PORTADA - ECA Espai d'art contemporani el castell

Página creada Paco Pérez
 
SEGUIR LEYENDO
PORTADA - ECA Espai d'art contemporani el castell
PORTADA
PORTADA - ECA Espai d'art contemporani el castell
PORTADA - ECA Espai d'art contemporani el castell
PORTADA - ECA Espai d'art contemporani el castell
PORTADA - ECA Espai d'art contemporani el castell
Del 22 de julio al 10 de octubre, 2021
PORTADA - ECA Espai d'art contemporani el castell
CONSEJO ASESOR DEL E CA

Presidente                          © Textos
Roberto Raga Gadea                  Roberto Raga Gadea
Miembros del consejo                Johanna Caplliure
Carlos Pascual de Miguel            Traducciones
Enric Gómez Alba                    Víctor Xercavins
José Luis Cueto Lominchar           Kelly Shimmin
José Sanleón Pérez                  © Fotografías
Román de la Calle                   Paco Caparrós
Rafael Alcón Traver                 Cavallets Produccions
Alicia Ventura Bordes               Juan Carlos Nadal
Maite Ibáñez Giménez
                                    Diseño y maquetación
Secretario                          Gimeno Gràfic
Juan José Campos Sanchis
                                    Impresión
Comisario general                   La Imprenta CG
Francisco Caparrós Durán
                                    ISBN
Concejala de turismo y patrimonio   978-84-17468-15-6
Esther Gómez Laredo
                                    D.L.
Directora del Castillo              V-2024-2021
Cristina Silvestre Bernabeu
Coordinación administrativa
Patricia Planells Rodríguez
Diana Ramos Anhelijer
Comisaria
Johanna Caplliure
Montaje de exposición
Espais d´Art - Vicent Carda         juancarlosnadal.com
PORTADA - ECA Espai d'art contemporani el castell
ÍNDICE

Presentación                    4
Excmo. Sr. Robert Raga
Alcalde de Riba-roja de Túria

La línea que no cesa            8
Surcos que hacen mundo
Johanna Caplliure

Catálogo de obras               20

Datos biográficos               82
PORTADA - ECA Espai d'art contemporani el castell
Presentación

    Robert Raga Gadea               El arte nos despierta un huracán de emociones, nos
    Alcalde de Riba-roja de Túria   evoca recuerdos y nos descubre una experiencia
    Mayor of Riba-roja de Túria     emocional única. Es la magia de la belleza, de la
                                    creación, del sentimiento y sensibilidad, que el ar-
                                    tista destila en los trazos en cada una de sus obras.
                                    El trabajo de Juan Carlos Nadal nos brinda la opor-
                                    tunidad de sumergirnos en su particular viaje. Una
                                    nueva exposición en el Espai d’Art Contemporani, el
                                    Castell (E CA) de Riba-roja que pone de manifiesto la
                                    calidad del arte contemporáneo español.

                                    Solcs, el proyecto que llega a nuestro municipio, es
                                    un recorrido por una serie de piezas del artista en
                                    forma de pinturas, figuras serpenteantes, pliegues
                                    ondulantes y dibujos del artista alicantino. Una
                                    ventana en la que descubrir sus movimientos es-
                                    pontáneos y decididos. Un paseo a través del arte
                                    en movimiento, constante en el desarrollo de su
                                    obra, íntimamente vinculada a la naturaleza. Con
                                    la evocación a la línea de la vida a través de su
                                    obra, Nadal consigue su objetivo de llegar a lo más
                                    profundo de nuestras emociones.

                                    Un orgullo para nuestro pueblo poder dar visibilidad
                                    a sus obras más recientes, producidas entre 2020 y
                                    2021, estos dos últimos años tan duros por la pande-
4
                                    mia y que nos dejan trabajos como el de Juan Carlos
                                    Nadal, para disfrutar y evadirnos con esta auténtica
                                    experiencia estética.
PORTADA - ECA Espai d'art contemporani el castell
Presentació                                              Introduction

L’art ens desperta un huracà d’emocions, ens evoca       Art arouses a maelstrom of emotions, evokes mem-
records i ens descobrix una experiència emocional        ories, and unveils a unique emotional experience.
única. És la màgia de la bellesa, de la creació, del     It embodies the magic of beauty, of creation, of
sentiment i la sensibilitat que l’artista destil·la en   sentiment and sensitivity, distilled by the artist in
els traços en cadascuna de les seues obres. El treball   every stroke of their work. The work of Juan Carlos
de Juan Carlos Nadal ens brinda l’oportunitat de         Nadal gives us the opportunity to immerse ourselves
submergir-nos en el seu particular viatge. Una nova      in his own personal journey, in a new exhibition
exposició a l’Espai d’Art Contemporani El Castell        at the Contemporary Art Space of El Castell (E CA)
(E CA) de Riba-roja que posa de manifest la qualitat     in Riba-roja that showcases the quality of Spanish
de l’art contemporani espanyol.                          contemporary art.

