu la sortie, pour pouvoir utiliser les belles photographies, prises par lui même, de l’installation.
Robert ferrer i martorell "porte à l'invisible"
Foncièrement, Ferrer i Martorell est un géomètre, mais un géomètre… lyrique. Ce qui nous permet de mettre en rapport
     sa poétique, spécialement dans ses reliefs et ses boites, avec celle de Miró ou celle de Mompó, deux peintres au destin
     baléar, le second desquels a été présenté il n’y a pas longtemps au Cervantes, quoique dans l’exposition que nous lui
     avons consacré ne figurait aucune de ses pièces de plexiglas.
     Partant de l’ortogonalité, Ferrer i Martorell débouche sur des propositions plus organiques, par moment nous pourrions
     dire que presque gestuelles, et c’est pour cela que devant des pièces comme celles auxquelles je viens de me référer,
     sont apparus dans notre mémoire les noms du plus peintre des surréalistes, et de notre abstrait de la génération des
     années cinquante le plus “air de la rue” et Jour de fête.
     “Membre de la confrérie des artistes amis de l’air”: ainsi j’ai défini autre part Ferrer i Martotell, pensant à son ins-
     cription dans une tradition qui est celle des constructions de Gabo ou de son frère Pevsner, celle des mobiles d’un
     grand ami de Miró comme Calder, celle des plastiques translucides de Vantongerloo ou de Moholy Nagy, celle des
     scénographies d’Isamu Noguchi, celle des néons monumentaux de Fontana, celle des pénétrables de Soto… Chez de
     tels créateurs, et il est clair que la liste pourrait s’allonger beaucoup –jusqu’à arriver, par exemple, aux oeuvres faibles
     d’Antoni Llena, parmi les meilleures choses qu’a donné le conceptuel catalan-, géométrie et organicisme ne sont pas
14   des termes qui se contreposent.                                                                                                                                                                     15

     Un mot que Ferrer i Martorell aime spécialement, est le mot EXPANSION. Son travail avec l’espace –l’espace comme s’il
     s’agissait d’un matériau de plus-, sa façon de proposer des Rythmes dans l’espace, est un travail rigoureux et sensible, de
     modulation de tous les éléments qui mènent vers le résultat final.
     La lumière est un autre des “matériaux” –je crois que l’on comprendra que j’insiste à nouveau sur les guillemets- préférés
     de Ferrer i Martorell. Souvent les titres de ses expositions et des installations, se réfèrent à elle. Le mot LUMIÈRE tente
     presque trop les poètes: certains semblent en saupoudrer leurs textes un peu trop au hasard. Les peintres sont d’ha-
     bitude plus stricts, et en parlent au sens figuré : évocation de lumières contemplées dans la nature. Mais il ne faut pas
     oublier la capacité qu’ont les artistes cinétiques, qui ne sont pas exactement des peintres mais pas non plus exactement
     des sculpteurs, d’incorporer à leurs créations la lumière réelle, et d’une façon très spéciale, la lumière électrique, c’est à
     dire artificielle, et en ce sens dans le domaine hispanique il faut se souvenir, pendant la décade pionnière des années
     cinquante, des Boites de lumière, avec leurs ampoules et tout le reste, d’Eusebio Sempere, un peintre et sculpteur alican-
     tin inoubliable qui apprit beaucoup de choses à Paris. Notre artiste, originaire de la même région, fit une référence très
     admirative dans notre auditorium, lors du colloque préalable à l’inauguration, en le citant comme l’un de ses idoles. Au         Serie: Porta a l´invisible
                                                                                                                                      Papel, metacrilato, aluminio y nylon sobre tablero contrachapado
     passage il fit aussi l’éloge de Pablo Palazuelo, un autre créateur inoubliable, géomètre à sa guise appartenant à la même        17 x 25 x 25 cm
                                                                                                                                      2016
     génération que le précédent, et lui aussi parisien d’adoption, dans son cas pendant de plus longues années.
