XXIIa edició Jocs Florals 2021 Col legi Sagrada Família Sant Andreu
←
→
Transcripción del contenido de la página
Si su navegador no muestra la página correctamente, lea el contenido de la página a continuación
XXIIa edició Jocs
Florals 2021
Col·legi Sagrada
Família Sant Andreu
ÍNDEX DE NAVEGACIÓ
1r cicle ESO 2n cicle ESO Batxillerat
Català Cat1rcicle Català Cat2ncicle Català CatBatx
1r premi prosa 1r premi poesia 1r premi prosa
Accèssit prosa Accèssit poesia Accèssit prosa
1r premi poesia 1r premi poesia
Accèssit poesia Castellà Cast2ncicle Accèssit poesia
1r premi prosa
Castellà Cast1rcicle Accèssit prosa Castellà CastBatx
1r premi prosa 1r premi poesia 1r premi prosa
Accèssit prosa Accèssit poesia Accèssit prosa
1r premi poesia 1r premi poesia
Accèssit poesia Anglès Ang2ncicle Accèssit poesia
1r premi prosa
Anglès Ang1rcicle Accèssit prosa Anglès AngBatx
1r premi prosa 1rs premis poesia 1rs premis prosa
Accèssit prosa Accèssit poesia Accèssit prosa
1r premi poesia 1r premi poesia
Accèssit poesia Alemany Al2ncicle Accèssit poesia
1r premi poesia
Alemany Al1rcicle Accèssit poesia Alemany AlBatx
1r premi poesia 1r premi prosa
Accèssit poesia Francès Fr2ncicle 1r premi poesia
1r premi poesia
Accèssit poesia Francès FrBatx
1r premi prosa1r cicle ESO
1Català
1r premi prosa
Una Carta per canviar el món
E
stimat, estimada, lector o lectora, si estàs llegint això és per dues possibles opcions:
la primera, que hagi servit la meva investigació i la segona, que l’hagis trobat en
un calaix al Ministeri del Temps. Si es tracta de la segona opció, que és la més
probable, continua la recerca i treu-la a la llum amb la següent informació:
Em dic Clara Larson i vaig néixer a Irlanda el 1969. La meva mare era de Barcelona, per això
em vaig traslladar a aquesta ciutat amb quatre anys. Ara som al 1983 i hi ha hagut un seguit
d’estranys incidents arreu del món. Possiblement quan llegeixis aquesta carta jo ja seré
morta o oblidada, però tu pots canviar la història, no per tenir fama per nosaltres no, sinó
per la seguretat de tot el món.
Els incidents més grans han succeït a Ucraïna, el Japó, la Xina, Rússia, Alemanya, Anglaterra,
Estats Units i Cuba. Hi ha una organització que es dedica a maximitzar els fenòmens
naturals, provocant desastres devastadors. Es diu Uricajau. No ho busquis a internet per
dues raons: la primera, no trobaràs res i la segona, fes-me cas encara que això sembli
surrealista, no els busquis perquè rastregen a qui ho fa. I a partir d’aquí, ja pots córrer i
amagar-te, fins i tot canviar-te el nom (és molt útil aquesta última, ho sé per experiència).
Tenen un cap, en John Robson, un empresari nord-americà d’uns quaranta-cinc anys, que
ara resideix a Vancouver. Normalment viatja a Seattle, Washington per fer alguns negocis.
Curiosament aquest home té origen irlandès i una certa semblança a un jove que sortia, al
costat de la meva mare, en una fotografia de fa vint anys. No vull imaginar-me res, ni tampoc
vull preguntar-li a la meva mare, ja que el meu pare ens va abandonar quan jo era molt
petita. Pensar que pot ser el cap d’una organització amb males intencions… no vull ni
pensar-ho.
Estaràs pensant, i aquesta dona per què m’explica la seva vida? Ja paro.