«Solcs», el projecte que arriba al nostre municipi, és   Solcs, the project being shown in our town, is a
un recorregut per una sèrie de peces de l’artista en     journey through a series of pieces by the Alicantean
forma de pintures, figures serpentejants, plecs on-      artist in the form of paintings, serpentine figures,
dulants i dibuixos de l’artista alacantí. Una finestra   undulating folds, and drawings. A window through
en la qual descobrir els seus moviments espontanis       which to discover his spontaneous and categorical
i decidits. Un passeig a través de l’art en moviment,    movements; a walk through art in motion, consist-
constant en el desenvolupament de la seua obra,          ent in the development of his works and closely
íntimament vinculada a la naturalesa. Amb l’evo-         linked to nature. With the evocation of the thread
cació a la línia de la vida a través de la seua obra,    of life throughout his work, Nadal achieves his goal
Nadal aconseguix el seu objectiu: arribar al més         of reaching the very deepest part of our emotions.
profund de les nostres emocions.
                                                         It is a matter of great pride for our town to be able
És un orgull per al nostre poble poder donar visibi-     to showcase the most recent work of Juan Carlos
litat a les seues obres més recents, produïdes entre     Nadal, produced between 2020 and 2021. Although
2020 i 2021, aquests dos últims anys tan durs per la     these have been two very difficult years due to the
                                                                                                                 5
pandèmia i que ens deixen treballs com el de Juan        pandemic, he has left us with this truly aesthetic
Carlos Nadal, per a gaudir i evadir-nos amb esta         experience to enjoy and elude reality for a time.
autèntica experiència estètica.
PORTADA - ECA Espai d'art contemporani el castell
La línea que no cesa
                        Surcos que hacen mundo

    Johanna Caplliure   Existe una imagen que desafía la finitud de todo
    Comisaria           límite. Una imagen que podría representar el
                        universo, el trazo, la energía que todo mueve o
                        la invención de un mundo. Se trata de la “línea
                        creadora” o “línea de vida” que los pensadores
                        Gilles Deleuze y Félix Guattari construyeron a tra-
                        vés de sus palabras en Mille plateaux. Es decir,
                        una línea de bifurcación incesante que se con-
                        duce sin interrumpirse llegando al pliegue de la
                        meseta. Allí se halla el infinito. Desplegar, doblar,
                        estirar, retirar. Mille plateaux responde a todos
                        los paisajes del mundo. La forma fractal con la
                        que determinan Deleuze y Guattari la línea de
                        creación es la misma que suscita el impetuoso
                        trazado de Juan Carlos Nadal (Alicante, 1966).
                        Su inspiración retomaría la acción pictórica de cier-
                        tos miembros de la escuela de Nueva York en lo que
                        se determinó, a mediados de los años cincuenta
                        del pasado siglo XX, como expresionismo abstracto
                        o pintura de “tipo americano”. Esta fue inscrita
                        en la historia del arte por Clement Greenberg 1,

                        1
                         Greenberg escribió el ensayo titulado “American-Type Painting”
8
                        en el año 1955 donde presentaba un recorrido por los orígenes, los
                        artistas, las obras y las formas de proceder de cada uno de ellos. Este
                        documento se constituyó como el texto capital que rendiría cuenta
                        sobre el expresionismo abstracto.
entre algunos de los críticos garantes de esta ma-      naturaleza -inabarcable, desmedida, sublime y,
nifestación, resaltando entre las características de    en ocasiones, terrible- brinda a la mente del ar-
definición una importante relación con la acción        tista de un repertorio de figuras, matices y plie-
del artista y su gesto deliberado, su inclinación       gues que desenvolver en sus obras. “Nous ne
por el all over o su interés por las representaciones   parlons pas d'autre chose: les multiplicités, les
de los nativos originarios de los Estados Unidos        lignes, strates et segmentarités, lignes de fuite et
como motivos evocadores. Así, mediante el em-           intensités, les agencements machiniques et leurs
pleo recurrente de trazos que permanecen gra-           différents types, les corps sans organes et leur
bados como las estrías en la corteza de un árbol        construction, leur sélection, le plan de consis-
o los surcos del discurrir del tiempo sobre la capa     tance, les unités de mesure dans chaque cas” 2.
terrestre, en la vida natural del mundo – fuera         De aquí que escala y proporción, en una tentativa
de toda historia humana-, pero, también, en las         de modulación, nos adviertan de la multiplicidad
representaciones codificadas de las primeras ex-        de las líneas de fuga y de los agenciamientos
presiones no escriturarias de nuestros ancestros,       azarosos y sorpresivos que se nos ofrecen en esas
observamos ese linaje pictórico entre los estadou-      figuras serpenteantes y pliegues ondulantes de
nidenses y Nadal.                                       las piezas del artista.