Robert ferrer i martorell "porte à l'invisible"
Dans notre salle, Ferrer i Martorell s’est proposé de faire une installation qu’il contemple comme un tout, comme un
                                          conteneur à intervenir, et éphémère comme le sont presque toutes les installations créées spécifiquement pour une
                                          salle d’expositions. Il intervient et transforme plusieurs des murs, aussi bien en bas, que sur la mezzanine. En plus il fait
                                          floter dans l’espace de la salle, comme un dessin dans l’espace, une série de minuscules carrés de plastique accrochés
                                          à des fils presque invisibles, carrés mobiles –l’ombre de Calder qui marquent une voie de sortie vers l’escalier, où ils s’in-
                                          tègrent à ce que nous pouvons contempler comme une colonne virtuelle en ascension.
                                          Le résultat de l’intervention sur les murs est d’une élémentalité voulue. Rigoureux et à la fois libre, s’y combinent orto-
                                          gonalité, et organicisme, ou ce qui revient au même, lignes droites, et courbes. PVC et planches métalliques dialoguent
                                          armonieusement. Le PVC est courbé et tendu par des fils à nouveau invisibles, dans un jeu qui par moments nous fait
                                          penser à une sorte de travail de dépouillement, d’enlever la peau au mur… Tout cela me fait me souvenir du titre de son
                                          exposition de 2013 chez Lina Davidov: Dévoilant la matière. Travail celui de maintenant à mi-chemin entre la peinture,
                                          et la sculpture, ou plus précisément, le bas-relief. Travail un peu à la Kurt Schwiters, du côté Merzbau, et il ne faut pas
                                          oublier que l’artiste de Hanovre opérait au seuil entre Dada et constructivisme. Travail avec quelque chose de russe, du
                                          côté des Proun de Lissitzky ou des architectons de Malevitch, et je cite deux artistes proches de Schwitters, et chez qui fut
16                                        encore plus forte que chez lui la tentation de l’architecture. Travail à vocation de permanence, et certes on imaginerait               17

                                          très bien l’une de ces pièces monumentales de Ferrer i Martorell, permanentisée, convertie en mur : surtout celle de
                                          plus grandes dimensions, celle que le spectateur rencontre à gauche en entrant, pour moi la plus fascinante et la plus
                                          impressionnante, avec quelque chose presque de porte de Mycène, et aussi la plus ortogonale, mais dans laquelle l’or-
                                          togonalité dialogue avec les courbes, et le côté monumental, avec un travail plus de dessin, ces traits verticaux, flotants,
                                          qui sont comme l’axe de la construction…
                                          Je viens de qualifier de lumineux le conteneur que nous avons mis à disposition de Ferrer i Martorell. En effet la lumière
                                          est utilisée et modulée par lui avec grande intelligence. Ici nous parlons de lumière naturelle, qui entre par la grande
                                          baie vitrée de notre belle salle. Dans certains coins de celle ci cette lumière se combine avec celle que projettent des
                                          spots, nécessaires surtout à la mezzanine, et surtout à la fin de la journée. Le mot LUMIÈRE revient fréquemment dans
                                          les titres que l’artiste met à ses pièces, à ses installations, à ses expositions. Si La llum de l’horta, c’est à dire, La lumière de
                                          la huerta, semble suggérer une évocation du fertile paysage qui entoure sa Valence natale, un autre titre, Rastres de llum,
                                          c’est à dire Traces de lumière, inviterait à contempler les choses de façon plus générique. Nous revenons à une certaine
     Serie: Porta a l´invisible           figuration avec La memòria de la llum, c’est à dire La mémoire de la lumière, et avec Llum en extinció, c’est à dire Lumière
     Metacrilato, aluminio, PVC y nylon
     90 x 115 x 35 cm                     en extintion, titres tous les deux de nuance crépusculaire, qui me rappellent deux autres, Llum que s’apaga, c’est à dire
     2016
                                          Lumière qui s’éteint, et surtout L’horabaixa, c’est à dire, très aproximativement, L’heure finale, choisis il y a quelque temps
Robert ferrer i martorell "porte à l'invisible"
par un peintre d’une génération précédente, José María Sicilia, post-minimaliste qui après de longues années ici à Paris,
     finit par choisir l’Île du Calme comme sa terre adoptive. Mais à la fin ce qui règne dans le cas de Ferrer i Martorell, c’est
     Le silence de la lumière.