Necessito, ja que suposadament vius a Olympia què és on vaig enviar aquesta carta (si us
plau no intentis tornar-la al remitent, no és la meva adreça), que vagis a Seattle i trobis
l’home de la fotografia. Tenen una seu a la ciutat. Entres al portal i et presentes
2com Margaret March, és una integrant de l’organització. Baixes les escales de l’esquerra,
gires dues vegades a la dreta i trobaràs un ordinador central i al costat una màquina. Obre-
la i talla el cable groc i el blau. Tot seguit, a l’ordinador, posa la contrasenya NvjKLq i
accedeix a la carpeta bloquejada amb la contrasenya JRMCLM, totes majúscules, i després
esborra-ho tot. També trobaràs un pen drive en el sobre, després d’això connecta’l a
l’ordinador i s’introduirà un virus, aguanta’l dos minuts. Després, surt de l’edifici per la
porta de la teva esquerra.
Moltes gràcies, encara que et sembli inverosímil, has salvat el món!!
Si no has estat prou valent o valenta com per fer-ho o penses que és una broma (no et culpo),
envia la carta a Springfield, Illinois, és el seu proper destí.
Salutacions cordials,
Lily Watson
4/6/1983
Anne Shirley-Cuthbert
M. G.
1r premi prosa
3Accèssit prosa
Gràcies a Mart
L
'Anna era una noia que vivia a Barcelona i tenia tretze anys. A més tenia una
intel·ligència superior als seus companys. A ella li encantava l’astronomia. A casa
vivia amb el seus pares i cinc germans més, així que els seus pares no li feien gaire
cas. A més a l’escola no tenia amics i alguns li feien la vida impossible. Com que li agradava
llegir sobre l’espai, sobre els llançaments de coets i tot el que estigués relacionat amb els
planetes, els companys sempre li deien que tenia el cap als núvols.
Tot i estar molt sola, ella i la seva professora de ciències es portaven molt bé i això la feia
sentir-se millor.
A l’Anna se li donaven molt bé les assignatures científiques, en canvi, les llengües no tant i
les suspenia sovint. Això la feia sentir malament. La seva professora de ciències, que es deia
Laura, havia trobat un article a la web de la Ciutat de l’Espai de Barcelona que anunciava
vint beques per als alumnes amb molta capacitat i interessats en l’espai. L’Anna, en saber-
ho, es va posar molt contenta, ja que podia aconseguir la beca fent una mitjana de les notes
de totes les assignatures. Ella i la seva professora van presentar la inscripció. L’Anna va
estar uns dies contenta perquè pensava que li donarien la beca, però al final no va ser així.
No volia anar a l’escola, no volia veure ningú. Durant uns quants dies va estar molt trista,
però a la seva professora se li va ocórrer una idea. Li va dir que podia fer un treball sobre
l’espai i que el presentarien al president de la Ciutat de l’Espai, a veure si canviaven d’opinió.
Per demostrar als membres de la Ciutat de l’Espai que ella mereixia estar allà.
La recerca que va fer consistia a construir una espècie de mini coet tripulat per poder agafar
materials de Mart i portar-los a la Terra per poder estudiar aquell planeta amb més precisió.
Als de la Ciutat de l’Espai els va semblar una molt bona
recerca, però ja era molt tard per poder entrar en la beca. Li van dir que l’any vinent ho
podria tornar a intentar si pujava les notes de llengües.
L’any següent, l’Anna, va aconseguir entrar. Va pujar una mica les notes de llengües fins al
5, per ella va ser molt dur. L’esforç li va servir.
Els companys de classe en assabentar-se es van quedar bocabadats. Quinze anys més tard
4la NASA va aprovar la recerca de l’Anna i ella va participar en la missió d’un coet a Mart.
L’Anna, gràcies a l’espai, va acabar complint el seu somni.
Rubik
L. R.
Accèssit prosa
51r premi poesia
Jana
V
as ser sense cap dubte,
La persona més bella que mai he conegut.