Y, a pesar del estudio de estos elementos como
parte de su formación académica, desarro-
llo artístico y aprendizaje simbólico -al mismo
tiempo que intuitivo-, este se inclina por una
tradición experiencial donde el proceso de los
materiales, el trabajo en el estudio y la pulsión       2
                                                          “No estamos hablando de otra cosa: multiplicidades, líneas, estratos
del momento desean concretarse como los ras-            y segmentaridades, líneas de fuga e intensidades, agenciamientos ma-
                                                                                                                                   9
tros que permanecen indelebles en la naturale-          quínicos y sus diferentes tipos, cuerpos sin órganos y su construcción,
                                                        su selección, el plano de consistencia, las unidades de medida en
za y no simplemente como un correlato de esta           cada caso". Deleuze, G., y Guattari, F., Mille Plateaux, Les Éditions de
en el plano artístico. De esta manera, la propia        Minuit, 1980, p.p- 10-11.
Solcs es el nombre del proyecto que Juan Carlos        estructural o geomorfología puede determinar el
     Nadal presenta para el Espai d’Art Contemporani,       sendero que se revelará ante nuestros ojos en la
     el Castell (E CA) de Riba-roja. En él la pintura y     lontananza. Entre azar y elección, entre cruce y
     la escultura, de factura diferencial, inciden en la    línea recta, todo serpentea. Hay algo que resta en
     materialización de los procesos, en el registro del    la multiplicidad del pliego donde los surcos son
     movimiento, en la evidencia de los accidentes          más profundos y al mismo tiempo cambiantes.
     geológicos que invocan energías subterráneas o         La composición de escalas, como escamas que se
     fenómenos de la naturaleza que rescriben el pai-       superponen o incluso se atraviesan las unas a las
     saje, la orografía, y que, en esta ocasión, parecen    otras en repetición, continúan con el movimiento
     ser preservados a través de la mano del artista.       de reconocimiento de una historia: la extracción
                                                            de materia prístina que revela los estratos del pai-
     Toda la obra, producida entre 2020 y 2021 -salvo
                                                            saje y de la pintura. Unas líneas envían a las otras.
     unos dibujos premonitorios de 2019 que conectan
                                                            Unas capas envuelven a otras. Parece que se arre-
     con su exposición anterior, Noir Serpentin (2018)
                                                            molinan a instantes para no acabar de despegarse
     en la galería Aural de Alicante-, nos colocan so-
                                                            de la unión en lo múltiple. La línea de la vida.
     bre la idea de línea como surco, como comienzo y
                                                            Discontinua, sinuosa y tortuosa.
     como propio destino. Puesto que esta línea, como
     decíamos en palabras de Deleuze y Guattari, es         Pero, si en las obras no hay una historia narra-
     fractal como las serpenteantes hendiduras en la        tiva como tal, en las sustracciones de capas en
     pintura o los plegados del aluminio en las escul-      la pintura o en el desplegado de las esculturas sí
     turas de Nadal. Pero, estas también nos evocan a       permanece latente una inclinación por dotar de
     la línea de la vida. Las líneas de las manos, “ma      un nombre a estos registros a través de los títulos
     petite ligne de chance”- como tarareara Anna Ka-       de las piezas. Estos son fundamentales. En oca-
     rina en Pierrot le fou (1965) de Jean-Luc Godard-,     siones, algunos mostrándose impronunciables –
10
     marcan como surcos el camino de nuestro destino.       véase Pahoeoe (2018), Svartifoss (2018) o Tehaupoo
     No obstante, ni la quiromancia puede leer con          (2018) por tomar un ejemplo de trabajos anterio-
     exactitud cuál será nuestro porvenir, ni la geología   res- y que se convierten en un recurso constante,
como una clave hacia un acercamiento al mundo           cualquier extensión de líquido transparente. O
más terrenal y matérico. Algunos hacen referencia       Meandres (2021) que alude a la sinuosidad de un
al hecho pictórico, al pensar y actuar de la pin-       río de la misma manera que la pieza Serpentiform
tura: Crosshatch (2021) significa rayado en inglés y    (2021) o la serie de pinturas bajo el mismo nombre
Finger Flutings (2021) es el movimiento del dedo        (2020-2021). Y, por últimos, Ones (2021) que repre-
acanalando o marcando la pintura, o los dibujos         sentaría ese mismo movimiento de ondulación.
de la serie Gestures (2019) que evidencian el trazo     No obstante, los títulos nos hacen saltar de lo
que dibuja la acción del artista. Otros como Bo-        simbólico a lo críptico como una presencia per-
linkoba (2020) o Gorham (2020) apuntan a la vida        manente en su obra; solo explicitándose una
de nuestros ancestros en época anterior a la his-       forma sensorialista en el terreno material de
toria. La cueva de Bolinkoba es un reconocido ya-       las piezas. El poder evocador de los nombres
cimiento arqueológico en Bizkaia, mientras la de        presenta los trabajos enroscados en sí mismos.
Gorham, en el peñón de Gibraltar, señala el fin de      Estos no acaban de desvelar las obras. Estos
los neandertales por el reemplazo de los humanos        animan a nuestra imaginación para que tran-
modernos. Ambos lugares recogerían muestras de          site por los diferentes senderos que dibuja la
esos gestos expresivos previos a la escritura y que     línea de creación.
conectarían directamente con ciertas formas de
hacer pictóricas. En el caso de Bohai (2021) nos
situaríamos ante una formación física del paisaje:
el golfo de China en el mar Amarillo. Otros títu-
los, remiten a fenómenos de la naturaleza como
el caso de Cos d’aigua (2021) donde explicita la
noción referencial para las superficies acuosas de
                                                                                                              11
cierta extensión sobre la tierra. Seaglint (2020) son
aquellos destellos que produce la luz, el sol o el
brillo de la luna sobre el mar, un río, un lago o
La línia que no cessa
                         Solcs que fan món

