JURISPRUDENCIA - Sector del ...

JURISPRUDENCIA

                  Roj: ATSJ CAT 1/2021 - ECLI: ES:TSJCAT:2021:1A
                 Id Cendoj: 08019330032021200001
                   Órgano: Tribunal Superior de Justicia. Sala de lo Contencioso
                     Sede: Barcelona
                  Sección: 3
                   Fecha: 16/02/2021
           Nº de Recurso: 452/2021
         Nº de Resolución:
            Procedimiento: Medidas Cautelares
        Tipo de Resolución: Auto

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE CATALUNYA SALA DE LO CONTENCIOSO ADMINISTRATIVO SECCIÓN
TERCERA
VIA LAIETANA, 56, 2A. PLANTA 08003 BARCELONA 933440030 Fax. 933440031
Recurso SALA TSJ 452/2021 - Pieza separada suspensión 72/2021 Sección: M
Parte actora: FEDERACIÓ PROVINCIAL D'HOSTELERIA DE LLEIDA, ASSOCIACIO NACIONAL D'EMPRESARIS DE
MAQUINES RECREATIVAS (ANDEMAR- CATALUÑA), ASSOCIACIÓ CATALANA D'OPERADORS DE MAQUINES
RECREATIVES, ASOCIACION EUROPER 2000, GREMI CATALÀ DE BINGOS, ASSOCIACIÓ CATALANA DE
TITULARS D'AUTORITZACIONS ADMINISTRATIVES DE SALAS DE BINGO y ASSOCIACIÓ D'EMPRESARIS DE
BINGO DE CATALUNYA.
Representante de la parte actora: DIEGO SANCHEZ FERRER
Parte demandada: DEPARTAMENT DE SALUT
Representante de la parte demandada:
AUTO
Ilmos. Sres. Magistrados: D. JAVIER AGUAYO MEJÍA ( Presidente Sala) DON MANUEL TÁBOAS BENTANACHS
(Presidente Sección Tercera) DON FRANCISCO LÓPEZ VÁZQUEZ DOÑA ISABEL HERNANDEZ PASCUAL DON
HECTOR GARCIA MORAGO DOÑA LAURA MESTRES ESTRUCH
En Barcelona, a dieciséis de febrero de dos mil veintiuno.
Dada cuenta; lo procedente únase y

ANTECEDENTES DE HECHO
ÚNICO.- Con fecha 11 de febrero de 2021 se presentó escrito por las recurrentes formulando recurso
contencioso administrativo y solicitando la adopción de medida cautelar, formándose pieza separada para su
resolución en igual fecha.

FUNDAMENTOS JURÍDICOS
PRIMERO: Los autos principales de los que trae causa esta pieza (recurso ordinario nº 72/2021) han sido
promovidos por ANDEMAR- CATALUNYA; FEDERACIÓ PROVINCIAL D'HOSTELERIA DE LLEIDA; ACOMAR;
ASOCIACIÓN EUROPER 2000; GREMI CATALÀ DE BINGOS; ASCABIN; i AEJEA.
Se trata de asociaciones de empresas que operan en el ámbito del juego, la hostelería y la restauración.
Las entidades actoras han impugnado la Resolución SLT/275/2021, de 5 de febrero, publicada a través del
DOGC nº 8335, de 6 de febrero siguiente y, paralelamente, han solicitado la suspensión cautelar de los
apartados 13 y 14 de la misma (léase: restricciones impuestas a las actividades de juego, así como a las de
hostelería y restauración con motivo de la pandemia de COVID-19).

                                                      1

JURISPRUDENCIA

La defensa letrada de la GENERALITAT DE CATALUNYA (GC) se ha opuesto a la demanda incidental de medidas
cautelares; y ello, tras poner en entredicho la concurrencia de los requisitos de rigor.
SEGUNDO: En lo que ahora importa, la Resolución controvertida es del siguiente tenor:
"RESOLUCIÓ SLT/275/2021, de 5 de febrer, per la qual es prorroguen i es modifiquen les mesures en matèria
de salut pública per a la contenció del brot epidèmic de la pandèmia de COVID-19 al territori de Catalunya.
En el context actual de transmissió comunitària del virus, l'estratègia de lluita contra la COVID-19 comporta
l'adopció de diverses mesures preventives i de control, per protegir la salut de la ciutadania i contenir la
propagació de la malaltia, a l'empara de la legislació sanitària i de protecció civil aplicable, i, específicament,
del Decret llei 27/2020, de 13 de juliol, de modificació de la Llei 18/2009, de 22 d'octubre, de salut pública
i d'adopció de mesures urgents per fer front al risc de brots de la COVID-19, i, més recentment, a l'empara
del Reial decret 926/2020, de 25 d'octubre, pel qual es declara l'estat d'alarma per contenir la propagació
d'infeccions causades pel SARS-CoV-2, el qual ha estat prorrogat mitjançant el Reial decret 956/2020, de 3 de
novembre, fins a les 00.00 hores del dia 9 de maig de 2021.
En efecte, l'article 55 k) de la Llei 18/2009, del 22 d'octubre, de salut pública, disposa que, en situacions
de pandèmia declarades per les autoritats competents, les autoritats sanitàries poden adoptar mesures de
limitació de l'activitat, del desplaçament de les persones i de la prestació de serveis en determinats àmbits
territorials previstes en l'annex 3, d'acord amb el que disposa l'article 55.
Així mateix, en l'àmbit de cada comunitat autònoma, als efectes de l'estat d'alarma, l'autoritat competent
delegada és la persona que exerceixi la presidència de la comunitat autònoma, la qual està habilitada per dictar,
per delegació del Govern, les ordres, resolucions i disposicions per a l'aplicació de les previsions establertes
als articles 5 a 11, sense la prèvia tramitació de procediment administratiu i sense que siguin aplicables les
previsions del segon paràgraf de l'article 8.6 i de l'article 10.8 de la Llei reguladora de la jurisdicció contenciosa
administrativa.
Entre les mesures previstes amb la finalitat de limitar l'expansió de l'epidèmia, al Reial decret 926/2020, de 25
d'octubre, hi ha les següents: a l'article 5, s'estableixen mesures per a la restricció de la mobilitat nocturna; a
l'article 6, la possibilitat de limitar l'entrada i la sortida dels territoris de les comunitats autònomes, així com
d'altres àmbits territorials inferiors, amb determinades excepcions; a l'article 7, la limitació de la permanència
de grups de persones en espais públics i privats en un nombre màxim de sis persones, llevat que es tracti de
convivents o, si escau, en funció de l'evolució dels indicadors sanitaris, epidemiològics i altres, en el nombre
inferior a sis persones que determinin les autoritats competents delegades; i a l'article 8, específicament, la
possibilitat de limitar els aforaments en els llocs de culte. El Reial decret 926/2020, en l'article 13, també preveu
que les mesures establertes es puguin completar amb altres que, amb la finalitat de garantir la necessària
coordinació, pugui acordar el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, incloses, en el seu cas,
l'establiment d'indicadors de referència i criteris de valoració del risc.
En desenvolupament d'aquest marc normatiu, i en exercici de l'habilitació establerta al Decret 127/2020, de
25 d'octubre, per a l'adopció de les mesures necessàries en el territori de Catalunya durant la declaració de
l'estat d'alarma davant la situació d'emergència sanitària provocada per la COVID-19, mitjançant la Resolució
SLT/133/2021, de 22 de gener, es van prorrogar les mesures en matèria de salut pública per a la contenció
del brot epidèmic de la pandèmia de COVID-19 al territori de Catalunya. Aquesta Resolució conté les mesures
vigents fins a les 00:00 hores del dia 8 de febrer de 2021, sens perjudici de l'avaluació continuada de l'impacte
de les mesures que s'hi contenen.
L'informe del director de l'Agència de Salut Pública de Catalunya de 5 de febrer de 2021, que preveu els aspectes
assistencials a proposta del Servei Català de la Salut i els aspectes epidemiològics i de salut pública a proposta
de la mateixa Agència, posa de manifest que les dades d'incidència acumulada per data de diagnòstic en les
darreres dues setmanes han baixat gradualment, com també la mitjana de casos diagnosticats, i que l'Rt de
Catalunya se situa lleugerament per sota de l'1, i quant a les xifres assistencials mostra un descens en el
nombre d'ingressos diaris i de l'ocupació en llits convencionals per a la COVID-19 mentre que s'ha estabilitzat
el creixement de pacients ingressats en llits crítics. D'acord amb aquest estat de situació, proposa que es
prorroguin la major part de les mesures previstes a la Resolució SLT/133/2021, de 22 de gener, d'acord amb
les que estan previstes en l'annex 3 del Decret llei 27/2020 esmentat, per un nou període fins a les 00:00
hores del dia 22 de febrer de 2021, si bé proposa introduir algunes modificacions en el sentit de flexibilitzar les
restriccions a la mobilitat perimetral i les condicions en què es desenvolupen determinades activitats. Superat
el pic de la tercera onada s'avança progressivament, però de manera lenta, i no es donen en aquest moment
encara les circumstàncies per començar a aplicar el Pla d'obertura progressiva de les activitats que el Govern
va presentar públicament el 19 de novembre de 2020.