No només pel dibuix dels teus llavis,
Sinó també per la calor del teu cor.
Els teus ulls avellana em mantenien fixa en la teva mirada,
Les teves galtes vermelloses despertaven tots els meus sentits,
Les teves mans es van convertir en la meva religió,
I els teus malucs en la meva perdició.
Et vaig estimar més del que l'ocell estima el seu vol,
Et vaig pensar tant com em va donar la imaginació,
Et vaig desitjar com si d'un gat en zel es tractés,
Però sobretot et vaig adorar com si fossis la mateixa Afrodita.
Vas omplir la teva habitació amb les aquarel·les que et pintava,
Em cantaves com si estiguéssim soles al món.
Sens dubte vaig pertànyer a l'organització dels bojos enamorats,
Ja que per la teva veu haurien de posar-me una camisa de força.
Un bon dia et vaig oferir el meu cor i el vas agafar,
Aquest era de cristall i tenia ferides passades,
Te'l vaig confiar sense dubtar-ho ni un segon,
Però poc va durar a les teves mans.
Avui en dia encara s'està recuperant,
I et demanaria que deixessis en pau les cicatrius.
De vegades vol sortir del llit de l'hospital massa ràpid,
I de seguida torna a impactar contra el mur que el va enderrocar.
6Per més que li doni voltes i voltes,
No sé de qui va ser la culpa,
Meva per submergir-me a la piscina,
O teva per no advertir-me que no hi havia fons.
De totes maneres bella dama,
Et vaig estimar i això no ho puc canviar.
Encara que totes les balades parlin de tu,
Ho aguantaré i algun dia les aconseguiré callar.
Com diu la cançó que solíem ballar,
L'amor és un joc que simplement no pots guanyar,
Però si hi ha alguna manera,
Creu-me que tard o d'hora la trobaré.
Alias
L. A.
1r premi poesia
7Accèssit poesia
Escacs
D
ues reines ben vestides en un taulell quadriculat,
protegint al seu rei perquè no sigui atacat.
Quatre torres ben posades en cadascuna de les cantonades,
vigilant tot el terreny, valorant tots els moviments.
Vuit peons complidors d’ordres, als confins de l’altre bàndol volen arribar,
avancen sense pausa, ningú els pot aturar.
Mira tots aquests cavalls, que una “L” han de formar,
sense perdre de vista els alfils que en diagonal els poden matar.
Escac i mat al rei, joc acabat,
la victòria és de les negres. El meu exèrcit ha guanyat.
Newton-John
O. H.
Accèssit
8Castellà
1r premi prosa
Leo
E
n una casa muy grande de un pueblo apartado de la gran ciudad, hace
aproximadamente unos diez meses, mi mamá nos tuvo a mis tres hermanos y a mí.
Todos nacimos muy diferentes, no parecíamos hermanos. El más mayor era
marrón, el segundo, bastante blanco y el tercero tenía todo el pelo negro. Yo, sin
pretenderlo, llamaba la atención. Mi pelo tenía diferentes colores, si te fijabas, podías
diferenciar hasta cinco tonalidades: el negro y el blanco se mezclaban en mi espalda
formando rayas y, a medida que subías hacia el cuello, el color se transformaba apareciendo
algunos tonos grises y cremas, acabando con unas orejitas marrones y una barriguita blanca
como la nieve.
Durante los primeros meses, mamá nos estuvo alimentando con su leche, recuerdo que nos
empujábamos para intentar ser el primero, y a veces, jugando, nos molestábamos cuando
mamábamos más de uno a la vez. Recuerdo su olor y el calor que sentía cuando me echaba
junto a ella. Mamá era persa y tenía el pelo largo y suave. A mí me encantaba esconderme
debajo. A papá nunca lo conocimos.
