BUTLLETÍ AGRUPACIÓ FOTOGRÀFICA DE CATALUNYA - Agrupació Fotogràfica de Catalunya
←
→
Transcripción del contenido de la página
Si su navegador no muestra la página correctamente, lea el contenido de la página a continuación
BUTLLETÍ
B U T L L E T Í / A B RI L - J U N Y I JUL IOL -S ET EMB RE / 2017
AGRUPACIÓ FOTOGRÀFICA DE CATALUNYA
DES DE 1923
consell
directiu
President Tresorer i Logística comunicació
Josep Guindo Xabier Lete Jordi Clotas
Vicepresident Vocal de concursos Vocal de cultura
Josep Lluis Díez i exposicions Josep Vicente
Pere Lluis Serracanta
Secretari Vocal del museu
Josep Blanch Vocal d’informàtica Virgili Vera
Albert Folch
Vocal
Director DirectorA
editorial associaDA
Josep Guindo Laura Terré
comité comité
d’honor EDITORIAL
Josep María Albero Jordi Albareda Xabier Lete Manel Simón
Pilar Aymerich José Antonio Andrés Lidia Llàcer Josep Soler
Joana Biarnés José Francisco Ávila Domenech López Teresa Tarabal
Antoni Boada Maria Dolores Bañón Mauro Martínez David Tarragó
Sergi Centelles Marco Barlocci Pilar Masbernat Rafael Tirado
Colita Francesc Bedmar Manel Mataró Antoni Torres
Joan Colom Josep Blanch Eduardo Matas Miguel Trillo
Javier Díez Toni Bolea Toni Micó Virgili Vera
Joan Fontcuberta Victòria Bonet Rafael Manzano Josep Vicente
Eugeni Forcano Gabriel Brau Ricard Morrón Umberto J. Victoria
Paco Manzano Alfredo Cannatello Francesc Muntada Isidre Viaplana
Ignasi Marroyo Cristobal Castro Moritz Neumuller Miquel Viñas
Ramón Masats Andreu Clapés Joan Ollé
Manuel Outumuro Jordi Clotas Miquel Peiró Crespi
Carlos Pérez Siquier Agustí Codinach Fernando Peracho
Leopoldo Pomés Josep Lluis Díez Joan Pérez Pastor
Gervasio Sánchez Albert Folch Francesca Portolés
Horaci Seguí Silvia Gausachs Pere Puigdollers
Tino Soriano Antonio Gil Josep Lluis Roig
Laura Terré Manel González Frederic Sagués
Francesc Iñiguez Manel Sala
Jaume Jorba Xavier Salvans
Vicens Lafebre Pere Lluis Serracanta
Del Duc 14, Pral. 08002 Barcelona / 933 016 581
afc@afc.cat
www.afc.cat
ÍndeX
06 14 22 28 36
38 39 40 42
44 46 48 52 53
04 editorial Josep Guindo / Josep Lluís Díez
06 Història de l’agrupació Fotogràfica de catalunya
Capítol VI. La consolidació d’una trajectòria d’èxit. Victoria Bonet
14 protagonistes Pere Català i Pic. Pablo Giori
Exposicions a l’agrupació Fotogràfica de catalunya
22 Toni Vidal Retratista
28 Josep Guindo Soldevila La màgia de la dansa
36 Exposició Col.lectiva 178 anys de fotografia a l´Estat espanyol
38 Andreu Clapés Monts i Serres de Catalunya
39 Exposició Col.lectiva Cursos Il.luminació
40 concursos de l’aFc
agenda
42 Ramón Masats 1953 – 1965 Anys de Juventut Laura Terré
44 Pere Català i Pic La modernitat i la tècnica Pere Puigdollers
46 In Memoriam Joan Colom i Ignasi Marroyo
article especial
48 Presentació del projecte d´actualització del Museu de
Càmeres Fotogràfiques i Arxiu d’Imatges de l’AFC.
Virgili Vera
52 nexes Paraula i Imatge.
53 Museu de l’agrupació Fotogràfica de catalunya
Les Nostres Càmeres (VI). Virgili Vera
57 critica de llibres
ÍN DE X 3
editorial
JOSEP GUINDO / JOSEP LLUIS DÍEZ
El present numero Com de costum, el altres dues exposi- d’aquest nombre del
del Butlletí concentra primer article del cions individuals “Jo- Butlletí és l’article
els continguts del se- Butlletí és l’escrit per sep Guindo: La màgia de Virgili Vera per
gon i tercer trimestre, Victòria Bonet sobre de la dansa” que en presentar-nos el nou
atès que el primer la Història de l’Agru- la seva inauguració projecte del recent-
numero d’aquest any pació Fotogràfica de va comptar amb la ment creat “Grup del
es va retardar fins a Catalunya: La conso- presència de la cuba- Museu”. És opinió
setembre per com- lidació d’una trajec- na Viengsay Valdés, unànime de l’actual
plexos problemes de tòria d’èxit. considerada una de Junta Directiva de l’
fotocomposició i im- les millors ballarines AFC que la recupe-
pressió. Això ens ha L’article “protagonis- del món i la preciosa ració, catalogació i
obligat a concentrar tes” està dedicat a exposició d’Andreu conservació de l’ex-
els continguts del se- Pere Català i Pic, un Clapés: Muntis i traordinari patrimoni
gon i tercer trimestre dels fotògrafs cata- Serres de Catalun- que la nostra Agrupa-
en un sol numero. lans més importants ya. Al setembre es ció ha anat recopilant
del segle XX, gran van presentar dues al llarg de les seves
Sense cap dubte humanista i progeni- exposicions col·lec- gairebé 100 anys
el fet més destacat tor d’altres dos grans tives “178 anys de d’història és el repte
succeït en aquests fotògrafs com van fotografia en l’estat més important de la
últims sis mesos ha ser Pere Català i Roca espanyol” i l’exposició nostra agrupació, no
estat la trista notí- i Francesc Català-Ro- dels alumnes del curs solament del 2017,
cia de la defunció ca. d’il·luminació. si no també per als
de dos dels nostres propers anys.
més destacats socis, Dins de les expo- Dins de la “Agen-
Ignasi Marroyo al sicions en aquest da” hem recollit les Com és habitual en
juny i Joan Colom al semestre hem gaudit exposicions “Ramón aquest numero pu-
setembre. Tots dos de l’exposició del Masats 1953 – 1965. bliquem les seccions
han estat no només gran fotògraf me- Anys de Joventut” sobre les nostres
grans fotògrafs de norquí Toni Vidal escrita per Laura càmeres (Contessa
fama internacional, amb els seus increï- Terré, i “Pere Català Nettel Deckrullo
si no també dues bles retrats que són i Pic: la modernitat i Press & Tropical), pa-
persones extraor- capaços de convertir la tècnica” escrita per raula i imatge i crítica
dinàries, amb una en art les coses més Pere Puigdollers. de llibres.