                                                          2

JURISPRUDENCIA

Malgrat aquesta Resolució suavitza algunes mesures, i el seu contingut, d'acord amb les situacions
epidemiològica i assistencial descrites en l'informe esmentat, continua posant l'accent en l'impacte en la
minimització de la mobilitat i la interacció socials i manté la suspensió d'aquelles activitats que presenten
un major risc d'afavorir la transmissió del virus i d'aquelles activitats i esdeveniments singulars que suposen
mobilitzar i concentrar grups multitudinaris de persones, com poden ser els congressos, les convencions i les
fires comercials. Tanmateix, aquestes mesures, que responen als principis de necessitat i proporcionalitat, són
temporals i revisables en funció de l'evolució epidemiològica, i sempre que l'activitat o esdeveniment es pugui
desenvolupar en condicions segures que no comprometin la salut pública.
Les modificacions que es preveuen en la Resolució abasten, pel que fa a la mobilitat de les persones, els
aspectes següents: Dins del territori de Catalunya l'entrada i sortida de persones passa a limitar-se en l'àmbit
comarcal, amb les excepcions justificades, entre les quals s'afegeixen els desplaçaments motivats per al
desenvolupament d'activitats docents i d'activitats d'intervenció socioeducativa que comportin sortides del
centre educatiu, sempre que no impliquin pernoctació. D'altra banda, també s'autoritzen els desplaçaments
entre l'Alt Urgell i el Principat d'Andorra per part de les persones residents en ambdós territoris, atesos els
excepcionals vincles socials, econòmics i personals, que, fruit d'una llarga relació en el temps, condicionen
profundament la vida quotidiana de la seva població.
Pel que fa a les mesures en els diversos sectors d'activitat, s'efectuen les revisions següents: s'inclouen
les llibreries en el grup d'establiments comercials que comercialitzen productes essencials, exclosos de les
limitacions d'obertura els dissabtes i els diumenges, així com d'aquelles que estan vinculades a la superfície de
venda o a la seva ubicació en establiments comercials col·lectius; en l'àmbit esportiu, es permet la reobertura
de les instal·lacions i equipaments en espais tancats, subjectes a un aforament del 30% i el desenvolupament
d'activitats grupals subjectes al límit de concentració màxima de sis persones i l'ús de mascareta, i s'autoritza
la represa de les competicions que donen accés a categories internacionals, nacionals i professionals, sense
públic assistent; també s'incideix en la situació de les activitats esportives federades, respecte de les quals es
clarifica que, si bé no estan subjectes a la limitació de concentració màxima de sis persones, els entrenaments
s'han de dur a terme en els grups estables habituals i amb subjecció a determinades condicions, per evitar
aglomeracions d'esportistes; en l'àmbit de la restauració, s'amplia l'horari en què es pot servir en el mateix
establiment, que passa a ser de les 7:30 hores a les 10:30 hores i de les 13:00 hores a les 16:30 hores; en l'àmbit
de les activitats de formació, es preveu que les escoles de música i de dansa autoritzades pel Departament
d'Educació puguin fer classes presencials, amb mesures per limitar el nombre d'alumnes; finalment, en l'àmbit
de les activitats docents universitàries, es permet l'activitat presencial restringida també per a la docència
teòrica en les classes corresponents al primer curs d'estudis de grau.
Les limitacions que conté aquesta Resolució són conformes amb les orientacions de l'Organització Mundial de
la Salut i es consideren, d'acord amb la gravetat de les dades epidemiològiques i assistencials actuals, mesures
proporcionals, idònies, necessàries i justificades amb la finalitat de control de contagis i protecció dels drets a
la vida, la integritat física i la salut de tota la població i, específicament, dels col·lectius més vulnerables davant
la pandèmia i per tal de garantir la capacitat d'atenció del sistema sanitari, tant a les demandes generades per
la pandèmia de COVID-19 com a les demandes de salut derivades d'altres patologies més enllà de la pandèmia.
Per tot el que s'ha exposat, d'acord amb les decisions adoptades pels òrgans de govern del Pla d'actuació del
PROCICAT per a les emergències associades a malalties transmissibles emergents amb potencial alt risc, en
el marc de la legislació sanitària i de salut pública i de protecció civil, i en ús de l'habilitació que ens confereix
el Decret 127/2020, de 25 d'octubre, per a l'adopció de les mesures necessàries en el territori de Catalunya
durant la declaració de l'estat d'alarma davant la situació d'emergència sanitària provocada per la COVID-19,
dictat en execució del Reial decret 926/2020, de 25 d'octubre, pel qual es declara l'estat d'alarma per contenir
la propagació d'infeccions causades pel SARS-CoV-2,
Resolem:
(...)
-13 Activitats relacionades amb el joc
Se suspèn l'obertura al públic d'activitats de salons de jocs, casinos i sales de bingo.
-14 Activitats d'hostaleria i restauració
Els establiments d'hostaleria i restauració poden obrir amb subjecció a les condicions següents:
-El consum s'ha de realitzar sempre a la taula.