Pasaron los días y nos separaron de mamá; nos llevaron a una habitación donde teníamos
una cama muy alta, y solo a la hora de comer, nos dejaban estar con ella. Jugábamos y
saltábamos todo el día. Con las uñas, conseguíamos trepar por las mantas hasta que
alcanzábamos la cima de aquella súper cama, y luego, haciendo de las nuestras, nos
acabábamos cayendo, y vuelta a empezar.
Mamá nos había explicado que las personas que vivían con nosotros no eran peligrosas. Yo
los veía muy raros, pero de vez en cuando nos traían comida y, a veces, jugaban con
nosotros. Siempre teníamos hambre. Según mamá, en otro tiempo, las personas que vivían
con nosotros le habían dado muchísima comida, la peinaban, la bañaban, tenía todo lo que
quería. Pero las cosas habían ido cambiando, y cada vez la comida se había vuelto más
escasa. Las cosas no iban bien, aunque aquellas personas hacían todo lo posible porque
estuviéramos cómodos, eran nuestros protectores.
9Al haber tan poca comida, teníamos que ser rápidos, cogerla y no distraernos, no siempre
había para los cuatro. Yo era el más astuto, el más rápido y el que más comía siempre, eso
hizo que me fuera convirtiendo en el más grande y fuerte de nosotros. Cada mañana,
nuestros protectores nos sacaban a jugar al jardín de la casa, allí nos lo pasábamos muy
bien. Al acabar de jugar, mamá nos lavaba con su lengua para que estuviéramos sanos y
limpios, pero aun así, teníamos unos bichitos muy pequeños que corrían por nuestro cuerpo
y nos hacían muchas cosquillas.
Lo que más me gustaba era asomarme por la ventana de la habitación y mirar la calle.
Muchos días entraba el sol, y yo era capaz de dormirme con el calor que entraba a través
del cristal. Lo que más miedo me daba eran unas cosas muy grandes que pasaban por la
calle muy rápido y que hacían mucho ruido; me asustaba muchísimo, y cuando pasaban
muchos a la vez, me acababa escondiendo.
Mis hermanos y yo fuimos creciendo. Cada vez necesitábamos menos a mamá, y apenas
pasábamos tiempo con ella. Un día de verano, cuando dormía al sol, se presentaron en casa
unas personas que no había visto nunca. Entraron en nuestra habitación y nos estuvieron
mirando. Yo también los miraba, no sabía qué hacían allí, tal vez traían algo de comida para
nosotros.
Una de esas personas, la más pequeña, me cogió en brazos y me empezó a acariciar. Fue
muy extraño, porque, aunque no la conocía de nada, me sentía muy bien, pero entonces
ocurrió lo peor. Me sacaron de la habitación y me metieron en una de esas cosas grandes
que hacía ruido y que tanto miedo me daba. A medida que nos alejábamos de la casa, supe
que no volvería a ver a mis hermanos.
Entonces todo cambió. Me llevaron a la gran ciudad, a una casa más pequeña, pero donde
tenía una habitación solo para mí. Tenía tres platos, dos con comida diferente y uno con
agua, y ¡era toda para mí!, no me lo podía creer. Esas personas me bañaron, me llevaron al
médico y me quitaron los bichitos que tanto me picaban.
Ahora soy muy feliz, aunque si lo pienso bien, siempre lo he sido. Mis protectores son muy
buenos y me quieren mucho, igual que yo a ellos, aunque no se si lo entienden. Tengo
juguetes, camino libremente por la casa y tengo muchas ventanas para ponerme al sol. Casi
nunca estoy solo, todos convivimos juntos y yo soy uno más. Compartimos el sofá y les
acompaño cuando van a bañarse. Me encanta cuando se olvidan de cerrar una puerta que
hay en la bañera y puedo entrar y mojarme las patitas.