immensa qualitat simples, com una
humana (veure in roca o una ceba. A Probablement l’ar-
memoriam). més s’han presentat ticle més destacat
4 ED I TORI AL
El presente número Como de costumbre, dos exposiciones do de este número del
del Butlletí concen- el primer artículo del individuales “Josep Butlletí es el artículo
tra los contenidos Butlletí es el escrito Guindo: La magia de de Virgili Vera para
del segundo y tercer por Victòria Bonet la danza” que en su presentarnos el nuevo
trimestre, debido a sobre la Historia de inauguración contó proyecto del recién
que el primer número l’Agrupació Fotogràfi- con la presencia de la creado “Grupo del
de este año se retrasó ca de Catalunya: La cubana Viengsay Val- Museo”. Es opinión
hasta septiembre de- consolidación de una dés, considerada una unánime de la actual
bido a complejos pro- trayectoria de éxito. de las mejores baila- Junta directiva de la
blemas de fotocom- rinas del mundo y la AFC que la recupe-
posición e impresión. El artículo “protago- preciosa exposición ración, catalogación
Esto nos ha obligado nistas” está dedicado de Andreu Clapés: y conservación del
a concentrar los con- a Pere Català i Pic, Montes i Sierras de extraordinario patri-
tenidos del segundo y uno de los fotógra- Catalunya. En sep- monio que nuestra
tercer trimestre en un fos catalanes más tiembre se presenta- Agrupación ha ido
solo número. importantes del siglo ron dos exposiciones recopilando a lo largo
XX, gran humanista colectivas “178 años de sus casi 100 años
Sin lugar a dudas el y progenitor de otros de fotografía en el de historia es el reto
hecho más destaca- dos grandes fotógra- estado español” y más importante de
do sucedido en estos fos como fueron Pere la exposición de los nuestra agrupación,
últimos seis meses ha Català i Roca i Fran- alumnos del curso de no solo para el 2017,
sido la triste noticia cesc Català-Roca. iluminación. si no también para los
del fallecimiento de próximos años..
dos de nuestros más Dentro de las exposi- Dentro de la “Agenda”
destacados socios, ciones en este semes- hemos recogido las Como viene sien-
Ignasi Marroyo en tre hemos disfrutado exposiciones “Ramón do habitual en este
junio y Joan Colom de la exposición del Masats 1953 – 1965. número publicamos
en septiembre. Am- gran fotógrafo menor- Años de Juventud” es- las secciones sobre
bos han sido no sólo quín Toni Vidal con crita por Laura Terré, nuestras cámaras
grandes fotógrafos de sus increíbles retratos y “Pere Català i Pic: la (Contessa Nettel Dec-
fama internacional, que son capaces de modernitat i la tècni- krullo Press & Tropi-
si no también dos convertir en arte las ca” escrita por Pere cal), palabra e imagen
personas extraordina- cosas más simples, Puigdollers. y crítica de libros.
rias, con una inmensa como una roca o una
calidad humana (ver cebolla. Además se Probablemente el
in memoriam). han presentado otras artículo más destaca-
E DIT OR IA L 5
caPÍtol v
la consolidaciÓ d’una traJectÒria d’ÈXit
VICTORIA BONET CARBONELL
Durant el període anterior el president Pla Ja- Durante el período anterior el presidente Pla
nini i els seus col·laboradors havien ampliat Janini y sus colaboradores habían ampliado
els horitzons de l’AFC per abastar noves acti- los horizontes de la AFC para abarcar nuevas
vitats, aconseguint grans èxits i una major re- actividades, consiguiendo grandes éxitos y una
llevància social. És evident que la càrrega de mayor relevancia social. Es evidente que la car-
treball s’havia multiplicat, arribant al cansa- ga de trabajo se había multiplicado, lo que llevó
ment i a la necessitat de renovació de la junta al cansancio y a la necesidad de renovación de
directiva. El mateix president Pla va demanar la junta directiva. El mismo presidente Pla pidió
el relleu a causa de les seves múltiples ocu- el relevo debido a sus múltiples ocupaciones y
pacions i a principis de 1930 va ser nomenat a principios de 1930 fue nombrado presidente
president Lluís Font Fernández. Luis Font Fernández.
La presidència de Font va ser breu, ja que va La presidencia de Font fue breve, ya que duró
durar únicament un any, i sembla que també únicamente un año, y parece que también algo
una mica tibant, com es dedueix dels edito- tensa, lo que se deduce de los editoriales que
rials que van anar apareixent en el butlletí de fueron apareciendo en el boletín de la entidad.
l’entitat. Es queixava de l’escassa presència Se quejaba de la escasa presencia de socios en
de socis a l’hivern, de la manca d’interès per invierno, de la falta de interés para exponer, de
exposar, de la poca col·laboració a les princi- la escasa colaboración en las principales ta-
pals tasques ...; en definitiva, com sol succeir reas…; en suma, como suele suceder aún hoy
encara avui en dia, molts socis solien deixar en día, muchos socios solían dejar la iniciativa y
la iniciativa i les tasques habituals de l’entitat las tareas habituales de la entidad en manos de
en mans dels pocs membres més actius, que los pocos miembros más activos, que acababan
acabaven cansats de “tirar del carro” i haver cansados de “tirar del carro” y haber de respon-
de respondre a les crítiques. der a las críticas.
A principis de 1931 va prendre el relleu Joan A principios de 1931 tomó el relevo Joan Roca
Roca Miracle, un dels socis fundadors, que Miracle, uno de los socios fundadores, que con-
va aconseguir dedicar generosament el seu siguió dedicar generosamente su tiempo a la
temps a l’entitat durant un llarg període, fins entidad durante un largo período, hasta prin-
a principis de 1935. Van ser quatre anys en cipios de 1935. Fueron cuatro años en los que
què la intensa activitat de l’AFC va continuar, la intensa actividad de la AFC continuó, con-
consolidant el seu prestigi a nivell nacional i solidando su prestigio a nivel nacional e inter-
internacional. Era la primera entitat en l’àm- nacional. Era la primera entidad en el ámbito
bit fotogràfic català per la rellevància de les fotográfico catalán por la relevancia de sus ac-
seves activitats, destacant entre la infinitat tividades, destacando entre el sinfín de entida-
d’entitats excursionistes que podien comptar des excursionistas que podían contar con una
amb una secció fotogràfica. sección fotográfica.