                                                          3

JURISPRUDENCIA

-En l'interior, l'aforament es limita al 30% de l'autoritzat i s'ha garantir una distància mínima degudament
senyalitzada de dos metres entre comensals de taules o agrupacions de taules diferents. S'ha de garantir la
ventilació de l'espai mitjançant ventilació natural o altres sistemes de ventilació.
-A les terrasses s'ha de garantir una distància mínima degudament senyalitzada de dos metres entre
comensals de taules o grups de taules diferents.
-Es limita a quatre el nombre màxim de comensals per taula o agrupació de taules, llevat que pertanyin a la
bombolla de convivència.
-S'ha de garantir la distància d'un metre entre persones d'una mateixa taula, excepte per a persones que
pertanyin a la bombolla de convivència. El tipus i mida de taula han de permetre que es garanteixin aquestes
distàncies.
-El servei només es pot dur a terme de les 7:30 hores a les 10:30 hores i de les 13:00 hores a les 16:30 hores.
Els clients no podran romandre a l'establiment fora d'aquestes franges horàries.
Aquestes franges horàries no són aplicables als serveis de restauració dels centres de treball destinats a
les persones treballadores, als serveis de restauració integrats en centres i serveis sanitaris, sociosanitaris i
socials per donar servei exclusivament a les persones que hi realitzen prestació laboral i a les persones que hi
estan ingressades, i als serveis de menjador de caràcter social, per a les persones usuàries del servei.
-Les activitats de restauració per servir a domicili o per a recollida dels clients a l'establiment es podran dur a
terme durant tot l'horari d'obertura de l'establiment, d'acord amb el règim horari establert a l'apartat 6 d'aquesta
Resolució.
-Els establiments d'hoteleria poden donar també servei de restauració exclusivament a les persones allotjades
en horari de sopar fins a les 22:00 hores.
-S'han de complir sempre totes les indicacions del Pla sectorial de la restauració aprovat pel Comitè de Direcció
del Pla d'actuació del PROCICAT.
(...)
-23 Informes periòdics i durada
S'han d'emetre informes periòdics dels efectes de les mesures.
La durada de les mesures previstes en aquesta Resolució s'estableix fins a les 00:00 hores del dia 22 de febrer
de 2021, sense perjudici de l'avaluació continuada de l'impacte de les mesures que s'hi contenen.
-24·Entrada en vigor
Aquesta Resolució entra en vigor el dia 8 de febrer de 2021.
Barcelona, 5 de febrer de 2021
Carina Consellera de Salut
Leoncio Conseller d'Interior"
TERCERO: En el orden contencioso-administrativo, el régimen de las medidas cautelares viene determinado
directamente por las estipulaciones contenidas en los art 129 y siguientes de nuestra Ley procesal (LJCA).
De esos preceptos se infiere que el órgano judicial deberá resolver la pieza tras efectuar una ponderación de
todos los intereses en conflicto. Rechazando -por lo demás- planteamientos susceptibles de dejar prejuzgada
la resolución definitiva del pleito principal y teniendo en cuenta, por añadidura, que la finalidad de las medidas
cautelares no es otra que la de conjurar el riesgo (el riesgo cierto o razonable) de que la ejecución inmediata de
las actuaciones administrativas impugnadas, pudiera hacer perder su finalidad legítima al recurso contencioso-
administrativo aun en la hipótesis de una futura Sentencia firme eventualmente estimatoria.
CUARTO: La parquedad de la LJCA en lo que atañe a los requisitos a los que se hallan sometidas las medidas
cautelares, hace que sea insoslayable acudir supletoriamente a la LEC.
Y -en lo que ahora importa- de esta última se desprenden las siguientes reglas o pautas:
El deber que pesa sobre el solicitante de "justificar" cumplidamente que la denegación de las medidas
cautelares podría traducirse en situaciones susceptibles de impedir o dificultar la efectividad real de una
eventual sentencia estimatoria -peligro de mora procesal- ( art. 728.1 LEC).
La imposibilidad, ello no obstante, de obtener medidas cautelares frente a situaciones de hecho consentidas
durante largo tiempo ( art. 728.1 LEC).

