LA REVISTA D'AFA MARESME - Número 11 / 2013
←
→
Transcripción del contenido de la página
Si su navegador no muestra la página correctamente, lea el contenido de la página a continuación
LA REVISTA D’AFA MARESME
Número 11 / 2013
Què fem des d’AFAM?
Els serveis que dóna l’AFAM als 2.4. Centre de Dia: La seva entrevistes, tant d’orientació i
seus associats són: finalitat és atendre els malalts assessorament com de valora-
d’Alzheimer en les diferents fa- ció i psicoterapèutiques realit-
1. Servei d’acollida i in- ses del procés de la malaltia i zades per un psicòleg.
formació: Tots els familiars facilitar a la família unes hores
que tinguin cura d’un malalt de descàrrega. De dilluns a di- 3.1. Suport psicològic indivi-
d’Alzheimer seran escoltats i vendres de 9 a 19h, amb servei dualitzat.
rebran tot l’assessorament i la de transport i càtering. 3.2. Suport psicològic grupal:
informació que necessitin. Grups d’Ajuda Mútua.
3. Servei d’atenció psicolò-
2. Servei d’atenció social: gica: Atenció psicològica indi- 4. Servei d’assessorament
Atenció individualitzada a les vidual i/o familiar mitjançant legal i jurídic: Incapacitacions
famílies per atendre o donar i tutories, tipus d’invalidesa i
suport a la problemàtica soci- En l’Assemblea General de Socis obligacions entre familiars.
ofamiliar que genera la malal- celebrada el dia 11 de juny de
tia d’Alzheimer i per informar, 2012 va quedar confirmada la 5. Servei d’assessora-
orientar i assessorar sobre els nova Junta Directiva, de la forma ment per a l’accessibilitat
recursos sociosanitaris existents següent:
i l’adaptació de l’entorn:
que ajuden a pal·liar-la. El soci podrà assessorar-se de
PRESIDENTA
2.1. Suport social individua- les modificacions i adaptacions
Sra. Mª Àngels Fradera i Molins
litzat. que, de manera progressiva i a
2.2. Ajudes tècniques de VICEPRESIDENTA mesura que la malaltia avan-
préstec: Us recordem que po- Sra. Enriqueta Puntí i Dominich ci, serà necessari introduir a la
deu disposar d’ajudes tècniques llar per tal que el malalt pugui
de préstec: grua elèctrica, llits TRESORERA continuar desenvolupant els
articulats, baranes de llit, barres Sra. Montserrat Punsola i Massa
seus hàbits quotidians i mante-
per agafar-se al bany, matalas- nir una vida el més autònoma
SECRETÀRIA
sos d’aire i compressors, cadires possible i amb les suficients
Sra. Mª del Carme Paradell i Cuní
de rodes, protectors de llits, etc. garanties de seguretat física i
2.3. Servei d’Ajuda domicili- VOCALS psicològica, mobilitat i confort.
ària (SAD): És un servei especi- Sra. Ascensió Miró i Orriols
alitzat que, mitjançant personal Sra. Maria Lluch i Xicoy 6. Servei de Formació: Tallers
qualificat i amb supervisió de Sra. Montserrat Gurrera i Lluch formatius monogràfics per fa-
l’AFAM, presta suport personal, Sra. Antònia Bornay i Espriu
miliars-curadors i per professio-
atenció i ajut als malalts d’Alzhe- Sra. Núria Subirachs i Tresserras
Sr. Josep Codina i Codina nals, conferències per familiars i
imer en els seus domicilis. professionals.
Sr. Guifré Tarragó i Mir
Canvis i notificacions a secretaria:
Recordem que qualsevol canvi en l’adreça, telèfon, compte bancari, domiciliació de
pagament de la quota, èxitus del malalt, etc., us agrairem que ho notifiqueu els dimarts i
dijous de 9 a 13 hores. També podeu enviar un correu electrònic a:
administracion@afamaresme.org
2 l [LA REVISTA DE L’AFA MARESME]
Entitats i empreses Editorial
col·laboradores:
Benvolguts amics i amigues,
Teniu a les mans el primer butlletí d’aquest any 2013, que
hem preparat amb molta il·lusió i amb el desig que el seu
contingut us agradi i us ajudi a conèixer una mica més la
realitat de l’Alzheimer, el funcionament de l’A.F.A.M. i també
del Centre de Dia.
La situació actual de crisi econòmica, amb retallades en
serveis essencials, les dificultats per trobar feina o mantenir-
la, per arribar a final de mes, suposa per a moltes famílies una
realitat dura i preocupant. Per aquest motiu, valorem més que
mai la vostra fidelitat i aquesta ens encoratja, dia rere dia, a
mantenir-nos constants en el nostre compromís de servei i
suport. En aquest sentit, l’A.F.A.M. continuarà vetllant, davant
les diferents administracions públiques i entitats privades,
per mantenir la qualitat dels nostres serveis i l’exigència dels
recursos als quals els nostres malalts i les seves famílies
tenen dret.
Volem aprofitar per desitjar-vos, en aquests primers mesos
de l’any, que aquest sigui ben profitós per a tothom i agrair-
vos, de nou, la vostra confiança i suport.
Mª del Carme Paradell
Junta AFAM
FUNDACIÓ
CAIXA LAIETANA
Índex
pàg. pàg.
2 Què fem des d’AFAM? 15 Jornada de portes obertes
3 Editorial i índex al centre de dia d’AFAM
4 Centre de dia terapèutic 16 El racó del soci
d’AFAM 17 Novetats editorials
6 Servei d’atenció social 17 Las amistades
7 Servei fisioterapeuta 18 La importancia de los
9 Servei d’atenció psicològica ensayos clínicos
10 Servei terapeuta ocupacional 21 ¿Qué es la Musicoterapia?
14 V Congrés Nacional 23 Servei de formació
d’Alzheimer
[LA REVISTA DE L’AFA MARESME] l 3
Centre de dia terapèutic d’AFAM
Adreçat a malalts d’Alzheimer i altres demències
en diferents fases de la malaltia.
Els objectius del
centre de dia són:
• Mantenir les capacitats
físiques, funcionals i
cognitives del malalt.
• Millorar l’autonomia
mitjançant el treball de les
activitats de la vida diària.
• Potenciar l’autoestima i la
integració social dels nostres
usuaris.
• Proporcionar als familiars un
espai de descans.