La AFC va continuar promocionant l’apre- La AFC continuó promocionando el aprendizaje
nentatge de les principals tècniques foto- de las principales técnicas fotográficas a través
gràfiques a través dels seus cursets. Per de sus cursillos. Por supuesto era éste uno de
descomptat era aquest un dels punts forts los puntos fuertes a la hora de afiliarse a la en-
a l’hora d’afiliar-se a l’entitat, ja que es pro- tidad, puesto que se proporcionaban los cono-
porcionaven els coneixements específics per cimientos específicos para la práctica. A lo largo
a la pràctica. Al llarg de la història de l’asso- de la historia de la asociación fue siempre ésta
ciació va ser sempre aquesta una de les vies una de las vías de entrada, permitiendo a los
d’entrada, permetent als interessats adquirir interesados adquirir las bases del trabajo de
les bases del treball de laboratori, familiarit- laboratorio, familiarizarse con las instalaciones
zar-se amb les instal·lacions comunes i tam- comunes y también establecer los primeros la-
bé establir els primers llaços amb els com- zos con los compañeros, compartiendo los pro-
6 HI STÒRI A DE L’AGR UPA C I Ó F O TO G RÀF I C A D E C ATALU N Y A
H IS T ÒR IA DE L ’A G R U P A CIÓ FOT OG R À FICA DE CA T A L U N Y A 7
8 HI STÒRI A DE L’AGR UPA C I Ó F O TO G RÀF I C A D E C ATALU N Y A
panys, compartint els progressos en la seva gresos en su afición. Era muy frecuente que tras
afició. Era molt freqüent que després de la la realización de un cursillo se formara algún
realització d’un curset es formés algun grup grupo que se reuniera periódicamente para co-
que es reunís periòdicament per comentar mentar sus nuevas fotografías, o bien que los
les seves noves fotografies, o bé que els nous nuevos se integraran en el ambiente de cama-
s’integraran en l’ambient de companyonia radería preexistente.
preexistent. La AFC había elaborado, igual que en el período
La AFC havia elaborat, igual que al període anterior, un programa general de formación en
anterior, un programa general de formació el que el aficionado iba pasando de los proce-
en què l’aficionat anava passant dels proce- sos más elementales a los más complicados. Las
diments més elementals als més complicats. lecciones iniciales eran consideradas un curso
Les lliçons inicials eren considerades un curs básico, en el cual se aprendía a revelar los ne-
bàsic, on s’aprenia a revelar els negatius, i gativos, y posteriormente a positivar con el uso
posteriorment a positivar amb l’ús de l’am- de la ampliadora. Desde ese momento el nuevo
pliadora. Des d’aquest moment el nou aficio- aficionado ya podía realizar sus fotografías e
nat ja podia realitzar les seves fotografies i ir adquiriendo experiencia en el laboratorio. A
anar adquirint experiència en el laboratori. A partir de aquí la entidad ofrecía cursos específi-
partir d’aquí l’entitat oferia cursos específics cos para aquellos que quisieran adentrarse en
per a aquells que volguessin endinsar-se en técnicas más concretas como la estereoscopía,
tècniques més concretes com l’ esteroscò- las diapositivas, etc. Finalmente, los procedi-
pia, les diapositives, etc. Finalment, els pro- mientos pigmentarios conformaban el último
cediments pigmentaris conformaven l’últim gran bloque de enseñanzas, destinado a aque-
gran bloc d’ensenyaments, destinat a aque- llas personas interesadas en las técnicas más
lles persones interessades en les tècniques artesanales. Este ciclo se iba repitiendo una o
més artesanals. Aquest cicle s’anava repetint dos veces al año con pequeñas variaciones. Du-
una o dues vegades a l’any amb petites va- rante este período se siguieron beneficiando de
riacions. Durant aquest període es van seguir la experiencia de los socios más veteranos para
beneficiant de l’experiència dels socis més enseñar a los recién incorporados, de manera
veterans per ensenyar als recentment incor- que los profesores eran los ya conocidos Claudi
porats, de manera que els professors eren Carbonell, Rafael Mª Martínez, etc.
els ja coneguts Claudi Carbonell, Rafael M. Hay que tener en cuenta que, en pleno auge del
Martínez, etc. pictorialismo, en las exposiciones y concursos
Cal tenir en compte que, en ple apogeu del se valoraba mucho la intervención del fotógrafo
pictorialisme, a les exposicions i concursos en el positivado. Era de gran importancia en este
es valorava molt la intervenció del fotògraf al momento la reivindicación del valor artístico de
positivat. Era de gran importància en aquest la fotografía, de manera que pudiera tener el
moment la reivindicació del valor artístic de mismo prestigio social y cultural que otras artes
la fotografia, de manera que pogués tenir el como la pintura o la escultura. El autor había
mateix prestigi social i cultural que altres arts de plasmar su personalidad y sus emociones
com la pintura o l’escultura. L’autor havia de en la obra, que se quería única y original. Por
plasmar la seva personalitat i les seves emo- ello, tuvieron mucha notoriedad algunos proce-
cions en l’obra, que es volia única i original. dimientos como el bromóleo o el fresson, donde
Per això, van tenir molta notorietat alguns se realizaba el acabado a mano.
procediments com el bromoli o el Fresson, El punto fuerte de la actividad de la AFC conti-
on es realitzava l’acabat a mà. nuó siendo el apartado de exposiciones y con-
El punt fort de l’activitat de l’AFC va continuar cursos, destacando el que se convocaba a fina-
sent l’apartat d’exposicions i concursos, des- les de cada año, o anual clasificador. Era aquí
tacant el que es convocava a finals de cada donde los aficionados presentaban sus mejores
H IS T ÒR IA DE L ’A G R U P A CIÓ FOT OG R À FICA DE CA T A L U N Y A 9
caPÍtol v
la consolidaciÓ d’una traJectÒria d’ÈXit
VICTORIA BONET CARBONELL
any, o anual classificador. Era aquí on els afi- obras con la ilusión de obtener algún premio
cionats presentaven les seves millors obres en alguna o varias de las cuatro secciones exis-
amb la il·lusió d’obtenir algun premi en algu- tentes: fotografía plana al bromuro de plata,
na de les quatre seccions existents: fotogra- procedimientos pigmentarios, estereoscopía y
fia plana al bromur de plata, procediments autocromía.
pigmentaris, esteroscòpia i autocromia. Cada año se siguió convocando también, hacia
Cada any es va seguir convocant també, cap el mes de mayo, el Salón de Primavera, donde
al mes de maig, el Saló de Primavera, on un un jurado seleccionaba un conjunto de obras de
jurat seleccionava un conjunt d’obres dels los socios más destacados. Este conjunto sirvió
socis més destacats. Aquest conjunt va servir también para dar a conocer la labor de la AFC
també per donar a conèixer la tasca de l’AFC en pro de la fotografía artística en otros luga-
en pro de la fotografia artística en altres llocs, res, ya que se decidió crear un salón circulante
ja que es va decidir crear un saló circulant que era muy demandado en otras poblaciones.