     Un troisième et dernier “matériau” –derniers guillemets, je le promets- à l’oeuvre dans cette installation, c’est la couleur.
     Si il y a quelques annés Ferrer i Martorell aimait surtout jouer avec les trois primaires, si programatiquement et éfficace-
     ment revendiquées par Mondrian, maintenant le rouge et le jaune ont disparu de la carte, et avec eux cette jovialité mi-
     ronienne que nous apprécions dans des phases antérieures d’un artiste qui aujourd’hui aspire à encore plus de pureté.
     Tout est donc réduit ici au dialogue entre le bleu, le noir, et le blanc. Avec évidente domination de ce dernier.
     La poétique de Ferrer i Martorell, plus proche que jamais, oui, du blanc, est bien entendu une poétique à la Mies van
     der Rohe, c’est à dire une poétique post-minimaliste du “less is more”. Mais c’est aussi une poétique du fragment, de
     l’apesenteur, de la fragilité. Son oeuvre, qui s’ouvre en beaucoup de directions, et qui si nous la révisons à fond –par
     exemple grace à sa page web, très bien conçue- est d’une très grande diversité formelle, doit être mise en rapport, en
     plus d’avec celle des “amis de l’air” auxquels j’ai fait référence presque au commencement de mes paroles, avec celles
     d’autres créateurs subtils, capables de conférer un tremblement poétique au travail de la géométrie. À ce propos nous
18   pourrions parler de quelqu’un que j’ai connu ici, quand il approchait de son propre centenaire : Luis Tomasello. Ou d’un         proceso de trabajo   19

     italien silencieux qui venait de la métaphysique et trouva sur son chemin l’exemple d’Albers : Antonio Calderara.
      Nous parlions, Ferrer i Martorell et moi, dans notre auditorium, d’artistes qui l’ont marqué. J’ai déjà dit que dans la
     conversation apparurent Palazuelo, et Sempere. En plus je mentionnai le fait que par sa façon de combiner géométrie et
     organicité, je le vois –je l’ai déjà écrit dans mon texte de 2013- comme un frère spirituel de certains géomètres brésiliens,
     et lui me répondit en me parlant de sa fascination pour l’oeuvre de l’un d’entre eux, Macaparana, qui a exposé récem-
     ment chez Denise René Rive Gauche, c’est à dire à sept portails de Lina Davidov. Je n’ai pas encore visité l’atelier de Ferrer
     i Martorell à Palma; je le connais, cependant, grace à des photos prises par lui même, dans certaines desquelles la lu-
     mière naturelle joue un rôle fondamental. J’ai par contre visité l’appartament, haut perché, de Macaparana sur la Paulista,
     et son atelier voisin dans une ruelle proche de la grande avenue de la mégalopole brésilienne. Macaparana et Ferrer i
     Martorell ont beaucoup de choses en commun, à commencer par leur amour du dessin dans l’espace, et par l’ordre qui
     règne dans leurs respectifs laboratoires de constructeurs-rêveurs. De celui de Ferrer i Martorell, qui est aussi capable de
     tracer un Portrait intime du chaos, comme il titrait sa première exposition personnelle à Paris, sortent des oeuvres d’une
     beauté essentielle comme celles qu’il expose chez Lina Davidov, et c’est aussi là bas qu’est né, via des maquettes et via
     les infographies auxquelles j’ai fait allusion, le projet que si efficacement il a réalisé chez nous, et qui est documenté par
     ses propres photographies dans ce catalogue.