10He de reconocer que soy muy travieso, y como quiero participar en todo lo que ocurre en
casa, a veces me regañan. Lo que más me gusta es jugar con la persona más pequeña. Me
encanta como huele y muchas noches, cuando está dormido, me subo a la cama y lo observo
sin que se de cuenta. Tienen una cosa en la habitación que suena cada mañana a la misma
hora, y cuando la oigo, salto a la cama y hago que la persona más pequeña se levante; le doy
mordisquitos y le lamo la cara para que abra los ojos. Así, empezamos un nuevo día.
Me gusta pensar que mis hermanitos han tenido la misma suerte que yo...Por cierto, me
llaman Leo.
Animus
V. P.
1r premi prosa
11Accèssit prosa
El espejo del pasado
Q ué ha sido de ti, pequeña, de aquella niña tan feliz que disfrutaba de ir al colegio,
que le encantaba dormir en el coche de vuelta a casa, la niña a la que se le llenaban
los ojos de alegría cuando su abuela le hacía tortitas y de lágrimas cuando las cosas
no salían como ella quería... tú, que te levantabas cada mañana sin darte cuenta de que eras
feliz porque, en los momentos felices, nunca pensamos que volveremos a caer en los brazos
de la tristeza. Pero es así, el paso del tiempo es una montaña rusa de sentimientos sin freno
que, por mucho que intentes parar, el motor siempre está en marcha. No hay otra opción
que dejarse llevar, saborear cada segundo, cada minuto, que tenemos de este corto periodo
de existencia en la tierra porque, al fin y al cabo, somos insignificantes en este planeta. Y en
ese instante, después de mucho pensar, preguntó:
- Entonces, ¿Qué ha sido de ti pequeña? Dijo mientras miraba el espejo.
Atlanta
C. M.
Accèssit prosa
121r premi poesia
Olor a Nostalgia
A
quella calle vacía,
Alumbrada por el manto de la noche.
Y otra vez,
Vuelve sigiloso y sutilmente,
Ese vago recuerdo frente al mar.
Ojos empañados en lágrimas,
Rodando con el vaivén de la brisa marina,
Por esa promesa que queda escrita,
En su gran inmensidad.
Como un suspiro,
La mente se aferra a aquel pensamiento,
Repleto de sueños e ilusiones.
Y otra vez,
Una ráfaga arrebata esa memoria,
Dejando de nuevo,
Paso a un amargo olor a nostalgia.
Newton-John
O. H.
1r premi poesia
13Accèssit poesia
La Esperanza
S
iempre nos quedará la esperanza,
el deseo de algo mejor,
un destello de magia,
en un mar de dolor.
Un nuevo amanecer,
sin odio ni sufrimiento,
un nuevo amanecer,
sin rabia ni tormento.
Un atisbo de luz,
se vislumbra al horizonte,
por el que todos luchamos,
en busca de nuestras ilusiones.
pero es por ese destello,
esa isla en medio del mar,
por el que todos estamos aquí,
y por el que merece la pena luchar.
Porque eso es la vida,
nos dicen de pequeños,
una carrera infinita,
hacia los deseos y sueños.
La casa roja
L. T.
Accèssit poesia
14Anglès
1r premi prosa
Remember me Alice
D
ear Alice,
Things are getting worse here in Afghanistan and, in one hour, I will be in front
of the enemy. If you receive this letter it's because something has gone wrong and
I have been defeated. I know now that probably I won't come back alive and for that reason
I wrote this letter that I hope from the bottom of my heart that you never have to read.
Although I am no longer with you, I want you to know that you have been the love of my
life. I have to keep fighting because, even knowing that this won’t have a happy ending, it
is the only way I can escape this nightmare.
Sometimes the sound of screams and shots disappears. The silence returns again and I see
you in our home hugging me. I can almost smell you when suddenly the cold brings me back
to the cruel reality and silence becomes my worst fear.