que era molt demandat en altres poblacions. En agosto de 1931 llegó a Vilanova i la Geltrú,
A l’agost de 1931 va arribar a Vilanova i la Gel- después a Igualada, Tarragona, Valencia, etc. Se
trú, després a Igualada, Tarragona, València, consiguió así estrechar los lazos con entidades
etc. Es va aconseguir així estrènyer els llaços similares, que algunas veces solicitaban la pre-
amb entitats similars, que algunes vegades sencia de los miembros más destacados de la
sol·licitaven la presència dels membres més AFC como jurado en los propios concursos, así
destacats de l’AFC com a jurat en els concur- como promocionar la afición en estas poblacio-
sos propis, així com promocionar l’afició en nes.
aquestes poblacions. Con estas actividades ya consolidadas, se dedi-
Amb aquestes activitats ja consolidades, es caron a abrir nuevos caminos, con el objetivo
van dedicar a obrir nous camins, amb l’ob- de estimular la afición de los socios y afianzar
jectiu d’estimular l’afició dels socis i afermar el prestigio de la entidad. En efecto, las noveda-
el prestigi de l’entitat. En efecte, les novetats des se sucedieron durante los años 1931, 1932
es van succeir durant els anys 1931, 1932 i y 1933: se creó un concurso para aficionados
1933: es va crear un concurs per a aficionats no socios y la presencia internacional aumentó
no socis i la presència internacional va aug- con la llegada de autores extranjeros; por úl-
mentar amb l’arribada d’autors estrangers; timo, volvió el salón internacional, por lo que
finalment, va tornar el saló internacional, de los socios pudieron encontrar nuevos retos y la
manera que els socis van poder trobar nous AFC continuó en el candelero con actividades de
reptes i l’AFC va continuar en primer pla amb gran resonancia. Hay que destacar el éxito de
activitats de gran ressonància. Cal destacar público que fueron consiguiendo a lo largo de
l’èxit de públic que van anar aconseguint al todos estos años, por lo que la población acabó
llarg de tots aquests anys, de manera que dándose cuenta de que la fotografía no era solo
la població va acabar adonant-se que la fo- una técnica para conseguir retratos estereoti-
tografia no era només una tècnica per acon- pados ni un divertimento insustancial, era todo
seguir retrats estereotipats ni un divertiment un arte con enormes posibilidades.
insubstancial, era tot un art amb enormes En 1931 se inició una actividad que subrayaría
possibilitats. la dimensión internacional de la AFC: la orga-
El 1931 es va iniciar una activitat que subrat- nización de exposiciones de países extranjeros.
llaria la dimensió internacional de l’AFC: l’or- Era habitual en esa época que las asociaciones
ganització d’exposicions de països estran- fotográficas prepararan una colección de las
gers. Era habitual en aquesta època que les obras de sus aficionados más destacados para
associacions fotogràfiques preparessin una enviarla a una entidad similar, que podía a su
selecció de les obres dels seus aficionats més vez enviar la suya. Si a nivel local se estaban
destacats per enviar-la a una entitat simi- preparando los salones circulantes, en el plano
10 HI STÒRI A DE L’AGR UPA C I Ó F O TO G RÀF I C A D E C ATALU N Y AH IS T ÒR IA DE L ’A G R U P A CIÓ FOT OG R À FICA DE CA T A L U N Y A 11
caPÍtol v
la consolidaciÓ d’una traJectÒria d’ÈXit
VICTORIA BONET CARBONELL
lar, que podia al seu torn enviar la seva. Si internacional se intentó favorecer la influencia
a nivell local s’estaven preparant els salons de los países más avanzados en la AFC, siendo
circulants, en el pla internacional es va in- como era el pictorialismo una corriente con
tentar afavorir la influència dels països més fuerte componente cosmopolita desde sus ini-
avançats en l’AFC, sent com era el pictorialis- cios. Así, en noviembre de 1931 tuvo lugar el I
me un corrent amb fort component cosmo- Salón de arte fotográfico extranjero, dedicado
polita des dels seus inicis. Així, al novembre a Bélgica; en octubre de 1932 se organizó el se-
de 1931 va tenir lloc el I Saló d’art fotogràfic gundo salón, donde se pudo contar excepcio-
estranger, dedicat a Bèlgica; a l’octubre de nalmente con una selección de autores ingleses;
1932 es va organitzar el segon saló, on es va finalmente, en 1933 se realizó un intercambio
poder comptar excepcionalment amb una de exposiciones con la sociedad fotográfica de
selecció d’autors anglesos; finalment, el 1933 Amsterdam, que tuvo muy buena crítica tanto
es va realitzar un intercanvi d’exposicions en la prensa holandesa como en la española.
amb la societat fotogràfica d’Amsterdam, En octubre de 1933 abrió también sus puertas
que va tenir molt bona crítica tant a la prem- el II salón internacional, que contó con más de
sa holandesa com a l’espanyola. 140 autores provenientes de una veintena de
A l’octubre de 1933 va obrir també les portes países: 40 de Estados Unidos, 38 de Cataluña,
el II saló internacional, que va comptar amb 11 del resto de España, 8 de Francia, 7 de Gran
més de 140 autors provinents d’una vintena Bretaña, 4 de Italia, 4 de la India, 3 de Austria,
de països: 40 dels Estats Units, 38 de Catalun- Suecia y Alemania; con dos expositores se en-
ya, 11 de la resta d’Espanya, 8 de França, 7 de contraban Canadá, Holanda, Polonia, Suiza y
Gran Bretanya , 4 de Itàlia, 4 de l’Índia, 3 de China; finalmente, con uno Bélgica, Argentina,
Àustria, Suècia i Alemanya; amb dos exposi- Japón, Hungría, Portugal y Rumanía. Nueva-
tors es trobaven: Canadà, Holanda, Polònia, mente se consiguió una gran repercusión me-
Suïssa i la Xina; finalment amb diática, recogiendo grandes elogios en las prin-
un: Bèlgica, Argentina, Japó, Hongria, Portu- cipales publicaciones. El mismo Pere Català i
gal i Romania.”. Novament es va aconseguir Pic firmaba la crítica de Mirador, comenzando
una gran repercussió mediàtica, recollint con grandes alabanzas al conjunto de obras
grans elogis en les principals publicacions. El presentadas en la exposición, que consideró un
mateix Pere Català i Pic signava la crítica de éxito de la AFC. Los autores locales como Bat-
Mirador, començant amb lloances al conjunt llés, Carbonell, Pla Janini, Ortiz Echagüe, Sala,
d’obres presentades a l’exposició, que va con- o Renom, le parecieron a la misma altura que
siderar un èxit de l’AFC. Els autors locals com nombres extranjeros consagrados como Sougez
Batllés, Carbonell, Pla Janini, Ortiz Echagüe, o Misonne; en su artículo destacó especialmen-
Sala, o Renom, li van semblar a la mateixa te éste último, para Català el mejor ejemplo de
alçada que noms estrangers consagrats com fotografía artística.