     Johanna Caplliure   Hi ha una imatge que desafia la finitud de tot lí-
     Comissària          mit. Una imatge que podria representar l’univers,
                         el traç, l’energia que tot ho mou o la invenció d’un
                         món. Es tracta de la «línia creadora» o «línia de
                         vida» que els pensadors Gilles Deleuze i Félix Gua-
                         ttari van construir a través de les seues paraules
                         en Mille plateaux. És a dir, una línia de bifurcació
                         incessant que es condueix sense interrompre’s i
                         arriba al plec de l’altiplà. Allí es troba l’infinit. Des-
                         plegar, doblegar, estirar, retirar. Mille plateaux res-
                         pon a tots els paisatges del món. La forma fractal
                         amb la qual determinen Deleuze i Guattari la línia
                         de creació és la mateixa que suscita l’impetuós
                         traçat de Juan Carlos Nadal (Alacant, 1966).
                         La seua inspiració va reprendre l’acció pictòri-
                         ca de certs membres de l’escola de Nova York
                         en el que es va denominar, a mitjan dels anys
                         cinquanta del passat segle xx, com a expressio-
                         nisme abstracte o pintura de «tipus americà».
                         Aquesta va ser inscrita en la història de l’art per
                         Clement Greenberg 1, entre alguns dels crítics

12
                         1
                           Greenberg va escriure l’assaig titulat American-Type Painting l’any 1955
                         en què presentava un recorregut pels orígens, els artistes, les obres i les
                         formes de conducta de cadascun d’ells. Aquest document es va conver-
                         tir en el text capital que va retre compte de l’expressionisme abstracte.
garants d’aquesta manifestació, i ressalta entre       brinda a la ment de l’artista un repertori de figu-
les característiques de la definició una impor-        res, matisos i plecs per a desplegar en les seues
tant relació amb l’acció de l’artista i el seu gest    obres. Com afirmen Deleuze i Guattari: “Nous ne
deliberat, la seua inclinació per l’all over o el      parlons pas d'autre chose: les multiplicités, les
seu interés per les representacions dels nadius        lignes, strates et segmentarités, lignes de fuite et
originaris dels Estats Units com a motius evo-         intensités, les agencements machiniques et leurs
cadors. Així, mitjançant l’ocupació recurrent de       différents types, les corps sans organes et leur
traços que romanen gravats com les estries en          construction, leur sélection, le plan de consis-
l’escorça d’un arbre o els solcs del temps que         tance, les unités de mesure dans chaque cas” 2.
discorre sobre la capa terrestre, en la vida natural   D’ací que escala i proporció, en una temptativa
del món —fora de tota història humana—, però,          de modulació, ens advertisquen de la multipli-
també, en les representacions codificades de les       citat de les línies de fuga i dels agençaments
primeres expressions no escripturàries dels nos-       atzarosos i sorprenents que se’ns ofereixen en
tres ancestres, observem aquell llinatge pictòric      aquestes figures serpentejants i plecs ondulants
entre els estatunidencs i Nadal.                       de les peces de l’artista.