Robert ferrer i martorell "porte à l'invisible"
20   21
22   23
24   25
26   27
28   29
30   31
32   33
34   35
36   37
“porte à l´invisible”   39
40   41
42   43
44   45
46   47
48   49
50   51
52   53
54   55
56   57
58   59
60   61
62   63
64   65
Robert Ferrer i Martorell                                        Exposiciones individuales /                2010                                       Exposiciones colectivas /
                                                                      Expositions individuelles                  “Portrait intime du chaos”, Galería        Expositions collectives
     Nacido en Valencia en 1978 vive y trabaja en Palma, Mallorca /                                              Lina Davidov, París
     Né à Valencia en 1978, vit et travaille à Palma, Mallorca        2016                                       “L´abstracció del temps”, Joan             2016
                                                                      “Porta obert a l´invisible”. Instituto     Oliver “Maneu” Galeria d’Art, Palma,       “Vanidades, intelecto y espiritualidad
                                                                      Cervantes de París*                        Mallorca*                                  en la colección Ars Citerior” Centro de
                                                                      “Porte à l´invisible”. Galerie Lina        “La memòria de la llum”, Galería           Carmen de Valencia
                                                                      Davidov, París                             Imaginart, Barcelona*                      “Problemas” Exposición Colectiva
                                                                      Volta New York Art Fair. Stand             “El Misteri dels cicles”, Galería Addaya   Galería Espacio Valverde, Madrid
                                                                      Espacio Valverde, Madrid*.                 Centre d´Art Contemporani, Alaró,          Art Lima’4. Feria Internacional de Arte.
                                                                                                                 Mallorca*                                  Perú. Stand Espacio Valverde, Madrid.
                                                                      2015                                                                                  SP-Arte. Sao Paulo Brasil .Galería
                                                                      “Fragmentos de lo visible” Galería         2009                                       Collage Habana/Jackie Shor-arte
                                                                      Espacio Valverde, Madrid                   Galería Giart, Gerona                      Parte. Feria Internacional de Arte Sao
                                                                                                                                                            Paulo, Brasil. Stand Jackie Shor-arte.
                                                                      2013                                       2008                                       “En un silenci quiet. Paisatges”
                                                                      “ Dévoilant la matière “, Galerie Lina     Galería Mediterrania, Palma, Mallorca      Colección Ars Citerior Llotja de Sant
                                                                      Davidov , Paris*                           “Terra, cicles en equilibri”, CAM “La      Jordi, Alcoy*
66                                                                    “Ritmes d´expansió”, Joan Oliver           Llotgeta”, Valencia*                       Art Madrid 16´ Galería Pep Llabrés         67
                                                                      “Maneu” Galería d’Art, Palma,                                                         Art Contemporani, Palma
                                                                      Mallorca*                                  2007                                       “Muy Fragil” Galería Pep Llabrés Art
                                                                                                                 Galería Mediterrania, Palma,               Contemporani, Palma
                                                                      2012                                       Mallorca*
                                                                      “El silencio de la luz”, Galería Espacio                                              2015
                                                                      Valverde, Madrid*                                                                     Parte. Feria Internacional de Arte Sao
                                                                      “Òrbites en construcció” Galería                                                      Paulo, Brasil. Stand Jackie Shor-arte.
                                                                      Addaya Centre d´Art Contemporani,                                                     “Paisajes protegidos: de Folquer a
                                                                      Alaró, Mallorca*                                                                      Sao Paulo. Colección Ars Citerior “
                                                                      “L’ombre de chaque orbite”, Galería                                                   Museo de Bellas Artes de Castellón.
                                                                      Lina Davidov, París*                                                                  Art Lima’3. Feria Internacional de
                                                                      “Llum en extinció”, Palau de la Música                                                Arte. Perú. Stand Espacio Valverde,
                                                                      de València, Valencia*                                                                Madrid.
                                                                                                                                                            Galería Lina Davidov, París
                                                                      2011                                                                                  JustMad’6. Madrid. Stand Espacio
                                                                      “Rastres de llum”, Can Prunera Museu                                                  Valverde, Madrid.
                                                                      Modernista, Soller, Mallorca*                                                         One Project.Art Madrid 15. Pep
                                                                                                                                                            Llabrés Art Contemporani, Palma de
                                                                                                                                                            Mallorca.