Sougez o Misonne; en el seu article va desta- Algunas exposiciones individuales de artistas de
car especialment aquest últim, per a Català el renombre como Pla Janini, Ortiz Echagüe y el
millor exemple de fotografia artística. inglés Keighley redondearon las actividades de
Algunes exposicions individuals d’artistes de este período, llevando a la AFC a liderar las aso-
renom com Pla Janini, Ortiz Echagüe i l’anglès ciaciones fotográficas españolas durante todos
Keighley van arrodonir les activitats d’aquest estos años. El esfuerzo y dedicación de la junta
període, portant a l’AFC a liderar les associa- directiva había dado buenos frutos, consolidan-
cions fotogràfiques espanyoles durant tots do su prestigio y aprecio entre los aficionados.
aquests anys. L’esforç i dedicació de la jun- Hacia 1935, sin embargo, entraremos en un
ta directiva havia donat bons fruits, consoli- nuevo período en el que el presidente elegido,
dant el seu prestigi i estima entre els aficio- Claudi Carbonell, tendrá que hacer frente a di-
nats. Cap a 1935, però, entrarem en un nou ficultades de todo tipo. El carácter estrictamen-
12 HI STÒRI A DE L’AGR UPA C I Ó F O TO G RÀF I C A D E C ATALU N Y Aperíode en el qual el president elegit, Claudi te apolítico de la AFC permitirá mantener una
Carbonell, haurà de fer front a dificultats de cierta actividad durante los años de la guerra
tota mena. El caràcter estrictament apolític civil, pero evidentemente la vida de la entidad
de l’AFC permetrà mantenir una certa acti- quedó afectada por los graves acontecimientos
vitat durant els anys de la guerra civil, però que iban a tener lugar.
evidentment la vida de l’entitat va quedar
afectada pels greus esdeveniments que ha-
vien de tenir lloc.
Librería Sánchez
CoMpra & Venta de liBros, postales, fotografias, graBados
tasación gratuita. pago al contado.
www.libreriasanchez.com
Teléfono: 934 58 49 80
Carrer de Còrsega, 485, 08025 Barcelona
H IS T ÒR IA DE L ’A G R U P A CIÓ FOT OG R À FICA DE CA T A L U N Y A 13Foto: Pere Català i Pic © Ford, Velocitat, 1932
PABLO GIORI
Pere català i PicPere Català i Pic és un dels fotògrafs catalans Pere Català Pic es uno de los fotógrafos catalanes
més importants del segle XX, tant per la seva más importantes del siglo XX, tanto por su apues-
aposta per la modernitat com per la nissaga ta por la modernidad como por la alcurnia que
que va inaugurar, amb els reconeguts Pere inauguró, con los reconocidos Pere Català Roca
Català i Roca i Francesc Català-Roca. Com vaig y Francesc Català-Roca. Cómo dejé claro a su
deixar clar a la seva biografia, Pere Català i Pic. biografía, Pere Català Pic. Fotografía, publicidad,
Fotografia, publicitat, avantguarda i literatura vanguardia y literatura (1889-1971) publicada el
(1889-1971) publicada el 2016 a l’Editorial Ra- 2016 en la Editorial Rafael Dalmau, es conocido
fael Dalmau, és conegut com a fotògraf, però como fotógrafo, pero es mucho más que esto, es
és molt més que això, és un intel·lectual i un un intelectual y un humanista.
humanista. Tuvo que dejar los estudios con doce años, muy
Va haver de deixar els estudis amb dotze anys, temprano para alguien que quería estudiar Filo-
molt d’hora per a algú que volia estudiar Filo- sofía y Letras, y empezó a trabajar en el Banco
sofia i Lletres, i va començar a treballar al Banc Hispano Americano el 1902. Luchando en el CA-
Hispano Americà el 1902. Lluitant al CADCI per DCI por la jornada intensiva, en un viaje a Roma
la jornada intensiva, en un viatge a Roma troba encuentra su pasión y se hace retratista. Más ade-
la seva passió i es fa retratista. Més endavant lante se establece en Valls y hace retratos y foto-
s’estableix a Valls i fa retrats i fotografies de mo- grafías de monumentos para la Mancomunidad
numents per a la Mancomunitat de Catalunya. de Cataluña. En aquella época, después de la cri-
En aquella època, després de la crisi tèxtil i dels sis textil y de los estragos de la filoxera, Valls es
estralls de la fil·loxera, Valls és una vila petita una villa pequeña sin mucha actividad, cosa que
sense gaire activitat, cosa que un grup d’amics un grupo de amigos consigue cambiar radical-
aconsegueix canviar radicalment. Pere Català mente. Pere Catalán Pic interviene en la creación
Pic intervé en la creació de l’agrupació Amics de la agrupación Amigos de las Bellas Cosas y de
de les Belles Coses i de la secció vallenca del la sección vallenca del CADCI, se une a la Unión
CADCI, s’uneix a la Unió Gremial i de la Cambra Gremial y de la Cámara de Comercio, lucha para
de Comerç, lluita per modernitzar la ciutat, vol modernizar la ciudad, quiere nuevos trenes, un
nous trens, un camp d’aviació, millor transport, campo de aviación, mejor transporte, más turis-
més turisme, més obertura. Finalment, la polí- mo, más apertura. Finalmente, la política llama a
tica truca a la seva porta i es compromet amb su puerta y se compromete con el progreso, pero
el progrés, però no es presenta com a candi- no se presenta como candidato; tiene que mar-
dat; ha de marxar. char.