I, malgrat l’estudi d’aquests elements com a
part de la seua formació acadèmica, desenvolu-
pament artístic i aprenentatge simbòlic —alhora
que intuïtiu—, aquest s’inclina per una tradició
experiencial en què el procés dels materials, el
treball en l’estudi i la pulsió del moment desit-
gen concretar-se com els rastres que romanen           2
                                                         “No estem parlant d’una altra cosa: multiplicitats, línies, estrats i seg-
indelebles en la naturalesa i no simplement com        mentaritats, línies de fuga i intensitats, agençaments maquínics i els
                                                                                                                                      13
un correlat d’aquesta en el pla artístic. D’aques-     seus diferents tipus, cossos sense òrgans i la seua construcció, la seua
                                                       selecció, el pla de consistència, les unitats de mesura en cada cas".
ta manera, la mateixa naturalesa —inabastable,         Deleuze, G., y Guattari, F., Mille Plateaux, Les Éditions de Minuit, 1980,
desmesurada, sublim i, a vegades, terrible—            p.p- 10-11.
«Solcs» és el nom del projecte que Juan Carlos          estructural o geomorfologia poden determinar la
     Nadal presenta per a l’Espai d’Art Contemporani         sendera que es revelarà davant dels nostres ulls
     El Castell (E CA) de Riba-roja. En aquest la pintura    en la llunyania. Entre atzar i elecció, entre en-
     i l’escultura, de factura diferencial, incideixen en    creuament i línia recta, tot serpenteja. Hi ha al-
     la materialització dels processos, en el registre del   guna cosa que resta en la multiplicitat del plec on
     moviment, en l’evidència dels accidents geològics       els solcs són més profunds i alhora canviants. La
     que invoquen energies subterrànies o fenòmens           composició d’escales, com escates que se super-
     de la naturalesa que reescriuen el paisatge, l’oro-     posen o fins i tot es travessen les unes a les altres
     grafia, i que, en aquesta ocasió, semblen ser pre-      en repetició, continuen amb el moviment de re-
     servats a través de la mà de l’artista.                 coneixement d’una història: l’extracció de matèria
                                                             pristina que revela els estrats del paisatge i de la
     Tota l’obra, produïda entre 2020 i 2021 —excepte
                                                             pintura. Unes línies envien a les altres. Unes capes
     uns dibuixos premonitoris de 2019 que connecten
                                                             envolten unes altres. Sembla que s’arremolinen a
     amb la seua exposició anterior, «Noir Serpentin»
                                                             instants per a no acabar d’enlairar-se de la unió
     (2018) a la galeria Aural d’Alacant—, ens col·loquen
                                                             en la multiplicitat. La línia de la vida. Discontínua,
     sobre la idea de línia com a solc, com a comença-
                                                             sinuosa i tortuosa.
     ment i com a destinació mateixa. Ja que aquesta
     línia, com déiem en paraules de Deleuze i Guat-         Però, si en les obres no hi ha una història narrativa
     tari, és fractal com els clevills serpentejants en la   com a tal, en les sostraccions de capes en la pin-
     pintura o els plegats de l’alumini en les escultures    tura o en el desplegament de les escultures sí que
     de Nadal. Però, aquestes també ens evoquen a la         roman latent una inclinació per a dotar d’un nom
     línia de la vida. Les línies de les mans, «ma petite    aquests registres a través dels títols de les peces.
     ligne de chance» —com taral·larejava Anna Kari-         Aquests són fonamentals. A vegades, alguns es
     na en Pierrot le fou (1965) de Jean-Luc Godard—,        mostren impronunciables —vegeu Pahoeoe (2018),
14
     marquen com uns solcs el camí del nostre destí.         Svartifoss (2018) o Tehaupoo (2018) per oferir uns
     No obstant això, ni la quiromància pot llegir amb       exemples de treballs anteriors— i es converteixen
     exactitud quin serà el nostre avenir, ni la geologia    en un recurs constant, com una clau cap a un
acostament al món més terrenal i matèric. Alguns        Meandres (2021), que al·ludeix a la sinuositat d’un
fan referència al fet pictòric, al pensar i actuar de   riu de la mateixa manera que la peça Serpentiform
la pintura: Crosshatch (2021) significa ‘ratllat’ en    (2021) o la sèrie de pintures sota el mateix nom
anglés i Finger Flutings (2021) és el moviment del      (2020-2021). I, per últim, Ones (2021) que represen-
dit que acanala o marca la pintura, o els dibui-        taria aquell mateix moviment d’ondulació.
xos de la sèrie Gestures (2019), que evidencien el      No obstant això, els títols ens fan saltar del sim-
traç que dibuixa l’acció de l’artista. D’altres com     bòlic al críptic com una presència permanent en la
Bolinkoba (2020) o Gorham (2020) apunten a la           seua obra; només s’explicita una forma sensoria-
vida dels nostres ancestres en època anterior a         lista en el terreny material de les peces. El poder
la història. La cova de Bolinkoba és un reconegut       evocador dels noms presenta els treballs enroscats
jaciment arqueològic a Biscaia, mentre que la de        en si mateixos. Aquests no acaben de revelar les
Gorham, al penyal de Gibraltar, assenyala la fi dels    obres. Aquests animen la nostra imaginació per-
neandertals pel reemplaçament dels humans mo-           què transite per les diferents senderes que dibuixa
derns. Els dos llocs degueren arreplegar mostres        la línia de creació.
d’aquells gestos expressius previs a l’escriptura i
que degueren connectar directament amb certes
maneres de fer pictòriques. En el cas de Bohai
(2021) ens situaríem davant d’una formació física
del paisatge: el golf de la Xina a la mar Groga.
Altres títols, remeten a fenòmens de la naturalesa
com el cas de Cos d’aigua (2021) en què explicita
la noció referencial per a les superfícies aquoses
de certa extensió sobre la terra. Seaglint (2020)
                                                                                                               15
són aquells centellejos que produeix la llum, el sol
o la lluentor de la lluna sobre la mar, un riu, un
llac o qualsevol extensió de líquid transparent. O
The infinite line
                         Furrows that make a world

     Johanna Caplliure   There is an image that defies the finitude of every
     Curator             limit. An image that might represent the universe,
                         the stroke, the energy that moves everything, or
                         the invention of a world. This is the “creative line”
                         or “lifeline” that philosophers Gilles Deleuze and
                         Félix Guattari built through their worlds in Mille
                         Plateaux (A Thousand Plateaus). In other words,
                         an incessant bifurcation that traverses incessant-
                         ly to reach the fold of the plateau. This is where
                         infinity is found. Unfold, bend, stretch, retract.
                         Mille Plateaux represents all the landscapes of the
                         world. The fractal shape with which Deleuze and
                         Guattari determine the creative line is the same as
                         the one that elicits the impetuous tracery of Juan
                         Carlos Nadal (Alicante, 1966).
                         His inspiration would pick up on the pictorial
                         practices of certain members of the New York
                         school in what was determined in the mid-1950s
                         as abstract expressionism or “American type”
                         painting. This was recorded in the history of art by
                         Greenberg 1, among other critics who championed