Serveis
Atenció diürna, perruqueria,
transport adaptat i càtering. Centre de dia AFAM
4 l [LA REVISTA DE L’AFA MARESME]
Activitats que s’hi realitzen: AJUDES TÈCNIQUES:
• Teràpia d’Orientació a la Us informem que teniu a la
Realitat vostra disposició un seguit de
material tècnic per facilitar
• Taller d’estimulació cognitiva: la cura, higiene i mobilitat del
Orientació temporal, espaial i malalt:
en persona / Memòria remota, Lloguer de grues elèctriques:
immediata, verbal, visual… Grua i arnès per utilitzar a casa,
/ Llenguatge: denominació, per la mobilització del malalt. Cost
evocació i comprensió, del lloguer: 60 € a fons perdut i un
lectura i escriptura / Pràxies lloguer mensual de 18 €.
/ Raonament / Càlcul /
Lloguer de llits articulats: Cost
Funcions de planificació
del lloguer: 60 € a fons perdut i un
i execució de tasques /
lloguer mensual de 18 €.
Atenció i concentració.
Articles de parafarmàcia amb
• Reminiscència. descomptes.
• Esquema corporal.
• Activitats significatives i de la
vida diària. En tots els casos els usuaris
• Tallers lúdics-terapèutics
(Contes / Arteràpia /
realitzen les activitats més adients
Musicoteràpia / Xi kum / al seu nivell cognitiu.
Reiki...).
Professionals del centre de dia AFAM
[LA REVISTA DE L’AFA MARESME] l 5
Servei d’atenció social
Article:
INCAPACITACIÓN Y ALZHEIMER
médicos, trabajadores sociales, ve-
cinos, etc. acudiendo a la fiscalía o
a los juzgados.
Una vez iniciado el proceso el juez
examina al presunto incapaz y ha-
bla también con sus familiares más
próximos. Además solicita que sea
visto por un experto en la materia (un
psiquiatra forense), ya que sin este
dictamen pericial no puede acordar
la incapacitación.
En la Sentencia que declara la inca-
pacidad de una persona se determi-
nará quién es la persona que suplirá
la capacidad de obrar del incapaz, o
La persona con enfermedad de ficándose en la ausencia o limitación sea quien ejercerá de tutor (puede
Alzheimer sufre una alteración de del discernimiento del incapaz, son ser una persona física o una perso-
sus funciones cognitivas (todas muchas las familias a las que les na jurídica), el cual deberá informar
aquellas que afectan al conoci- cuesta demandarla. anualmente al Juez de la administra-
miento), de manera que aparecen Pero, ¿cómo funciona exactamente ción de sus bienes.
alteraciones en el lenguaje, en los el proceso de incapacitación? Por- En los casos de incapacitación de
gestos (apraxias), dificultades que no debemos olvidar que quien personas con enfermedad de Alzhei-
para reconocer personas y cosas decide si una persona es capaz, o no, mer, el incapacitado podrá quedar
(agnosias), incapacidad para re- es el Juez, no el médico (neurólogo, sometido al régimen de protección
cordar las palabras adecuadas geriatra, etc.). de Tutela, en el cual el tutor suple
(anomias), etc. Los pasos a seguir son los siguien- la capacidad de obrar del incapa-
A medida que avanza la enfermedad tes: citado y es su representante legal
hay una merma evidente en las ca- Cuando no es el propio enfermo el y administrador de sus bienes.
pacidades psicomotoras, así como que decide (este punto es interesan- O bien, al régimen de protección de
un empeoramiento general tanto del te, ya que existe el documento de di- Curatela, en el cual el curador solo
lenguaje como de la comprensión. rectrices anticipadas, el cual recoge tiene que asistir o complementar la
Este deterioro progresivo va a provo- la voluntad de la persona en el caso capacidad de obrar del incapacita-
car que la persona no pueda tomar de que haya que tomar decisiones do, autorizando determinados actos
por su cuenta, decisiones que afec- por él, y que, ya sea por desconoci- que determina la sentencia. No es su
taran tanto a su persona como a sus miento, por falta de costumbre, o por representante legal.
asuntos económicos. En definitiva, otras causas, no se suele rellenar. Estos dos regímenes de protección
se pierde la capacidad de autogo- Este documento vendría a facilitar también son conocidos como inca-
bierno. al familiar/ cuidador la toma de una pacitación total o parcial.
El problema que surge en los fami- decisión tan difícil como: la voluntad También es importante hacer saber a
liares/cuidadores es saber cuándo de recibir tratamiento médico, la dis- los familiares el tiempo que se tarda
ha llegado el momento de solicitar la tribución de sus bienes o si desean en lograr la sentencia. La media es-
incapacitación, y qué consecuencias que se les declare incapacitados), pañola ronda los ocho meses, aun-
tendrá. podrán solicitar la incapacitación sus que se estima que el proceso puede
A pesar de que la incapacitación tie- familiares directos (ascendentes, durar entre uno y dos años.
ne como finalidad última proteger a descendientes, hermanos, esposos Joan Carles Molina Abad
las personas y a su patrimonio, justi- o parejas de hecho) pero también Treball Social AFA Maresme
6 l [LA REVISTA DE L’AFA MARESME]
Servei fisioterapeuta
L’activitat física en malats d’Alzheimer
L’activitat física és qualsevol desenvolupar les activitat soci- Ara farem un exemple d’un pro-
moviment del cos produït pels als en les activitats amb grup. grama d’activitat física com el
músculs esquelètics que té I com a conseqüència d’aques- que realitzem al centre de dia i
com a resultat una despesa tes millores podem obtenir que dividim en tres fases:
energètica. Aquestes activitats altres beneficis com és ara la - Fase d’escalfament: comen-
poden anar des de córrer, fer prevenció de malalties crò- cem realitzant un escalfament
gimnàstica, la natació, ballar, niques (hipertensió, diabetis, global de tot el cos movent
tècniques corporals (ioga, tai- hipercolesterolèmia, malalties totes les articulacions des del
txi, txi-kung...), però també po- cardiovasculars i respiratòries, cap fins els peus. Si tenim pro-
dem incloure-hi altres activi- osteoporosi...) blemes d’equilibri, els podem
tats que tenim incorporades en Es recomana fer activitat física realitzar asseguts en una cadi-
la nostra vida quotidiana com 30 minuts diaris uns 5 cops per ra amb les espatlles relaxades,
pot ser anar a comprar, pujar i setmana, però podem començar l’esquena recta i els peus plans
baixar escales, anar caminant més suaument realitzant-ne 10 al terra. Es realitzen de 8 a 15
a buscar els néts a l’escola, minuts 3 vegades al dia. repeticions de manera lenta i
treure a passejar el gos, fer les Durant la realització dels exer- amb un descans d’uns segons
feines de la casa... cicis és molt important que entre cada exercici. Al realitzar
L’activitat física regular ajuda les aquests no impedeixin que la els moviments de les cervicals,
persones grans a ser autònomes persona pugui parlar a causa de les mourem de forma molt suau
físicament perquè contribueix a l’elevada freqüència respiratò- i a poc a poc per no provocar
mantenir i restablir, en part, la ria, ni provocar mareig o dolor mareig. També podem canviar
mobilitat articular, la força mus- al pit. la fase d’escalfament per una
cular, la flexibilitat, l’equilibri, la Per realitzar qualsevol activitat caminada a pas normal.