Amb la República veu que cal desplaçar-se a Con la República ve que tiene que desplazarse a
Barcelona a la recerca de la modernitat, la psi- Barcelona en busca de la modernidad, la psicolo-
cologia, la publicitat i la fotografia, una barreja gía, la publicidad y la fotografía, una mezcla extra-
estranya que en aquella època el converteix ña que en aquella época lo convierte en vanguar-
en avantguardista. Coneix món, viatja i crea, fa dista. Conoce mundo, viaja y crea, hace anuncios
anuncis per als clients més importants i desta- para los clientes más importantes y destaca como
ca com a professor de psicologia publicitària. profesor de psicología publicitaria. Escribe un li-
Escriu un llibre sobre la seva recerca en aquest bro sobre su investigación en este campo, produc-
camp, producte de les seves classes i dels es- to de sus clases y de los estudios experimentales,
tudis experimentals, que queda inèdit. Durant que queda inédito. Durante la guerra concibe con
la guerra concep amb Jaume Miravitlles el Co- Jaume Miravitlles el Comissariat de Propaganda y
missariat de Propaganda i fa un dels cartells hace uno de los carteles de guerra más famosos:
de guerra més famosos: «Aixafem el feixisme». «Aplastamos el fascismo». Como cabeza de “Edi-
Com a cap d’Edicions té contactes amb tots cions” tiene contactos con todos los intelectuales,
els intel·lectuals, publica la reconeguda revista publica la reconocida revista “Nueva Ibèria” y más
Nova Ibèria i més de dos-cents llibres, revistes, de doscientos libros, revistas, auques, panfletos
P R OT A G ON IS T E S 15Pere català i Pic
PABLO GIORI
Foto: Pere Català i Pic © Barreteria Prats, c. 1931
auques, pamflets en quatre llengües. Els bom- en cuatro lenguas. Los bombardeos, el hambre,
bardeigs, la fam, els intel·lectuals que ajuden la los intelectuals que ayudan la República, tres años
República, tres anys sense fer fotografies, l’exili sin hacer fotografías, el exilio y la muerte. Hasta
i la mort. Fins aquí el personatge és força cone- aquí el personaje es bastante conocido, pero su
gut, però la seva vida després de la guerra era vida después de la guerra era un misterio.
un misteri. Retoma el trabajo despacio cuando los miedos de
Reprèn la feina a poc a poc quan les pors de les las represalias amainan, va recuperando la ale-
represàlies amainen, va recuperant l’alegria, cal gría, hay que seguir trabajando, tiene que man-
seguir treballant, ha de mantenir tota la família. tener a toda la familia. Los clientes piden publi-
Els clients demanen publicitats, a poc a poc, i cidades, despacio, y hay que empezar desde cero
cal començar des de zero l’empresa familiar; la empresa familiar; los amigos exiliados vuelven
els amics exiliats tornen a omplir les penyes a llenar las peñas literarias. La Feria de Muestras
literàries. La Fira de Mostres i l’economia fran- y la economía franquista de los años cincuenta
quista dels anys cinquanta li permeten pagar le permiten pagar las deudas y rehacer su vida.
els deutes i refer la seva vida. Retorna també Recupera también aquel anhelo de juventud y la
aquell anhel de joventut i la vida li dóna una se- vida le da una segunda oportunidad: será un li-
gona oportunitat: serà un literat autodidacte, terato autodidacta, tal como había pasado con
tal com havia passat amb la fotografia. Treballa la fotografía. Trabaja muy intensamente, escribe
molt intensament, escriu contes, novel·les, na- cuentos, novelas, narraciones, obras de teatro,
rracions, obres de teatre, poemes, assajos. Una poemas, ensayos. Una parte de su obra literariaFoto: Pere Català i Pic © Barreteria Prats, c. 1931
Foto: Pere Català i Pic © Cristall gravat a mà, 1935 part de la seva obra literària de la postguerra de la posguerra está directamente relacionada està directament relacionada amb la seva vida con su vida (explica cosas que le habían sucedido (explica coses que li havien succeït de forma fic- de forma ficcionalizada, hecho que nos da una cionalitzada, fet que ens dóna una informació información muy valiosa) y el resto tiene un pun- molt valuosa) i la resta té un punt pedagògic, to pedagógico, un mensaje para mejorar el mun- un missatge per millorar el món. Tanmateix, la do. Aun así, la cultura catalana no tiene bastante cultura catalana no té prou força, el franquis- fuerza, el franquismo lo ahoga y los catalanistas me l’ofega i els catalanistes es barallen entre se pelean entre ellos; no hay lugar para un hete- ells; no hi ha lloc per a un heterodox, per a un
Foto: Pere Català i Pic © Fotomuntatge Barcelona Barri Gòtic (Ciutat Vella), 1935
Foto: Pere Català i Pic © Fotomuntatge, Festes de la Candela, Valls, 1931
Foto: Pere Català i Pic © Català Pic parlant amb ell mateix, 19188-1920
escriptor que no ho sembla o que ho intenta rodoxo, para un escritor que no lo parece o que
massa tard, quan la vida li deixa temps. És amic lo intenta demasiado tarde, cuando la vida le deja
d’escriptors i d’editors, no vol pagar per editar tiempo. Es amigo de escritores y de editores, no
i ningú no s’arrisca per ell. Seguirà fent, ferm quiere pagar para editar y nadie se arriesga por
en l’actitud amb què viu tota la vida: treballar, él. Seguirá haciendo, firme en la actitud con que
treballar, treballar i tornar a començar tantes vive toda la vida: trabajar, trabajar, trabajar y vol-
vegades com calgui. ver a empezar tantas veces como haga falta.
L’alegria de la família, dels amics i de les penyes La alegría de la familia, de los amigos y de las pe-
es barreja amb el dol de la vellesa, es cansa, no ñas se mezcla con el luto de la vejez, se cansa, no
pot treballar, dorm poc; a més, sembla que fer- puede trabajar, duerme poco; además, parece
se gran vol dir, també, acomiadar-se, setmana que hacerse mayor quiere decir, también, des-
rere setmana, dels amics. Quan ell mor, mor pedirse, semana detrás semana, de los amigos.
bona part d’aquella generació nascuda a finals Cuando él muere, muere buena parte de aquella
del segle XIX; n’és un dels últims representants. generación nacida a finales del siglo XIX; es uno
Mor sense reconeixement, sense exposicions de los últimos representantes. Muere sin recono-
retrospectives, sense l’obra literària publicada, cimiento, sin exposiciones retrospectivas, sin la
però això no li pesarà mai: sap que ha viscut obra literaria publicada, pero esto no le pesará
a la seva manera, respectant els seus ideals, i nunca: sabe que ha vivido a su manera, respetan-
que tot sol ha pogut tirar endavant a la seva do sus ideales, y que a solas ha podido sacar ade-
família. lante a su familia.
Després de quatre anys de recerca i de difon- Después de cuatro años de investigación y de di-
dre la seva obra, coneixem molt millor l’abast fundir su obra, conocemos mucho mejor el alcan-
de la seva tasca i podem dir amb orgull que el ce de su tarea y podemos decir con orgullo que su
seu llegat personal i fotogràfic es conservarà legado personal y fotográfico se conservará por
per les generacions futures en una institució las generaciones futuras en una institución públi-
pública que pot assegurar la conservació i di- ca que puede asegurar la conservación y difusión
fusió de la seva obra. Això si, haurem d’espe- de su obra. Esto si, tendremos que esperar hasta
rar fins el 2019 per poder veure a Barcelona la el 2019 para poder ver en Barcelona la grande re-
gran retrospectiva que es mereix i que no va trospectiva que se merece y que no pudo tener en
poder tenir en vida. vida.