“La Geometrias posibles”. Galería        Feria Internacional Art The Hague         Oliver “Maneu” Galeria d’Art, Palma      Imaginart, Barcelona                     2008                                     Instituciones y colecciones
     Odalys, Madrid                           ARTI 2013 Stand Alicia Winters            de Mallorca*                             Feria Internacional de Arte              Premio “Art Jove”, Ses Voltes, Palma,    públicas / Institutions et
     “La llum del mare nostrum”               Galería                                   Feria JustMadrid’3. Stand Galeria        Contemporáneo KIAF10, Corea, Seúl.       Mallorca*                                collections publiques
     Homenatge a Eusebi Sempere,              Galería Lina Davidov, París “Raul         Addaya Centre d’Art Contemporani,        Stand Galería Imaginart, Barcelona*      “XXXV Premis Bancaixa de Pintura,
     Museu de la Universitat d´Alacant.       Herrera, Javier Pagola, Guinovart,        Alaró, Mallorca                          Feria Internacional de Arte              Escultura i Art Digital”, Centro Julio   Fundació Lluís Coromina
     “Trazos sensibles” Fundación Museo       Robert Ferrer i Martorell”                Stand Galeria Imaginart, Barcelona*      Contemporáneo Swab10, Barcelona.         González, Ivam, Valencia*                Colección Jimmy Bellilty
     Salvador Victoria.                       “Isleart” Real Academia Española en                                                Stand Galería Imaginart, Barcelona *     “Blanc i Negre” Galería Ignacio de       Fundació Barceló
                                              Roma. Institut Ramon Llull                2011                                     “Imatges Raonades´10”, Galería           Lassaleta, Barcelona                     Colección Ars Citerior
     2014                                     Feria ArtMadrid’13                        Feria Room Art Fair, Madrid. Stand       Addaya Centre d´Art Contemporani,                                                 Junta de Extremadura
     “New Geometry”. KaBe Contemporary        Stand Galeria Joan Oliver “Maneu”         Galería Addaya Centre d´Art              Alaró, Mallorca                                                                   Fundación Feval
     Gallery, Miami.                          Galeria d’Art, Palma de Mallorca          Contemporani, Alaró, Mallorca            Joan Oliver “Maneu” Galeria d’Art,                                                Fundació Sabadell
     Galería Lina Davidov, París              Room Art 2013 – Espai XXI. Museu          Stand Galería Imaginart, Barcelona*      Palma, Mallorca                                                                   Universidad Politécnica de Valencia
     MARTE. Feria Internacional de Arte       Centre del Carme Valencia                 “Premis Llum 2011”, Confederación                                                                                          Ajuntament de Calvià, Mallorca
     Contemporáneo Castellón, Stand                                                     Empresarial Valenciana, Valencia         2009                                                                              Ajuntament de Altura, Valencia
     Galería Espacio Valverde                 2012                                      Feria Internacional de Arte              “Paisatges, mirades contemporànies”                                               Palau de la Música de Valencia
     Feria AAF Maastricht. Paises Bajos.      L.O.M. “Conversations” Queen Street       Contemporáneo ODEÓN, Bogotá,             Centro Municipal de Exposiciones de                                               Belas Artes da Universidade do Porto,
     Stand Alicia Winters Galería, Arnhem.    Gallery, Sidney                           Colombia. Stand Galería Imaginart,       Elche, Alicante*                                                                  Portugal
     Art Lima. Feria Internacional de Arte.   Feria Iberoamericana de Arte FIA XXI,     Barcelona                                Feria Cutlog 09, París. Stand Galería                                             Obra pública “L´Horta, Terra Nostra”