resistència, la coordinació... física cal portar roba adequada - Fase central: aquesta fase
Realitzant activitat física de for- que permeti una bona mobilitat dependrà de la condició física
ma regular podem obtenir: dels braços i les cames (perquè de cada persona però podem
Millores físiques: reforçant la evitin pressions) i transpirable. realitzar exercicis de cami-
musculatura i densitat òssia, El calçat ha de subjectar bé els nar més ràpids, amb passes
millorar l’equilibri i coordinació peus, la sola ha de ser d’un ma- llargues, aixecant els genolls,
i per tant, disminuir el risc de terial que eviti relliscades i ha afegint moviments de braços i
caiguda, augmentar l’amplitud de tenir flexibilitat per permetre tronc; realitzar exercicis amb
respiratòria.... una bona mobilitat. materials diversos (peses, go-
Millores cogni- mes elàstiques,
tives: sobretot bastons, pilotes de
l’atenció, la me- tennis o escuma);
mòria i la concen- pujar i baixar
tració. escales; pedalar;
Millores psico- ballar o treballar
lògiques: millora l’equilibri de peus
de l’estat d’ànim, darrera una cadira
disminució del agafats amb una
trastorn de la son. o dues mans, se-
Millores en les gons l’estabilitat
relacions socials: de cadascú.
[LA REVISTA DE L’AFA MARESME] l 7
Alguns exemples d’exercicis Novetats investigació
d’equilibri són: posar-se de pun-
tetes, flexió de maluc amb el El Banc de Teixits Neurològics
genoll doblegat, flexió de genoll
portant el peu cap a les natges, i les donacions
elevació lateral de la cama. El Banc de Teixits Neu- a reconèixer-les precoç-
-Fase tornada a la calma o re- rològics de l’Hospital Clínic ment en vida d’aquells que
laxació: per disminuir progres- de Barcelona-Universitat de les pateixen, a més de per-
sivament la intensitat dels exer- Barcelona-CCIT-IDIBAPS, metre l’obtenció de millors
cicis podem acabar realitzant des de fa ja 20 anys, rep, tractaments futurs.
uns exercicis de respiracions processa, diagnostica i La donació de cervells és
diafragmàtiques (cicles com- conserva en condicions important perquè a més del
plets d’inspiració agafant l’aire òptimes el teixit cerebral diagnòstic definitiu proveeix
pel nas, inflant la panxa, aguan- de donants després de la material en condicions òpti-
tant uns segons l’aire a dins i defunció, i representa una mes perquè els investigadors
acabant el cicle amb una espi- plataforma essencial per tinguin la possibilitat d’ana-
ració llarga i lenta per la boca). donar suport a la recerca litzar més mostres i, per
També podem fer uns exercicis biomèdica de les malalties tant, realitzar més estudis
de relaxació o una sèrie d’esti- neurològiques. com aquest de l’Alzheimer i
raments lents i suaus. Un equip de professio- així contribuir a l’avenç de la
En aquesta fase podem posar nals, com neuròlegs, neu- medicina.
música relaxant i és important ro-patòlegs, biòlegs i tèc-
que la sala estigui amb una nics de laboratori treballen Per a més informació
bona temperatura ambient i bai- per conèixer el diagnòstic contactar amb:
xar la intensitat de la llum. definitiu de la malaltia Hospital Clínic de
Practicar activitat física de del donant amb l’objec- Barcelona / IDIBAPS
manera regular és la teràpia tiu d’interpretar aquesta Direcció de Comunicació
més barata, amb més indica- informació i aprofundir Corporativa
cions i menys efectes secun- el coneixement de malal- Maria Trenzado,
daris, però requereix un bon ties neurològiques, com responsable àrea de premsa
compliment terapèutic i un ara Alzheimer, Parkinson, (trenzado@clinic.ub.es)
control per part dels professi- Creutzfeldt-Jakob, dege- Mayra Gasparini,
onals de la salut. neracions lobars fronto- redactora col·laboradora
temporals i Huntington. El (comunicacio@clinic.ub.es)
Anna Grau Fradera coneixement de les causes Tels. 932275700 /
Fisioterapeuta AFAM d’aquestes malalties ajuda 699000516
Núm. Col·legiada 6107
8 l [LA REVISTA DE L’AFA MARESME]
Servei d’atenció psicológica G.A.M DE
CARLEMANY
2013
Com dialogar de forma constructiva Quart dimarts de mes
17:30h. a 18:30h.
El conflicte pot aparèixer en qualsevol lloc. Dimarts 26 de febrer
En les relacions humanes els conflictes són Dimarts 26 de març
més la norma que no pas la excepció. La Dimarts 16 d’abril
qüestió és: quina és la millor manera de Dimarts 28 de maig
tractar aquets conflictes?. Podem negociar, Dimarts 25 de juny
podem eludir la qüestió, podem atacar-nos Dimarts 23 de juliol
mútuament, podem discutir, establir un
sistema de recompensa o càstig.....
Si en entrar a casa veiem que les coses
del nostre company estan escampades
podem dir “Ets un gandul que no servei-
xes per a res!” o “Sempre que deixes les tem del tot, però vaig pel bon camí!” vs. Negociació –Si tu t’esforces per ser més
coses escampades m’acabo enfadant. Per “Hauria de ser capaç de fer això, no ser- sincer amb mi, jo intentaré no reaccionar
favor, podríem buscar una solució a aquest veixo per a res....” tan malament quan em diguis alguna cosa
problema? El objectiu de dialogar (negociar) és l’in- negativa.
Totes les frases expressen disgust davant tercanvi d’actuacions entre dues persones: Quantificació de desitjos i sentiments – No
del desordre, però les reaccions que provo- una bona relació és aquella en la que les m’importa molt que arribessis tard, com un
quen són diferents. dues persones admeten oscil·lacions, en- 1 del 0 al 10.