PROTAGONISTES 21Toni vidal retratista
SALA BRUNO ARGEMÍ del 25/04 al 04/06
Foto: Toni Vidal ©Foto: Toni Vidal ©Vestits de ceba
Foto: Toni Vidal © Roques
Antoni Vidal Miquel ( Es Castell, 1934) és un Antoni Vidal Miquel ( Es Castell, 1934) es un fo-
fotògraf menorquí amb una llarga i consa- tógrafo menorquín con una larga y consagrada
grada trajectoria professional. La seva pro- trayectoria profesional. Su producción fotográ-
ducció fotogràfica inicial ens mostra l’arqui- fica inicial nos muestra la arquitectura rural, el
tectura rural, el paisatge, el retrat i les feines paisaje, el retrato y los trabajos artesanales de
artesanals de la Menorca dels anys 50 i 60. la Menorca de los años 50 y 60. A partir del año
A partir de l’any 1968 va començar a treba- 1968 empezó a trabajar como fotógrafo profe-
llar com a fotògraf professional a Barcelona. sional en Barcelona. Este mismo año hace su
Aquest mateix any fa la seva primera exposi- primera exposición a Sala Aixelà, donde pre-
ció a la Sala Aixelà, on presenta un recull de sentó una compilación de cien fotografías de la
cent fotografies de la fàbrica Gas Maó, amb fábrica Gas Mahón, con una evidente intencio-
una evident intencionalitat social, que mos- nalidad social, que muestran al mismo tiempo
tren al mateix temps les dures condicions de las duras condiciones de trabajo y la dignidad
treball i la dignitat humana dels obrers fabri- humana de los obreros fabriles.
ls. El año 1970, también a Sala Aixelà presentó
L’any 1970, també a la Sala Aixelà va presen- la exposición “Artistas Catalanes Contemporá-
tar l’exposició “Artistes Catalans Contempo- neos”, con retratos de diecinueve artistas cata-
ranis”, amb retrats de dinou artistes catalans lanes destacados del momento: Salvador Dalí,
destacats del moment: Salvador Dalí, Joan Joan Miró, Antoni Tàpies, Joan Ponç, Josep Gui-
Miró, Antoni Tàpies, Joan Ponç, Josep Guino- novart, Joan Hernández Pijuan, Ricard Bofill...
vart, Joan Hernández Pijuan, Ricard Bofill... El espíritu de denuncia y concienciación social
L’esperit de denúncia i conscienciació so- es presente en exposiciones como “Hombres/
cial és present en exposicions com “Homes/ trabajo” (1983), una colección de doscientas
feina” (1983), una col·lecció de dues-centes doce fotografías sobre los oficios artesanales,
dotze fotografies sobre els oficis artesanals, y la exposición itinerante “Mujeres” (2002) que
i l’exposició itinerant “Dones” (2002) que pre- presenta los retratos de las mujeres de la Aso-
senta els retrats de les dones de l’Associació ciación de afectadas de cáncer de mama, y otros
d’afectades de càncer de mama, i altres re- retratos de escritoras reconocidas como Mer-
trats d’escriptores reconegudes com a Mercè cè Rodoreda, Aurora Bertrana y Maria Aurèlia
Rodoreda, Aurora Bertrana i Maria Aurèlia Capmany. Otras exposiciones individuales que
Capmany. Altres exposicions individuals que hay que destacar son las de la Fundación Miró
E X P OS ICION S 23Foto: Toni Vidal ©
Foto: Toni Vidal ©
toni vidal retratista
SALA BRUNO ARGEMÍ DEL 25/04 AL 04/06
cal destacar són les de la Fundació Miró de de Barcelona (1977 y 1983), el Colegio de Arqui-
Barcelona (1977 i 1983), el Col·legi d’Arqui- tectas de Santa Cruz de Tenerife (1979), las de la
tectes de Santa Cruz de Tenerife (1979), les Galería Caramany de Girona (1992) y la Escuela
de la Galeria Caramany de Girona (1992) i Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona
l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de (1994), el Instituto und Museum für Geologie
Barcelona (1994), l’Institut und Museum für und Paläontologie de la Universidad de Tübin-
Geologie und Paläontologie de la Universitat gen (1995), la EGG Gallery de Tokyo (1998) y
de Tübingen (1995), l’EGG Gallery de Tòquio el Centro de Études Catalanas de la Université
(1998) i el Centre d’Études Catalanes de l’Uni- París-Sorbonne de París (2005). Su espíritu más
versité París-Sorbonne de París (2005). El seu poético y sensual está presente a las coleccio-
esperit més poètic i sensual és present a les nes “Rocas”, “Vegetales” y muy particularmente
col·leccions “Roques”, “Vegetals” i molt parti- “Vestidos de cebolla”.
cularment “Vestits de ceba”. Toni Vidal, desde su grande humildad, ha desa-
Toni Vidal, des de la seva gran humilitat, ha rrollado una larga y rica trayectoria profesional
desenvolupat una llarga i rica trajectòria pro- remarcable por su versatilidad y dominio técni-
fessional remarcable per la seva versatilitat i co en un trabajo fotográfico coherente y llena
domini tècnic en una feina fotogràfica cohe- de lirismo con la que ha sabido mostrar la dig-
rent i plena de lirisme amb la que ha sabut nidad y belleza de las cosas más sencillas.
mostrar la dignitat i bellesa de les coses més El filósofo Baltasar Gracián en uno de sus más
senzilles. famosos aforismos nos decía: “cuando los ojos
El filòsof Baltasar Gracián en un dels seus ven el que nunca han visto, el corazón siendo
més famosos aforismes ens deia: “quan els el que nunca ha sentido”. Sin lugar a dudas, la
ulls veuen el que mai han vist, el cor sent el contemplación de muchas de las fotografías de
que mai ha sentit”. Sense cap dubte, la con- Toni Vidal, con su enorme sensibilidad, hace
templació de moltes de les fotografies de que veamos el que nunca antes hemos visto y
Toni Vidal, amb la seva enorme sensibilitat, que nuestro corazón sienta el que nunca antes
fa que vegem el que mai abans hem vist i que ha sentido.
el nostre cor senti el que mai abans ha sentit.