16
                         1
                          Greenberg wrote an essay entitled “American-Type Painting” in 1955 in
                         which he presented an outline of the origins, the artists, the works and
                         the form of development of each of them. This document is regarded as
                         a key treatise on the subject of abstract expressionism.
this manifestation, highlighting among other de-       velop in his works. “Nous ne parlons pas d'au-
fining characteristics as an important relationship    tre chose: les multiplicités, les lignes, strates et
with the artist’s spontaneity and his deliberate       segmentarités, lignes de fuite et intensités, les
gestures, his inclination for the all over, and his    agencements machiniques et leurs différents
interest in the representations or the original na-    types, les corps sans organes et leur construction,
tives of the United States as evocative motifs. Thus   leur sélection, le plan de consistance, les unités
through the recurrent use of strokes that remain       de mesure dans chaque cas” 2. Hence scale and
embedded like the streaks in the bark of a tree or     proportion, in an attempt at modulation, alert us
the furrows of the passage of time on the earth’s      to the multiplicity of lines of flight and the ran-
crust, in the natural world – away from all human      dom and surprising assemblages that are offered
history – yet also in the codified representations     to us in the meandering figures and undulating
of the first unwritten expressions of our ancestors,   folds in the artist’s work.
we observe that pictorial line between the Ame-
ricans and Nadal.

And despite studying these elements as part of
his academic education, artistic development
and symbolic learning – as well as intuitive lear-
ning – he leans towards an experiential tradition
where the process of the materials, the work in
the studio, and the impetus of the moment, seek
to materialize like the traces that remain indeli-
ble in nature and not simply as a correlation of       2
                                                         “All we talk about are multiplicities, lines, strata and segmentarities,
nature in an artistic plane. In this way, nature       lines of flight and intensities, machinic assemblages and their various
                                                                                                                                    17
herself – unfathomable, excessive, sublime and         types, bodies without organs and their construction and selection, the
                                                       plane of consistency, and in each case the units of measure".
occasionally terrible – provides the artist with a     Deleuze, G., and Guattari, F., Mille Plateaux, Les Éditions de Minuit,
repertoire of figures, nuances and folds to de-        1980, pages 10-11.
Solcs is the name of the project that Juan Carlos      geomorphology cannot determine the path that
     Nadal is exhibiting at the Contemporary Art Space      will be revealed to our eyes from a distance. Be-
     of Castell (E CA) in Riba-roja. In it, painting and    tween chance and choice, between a crossroads
     sculpture, in different renderings, influence the      and a straight line, everything meanders. There
     materialization of the processes, the record of mo-    is something that remains in the multiplicity of
     tion, the evidence of the geological accidents that    folds where the furrows are deepest and, at the
     invoke underground energies or natural pheno-          same time, changing. The composition of scales,
     mena that rewrite the landscape, the orography,        like scales that overlap or even cross over each
     and which on this occasion seem to be preserved        other repeatedly, continue with the motion of re-
     through the hand of the artist.                        cognizing a story: the extraction of pristine matter
                                                            that reveals the strata of the landscape and the
     The whole of this work, produced between 2020
                                                            painting. Some lines lead to others. Some layers
     and 2021 – apart from a few premonitory pain-
                                                            envelop others. They seem to swirl at times so
     tings in 2019 that create a link with his previous
                                                            as not to end up detaching themselves from the
     exhibition, Noir Serpentin (2018), in the Aural Ga-
                                                            union in multiple ways. The lifeline. Disconti-
     llery in Alicante – introduce us to the idea of the
                                                            nuous, sinuous and tortuous.
     line as a furrow, as a beginning, and as a desti-
     nation in itself. Given that this line, according to   But if there is no narrative history, as such, in
     Deleuze and Guattari, is fractal like the meande-      the works in the subtractions of layers in the
     ring cracks in the painting or the aluminium folds     painting or in the unfolding of the sculptures,
     in the sculptures of Nadal. But these, too, evoke      there is a latent tendency to give these registers
     the lifeline. The lines of the hands, “ma petite       a name through the titles of the pieces. These
     ligne de chance”, as Anna Karina sang in Jean-         are fundamental. Occasionally they are unpro-
     Luc Godard’s Pierrot le Fou (1965) de Jean-Luc Go-     nounceable – such as Pahoeoe (2018), Svartifoss
18
     dard, mark the path of our destiny like furrows.       (2018) and Tehaupoo (2018), to take an example
     However, palmistry cannot read exactly what our        from previous work – and become a constant
     future will be, in the same way that geology or        resource, like a key towards a closer approxi-
mation to the more earthly and material world.       river, a lake or any other expanse of clear liquid.
Some refer to the pictorial process, the thinking    Meanwhile, Meandres (2021) alludes to the si-
and acting of the painting: Crosshatch (2021) is     nuous meandering of a river in the same way as
one example, and Finger Flutings (2021) refers       Serpentiform (2021) and the series of paintings
to the movements of the fingers in channelling       under the same name (2020-2021). And finally,
or marking the paint, or the drawings in the         Ones (Waves, 2021), which represents the same
Gestures (2019) series which reflect the stroke      undulating movement.
resulting from the artist’s action. Others, such     However, the titles make us jump from the sym-
as Bolinkoba (2020) and Gorham (2020) point          bolic to the cryptic as a permanent feature of his
to the life of our ancestors in prehistoric times.   work, by making explicit a sensorial form in the
Bolinkoba Cave is a well-known archaeological        material realm of the pieces. The evocative power
site in Bizkaia, while Gorham, on the Rock of        of the names presents the works as coiled in upon
Gibraltar, marks the end of the Neandertha-          themselves. They do not simply reveal the works.
ls and their replacement by modern humans.           They encourage our imagination to travel along
Both places would reflect examples of those          the different pathways drawn by the creative line.
expressive gestures in use before the written
word, connecting directly to certain forms of
creating pictures. In the case of Bohai (2021) we
find ourselves before a physical formation of
the landscape: the Gulf of China in the Yellow
Sea. Other titles reference natural phenomena
such as Cos d’aigua (Body of Water, 2021) which
makes explicit reference to the aqueous surfaces
                                                                                                           19
of certain bodies of water on the earth. Sea-
glint (2020) refers to the sparkles that sunlight
or moonlight produce on the water of the sea, a
Cos d’aigua, 2021
Resina vinílica y pigmento
sobre aluminio
175 x 290 x 30 cm
Finger Flutings, 2021
     Resina vinílica y pigmento
     sobre lona de pvc
     50 x 36 cm