And now that I know that I will not come back home I want you to take care of our children,
to educate them with the values that I had not time to teach them, but above all, let them
know that all of you have been everything in my life. The sound of war is getting closer now
and my time is running out. I only wish to see you again but, if not, every time you smile I
will be there to see you, let me stay in your heart for the rest of your life.
With love,
Soldier James (forever your husband)
Atlanta
C. M.
1r premi prosa
15Accèssit prosa
When we can’t dream
A
lright, it’s really late and tomorrow I have school. I think that staying awake
reading until half past eleven wasn’t a good idea, well let’s go to sleep.
Why can’t I sleep? It’s already been 10 minutes. I will change my position, maybe I
can sleep. 20 minutes already? Come on, I need to get up at seven o’clock, and I will be super
tired, thank God I don’t have any exams, but they’ll probably give us last week’s Spanish
exam, and I forgot to answer one question, what if I fail? No, I just need to relax, yeah just
close my eyes and relax, breathe in, breathe out, breathe in… This isn’t working. Maybe I
should come up with a cool story, yeah that could work.
It’s already been 20 minutes since I started with that story and it’s not working, my
attention is too focused on that, so I can’t relax my brain.
Well, I normally ask myself the meaning of sleeping. It just doesn’t make sense for me. I
can sleep 10 hours and be super tired during the morning and super energetic at night, but
when I sleep 5 hours I’m tired all day, but sometimes my brain, my body, my mind, my
soul… They work better that way.
It’s half past twelve, I pray so that when it’s one o’clock I’m already sleeping. I’m tired, and
somehow I can’t sleep. It takes about 2 hours to fall asleep, but I’m used to it. I usually take
a pill before going to sleep, which makes it a bit easier for me to relax and I can fall asleep
in 10 minutes, but today, it’s like the pill isn’t working.
I’m getting really nervous. I feel like I will never fall asleep. It’s strange, I often find it
difficult to fall asleep, but then I don’t want to wake up.
It’s one o’clock, and I’m still awake, I will try this last method, let's try to empty my mind.
What time is it? It’s half past six, it worked! But I don’t want to wake up until seven o’clock,
I’ll wait.
That noisy sound, it’s my alarm. I should wake up.
It’s ten p.m., I already had dinner and I took my pill, let’s go to sleep. It’s been an hour,and
again I can’t sleep, these pills don’t work. I feel like I have lived this experience before…
Creaki
J. A.
Accèssit prosa
161r premi poesia
Not ready yet
I
can see you through the window,
without the mask you wear everyday
I just think you are another person
since the moment you ran away.
Your eyes don’t shine anymore,
like they used to do a while ago
Also those new friends of yours,
aren’t acting really close.
I think I’m not ready yet
to see you suffer again...
Actually, the one suffering is me,
oh, boy! why can’t you see.
But no, I’m just not ready yet,
to face that I’m alone again.
Elsuki
E. R.
1r premi poesia
17Accèssit poesia
MY FAVOURITE WIND
N
o one can know
where the wind comes from,
sometimes I think
If it comes from a pond.
I feel the wind on my face
and not just in the surface,
the wind blows me away
and I follow it in the best way.
No one can know
where the wind comes from,
but I like to think
that the wind moves me.
And that’s only the beginning
of a great journey to the sky,
and I’m here waiting
to the wind that’s coming away.
Notname
M. A.
Accèssit poesia
18Alemany
1r premi poesia
Mein Klavier
W
eiß und schwarz, du bist immer hier.
Elegant und groß, du bist immer bei mir.
Du machst mein Leben nicht kompliziert.
Du bist sehr speziell, du bist mein Klavier.
Ich spiele schöne Melodien mit dir.
Und du singst schöne Lieder für mich.
Du bist sympathisch, nett, lustig und freundlich.
Ich liebe deine Musik, ich liebe dich.
Ich bin schüchtern, aber mit dir, ich bin ich.
Ich tanze, träume, fliege und lache mit dir, mein Klavier
Wenn ich traurig bin, spreche ich mit dir.