El com dialoguem s’aprèn sense cap mena tre donar i rebre. Confidència personal- T’he de dir que,
de sistematització i és difícil ser conscients A vegades creiem que l’altra persona hau- quan estaves parlant, no t’estava escoltant.
de com ho fem. ria de saber el que desitgem sense haver Parlar de successos externs – Per evitar
Hi ha diferents tipus de missatges: Obs- d’ explicar-li. discussions sobre aspectes més impor-
tructius, que dificulten el diàleg, i Facilita- Diverses maneres de practicar el diàleg tants de la relació.
dors. En un alt percentatge de interaccions i la resolució de problemes podrien ser: Observació de comportaments específics
els missatges que faciliten el diàleg funcio- la fantasia, representar un paper o rol, - M’he adonat que no deies res i no som-
nen millor que els que el dificulten, malgrat analitzar de manera oberta el curs del reies i em pregunto: per què, vs per què
que els missatges obstructius també són diàleg, la vida mateixa... estàs enfadat?
útils si ens sentim amenaçats. En qualsevol dels casos, és útil estar al cas Expressió d’un conjunt de sentiments - És
Per canviar la manera que tenim de dia- dels progressos i tenir un registre sobre si agradable que et preocupis per mi però
logar és necessària la força del hàbits: és la situació millora. també em sento insultat quan veig que no
necessària molta pràctica. Missatges que faciliten el diàleg: t’adones que em puc cuidar de mi mateix.
Durant el procés de substitució dels mis- Declaracions de desig – Desitjo que em Demanar l’opinió quant un tema – Què en
satges obstructius per altres que facilitin la deixis treballar sol i després ja t’ho expli- penses del que t’acabo de dir?
comunicació, es poden produir situacions caré. Missatges no verbals que expressen
d’incertesa o d’inseguretat. Malgrat tot, les Declaracions de sentiment – Quan vas fer acceptació dels dos interlocutors – inten-
pors es poden superar de forma gradual. allò em vaig sentir d’aquesta manera. sitat de la veu, contacte visual, expressió
La capacitat de treballar en funció de Impressions – M’estàs dient que no vols facial...
recompenses i no de càstigs és un hàbit sortir aquesta tarda? Declaracions del tipus “Ets bo, saps fer la
que es pot desenvolupar. Aquets hàbit fa Preguntes obertes – Útil per aquelles per- teva feina bé”.
que l’aprenentatge de dialogar resulti més sones que ja no parlen. Buscar un tema de conversa.
agradable i que s’aprengui a utilitzar més Preguntes directes – Per demanar una in- Declaracions d’intenció – És important
les recompenses que no pas els càstigs, en formació concreta. poder prendre decisions de manera inde-
relació a nosaltres mateixos, i també en les Acord parcial amb una crítica o argument pendent, sense haver de demanar consen-
relacions amb les altres persones. – Pot ser que la música no estigui tan alta, timent a ningú.
La recompensa pròpia és més subtil que la però m’agradaria que l’abaixessis. Ajornament d’una conversa – Quan la càr-
recompensa concedida per una altra per- Petició de una crítica més específica – Com rega emocional és excessiva.
sona però resulta igual d’eficaç: voldries que endrecés aquestes coses? Eulàlia Ramírez Padrós
“Vaja, sóc capaç de fer una cosa que abans Presentació d’un conjunt de opcions i elec- Psicòloga AFA Maresme
no podia fer!. És fantàstic!. Encara no es- ció d’aquestes.
[LA REVISTA DE L’AFA MARESME] l 9
Servei Terapeuta Ocupacional
La importància de l’activitat
en la malaltia d’Alzheimer
Sabem que, a mida que ara vestir-se, rentar-se i em- les cèl·lules que l’integren, les
avança l’Alzheimer, els ma- prar correctament els coberts. neurones, i la pèrdua de les
lalts cada cop fan menys ac- S’accentuen també els tras- connexions entre elles.
tivitats. Inicialment comencen torns del comportament.
En un cervell normal, la
amb una pèrdua d’interès per
En l’estadi final de la malal- maduració i l’aprenentatge es
realitzar aquelles tasques que
tia, la persona perd la capaci- fonamenten en l’establiment
abans els agradaven, les seves
tat de comunicar-se, d’expres- de connexions entre neurones.
aficions, al mateix temps que
sar-se i finalment fins i tot de No adquirim noves neurones
s’enfronten a més dificultats
moure’s, raó per la qual pot al llarg de la vida, el que sí
per realitzar-les. Es produeixen
estar enllitada, invàlida i sense que augmenta es el nombre
canvis en el caràcter de la per-
capacitat d’alimentar-se. de connexions entre elles, és
sona, que sembla estar més
el que s’anomena plasticitat
trista, menys animada. Aparei- Com s’explica aquesta evo-
cerebral. Podríem dir que com
xen les primeres falles de me- lució? En la malaltia d’Alzhei-
més connexions millor funció
mòria, de retenció i disminueix mer, es produeix el que s’ano-
cerebral, que al seu torn es
la capacitat d’aprendre coses mena atrofia cerebral i que
generen quan el cervell rep
noves. consisteix en una sèrie de
estímuls des de l’exterior. En
lesions del cervell que provo-
A mida que es va reduint el general la realització d’activi-
quen la progressiva mort de
nivell d’activitat, disminueix tats aporta estímuls al cervell
també l’autonomia de la i per tant el fa “créixer”.
persona. Perd la capacitat
Resumint, podríem
de fer tasques complexes,
dir que el cervell té tres
està desorientada tant en
grans funcions que es-
el temps com en l’espai,
tan íntimament relaci-
deixa de reconèixer de-
onades: la cognició, o
terminades persones i co-
pensament en si (que
mença a oblidar els noms
inclou aspectes com la
de les coses.