24
Serpentiform I, 2021
     Resina vinílica y pigmento
     sobre lona de pvc
     92 x 64 cm

28
Serpentiform II, 2021
Resina vinílica y pigmento
sobre lona de pvc
92 x 64 cm

                             31
Serpentiform III, 2021
Resina vinílica y pigmento
sobre lona de pvc
92 x 64 cm
Serpentiform IV, 2021
Resina vinílica y pigmento
sobre lona de pvc
92 x 64 cm
Serpentiform V, 2021
     Resina vinílica y pigmento
     sobre lona de pvc
     92 x 64 cm

34
38

     Ones (detalle), 2021
     Hierro, aluminio y zinc
     90 x 450 x 150 cm
39
40
Ones (detalle), 2021
Hierro, aluminio y zinc
90 x 450 x 150 cm

                          41
42

     Ones (detalle), 2021
     Hierro, aluminio y zinc
     90 x 450 x 150 cm
43
Gestures, 2019
     Resina vinílica y pigmento
     sobre papel
     33 x 21 cm

46
48

     Gestures, 2019
     Resina vinílica y pigmento
     sobre papel
     33 x 21 cm
49
52
Gestures, 2019
Resina vinílica y pigmento
sobre papel
33 x 21 cm

                             53
Seaglint, 2020
     Resina vinílica y pigmento
     sobre lona de pvc
     195 x 130 cm

56
Sueña montañas I, 2020
     Zinc
     62 x 48 x 13,5 cm

60
Sueña montañas II, 2020   Sueña montañas III, 2020
Zinc                      Zinc
40 x 57 x 18 cm           60 x 51 x 14 cm
Sueña montañas IV, 2020
Zinc
42 x 58,5 x 7 cm

                          65
Crosshatch, 2021
Resina vinílica y pigmento
sobre tela
195 x 300 cm
Bohai, 2021
     Esmalte acrílico sobre
     aluminio
     136 x 170 x 13 cm

68
Bolinkoba, 2021
Resina vinílica y
pigmento sobre tela
195 x 130 cm

                      71
Gorham, 2020
     Resina vinílica y
     pigmento sobre tela
     195 x 130 cm

72
75
76

     Sueña montañas V, 2020   Sueña montañas VI, 2020
     Zinc                     Zinc
     27 x 25 x 14 cm          46 x 27 x 16 cm
77
Sueña montañas VII, 2020
Zinc
39 x 29 x 16 cm