                                                         4

JURISPRUDENCIA

La carga que pesa sobre el peticionario en orden a presentar datos, argumentos y justificaciones documentales
o de otra índole, susceptibles de llevar al órgano judicial, cuando menos a no poder descartar prima facie la
hipótesis de una Sentencia eventualmente estimatoria -apariencia de buen derecho- ( art. 728.2 LEC).
La carga que también pesa sobre el promotor de las medidas, en orden a interesar su adopción con claridad
y precisión, justificando cumplidamente la concurrencia de los presupuestos legalmente exigidos ( art. 732.1
LEC); y no sin tener presente que, con la solicitud de medidas precluirá, para el actor, la posibilidad de proponer
otras pruebas a los efectos de la pieza.
QUINTO: Así las cosas, se impondrá el rechazo de las medidas cautelares solicitadas cuando los interesados
no hayan acreditado de forma cumulativa los requisitos de peligro de mora procesal y de apariencia de buen
derecho, toda vez que ambos -y no uno sólo de ellos- resultan imprescindibles en esa tesitura ( art. 735.2 LEC).
También se impondrá el rechazo de las medidas cautelares cuando de su concesión pudiera derivarse una
perturbación grave de los intereses generales o de tercero ( art. 130.2 LJCA); perturbación, ésta, que a la
Administración concernida en cada caso corresponderá acreditar.
En cuanto a los requisitos de las medidas cautelares a los que ya nos hemos referido (fumus, periculum y no
afectación grave de otros intereses), importa destacar que la especial intensidad de cualquiera de ellos podrá
traducirse en una menor o mayor exigencia en cuanto a la intensidad de los demás.
SEXTO: Las asociaciones recurrentes consideran que la medida cautelar solicitada no puede poner en riesgo
la salud de la población, toda vez que esta última puede verse preservada observando determinadas pautas
de prevención, seguridad e higiene compatibles con el ejercicio de las actividades concernidas.
En cuanto a la "apariencia de buen derecho" de la acción emprendida contra la Resolución administrativa de
autos, entienden que se fundamenta en las siguientes circunstancias:
-Ausencia de una justificación científica de las restricciones impugnadas. De una justificación específica en
lo que atañe a las actividades de juego, hostelería y restauración; de lo que se seguiría, por añadidura, la total
ausencia de proporcionalidad de las medidas impugnadas en los autos principales.
-Omisión de la necesaria autorización o ratificación judicial de las medidas. Y ello, por afectar directamente
las mismas al derecho fundamental a la libertad de empresa ( art. 38 CE y art. 10.8 LJCA).
-Ausencia de amparo legal suficiente para la adopción de medidas restrictivas como las impugnadas.
En lo que respecta al "peligro de mora procesal", las recurrentes han expuesto un conjunto de argumentos que
podrían resumirse de la siguiente manera:
-Este Tribunal debería sumarse a la posición adoptada por las Salas homónimas de los Tribunales Superiores
de Justicia del País Vasco y de Valencia a través de sus respectivos Autos de 9 de febrero de 2021 y 30 de
diciembre de 2020, sensibles a unos datos y a un argumentario como el vertido en esta pieza separada.
-Aun en la hipótesis de que el presente recurso concluyera con una Sentencia firme estimatoria, ello no
haría posible reflotar el importante número de empresas o negocios que habrían cerrado sus puertas
definitivamente. Con las consecuencias añadidas en lo que atañe a la pérdida de puestos de trabajo.
En los ámbitos representados por las recurrentes, sólo en Catalunya trabajaban hasta ahora más de 200.000
personas.
-Como es notorio, los sectores concernidos por este pleito llevan meses soportando estoicamente
restricciones severas, sin que la Administración haya establecido mecanismos de compensación adecuados
y suficientes, y sin que las autoridades (léase: seguridad jurídica) hayan sido capaces de establecer un límite
temporal definitivo y cierto para el alzamiento de las restricciones. Unas restricciones que, como es obvio, no
pueden prolongarse indefinidamente.
-No existen datos sanitarios que demuestren la necesidad de establecer restricciones tan severas como las
impugnadas; siquiera en los ámbitos del juego, de la hostelería y de la restauración.
-La situación de las actividades de juego se ha visto particularmente agravada por las iniciativas emprendidas
por el Ayuntamiento de Barcelona y por la GC para establecer limitaciones urbanísticas sobre las mismas y
para restringir esas actividades a través de la modificación de la legislación sectorial aplicable.
-También respecto a la actividad de juego, se destaca la discriminación que supone que en Catalunya puedan
seguir actuando unos 2.000 locales de venta de lotería oficial o semioficial en sus diversas modalidades y que
la suspensión de actividades solo se proyecte sobre 180 locales de carácter estrictamente privado.
Por último, las actoras han mostrado su disposición a aportar garantía o caución a modo de contracautela.

                                                        5

JURISPRUDENCIA

SÉPTIMO: La defensa letrada de la Generalitat de Catalunya se ha opuesto a la adopción de las medidas
cautelares.
Tal oposición se ha fundamentado en un informe de l'Agència de Salut Pública de Catalunya, de 5 de febrero de
2021, cuyas consideraciones más relevantes nos han sido transcritas en los siguientes términos (las negrillas
serán nuestras):
"A banda de tots els indicadors presentats en els darrers informes, considerem rellevant fer esment a:
-Evolució de les infeccions respiratòries agudes com a indicador avançat de la pressió de llits de crítics
Des del dia 10 de desembre s'observa un canvi de tendència en el nombre d'infeccions respiratòries agudes
amb tendència a incrementar de forma sostinguda. Aquest és un indicador avançat directament relacionat
amb l'ocupació de les unitat de crítics. Aquesta relació, que oscil.la entre 1,1 i 1,2, és actualment d'1,2 pacients
que ingressen a UCI per cada 100 infeccions respiratòries agudes amb un decalatge de temps de 17 dies entre
la detecció de la infecció i l'impacte sobre l'ocupació de llits de crítics.
-Previsió de cens de crítics: Per tal de poder prendre les accions oportunes i atenent el comportament temporal
de la malaltia i el seu impacte en els diferents nivells assistencials, l'Àrea de Sistemes d'Informació del Servei
Català de la Salut ha elaborat un model de projecció d'ocupació de llits de crítics per pacients Covid, el qual
s'actualitza diàriament i es calcula dins d'un interval de confiança. D'acord amb aquest model, la previsió de
cens de llits de crítics ocupats per pacients Covid assoliria al pic en aquesta setmana i després començaria a
descendir lentament. A data 14 de febrer la previsió és que es pugui arribar a 664 pacients ingressats a crítics.
Un cens superior als 350 llits de crítics ocupats per pacients Covid ja suposa condicionar l'activitat ordinària
dels centres i quan aquesta xifra supera els 700 només permet realitzar aquella activitat emergent i no
ajornable, que requereix una reserva de 200 llits de crítics com a mínim. A data d'avui les taxes de
desprogramació estan entre el 30% i el 60% depenent dels territoris.
Un altre factor diferencial d'aquesta onada, és l'aparició de la variant britànica (VOC B 1.1.7) que s'estima
actualment aproximadament entre un 6-15%, depenent dels centres, en les seqüenciacions realitzades. Si bé
aquesta dada pot ser més o menys precisa, atès que no hi ha una seqüenciació rutinària d'aquesta variant,
l'avaluació del risc d'aquesta variant recomana aplicar les mesures de control no farmacològiques ja utilitzades
per a la contenció del SARS-CoV-2 de forma intensificada.
-IT de professionals sanitaris: Atès que els professionals de la xarxa assistencial porten molts mesos fent
front a l'atenció de pacients Covid, alhora que donen sortida a l'activitat ordinària, estan sotmesos a nivells
importants d'estrès i esgotament físic, la qual cosa impacta directament sobre el percentatge d'IT. Malgrat
que no estem en una situació de creixement exponencial, preocupa haver de fer front a nivells de tensió molt
elevats de manera sostinguda i l'impacte que això pugui tenir sobre la IT. "
Tot això porta a que, en l'àmbit assistencial, es conclogui el següent:
"Des de l'òptica assistencial, cal implementar totes aquelles mesures que ajudin a reduir els nous casos perquè
l'afectació de la COVID sobre el sistema no posi en risc el seu funcionament i per recuperar l'activitat ordinària.
En aquest sentit, cal recordar que a l'inici de la segona onada es van prendre mesures de reducció de la mobilitat
més estrictes respecte les vigents en un escenari de pressió assistencial més favorable. El primer canvi de
tendència es va observar el 9 d'octubre, amb una ocupació de llits de crítics de 172 pacients COVID-19 i el
15 d'octubre es van prendre mesures per a revertir l'impacte. Aquesta anticipació va permetre que la segona
onada quedés limitada a una ocupació màxima de 594 llits de crítics amb pacients COVID-19 el dia 10 de
novembre de 2020. Tal com es mostra en aquest informe, el nivell d'ocupació actual és molt superior.
Aquest nivell d'ocupació superior, amb una entrada sostinguda previsible de pacient semicrític a les unitats
de crítics les properes setmanes, combinat amb l'aparició d'una variant més infectiva que pot revertir a l'alça
les corbes d'infecció pot implicar una quarta onada sobre un cens de crítics molt elevat, cosa que implicarà,
depenent del punt d'inflexió, activitat crítica fonamentalment Covid.
Per tot l'exposat anteriorment, entenem que cal implementar totes aquelles mesures per limitar la mobilitat i
la interacció social que permetran la disminució dels contagis."
En l'apartat 2.2 "Conclusions en relació amb la situació epidemiològica", l'informe de salut de 5 de febrer de
2021 conclou el següent:
"La situació a Catalunya indica que actualment continua havent-hi per tot el territori de Catalunya brots
complexes i una transmissió comunitària encara elevada.