memòria, l’orientació,
Arriba un moment en el llenguatge, la plani-
què el malalt ja no és ficació d’accions, etc.),
capaç de dur a terme ell la percepció (que seria
sol les seves activitats di- el fet de reconèixer,
àries més bàsiques, com comprendre i classifi-
10 l [LA REVISTA DE L’AFA MARESME]car el que ens arriba a través capaç d’aprendre coses noves res”, hem de ser conscients
dels sentits) i el moviment (la i que caldrà aprofitar allò que de la necessitat d’estímuls
planificació i donar les ordres ell o ella coneix i encara sap. que tenen. Veiem molts cops
al nostre cos per fer un movi- D’altra banda, cal no subes- com aquestes persones fre-
ment). Quan existeix una alte- timar la quantitat d’aspectes guen peces de roba com si les
ració d’una d’aquestes funci- que es treballen amb moltes rentessin, toquen tota classe
ons també es veuen alterades activitats diàries ben senzilles. d’objectes, aplanen estovalles
les altres dues. P. ex. Un malalt És a dir, que per aconseguir o simplement la taula, mouen
que no recorda per a què ser- que el nostre malalt mantingui cadires de lloc o arrosseguen
veix un raspall, quan el vegi o un cert nivell d’activitat, molts objectes pesants. Aquestes
el toqui, no el podrà reconèixer cops no cal anar a cercar ac- persones, estan lluitant con-
i per tant, el seu cervell serà tivitats complexes que creiem tra la privació sensorial, estan
incapaç de donar l’ordre de seran especialment enriqui- buscant estímuls, perquè el
fer-lo servir. dores; moltes vegades pot ser seu cervell els necessita. Cal
útil recórrer a aficions com el donar-los la possibilitat de
La realització de tot tipus
passeig, la lectura i els jocs de manipular coses, de moure’s,
d’activitat, per tant, és impor-
taula. Es poden utilitzar vari- de sentir el seu entorn, donat
tant perquè ens aporta en tot
acions més senzilles, fer-les que amb el pensament ja no el
moment estímuls a aquestes
més fàcils, p.ex. llegint només poden entendre.
tres funcions i es creu que,
l’estimulació del cervell, pot titulars de premsa o simplifi- Cal també tenir en compte
fer alentir l’ evolució de la ma- cant les normes de determi- que les activitats més bà-
laltia d’Alzheimer. nats jocs. siques del dia a dia, com el
D’altre banda, a casa hi ha fet de rentar-se, vestir-se o
Com ja hem comentat, a
moltes tasques en les que el alimentar-se, requereixen un
mida que la malaltia evoluci-
malalt pot col·laborar i que po- considerable esforç de pla-
ona, la persona cada cop fa
dem aprofitar per mantenir-lo nificació i concentració al
menys activitats perquè té més
en contacte amb la realitat que mateix temps que estimulen
dificultats per realitzar-les, ja
l’envolta: parar la taula, plegar el contacte amb el propi cos
que deixa de comprendre el
la roba, aparellar mitjons, treu- i els sentits. És per això, que
que l’entorn li demana. Quan
re la pols, etc. són algunes ac- cal que donem a aquestes tas-
parlem de fer activitats amb
tivitats amb les que el podem ques la importància que tenen,
malalts d’Alzheimer, cal sem-
mantenir ocupat una estona i intentem que el malalt sempre
pre que considerem quines
que ens permeten sol·licitar hi col·labori i evitem realit-
són les coses que el malalt
un esforç mental del malalt, zar-les amb presses.
encara és capaç de fer i si són,
o han estat, del seu interès. gens menyspreable, al mateix
Davant d’una exigència que temps que ofereixen gran va-
rietat d’estímuls tàctils. Marina Cónsol Eichler
no és capaç de satisfer, qual-
Terapeuta ocupacional
sevol persona reacciona amb Especialment en el cas de d’AFAM
frustració i per tant, el malalt malalts amb un deteriorament
d’Alzheimer també. Hem de força avançat, quan molts cops
ser conscients, que no serà ens sembla que “ja no pot fer
[LA REVISTA DE L’AFA MARESME] l 11L’Associació va estar present a:
V Congrés Nacional d’Alzheimer
Del 25 al 27 de octubre Conferencia Inaugural ción primaria, hospitalaria
de 2012, tuvo lugar en el y socio-sanitaria; atención
Miquel Aguilar Barberá, especializada; una sociedad
Palacio de Congresos y
Auditorio Kursaal de San
Jefe de Servicio de Neurolo- civil organizada por asocia-
Sebastián, el V Congreso gía del Hospital Universitario ciones; y un instrumento
Nacional de Alzheimer. Mutua de Terrassa y funda- de consulta basado en la
Profesionales sanitarios, dor de la Associació Vallès evidencia, la experiencia,
familiares de personas d’Amics de la Neurología y el consenso como es la
con la enfermedad de Al- (AVAN), impartió la conferen- Guía de Práctica Clínica en
zheimer, y trabajadores cia inaugural del congreso la Atención de las Personas
del movimiento asociati- bajo el título “La necesidad con Alzheimer 2011”.
vo se reunieron con el fin de un Plan Nacional de Al-
de aunar esfuerzos para zheimer en España”. En ella Viernes, 26 de octubre
combatir la enfermedad definió la enfermedad de
de Alzheimer y contribuir a Alzheimer como “una plaga, La segunda jornada del
mejorar la calidad de vida cuyo coste anual por perso- área clínica se centró en dar
de quienes la padecen. na en España está entre los a conocer las líneas de in-
20.000 y los 30.000 euros vestigación abiertas y actua-
Bajo el lema “Esfuerzo lizar los avances y nuevos
por familia”.
Compartido”, el V Congre-
conocimientos logrados en
so Nacional de Alzheimer En referencia a todo esto torno a esta patología neuro-
combinaba ponencias, ta-
y teniendo en cuenta el au- degenerativa.
lleres prácticos y sesiones
mento exponencial de su in-
de formación, con un doble
cidencia, Aguilar explicó que Ángel Cedazo, Co-direc-
objetivo. Por un lado, rei-
“es imperativo el compromi- tor del Centro de Investiga-
vindicar el papel de todos
so del Estado para poner en ción en la enfermedad de
los profesionales sanita-
rios en el itinerario que el marcha un Plan de Nacional Alzheimer y Subdirector del
paciente con enfermedad de Alzheimer como ya lo tie- Departamento de Neurobio-
de Alzheimer recorre en nen Inglaterra, Japón, Ale- logía del Care Sciences y
el Sistema de Salud; y por mania o Noruega. Este Plan Sociedad del Instituto Karo-
otro, reconocer y reforzar debe contar con el apoyo y linska de Suecia, intervino
al familiar cuidador como el soporte de profesionales en segundo lugar y dio a
agente activo en el pro- competentes en la clínica, conocer los últimos avances
ceso socio-sanitario, pero la docencia, la investiga- en la investigación del pépti-
también como objeto de ción y la planificación; una do amiloide presente en per-
atención del mismo. red asistencial con aten- sonas con Alzheimer al que
12 l [LA REVISTA DE L’AFA MARESME]calificó como “un asesino en a la persona con Alzheimer del paciente, pero sí que me-
serie, por sus efectos dege- cuya nueva tendencia es joran los aspectos cognitivos
nerativos y devastadores en la individualización de los y conductuales. Por ello,
el cerebro del paciente”. En- servicios y personalización ante la duda de suspender
tre otros aspectos, señaló la de la atención. Según Yan- un tratamiento, se aconseja
importancia de investigar la guas, “se está pasando de no hacerlo y se recomienda
evolución de los biomarca- intentar vivir para frenar la que su administración, bien
dores genéticos de la enfer- enfermedad de Alzheimer a de manera monoterapia, o
medad, teniendo en cuenta vivir con la enfermedad de bien en tratamiento combi-
que “se ha observado que Alzheimer, considerándola nado, se realice en función
algunos pacientes que de- una enfermedad crónica y de la fase en la que se en-
sarrollan la enfermedad en potenciando las capacida- cuentre el paciente”.