                           79
Juan Carlos Nadal                     Exposiciones individuales

     Alicante, 1966                        2021 Solcs. ECA Espai d'art contemporani El Castell.
     Vive y trabaja en Valencia, España.        Riba-roja de Túria, Valencia
     Licenciado por la facultad de         2018 Noir Serpentin. Aural Galería, Alicante.
     Bellas Artes de San Carlos UPV.
                                           2017 Ad Infinitum. Karin Wimmer Gallery, Münich.
                                           2014 Meandres. Galería 3Punts. Barcelona.
                                           2013 Basso Continuo. Centro Cultural Las Cigarreras,
     Obra en colecciones                        Alicante.
                                           2012 Qifu. Aural Galería, Alicante.
     IVAM (Instituto Valenciano
     de Arte Moderno) Valencia             2011 Dust Devil. Sala Exposiciones del Ayuntamiento
                                                de Valencia.
     Diputación de Alicante
                                           2009 Pinturas del mundo flotante. Galería pazYcomedias.
     Ayuntamiento de Alicante                   Valencia.
     Ayuntamiento de Valencia              2006 Impresiones fugaces. Galería “Escoles Pies”. Alzira,
     MUA (Museo de la Universidad               Valencia.
     de Alicante)                          2005 Obertures. Galería Maliarka. Alicante.
     Colección CAM, Alicante               2004 Arqueologías. Galería Valle Orti. Valencia.
     Consorci de Museus                    2003 Nuvols. Galeria Valle Ortí. Valencia.
     de la Comunitat Valenciana
                                           2002 Hogar dulce hogar. Circuit d’Art Contemporani.
     Colecciones privadas                       Becats Art Visual.
                                                 Mira a tu alrededor. MUA (Museo de la Universidad
                                                 de Alicante).
                                           1998 La Catedral. Símbolo de una renuncia.
                                                Centro Excursionista. Valencia.
                                           1997 Pasajes. Espai d’Art Andrés Lambert. Jávea, Alicante.
                                           1995 Sala Municipal de Exposiciones de Alicante. Alicante.
                                                 “Sala Joven” Centro Cultural de la Generalitat
                                                 Valenciana. Alicante.
                                           1994 Espai “La Llotgeta”. Valencia.
                                                 Oculus. Galería “Edgar Neville”. Alfafar, Valencia.
82
                                                 Galería Canem. Castellón.
                                           1993 Sala de exposiciones CAM. Alicante.
Exposiciones colectivas

2021 Art Contemporàni de la Generalitat Valenciana IV.     2004 El collage, un encuentro. La Llotja (Museu d’Art
     EACC. Castellón.                                           Contemporani d’Elx). Elche.
2018 One of a kind. Galería 3Punts, Barcelona.                   Tempo 2004. Stand Galería Valle Ortí. Albacete.
      Kunstrai Art Amsterdam. Stand Galería 3Punts.        2003 Sevilla Arte Actual. Galería Valle Ortí. Sevilla.
      Amsterdam.
                                                           2002 3ª Trienal de arte gráfico 2002. La estampa
2017 Alta fidelidad (Colección Martínez-Lloret).                contemporánea. Las Atarazanas. Valencia.
     “Universidad Miguel Hernández”. Elche.
                                                                 Palacio Revillagigedo (Cajastur). Gijón.
      Homenatge a Miguel Hernández.
                                                                 Interart (“Bricolage”). 17ª Fira Internacional d’Art.
      Sala d’exposicions “La llotja del peix”. Alicante.
                                                                 Consorci de museos de la Comunidad Valenciana.
2014 Papeles privados. Diálogo entre la Colección
                                                           2001 ARCO‘01. Stand MUA (Museo de la Universidad
     Tomás Ruiz y la Colección DKV.
                                                                de Alicante). Madrid.
     Instituto Cervantes de Münich.
                                                                 10 de cada. Sala de Exposiciones de la CAM (Elche)*.
      Desde dentro. Arte Contemporáneo desde Alicante.
                                                                 Alicante.
      MUA (Museo de la Universidad de Alicante).
                                                                 10 de cada. Sala de Exposiciones de la Diputación
2012 La colección MUA. Museo de la Universidad
                                                                 Provincial de Alicante.
     de Alicante.
                                                           2000 Artistas Valencianos 2000. Gabinete de un coleccionista.
      Premios Senyera: Pintura y escultura.
                                                                Espai d’Art Andrés Lambert. Jávea, Alicante.
      Museo de la Ciudad. Valencia.
                                                           1999 Galería “Edgar Neville”. “15 años de la galería Edgar
      Berliner liste. Stand Galería 3punts. Berlín.
                                                                Neville”. Alfafar, Valencia.
2011 Gabinets de papers. Centre Municipal
                                                           1996 Sala de Exposiciones “Juana Francés”. Diputación
     d’Exposicions d’Elx. Alicante.
                                                                Provincial de Alicante.
2010 Cartografías de la creatividad. 100% valencianos.
                                                           1994 Galeria Visor. Valencia.
     Centro del Carmen. Valencia. Museo de Arte
     Moderno de Santo Domingo.                                   Sala Municipal de Exposiciones “Lonja del Pescado”.
                                                                 Alicante.
      ArtLisboa. Stand Galería pazYcomedias. Lisboa.
                                                           1991 “Sala Arniches”. Consellería de Cultura, Educación
2009 Galería Ana Peris. Alicante.
                                                                y Ciencia. Alicante.
      ArteSantander. Stand Galería pazYcomedias.
      Santander.
      ArtLisboa. Stand Galería pazYcomedias. Lisboa.
2007 CIGE ’07. Stand Galería pazYcomedias Beijing.
2006 Generación Vulture. Jardines de Viveros. Valencia.                                                                    83
84
CONTRAPORTADA
También puede leer