                                                         6

JURISPRUDENCIA

Les dades d'incidència acumulada (IA) per data diagnòstic fa 3 setmanes que van assolir el pic i durant les
últimes 2 setmanes han anat baixant gradualment. Ara Catalunya es situa als 207,4 casos per 100.000 h. els
darrers 7 dies (per data diagnòstic), mentre que fa 7 dies el mateix indicador estava en 281,8. Pel que fa a la
taxa d'IA als darrers 14 dies per data diagnòstic l'indicador actual és de 489,2 mentre que fa 14 dies el mateix
indicador era de 694 casos per 100.000h. També disminueixen la mitjana de casos diagnosticats als darrers
7 dies (2268) en relació a fa dos setmanes (3082). Respecte a la tendència per data inici de símptomes, les
dades indiquen una tendència decreixent i similar al mateix indicador per data diagnòstic. A partir d'una taxa
major de 50 casos x 100.000 h. es recomana prendre mesures que garanteixin la reducció de la mobilitat
(desplaçaments no essencials), les aglomeracions o concentracions de persones en espais de concurrència
pública (especialment en llocs tancats) i limitar les activitats o serveis de risc.
Totes les regions sanitàries presenten durant els últims 7 dies una baixada de les taxes d'incidència per data
de diagnòstic respecte fa 2 setmanes. Tres regions (Lleida, Barcelona, Terres de l'Ebre) es mantenen per sobre
dels 200 casos per 100.000h. i la resta de regions està per sota d'aquesta taxa.
Pel que fa a la Rt de Catalunya presenta una tendència decreixent des del dia 14 de gener i presenta un valor de
la Rt per sota d'1 des del dia 20 de gener (Rt. 0,94). Totes les regions sanitàries tenen una tendència decreixent,
excepte la regió sanitària de l'Alt Pirineu i Aran que té una tendència estable, i totes amb uns valors per sota
d'1, excepte la regió sanitària Lleida que té una Rt. per sobra de l'1 (Rt. 1,08).
Les trobades de persones (àmbit familiar i de caràcter social) estan afavorint la transmissió del virus. D'altra
banda, donada la situació epidèmica actual que mostra que el contagi s'està produint més en persones joves
i de mitjana edat amb un perfil social d'elevada mobilitat, amb menor simptomatologia i amb major interacció
social, el control de la transmissió comunitària continua passant necessàriament per mantenir les mesures
amb l'objectiu de restringir el màxim possible aquelles activitats que tinguin un component de socialització i
les aglomeracions."
Per tant, tot sembla indicar que per bé que les mesures que ara es prorroguen van tenint incidència positiva,
i que -com es constata al preàmbul de la resolució impugnada- s'ha superat el pic de la tercera onada de la
pandèmia, la situació continua sent greu i les mesures continuen essent necessàries, tenint en compte, a més,
els factors addicionals assenyalats com són la variant britànica de la COVID i que en aquest període es duu
a terme una campanya electoral i unes eleccions autonòmiques, així com l'elevada incidència de la pandèmia
acumulada a 14 dies al nostre entorn.
Finalment, en l'apartat 3, de Conclusions generals, es conclou el següent:
"Com a conclusió, la situació a Catalunya indica que actualment continua havent-hi moltes zones arreu de tot
el territori que presenten brots complexes i una transmissió d'alt nivell.
Per tal de reduir aquesta transmissió comunitària, la recomanació general per a tot Catalunya es evitar els
desplaçaments no essencials, disminuir la mobilitat de la ciutadania, evitar les interaccions socials al màxim
i romandre al domicili tant como sigui possible.
Les dades d'incidència acumulada (IA) per data diagnòstic van assolir el pic fa 3 setmanes i durant les últimes
2 setmanes han anat baixant gradualment. Ara Catalunya es situa als 207,4 casos per 100.000 h. els darrers 7
dies (per data diagnòstic), mentre que fa 7 dies el mateix indicador estava en 281,8. Pel que fa a la taxa d'IA als
darrers 14 dies per data diagnòstic l'indicador actual és de 489,2 mentre que fa 14 dies el mateix indicador era
de 694 casos per 100.000h. També disminueixen la mitjana de casos diagnosticats als darrers 7 dies (2.268) en
relació a fa dos setmanes (3.082). Respecte a la tendència per data inici de símptomes, les dades indiquen una
tendència decreixent i similar al mateix indicador per data diagnòstic. Totes les regions sanitàries presenten
durant els últims 7 dies una baixada de les taxes d'incidència per data de diagnòstic respecte fa 2 setmanes.
Tres regions (Lleida, Barcelona, Terres de l'Ebre) es mantenen per sobre dels 200 casos per 100.000h. i la
resta de regions està per sota d'aquesta taxa (en IA als darrers 7 dies per data diagnòstic). A partir d'una
taxa major de 50 casos x 100.000 h. es recomana prendre mesures que garanteixin la reducció de la mobilitat
(desplaçaments no essencials), les aglomeracions o concentracions de persones en espais de concurrència
pública (especialment en llocs tancats) i limitar les activitats o serveis de risc.
Actualment la Rt de Catalunya presenta una tendència decreixent des del dia 14 de gener i presenta un valor de
la Rt per sota d'1 des del dia 20 de gener (Rt. 0,94). Totes les regions sanitàries tenen una tendència decreixent,
excepte la regió sanitària de l'Alt Pirineu i Aran que té una tendència estable, i totes amb uns valors per sota
d'1, excepte la regió sanitària Lleida que té una Rt. per sobra de l'1 (Rt. 1,08).
En relació a la situació dels serveis assistencials, el percentatge de proves fetes a sospitosos disminueix
lleugerament tant a l'Atenció Primària com als CUAPs i als hospitals de totes les Regions Sanitàries, la setmana
del 25 al 31 de gener respecte a la setmana anterior.