edad adulta, ya cuentan con des del paciente por encima
el doble de beta amiloide del déficit”. Por su parte, Javier Ola-
durante su infancia”. En este zarán, Neurólogo del Hos-
sentido se considera que, al Por la tarde, bajo el título pital Gregorio Marañón de
igual que se está haciendo “Nuevas terapias para la En- Madrid dio a conocer los
en la investigación del cán- fermedad de Alzheimer; ser primeros estudios llevados
cer, hay que estratificar a los o no ser. Optimización de los a cabo en el Reino Unido en
pacientes puesto que hay tratamientos disponibles: su torno a la rentabilidad de las
muchas enfermedades de rentabilización”, Adrián Arés terapias no farmacológicas.
Alzheimer. del Servicio de Neurología Estos apuntan que el coste
del Complejo Asistencial elevado de este tipo de te-
La segunda de las se- Universitario de León explicó rapias - (112€ mensuales
siones protagonistas de que “según varios estudios por paciente, frente a los
la jornada fue el simposio llevados a cabo por las so- 10€ de un fármaco genérico
“Investigación en Euskadi” ciedades científicas interna- indicado para la enferme-
en el que intervino Javier cionales, en lo referente al dad) – como por ejemplo la
Yanguas Lezaun, Doctor en tratamiento farmacológico, estimulación cognitiva, cuya
Psicología y director técni- se extrae que los medica- efectividad está demostrada
co de la Fundación INGEMA mentos que ahora se utilizan sobre la base de ensayos
quien explicó los cambios como el donepezilo, la rivas- clínicos de baja calidad, es
que se están produciendo tigmina o la galantamina, no posible afrontarlo mediante
en los modelos de atención prolongan la supervivencia la formación y programas
[LA REVISTA DE L’AFA MARESME] l 13de incorporación sencilla a cargo de Arsenio Hue- necesarias para lograr una
para auxiliares y familiares- ros, Presidente de CEAFA, coordinación asistencial y
cuidadores. quien explicó las líneas de sociosanitaria en la aten-
trabajo de la Alianza por el ción integral del paciente,
Sábado, 27 de octubre Alzheimer en la que partici- así como una apuesta por
pan junto con la Fundación la investigación que ofrezca
De la última jornada Pasqual Maragall, la Socie- nuevas esperanzas.
cabe destacar la ponen- dad Española de Neurología
cia del área psico-social (SEN), la Sociedad Española Clausura
“Respeto a la autonomía de de Médicos de Atención Pri-
la persona para una parti- maria (SEMERGEN) y la So- A mediodía se cele-
cipación más activa”. En ciedad Española de Geriatría bró el acto de clausura del
ella participó David A. Pérez y Gerontología (SEGG). Esta Congreso que contó con la
Martínez, Jefe de la Sección Alianza pretende situar el presencia de Mercedes Vi-
de Neurología del Hospital Alzheimer entre las priori- nuesa Sebastián, Directora
Universitario Infanta Cris- dades europeas en materia General de Salud Pública,
tina de Parla, quien consi- de salud pública y promover Calidad e Innovación, quien
derando el papel activo del una Política de Estado sobre señaló que “dado que se
paciente y el cuidador del la enfermedad de Alzheimer, diagnostican 150.000 nue-
siglo XXI, presentó la herra- centrada en la mejora de las vos casos al año, la aten-
mienta on line “Neurodidac- necesidades de las perso- ción a personas con Alzhei-
ta” (www.neurodidacta.es). nas afectadas y su entorno. mer se ha convertido en un
Una plataforma que, con la reto para el cual se necesita
colaboración de CEAFA, pre- En este sentido destacó el compromiso de las admi-
tende ayudar en la atención que “la incidencia del Al- nistraciones públicas en el
de pacientes con enferme- zheimer se sitúa en una de apoyo a los profesionales
dades neurológicas, entre cada diez personas mayores socio-sanitarios”.
ellas, el Alzheimer. En ella, de 65 años y cuatro de cada
el usuario dispone de conte- diez personas mayores de Fuente: En Mente, CEAFA
nido formativo para pacien- 85 años, cuyo cuidado en Encontraran el artículo
tes, profesionales y asocia- términos económicos supo- completo en nuestra
ciones. En definitiva, busca ne el 1,5% del PIB mundial a página Web
promover la participación día de hoy, pero en cuarenta
activa del usuario por medio años se estima que alcance
de un blog, cursos y conte- el 4%”.
nidos de descarga, test de
valoración y de formación Por todo ello la Alianza
para cuidadores”. por el Alzheimer está tra-
bajando en la elaboración
La última de las ponen- de un Libro Blanco que de-
cias de la jornada corrió fina las líneas de actuación
14 l [LA REVISTA DE L’AFA MARESME]Jornada de portes obertes
al centre de dia d’AFAM
L’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer del Maresme organitzà un
any més la Jornada de Portes Obertes al Centre de dia.
El dimecres 19 de desem-
bre del 2012 es va celebrar
el dia de la trobada anual
d’aquelles persones sensibi-
litzades envers aquesta pato-
logia, en vigília de les festes
Nadalenques els que formem
l’Associació ( familiars, cui-
dadors, usuaris, treballadors
professionals, amics i volun-
taris) ens acomiadem de l’any
que s’acaba i ens desitgem un
nou any curull de bons desitjos
i nous projectes.
El programa començà a les
cinc de la tarda amb la projec-
ció d’una pel·lícula de dibuixos
animats: “ARRUGAS”, en que
la trama es desenvolupa en
un centre geriàtric, és un film
molt tendra però alhora també
cru i punyent i que no deixa
indiferent a l’espectador, cal
dir que aquesta cinta està molt
ben feta i ha rebut les millors
crítiques.
Seguidament el Dr. Joan
Martí Fàbregas, neuròleg de
l’Hospital de Sant Pau de Bar- de respondre una quantitat tal que la gent podia intercanviar
celona, ens impartí una bri- que el públic que hi assistia li experiències entre elles d’una
llant conferència respecte a la va agrair per ser tan entenedor manera molt distesa.
malaltia d’Alzheimer i el seu en les seves respostes. Fotos i text
desenvolupament, i que en el S’acabà l’acte amb el tra- Guifré Tarragó i Mir
torn de preguntes va tingué dicional pica-pica, al temps
[LA REVISTA DE L’AFA MARESME] l 15El racó del soci
Al conjunt de persones del centre AFAM
Voldria fer unes lletres per deixar constància del
meu agraïment i també del de la Pepita perquè sé
com pensava ella quan estava bé.