Du bist immer hier, du bist mein Klavier.
Gryffindor
X. C.
1r premi poesia
19Accèssit poesia
Ich und meine Gedanken
D
ie schöne Landschaft
ist die neue Freundschaft,
weil Tiere und Natur eins sind,
in der Natur gibt ist alle Arten von Blumen.
In den Blumen sind Rosen, Gänseblümchen...
Eine bessere Welt ohne Menschen
die Tiere gehen oder fliegen frei
ohne ausgelöscht zu werden.
Keine Flugzeuge, keine Gebäude...
die Sonne geht morgens über den Bergen auf
und nachts geht sie in die andere Richtung,
der Fluss flieβt ohne Angst.
Die Fische schwimmen,
ohne vom Müll gefangen zu werden.
Sie planschen herum, ohne Angst zu haben,
mit einem Regenbogen am Himmel.
eine ideale Welt,
eine Welt ohne Sorgen,
eine wundervolle Welt,
die Welt meiner Träume.
Almeja
S. R.
Accèssit poesia
202n cicle 21
Català
1r premi poesia
Ets la meva elecció, la meva escollida
V
oltes i més voltes sempre l'hi he donat,
des de ben petita que hi estic pensant
i finalment, després de tant de temps, t'he trobat!
T'he descobert, Medicina, t'estava esperant.
M'apassiones, m'emociones, m'il·lusiones,
Penso en tu i m'inspires a somiar.
A partir d'ara, et dedicaré totes les hores,
i així el meu gran somni podré realitzar.
M'imagino en un futur disposada i decidida,
tot i que senti pors en ocasions,
estaré preparada per a salvar una vida
i, sempre al meu cor, les meves il·lusions.
Tant de bo em pugui posar la bata blanca,
i amb professionalitat i amb un somriure donar confiança.
i encara que a algú li hagi de dir que una porta es tanca,
Procuraré obrir-ne una altra plena d'esperança.
No vull jugar a ser una metgessa
no em vull quedar amb el no ho vaig intentar.
Et vull dedicar el meu esforç i fortalesa,
I quan miri enrere veure el que vaig superar.
Això és el que realment vull, sí, Medicina,
aprendre de tu i també de la vida.
22Que siguis el meu motor, la meva benzina,
Ets la meva elecció, la meva escollida.
Always
J. C.
1r premi poesia
23Accèssit poesia
Jo vull un balancí
J o vull un balancí
Que em gronxi a la deriva
Que em porti lluny d'aquí
Que em mostri què és la vida
Jo vull un balancí
Que es mogui molt de pressa
Que no emeti cap fressa
I no em faci patir
Jo vull un balancí
Que oscil·li lentament
Que olori a gessamí
I em calmi el pensament
Jo vull un balancí
Que jugui tot el dia
Que em porti a l'alegria
Com un gran trampolí
Jo vull un balancí
Que em faci pensar en gran
Que em porti a sentir
Coses molt importants
Jo vull un balancí
Que em transporti la ment
A indrets de fil de bri
Somniant eternament!
24Blau
E. B.
Accèssit poesia
25Castellà
1r premi prosa
Ella
M
uchas veces nos empeñamos en destacar, en ser los mejores, en ser los más
felices. A veces sin importar lo que cueste, ni a quien pisemos, ni a quien
dañemos.
Buscamos la felicidad, la alegría, la euforia de sentirnos vivos, de que tenemos el mundo en
nuestras manos. Pero no somos constantes, no lo somos porque ni siquiera sabemos lo que
es la tan buscada felicidad.
Desde lejos ella se ve alegre, tranquila y llamativa. Su originalidad y autenticidad te atraen,
te seducen y, en el momento que la abrazas, no quieres soltarla, quieres apoderarte de ella,
quieres hacerla eterna. Quieres hacerla tuya.