                                                        7

JURISPRUDENCIA

Disminueixen els casos sospitosos a l'Atenció Primària i també ho fa el percentatge d'urgències COVID,
respecte la setmana anterior, als hospitals i als CUAPs.
En el global de Catalunya disminueixen el total de proves fetes. El percentatge de positius sobre sospitosos es
manté estable, amb un augment en les proves PCR i reducció en els testos antigènics.
El nombre d'ingressos diaris en llits convencionals decreix com també ho fa el nombre d'ingressos diaris en
llits de crítics (molt discretament en aquest darrer cas). L'ocupació COVID ha crescut en les darreres setmanes
tant en les unitats de crítics com en el total de llits hospitalaris, condicionant l'activitat diària dels hospitals,
i l'ocupació total de la UCI supera els 1000 pacients, tensionant severament el sistema. Pel que fa als casos
que han causat èxitus han disminuït en la darrera setmana.
Cal doncs seguir adoptant mesures per tal d'evitar una situació d'emergència sanitària assistencial crítica.
Cada cop més les agències i institucions sanitàries internacionals de control de pandèmies (OMS, ECDC, CDC)
consideren els aerosols com una de les principals vies de contagi de la COVID-19 d'acord a les diferents
investigacions científiques que s'estan publicant. El contagi per aerosols es pot produir per la presència del
virus en petites gotes expulsades per una persona infectada al tossir, esternudar, parlar i respirar i que queden
en suspensió a l'aire i poden ser respirades per altres persones. El contagi per aerosols es pot produir sense
coincidir físicament amb la persona infectada que ha expulsat el virus. El risc de contagi és més elevat en
espais tancats on s'acumulen els aerosols i s'agreuja quanta més gent ocupa l'espai, quant més temps es
passa a l'interior, en cas de no fer ús de la mascareta i si hi ha esforç físic, crits o càntics ja que incrementen
els aerosols fins i tot amb l'ús de mascareta.
La ventilació és una mesura de prevenció essencial per reduir aquest risc de contagi per aerosols en espais
tancats: a través de la renovació de l'aire s'expulsa a l'exterior l'aerosol i per tant el virus. La mesura de ventilació
no substitueix sinó que és un complement a les altres mesures de prevenció: ús de mascareta, distància amb
altres persones i higiene de mans. La ventilació és especialment important en espais físics tancats oberts al
públic (especialment a l'hivern) i amb aforaments elevats com és el cas, per exemple, de les activitats culturals
i els actes i cerimònies religioses i civils. Aquestes mesures d'augment de la qualitat de l'aire interior en llocs
tancats mitjançant el reforç de la ventilació i renovació de l'aire junt amb les mesures de reforç del control
d'accessos i mobilitat interna poden reduir el risc de contagi de la COVID-19.
Fins ara, en l'àmbit de la restauració s'ha permès l'obertura però amb la restricció d'un màxim de 4 persones
per taula o agrupació de taules i limitacions de l'aforament i d'horaris de serveis al propi establiment, no
obstant, l'àmbit de la restauració constitueix un espai relacional social i facilita la interacció social més enllà
de persones que configuren les bombolles de convivència estables; durant l'estada en locals i establiments de
restauració es donen factors de risc més elevats que en d'altres. Aquest augment del risc està relacionat amb
dues característiques comunes a aquests establiments de restauració:
1)No utilització de la mascareta durant tot o la majoria del temps d'estada a l'establiment de restauració.
2)No mantenir la distància de seguretat dins d'aquesta agrupació màxima de 4 persones durant un temps
rellevant.
Aquestes dues mesures d'autoprotecció (l'ús de mascareta i mantenir la distància de seguretat interpersonal
mínima) són les més importants per evitar la transmissió del virus de persona a persona.
En aquests espais actualment s'està produint una elevada interacció social amb grups de convivència no
estables la qual cosa comporta un risc de transmissió comunitària elevat d'acord amb les dades en que
actualment es troba la onada epidèmica a Catalunya.
Pel que fa a les propostes de limitar la mida dels grups en reunions públiques o privades i reduir el contacte
entre no convivents estan recollides per agències internacionals de Salut Pública de referència com el Centre
per al Control i Prevenció de Malalties (CDC) o el Centre Europeu per a la Prevenció i Control de Malalties (ECDC)
i alhora formen part del conjunt de mesures socials i de salut pública de l'estratègia integral de l'OMS. Atesa
la situació de les dades epidemiològiques i de salut pública i de caracterització i anàlisi dels brots notificats,
escau proposar el manteniment de la prohibició de reunions i trobades en l'àmbit familiar i social de persones
a un màxim de 6 persones, llevat que siguin convivents, i no suposin la confluència de més de dues bombolles
de convivència entenen el concepte bombolla de convivència com un espai més segur i de major estabilitat en
les relacions socials. Aquesta mesura no farmacològica ha mostrat ser efectiva per limitar i reduir la difusió del
virus en una població determinada i tallar les cadenes de transmissió del virus a nivell comunitari i clarament
per reduir el risc individual d'infecció.
Atès el context descrit pel que fa als indicadors assistencials i epidemiològics, els quals indiquen unes
taxes d'incidència acumulada (a 14 i 7 dies per data diagnòstic) prou elevades i una ocupació de llits