26 EXPOSI CIO NSFoto: Toni Vidal ©
E X P OS ICION S 27La màgia de la dansa
josep guindo
Sala Bruno Argemí del 06/06 al 29/07
Foto: Josep Guindo © Viengsay ValdésLa fotografia de dansa és una disciplina poc ha- La fotografía de danza es una disciplina poco ha-
bitual entre els fotògrafs del nostre país. Això es bitual entre los fotógrafos de nuestro país. Ello se
molt probablement degut a les seves dificultats debe muy probablemente a sus dificultades téc-
tècniques i a les limitacions d’accés als teatres. nicas y a las limitaciones de acceso a los teatros.
Resulta imprescindible captar les imatges des Resulta imprescindible captar las imágenes desde
d’una posició habitualment allunyada de l’esce- una posición habitualmente alejada del escena-
nari i evitant molestar a l’audiència amb els “clic” rio, evitando molestar a la audiencia con los “clic”
de la càmera. L’escena sol estar poc il·luminada de la cámara. La escena suele estar poco ilumi-
i els moviments dels ballarins són molt ràpids i nada y los movimientos de los bailarines son muy
de vegades poc previsibles. Però aquestes difi- rápidos y a veces poco previsibles. Pero esas di-
cultats tècniques es veuen clarament compen- ficultades técnicas se ven claramente compensa-
sades per l’espectacularitat de les fotografies das por la espectacularidad de las fotografías que
que poden obtenir-se. Esplèndids decorats, pueden obtenerse. Espléndidos decorados, cuer-
cossos estilitzats dels ballarins amb els seus ele- pos estilizados de los bailarines con sus elegantes
gants vestits i gràcils moviments ens proporcio- vestidos y gráciles movimientos nos proporcionan
nen una imatges d’inqüestionable bellesa. una imágenes de incuestionable belleza.
Josep Guindo Soldevila (Te rrassa 1958) va Josep Guindo Soldevila (Terrassa 1958) conoció el
conèixer el món del ballet per absoluta ca- mundo del ballet por absoluta casualidad, coinci-
sualitat, coincidint amb el seu primer viatge a diendo con su primer viaje a La Habana en enero
l’Havana al gener de 2011 amb motiu de l’ex- de 2011 con motivo de la exposición “Las Dos Cu-
posició “Les Dues Cubes” que va realitzar jun- bas” que realizó junto con el prestigioso pintor,
tament amb el prestigiós pintor, pacient i amic paciente y amigo Antoni Vives Fierro (Diari Avui, 23
Antoni Vives Fierro (Diari Avui, 23 juny 2011; La junio 2011; La Vanguardia, 27 julio 2011) . Desde
Vanguardia, 27 juliol 2011) . Des d’aquest mo- ese momento, el destino ha jugado caprichosa-
ment, el Destí ha jugat capritxosament amb ell. mente con él. Casualidades difícilmente explica-
Casualitats difícilment explicables li van per- bles le permitieron conocer a la Prima Ballerina
metre conèixer a la Prima Ballerina Assoluta Assoluta Alicia Alonso el 10 de febrero de 2011
Alicia Alonso el 10 de febrer de 2011 i capturar y tomar sus primeras fotografías de ballet, en un
les seves primeres fotografies de ballet, en un ensayo que ella le dedicó en la Escuela del Ballet
assaig que ella li va dedicar a l’Escola del Ballet Nacional de Cuba. A partir de ese momento se
Nacional de Cuba. A partir d’aquest moment es inició una estrecha relación con Alicia Alonso y el
va iniciar una estreta relació amb Alicia Alonso i Ballet Nacional de Cuba, siendo fotógrafo oficial
el Ballet Nacional de Cuba, sent fotògraf oficial del Festival Internacional de Ballet de La Habana
del Festival Internacional de Ballet de l’Havana desde 2012. Fotografías suyas forman parte del
des de 2012. Fotografies seves formen part fondo permanente del Museo Nacional de la Dan-
del fons permanent del Museu Nacional de la za (La Habana, Cuba). En la actualidad colabo-
Dansa (l’Havana, Cuba). En l’actualitat col·labo- ra regularmente en la Temporada de Danza del
ra regularment en la Temporada de Dansa del Centre Cultural de Terrassa y el prestigioso curso
Centri Cultural de Terrassa i el prestigiós Curs Internacional de Danza Ibstage y publica sus fo-
Internacional de Dansa Ibstage i publica les se- tografías en prestigiosas revistas de ballet como
ves fotografies en prestigioses revistes de ballet Danse (Francia) o Ballet y Más.
com Danse (França) o Ballet i Más. Actualmente es Presidente de l’Agrupació Fotogrà-
Actualment és President de l’Agrupació Foto- fica de Catalunya y director editorial de su revis-
gràfica de Catalunya i director editorial de la ta “Butlletí”, vicepresidente de Fotoclub Terrassa,
seva revista “Butlletí”, vicepresident de Fotoclub miembro de la Federación Catalana de Fotografía
Terrassa, membre de la Federació Catalana de y de la Federación Internacional de Fotógrafos.
Fotografia i de la Federació Internacional de Fo-
tògrafs.
E X P OS ICION S 2930
EXPOSI CIO NS
Foto: Josep Guindo © Alicia AlonsoFoto: Josep Guindo © Minotauro E X P OS ICION S 31
32
EXPOSI CIO NS
Foto: Josep Guindo © LevitacióFoto: Josep Guindo © Crucificcó. Assaig al gran teatre del Liceu E X P OS ICION S 33
34
EXPOSI CIO NS
Foto: Josep Guindo ©Foto: Josep Guindo © E X P OS ICION S 35
Exposició Col.lectiva 178 anys de fotografia a l´Estat espanyol Sala Bruno Argemí / Del 05 al 23 de setembre. Foto / Elisenda Domingo ©
Foto / Josep Soler ©
Amb motiu de la celebració dels 178è aniver-
sari de la realització de la primera fotografia
en tot l’Estat, cosa que va succeir el 10 de
novembre de 1839 a l’actual Plaça de Palau
de Barcelona, l’Agrupació Fotogràfica de Ca-
talunya, com des de fa molts anys, organitza
una exposició col·lectiva de socis per comme-
morar aquesta efemèride a la sala Bruno Ar-
gemí de la nostra Agrupació.
Foto / Ei Point ©
Con motivo de la celebración de los 178 años de
la realización de la primera fotografía en todo
el Estado, el 10 de noviembre de 1839 en la ac-
tual Plaça de Palau de Barcelona, la Agrupación
Fotográfica de Catalunya, como desde hace mu-
chos años, organiza una exposición colectiva de
socios para conmemorar esta efeméride en la
sala Bruno Argemí de nuestra Agrupación.
E X P OS ICION S 37También puede leer