68   Perú. Stand Espacio Valverde, Madrid.    Caracas, Venezuela. Stand Galería         “Llum” Tardor Art 2011, GGAC,            Imaginart, Barcelona*                                                             Santiago de Cuba, Cuba                  69
     Art Karlsruhe. Alemania. Stand Alicia    Imaginart, Barcelona                      Galería Imaginart, Barcelona*            “Nit de L´Art’09”, Galería Addaya                                                 Ayuntamiento de Torrevieja, Alacant
     Winters Galería, Arnhem.                 Berliner Liste Art Fair, Berlin. Stand    Galería Imaginart, Barcelona             Centre d´Art Contemporani, Alaró,                                                 Ajuntament d’Inca, Mallorca
     Art Madrid’14. Stand Joan Oliver         Galería Imaginart, Barcelona              Feria Internacional Foro Sur Cáceres     Mallorca
     “Maneu” Galeria d’Art, Palma de          Spoon Art Fair Hong Kong. Stand           11.Stand Galería Imaginart, Barcelona    Premios “Manolo Valdés”, Valencia *
     Mallorca.                                Galería Imaginart, Barcelona              Stand Galería Addaya Centre d´Art        Premios “Rei en Jaume”. Ajuntament
     JustMad’5. Madrid. Stand Espacio         “Isleart” Galería Pall Mall Londres.      Contemporani, Alaró, Mallorca*           de Calvià, Mallorca
     Valverde, Madrid.                        Institut Ramon Llull                      Feria Art Madrid´11. Stand Galería       “XXXVI Premis Bancaixa de Pintura,
                                              Feria Internacional Art The Hague         Imaginart, Barcelona, Stand “Vinil”,     Escultura i Art Digital”, Centro Julio
     2013                                     ARTI 2012 Stand Galería Alicia            GGAC, Barcelona                          González, Ivam . Valencia*
     Feria Casa Arte. Madrid. Stand           Winters                                   Stand Galería Joan Oliver “Maneu”,       “XII Premis de Pintura Fundació
     Espacio Valverde                         Alicia Winters Galería “Luz, color…       Palma, Mallorca*                         Mainel”, Galería Paz y Comedias,
     PINTA Art Fair.New York 2013.            Silencio”, Arnhem. Holanda                Feria JustMadrid´2. Stand Galería        Valencia*
     The Modern& Contemporary Latin           Feria Internacional de Arte               Addaya Centre d´Art Contemporani,        “X Premis Gestors”, Museu Centre del
     American Art Show. Galería Espacio       Contemporáneo ODEÓN, Bogotá,              Alaró, Mallorca*                         Carmen, Valencia*
     Valverde Madrid                          Colombia. Stand Galería Imaginart,                                                 Galería Ignacio de Lassaleta,
     “60 años de geometría”colección Arts     Barcelona                                 2010                                     Barcelona
     Citerior La Lonja, Alcoy                 “Illart” Forum Factory Berlin. Institut   Feria Cutlog 10, París. Stand Galería    “Premis Llum 2010”, Confederación
     One Project.Art Madrid 13 Galeria        Ramon Llull                               Imaginart, Barcelona *                   Empresarial Valenciana, Valencia
     Imaginart, Barcelona*                    ArtMadrid’12. Stand Galeria Joan          “Vinil” Tardor Art 2010, GGAC, Galería
Becas y premios / Bourses et prix

     2011
     Primer Premio “Arts Plàstiques”, Inca
     Beca “Creadors En Residència” un
     proyecto del ICUB y el CONCA,
     Barcelona

     2010
     Accesit “Premi de pintura Fundació
     Barceló”, Palma, Mallorca

     2009
     Primer Premio de Artes Plásticas “Rei
     en Jaume”, Calvià, Mallorca
     Primer Premio de Escultura “Manolo
     Valdés”, Valencia*
     Mención de Honor “XII Premi de
70   Pintura Fundació Mainell”, Valencia *
     Seleccionado “X Premio de Pintura
     Col·legi de Gestors Administratius”,
     Valencia*

     2008
     Primer Premio “Art Jove”, Palma,
     Mallorca

     2003
     Beca “Art Visual Conselleria de
     Educació i Cultura”, Generalitat
     Valenciana

     * Exposiciones acompañadas
     de catálogo / * Expositions avec catalogues
También puede leer