                                                           8

JURISPRUDENCIA

convencionals i llits UCI significativament crítica, es proposa prorrogar totes les mesures establertes a la
Resolució SLT/133/2021, de 22 de de gener.
També cal afegir l'existència de determinats factors i variables que poden influir sobre l'evolució negativa de
la tendència de les dades epidemiològiques i de salut pública a curt i mig termini com son:
1)El període de campanya electoral i els comicis del 14F
2)La circulació de la variant de SARS-Cov-2 anomenada VOC B.1.1.7 i la seva associació a una major capacitat
de transmissió, la qual cosa pot condicionar una major incidència de la malaltia als llocs on circuli i no s'apliquin
estrictament les mesures de prevenció de la infecció, condicionant un augment de l'hospitalització i la letalitat
en les properes setmanes.
3)L'elevada incidència acumulada a 14 dies al nostre entorn (Incidència acumulada a 14 dies per data
diagnòstic a Espanya de 783,25 per 100.000 h. (dades consolidades del Ministeri de Sanitat a les 14:00 hores
del 04.02.2021)).
No obstant i atenent prioritàriament al principi de risc- benefici respecte al desenvolupament de certes
activitats i serveis productius i econòmics, així com als principis de proporcionalitat i necessitat, proposem la
revisió de la mesura que afecta al confinament municipal i passar-la a ser comarcal (preveient les excepcions
pels desplaçaments actualment vigents) i revisar mesures d'altres sectors (àmbit esportiu, àmbit de les
activitats de formació, àmbit de les activitats universitàries) que comportin una relació risc-benefici clarament
favorable al benefici, i alhora que suposi un impacte poc considerable pel que fa als desplaçaments, les
interaccions socials i les concentracions de persones.
Les mesures no farmacològiques han mostrat ser efectives per limitar i reduir la difusió del virus en una
població determinada i tallar les cadenes de transmissió del virus a nivell comunitari i clarament per reduir el
risc individual d'infecció.
Aquestes mesures que es proposen, pretenen mantenir l'impacte en la minimització de la mobilitat i la
interacció socials durant un període de temps addicional, com a objectiu necessari per aconseguir continuar
amb la tendència actual i doblegar la corba epidèmica i, per això, es proposa que sigui d'aplicació fins a les
00.00 hores del dia 22 de febrer de 2021 (14 dies) . No obstant això, proposo sotmetre a avaluació, abans
d'aquests dies, l'evolució dels diferents indicadors que conformen el present informe per tal de confirmar
tendències epidemiològiques i assistencials."
Partiendo de tal informe como premisa mayor, la defensa letrada de la Generalitat de Catalunya ha solicitado
la denegación de la medida cautelar solicitada, a cuyos efectos ha traído a colación un conjunto de
consideraciones que podrían resumirse de la siguiente manera:
-No puede tomarse en consideración lo resuelto en sede de medidas cautelares por los Tribunales Superiores
de Justicia del País Vasco y de la Comunidad Valenciana. En primer lugar, porque en Catalunya bares y
restaurantes se hallan sometidos a determinadas restricciones, pero no están cerrados. Además la incidencia
hospitalaria de la pandemia es diferente.
-No han sido aportadas pruebas susceptibles de poner en entredicho los datos sanitarios tomados en
consideración por el DEPARTAMENT DE SALUT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA.
-Merece ser tomado en consideración el riesgo añadido derivado de la campaña electoral (elecciones al
Parlament de Catalunya) y la irrupción de la cepa británica del virus.
-A los efectos del art. 130.1 LJCA, no se aportan pruebas susceptibles de acreditar la dimensión y alcance de
los perjuicios económicos invocados por las recurrentes. En cualquier caso, se trata de perjuicios económicos
reparables, de ser el caso, ex post facto.
-No consta que las recurrentes hayan impugnado el Pla d'obertura progressiva d'activitats aprobado por la
Generalitat de Catalunya.
-Resultan ajenos a las restricciones objeto de los presentes autos los planes de futuro que puedan tener otras
Administraciones u otros Departamentos a propósito de la regulación aplicable a las actividades económicas
que ahora nos ocupan.
-A los efectos del art. 130.2 LJCA y, a la vista de los datos sanitarios aportados, la adopción de la medida
cautelar solicitada por las entidades recurrentes podría traducirse en perjuicios graves para el interés general
en su vertiente de salud pública.
-Las medidas restrictivas impugnadas se han visto reiteradamente avaladas por este Tribunal (en algún caso,
con el parecer favorable del Ministerio Público) y tienen su fundamento legal en la legislación sobre protección

                                                         9

JURISPRUDENCIA

civil; en los art. 55, 55bis, 66 y siguientes de la Llei de Salut Pública y en el art. 5 del Decret 63/2020, de 18
de juny.
OCTAVO: Una vez analizados los alegatos de las partes, así como la documentación que obra incorporada a
los autos, será menester rechazar la solicitud de medidas cautelares tras acoger, en lo sustancial, las razones
expuestas por la defensa letrada del DEPARTAMENT DE SALUD DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA en su
alegato de oposición a la solicitud de medidas cautelares.
Efectivamente, no disponemos de datos solventes susceptibles de enervar los que nos han sido brindados por
la AGÈNCIA DE SALUT PÚBLICA DE CATALUNYA.
De estos últimos se desprende que, pese a la mejoría experimentada por la situación, la pandemia sigue
constituyendo una amenaza de gravedad mayúscula, que aconseja limitar todo lo que sea posible aquellas
actividades no esenciales que puedan propiciar el contacto personal y en grupo. Contacto, éste, que, como
está demostrado, constituye una fuente favorecedora de contagios en proporciones significativas.
Hoy por hoy, constituiría una imprudencia alzar o relajar las medidas restrictivas impugnadas en los autos
principales, a sabiendas de las consecuencias que ello podría tener en un ámbito hospitalario sobrecargado
y en permanente riesgo de colapso.
Sin lugar a dudas, las medidas restrictivas objeto de controversia seguirán acarreando perjuicios económicos
no menores a sus destinatarios; pero esos perjuicios podrán verse resarcidos con posterioridad a través de
los cauces procedimentales y legales de rigor. En la actual tesitura deberá prevalecer el riesgo que para la vida
humana está suponiendo la pandemia de COVID-19.
Por lo demás, se trata de medidas restrictivas que, prima facie, se encuentran respaldadas por la legislación
sobre medidas especiales en materia de salud pública citada por la defensa letrada de la demandada. Sin que,
por el momento, puedan apreciarse en dichas medidas signos claros y contundentes de nulidad.
NOVENO: Habida cuenta de las especiales circunstancias en las que nos encontramos, no se impondrán
costas.
VISTOS los artículos invocados y demás de general aplicación.