La relació amb totes vosaltres durant aquests dos
anys, ha estat per mi d’un gran valor, m’ha retornat
la seguretat perduda en aquesta horrorosa malaltia.
He rebut una atenció de QUALITAT, que només es
pot donar com a conseqüència d’una feina conjunta
de moltes professionals i amb una valuosa direcció,
en la que tothom hi està implicat amb actitud
de servei un saber fer i ,com no, una gran dosi
d’humanitat.
No endebades el Dr. Nolasc Acarin, en una visita
a la seva consulta de Barcelona, ens va dir que més
que el tractament farmacològic, el que li feia bé a la
Pepita era l’estada al centre AFAM.
A Mataró no sabem be, el valor afegit de la nostra
ciutat de disposar d’un centre com el vostre.
Per tot això us portem dins del nostre cor, amb un
total reconeixement de la feina que feu.
Gràcies per tot!!
Afectuosament,
Pepita i Lea - Mataró, gener 2013
16 l [LA REVISTA DE L’AFA MARESME]Novetats editorials:
“Las amistades”
Vivir con el
Las amistades son hechas Yo digo, que el tiempo que
Alzheimer de pedacitos. Pedacitos de perdemos con cada amigo,
Dr. José Luis Molinuevo tiempo que vivimos con hace que cada amigo sea
cada persona. No importa tan importante. Porque
la cantidad de tiempo que el tiempo perdido con
pasamos con cada amigo, amigos es tiempo ganado,
sino la cantidad de tiempo aprovechado y vivido.
que vivimos con él. Cinco Son recuerdos para cinco
minutos pueden tener una minutos después, para
importancia mayor que un dentro de un año, o para
día entero. siempre.
Así algunas amistades son Un amigo se torna
hechas de risas y dolores importante para nosotros
compartidos y otras de y nosotros para él, cuando
horas de escuela, otras de somos capaces en su
salidas, cines, diversiones ausencia de reír o llorar,
Vivir con el Alzheimer y están aquellas que nacen de sentir nostalgia, pena
nació con la idea de dar y uno no sabe porqué... o alegría y en ese instante
soporte a las personas Tal vez de silencios com- traerlo bien cerquita de
que están dedicando su prendidos o de simpatía nosotros.
vida al cuidado de otra. En mutua sin explicación. Lo importante es saber
concreto, a quienes cuidan a Hoy en día, muchas aprovechar al máximo
una persona con Alzheimer. amistades son hechas cada minuto vivido y
Pero no pretende ser un solo de e-mails y esas no atesorarlo después en
manual de cómo ejercer los son menos importantes. el baúl de los recuerdos,
cuidados. Este libro ayuda Diferentes, pero no menos para tener tiempo para
a quienes están sufriendo importantes. pasar con los amigos, aún
un “duelo vivo”; duelo, Aprendemos a amar a cuando estuviesen lejos de
porque la sensación de las personas sin poder nuestros ojos.
pérdida es constante, y vivo juzgarlas por su apariencia Junto todos los días
porque supone cuidar a una o modo de ser, sin que “pedacitos” en una
persona que está cambiando podamos conscientemente cajita bien adentro de mi
continuamente. Ayuda a etiquetarlas. corazón. Son mi tesoro y
entender el proceso de la Hay amistades profundas en los momentos tristes,
enfermedad y el proceso que son creadas así. Saint- “armo” amigos que me
íntimo de transformación que Exupery dice: “El tiempo acompañen...
esa persona está viviendo que pierdes por tu rosa, Gracias por el pedacito que
mientras dedica su tiempo a hace que tu rosa sea tan me donaste!!
cuidar a la otra. importante” Pepita Montori
[LA REVISTA DE L’AFA MARESME] l 17La importancia de los ensayos clínicos
Fuente: revista En Mente, CEAFA
CEAFA apoya los ensayos clínicos para CÓMO SE DESARROLLAN LOS
la enfermedad de Alzheimer. Sabemos que MEDICAMENTOS
la investigación es el motor que mueve el
progreso médico. Los ensayos clínicos La finalidad de los ensayos clínicos es de-
ofrecen oportunidades para el avance de sarrollar nuevos medicamentos. Sin embargo,
la investigación médica y contribuyen a aún cuando un ensayo clínico no produzca un
mejorar los tratamientos para generacio- resultado positivo, todavía tiene valor desde
nes futuras. el momento en que sus resultados ofrecen
información a los investigadores que les pu-
Antes de que un nuevo medicamento pue- eden ayudar a desarrollar nuevos tratamiento
da ser utilizado para tratar la enfermedad de para la enfermedad de Alzheimer.
Alzheimer, ha sido analizado en ensayos clí-
nicos para determinar si es seguro y efectivo Antes de que cualquier medicamento sea
en personas. utilizado para tratar una enfermedad, ha de-
bido ser cuidadosamente examinado en los
Hay diferentes tipos de ensayos clínicos,
ensayos clínicos para garantizar que es se-
algunos de los cuales examinan medicinas
guro y que funciona en personas. Descubrir
experimentales y otros que no incluyen me-
un nuevo medicamento comienza con una
dicamentos.
necesidad médica no cubierta, tal como la
Los ensayos de tratamiento analizan los necesidad de contar con tratamientos más
medicamentos que se están utilizando, me- efectivos. Tras determinar la necesidad no
dicamentos experimentales o nuevas combi- cubierta, los investigadores identifican gru-
naciones de tratamientos pos específicos para los que las medicinas
Los ensayos diagnósticos buscan nuevas experimentales pueden funcionar. Existen di-
pruebas o procedimientos para el diagnóstico ferentes enfoques que actualmente se están
investigando en la enfermedad de Alzheimer;
Los ensayos de cribado comprueban la uno de los más estudiados es el beta-ami-
mejor manera de detectar determinadas en- loide
fermedades
El desarrollo de un nuevo medicamento
Los ensayos de conducta se centran en
comienza en el laboratorio, donde los inves-
el comportamiento de los pacientes y en el
tigadores identifican miles de moléculas que
alivio de la carga del cuidador
pueden funcionar en la enfermedad de Alzhe-
Cada uno de estos ensayos juega un papel imer. Se invierten muchos años experimen-
importante en el avance o en la comprensión tando y modificando esas moléculas para
de la enfermedad, de su diagnóstico y, final- mejorar su funcionamiento y para reducir
mente, de su tratamiento. potenciales efectos secundarios. Si esta fase
18 l [LA REVISTA DE L’AFA MARESME]Las pruebas en personas se
realizan en tres fases de los en-
sayos clínicos. El objetivo de la
Fase 1 es comprobar la seguri-
dad. Las pruebas de la Fase 2 se
centran en comprobar en cómo
la medicina experimental funcio-
na para tratar la enfermedad de
Alzheimer. En la Fase 3, la medi-
cina experimental es comprobada
en un gran número de personas
para confirmar su bien funciona-
miento. Los ensayos en Fase 3
pueden comparar la medicina ex-
perimental con otras usadas co-
múnmente en el tratamiento de la
enfermedad de Alzheimer, como
pre-clínica de la investigación demuestra los inhibidores de la colinesterasa.