PARTE DISPOSITIVA
LA SALA ACUERDA: DENEGAR la adopción de las medidas cautelares interesadas por ANDEMAR-CATALUNYA;
FEDERACIÓ PROVINCIAL D'HOSTELERIA DE LLEIDA; ACOMAR; ASOCIACIÓN EUROPER 2000; GREMI CATALÀ
DE BINGOS; ASCABIN; y AEJEA en los presentes autos del recurso ordinario nº 72/2021, entablado por las
actoras contra la GENERALITAT DE CATALUNYA.
Sin imposición de costas.
Contra esta resolución cabe interponer recurso de reposición ante el Tribunal, en el plazo de CINCO días a
contar desde el siguiente a su notificación, de conformidad con lo establecido en el art. 79 de la L.J.C.A.
Así lo acuerdan, mandan y firman los/las Ilmos/as Sres./as. Magistrados/as del Tribunal, de lo que yo el/la
Secretario/a Judicial, doy fé.

VOTO PARTICULAR
Que formula el Magistrado Javier Aguayo Mejía al Auto de 16 de febrero de 2021, recaído en la pieza de medidas
cautelares del recurso contencioso- administrativo núm. 72/2021 y al que se adhiere el Magistrado Héctor
García Morago
Con toda la consideración que me merece el voto mayoritario del Auto, discrepo de la decisión de desestimar
la medida cautelar de suspensión de la ejecutividad de la medida de suspensión de la apertura al público
de actividades de salones de juegos, casinos y salas de bingo, y la apertura de la actividad de hostelería y
restauración con condicionantes, contenida en los apartados 13 y 14 de la Resolución SLT/275/2021, se 5 de
febrero, por la que se prorrogan y se modifican las medidas en materia de salud pública para la contención
del brote epidémico de la pandemia de COVID-19 en el territorio de Cataluña, solicitada por ANDEMAR
CATALUÑA; FEDERACIÓN PROVINCIAL D'HOSTELERIA DE LLEIDA; ACOMAR; ASOCIACIÓN EUROPER 2000;
GREMI CATALÀ DE BINGOS; ASCABIN; AEJEA.
1.- Creo que la ponderación de los intereses en conflicto hubiera debido considerar las siguientes
circunstancias:

                                                       10

JURISPRUDENCIA

1.1En primer lugar, la Resolución refiere que en el momento que se dicta los datos de incidencia acumulada
por fecha de diagnóstico en las últimas dos semanas han bajado gradualmente, como también la media
de casos diagnosticados, y que la Rt de Cataluña se sitúa ligeramente por debajo del 1, y en cuanto a las
cifras asistenciales muestra un descenso en el número de ingresos diarios y de la ocupación en camas
convencionales para la COVID-19 mientras que se ha estabilizado el crecimiento de pacientes ingresados en
camas críticas.
Este es el juicio técnico que la Administración hace del estado de la pandemia, que le permite la revisión de
las medidas que adopta con respecto las anteriormente vigentes, y que la solicitud de la medida cautelar no
cuestiona.
No se trata por tanto de discutir las medidas que fueran las adecuadas considerando otro escenario posible,
sino las que sean las menos restrictivas posibles ateniéndonos a la situación que se da conocimiento y al
juicio técnico que sobre ella efectúa la propia Resolución.
En este ámbito, y con relación las medidas restrictivas que aquí concierne, la Resolución motiva lo siguiente:
"mantiene la suspensión de aquellas actividades que presentan un mayor riesgo de favorecer la transmisión
del virus y de aquellas actividades y acontecimientos singulares
que suponen movilizar y concentrar grupos multitudinarios de personas, como pueden ser los congresos, las
convenciones y las ferias comerciales."
"en el ámbito de la restauración, se amplía el horario en que se puede servir en el mismo establecimiento, que
pasa a ser de las 7:30 horas a las 10:30 horas y de las 13:00 horas a las 16:30 horas"
Sin embargo, la Resolución no hace explícita la razón por la que mantiene el cierre de salones de juegos,
casinos y salas de bingo, ni aquella por la que se establece un horario de apertura de los establecimientos de
hostelería y restauración de las 7:30 horas a las 10:30 horas y de las 13:00 horas a las 16:30 horas.
En definitiva, la Resolución no aporta la motivación de la medida restrictiva que acuerda, a pesar de ser
imaginables otras fórmulas menos restrictivas que pudieran ser igualmente efectivas para la finalidad a que
atiende.
1.2En defecto de ninguna explicación en la Resolución, creo que no puede presumirse ninguna diferencia
sustancial en la propagación de la enfermedad por el suceso que el establecimiento de hostelería y
restauración pudieran permanecer abiertos durante el horario de apertura de establecimientos que con
carácter general acuerda su apartado sexto.
Y si la hay, debería ser objeto de explicación por la Administración.
Entiéndase bien, este voto no propugna que los establecimientos de hostelería y de restauración deban
permanecer abiertos durante el horario comprendido entre las 06.00 y las 21.00 horas, como, tampoco, efectúa
ningún juicio técnico sobre lo que permite hacer la actual situación de la pandemia, sino que adopta el que
hace la Administración a tenor de los informes de que la misma dispone, sin que de aquel juicio técnico
ni de la explicación que del mismo contiene el preámbulo de la Resolución, motive la razón por la que
no aprecie que puedan abrir los salones de juego con las medidas correctoras que repute necesarias, en
aparente contradicción con la apertura de otras actividades similares, o la razón por la que puedan abrir los
establecimientos de hostelería y restauración hasta por ejemplo las 10.30 horas y no -siguiendo el ejemplo-
hasta una hora más tarde o en horario continuado hasta su cierre, también con las medidas correctoras de
superficie, aforo, ventilación, higiene etc., que sean las idóneas, necesarias y proporcionadas, como incluso
pudiera ser el establecimiento de un periodo máximo de permanencia del cliente en el establecimiento, que
pudiera conjugar la evitación del contacto social que es finalidad de la Resolución con la libertad de empresa.
2.- No discutiéndose la gravedad de la pandemia y la preponderancia de la salud sobre cualquier otro elemento
a considerar, creo que ello no permite obviar a la Administración que ajuste su actuación a la Ley y al resto del
ordenamiento jurídico, lo que a los presentes limitados efectos de la tutela judicial cautelar, le hubiera debido
llevar a explicar la razón por la que atribuye un régimen más perjudicial a una categoría de establecimientos
con relación a otros aparentemente iguales.
La Resolución parece haber optado por no extender la medida establecida con carácter general de horario de
las actividades a los establecimientos de hostelería y restauración, y mantener el cierre de los salones de juego,
y a la par no motivar ninguna diferencia objetiva justificativa de la diferencia de trato de estos establecimientos
con respecto aquellos otros sometidos al régimen general de condicionamientos (horario, aforos, etc.) que
permite su apertura.

                                                       11