resultados favorables, pueden comenzar los
ensayos clínicos en personas. Los ensayos FASE DE REGISTRO
clínicos se desarrollan por fases. En cada
una de esas fases, los investigadores tratan Los resultados de todas las fases de los
de responder a diferentes cuestiones relacio- ensayos clínicos se entregan a las autoridades
nadas con el medicamento experimental que nacionales reguladoras de la salud, quienes
están investigando. evalúan los riesgos y los beneficios de la me-
dicina experimental y determinan si aprueban
El paso de una fase a la siguiente requiere la medicina para su consumo. Si las autorida-
haber tenido éxito en la fase precedente. des reguladoras aprueban la nueva medicina,
ésta puede ser prescrita por los médicos a sus
FASE PRECLÍNICA pacientes
Un medicamento experimental primero FASE 4 DE LOS ENSAYOS CLÍNICOS
debe someterse a rigurosas pruebas en la-
boratorio. Si este medicamento experimental La Fase 4 de los ensayos comienza despu-
tiene potencial para tratar una enfermedad, és de que un tratamiento ha sido aprobado. En
puede aplicarse en personas dentro de los la Fase 4 de los ensayos, los investigadores
ensayos clínicos. Muchos medicamentos ex- recopilan importante información adicional,
perimentales probados en laboratorio nunca como los riesgos a largo plazo u otros benefi-
se prueban en ensayos clínicos en humanos, cios de la medicina.
FASES 1-3 DE LOS ENSAYOS EL PROCESO DE LOS ENSAYOS CLÍNICOS
[LA REVISTA DE L’AFA MARESME] l 19QUÉ SE EVALÚA EN CADA FASE
Fase 1 Fase 2 Fase 3
Duración de la Fase 3 semanas – 3 meses De 6 meses a 2 años De 6 meses a más de 2 años
Número participantes 20 – 80 participantes 100 – 300 participantes Más de 1.000 participantes
Qué se evalúa en cada ¿La medicina es segura? ¿La medicina Confirmación en
fase experimental funciona estudios amplios el buen
en personas con funcionamiento de la
la enfermedad de medicina experimental en
Alzheimer? personas con la enfermedad
de Alzheimer
¿La medicina es segura? cargo de juntas institucionales de revisión o
¿La medicina experimental funciona en de comités éticos
personas con la enfermedad de Alzheimer? Seguimiento continuado de todas las fa-
Confirmación en estudios amplios el buen ses del ensayo
funcionamiento de la medicina experimental La utilización del consentimiento informa-
en personas con la enfermedad de Alzheimer do documentado que establece los riesgos y
Los ensayos clínicos no serían posibles sin los potenciales beneficios de la participación
voluntarios. Con el fin de garantizar que los La capacidad de todos los voluntarios de
ensayos clínicos son desarrollados de ma- abandonar el ensayo en cualquier momento
nera ética, existen muchas reglas y normas Los ensayos clínicos hacen que la medi-
que establecen cómo actuar, entre las que cina avance, ayudando a los investigadores a
destacan: que progresen en los tratamientos de la en-
La participación de investigadores alta- fermedad de Alzheimer. Sin ensayos clínicos,
mente cualificados no pueden existir ni tratamientos ni curas.
Revisiones externas e independientes a
20 l [LA REVISTA DE L’AFA MARESME]¿Qué es la musicoterapia? Según la National Association for Music Therapy abrir canales de comunicación, y cuya paulatina (NAMT), “es el uso de la música en la consecución ramificación ha posibilitado nuevas y sólidas pers- de objetivos terapéuticos: la restauración, el man- pectivas de intervención. tenimiento y el acrecentamiento de la salud tan- to física como mental”. Es también la aplicación Efectos de la Musicoterapia científica de la música, dirigida por el terapeuta en Uno de los aspectos fundamentales de la musi- un contexto terapéutico, para provocar cambios coterapia es que, por su cualidad no-verbal, tiene en el comportamiento de las personas facilitán- acceso a los diferentes niveles de funcionamiento doles así una mayor comprensión de si mismas, humano. La repercusión de la música sobre las para poder ajustarse mejor y más adecuadamente personas, se deja sentir con mayor o menor in- a la sociedad. Está considerada como una disci- tensidad, sobre los niveles fisiológico, psicológico, plina paramédica que utiliza el sonido, la música intelectual, social e incluso espiritual. La música y el movimiento para introducir efectos positivos actúa sobre la bioquímica de nuestro organismo en las personas, elaborando y desarrollando un y produce variaciones en el ritmo cardíaco y res- vínculo entre musicoterapeuta e individuo o grupo piratorio, el tamaño pupilar, la respuesta galvánica de individuos, con el objetivo de mejorar su salud y de la piel, la función endocrina y también a nivel calidad de vida; una terapia fundada en la interac- cortical. ción personal y un acuerdo terapéutico implícito, Por otra parte, la música tiene claros efectos con la que se persigue modificar la conducta y la sobre el nivel psicológico del individuo, efectos experiencia psíquica de las personas maximizan- relacionados con la autoexpresión y la liberación do así la integración al medio. En definitiva, la mu- emocional por su poder evocador, la identificación, sicoterapia es un arte hecho ciencia y una ciencia la asociación y la comunicación. La música expre- con arte; una ciencia emergente pero, sobre todo, sa sentimientos (amor, odio, alegría, tristeza…) y un camino aún por descubrir; un camino, que a refleja la personalidad del individuo, sus caracte- lo largo del proceso musicoterapéutico, explora la rísticas y desórdenes. dimensión humana en toda su complejidad, para A nivel intelectual, la música actúa en áreas tan [LA REVISTA DE L’AFA MARESME] l 21
También puede leer