Y la encierras, la guardas bajo llave con miedo a que te la roben y a que en cuanto te despistes
sea intercambiada por otra. Pasan los días, las semanas, incluso los años y te das cuenta de
que ya no es la misma. Aquella llama que la caracterizaba se va ahogando por culpa de los
grilletes en sus muñecas y, aquella perfecta sonrisa, poco a poco se convierte en una mueca
de dolor. Tú, sin entender nada, empiezas a notar ese cambio y echas de menos su peculiar
esencia, por lo que desesperado buscas soluciones para que vuelva a ser la misma, pero ya
es tarde. Ese miedo ha hecho que la perdieras, que perdieras la felicidad.
En ese momento, te das cuenta de que en realidad nunca has sabido apreciar ese
sentimiento, que vivías engañado por tu mente pensando que lo sentías diariamente, cuando
en realidad solo estabas reproduciendo ese recuerdo.
Y es que el gran problema de esta sociedad es que pensamos que para llegar a abrazarla
necesitamos ser el número uno en todo, porque si no somos insuficientes.
Pero no es el coche más lujoso ni las bambas más caras, no es tener más amigos ni más
seguidores en Instagram. Son esos pequeños detalles los que te hacen feliz: esa mirada de
complicidad con tu amiga, esa foto, ese abrazo tan espontáneo de tu compañero, esa coca-
cola con tus amigas, ese gracias, ese te quiero.
O las contradicciones de la vida, como las canciones tristes que nos ponen felices, o las
alegres que nos ponen tristes recordando buenos momentos. Que un desconocido se
26convierta en una persona tan importante para ti, o que un simple número en esta sociedad
tenga más valor que el cariño y la amistad.
Como me dijo una amiga: más vale calidad antes que cantidad, porque al final del día,
cuando te tumbas en la cama con ese sentimiento de satisfacción, de que estas completo, es
cuando sabes que ella está cerca, protegiéndote, abrazándote.
La Innombrable
L. M.
1r premi prosa
27Accèssit prosa
Una vida junto a ti
E
sto es una pequeña muestra agradecimiento hacia una persona que, aunque ya no
esté físicamente, siempre la llevaré en mi corazón. Esta persona es mi abuela. Una
abuela es algo muy especial para muchas personas, y para mí, también. Ella era
una persona fuerte, luchadora y, aunque tenía mucho carácter, no le faltaba nunca una
sonrisa y tenía un gran corazón. No sé lo que era, pero entre nosotras había un vínculo muy
especial que nos unía.
“Yaya, quería agradecerte todos los momentos que has estado, los buenos y los malos. Darte
las gracias por ayudarme en todo momento, en especial en los más complicados. Quería
recordarte las vacaciones que hemos pasado juntas, y los sábados que veníamos a comer a tu
casa y estábamos allí hasta que anochecía. Estos momentos son los que recuerdo siempre
cuando me entra un bajón porque te echo de menos, momentos inolvidables. Tú, junto al
yayo, habéis puesto un granito de arena para que yo creciese como una gran persona, y os lo
agradezco mucho.”
Hace tres años, ella nos dejó, pero os juro que aunque se fue, dejó una huella muy grande
entre nosotros. Allí donde estés, decirte que no te olvidaré nunca. Siempre formarás parte
de mi vida y estarás presente en mi corazón. Te quiero mucho, no lo olvides.
Gorjuss
A. R.
Accèssit prosa
281r premi poesia
Quiero...
Q uiero un mar de poesía,
Una brisa en la mañana,
Que me diga que me quiere,
Que me diga que me ama…
Quiero un barco de esperanza,
Que navegue al horizonte,
Que no tenga miedo a nada,
Que me muestre hacia donde…
Quiero una boquita pura,
Unos labios de dulzura,
Que jamás inventen cuentos,
Que me hablen con ternura…
Quiero un rostro de cariño,
Una luz en mi ventana,
Que al hogar me guíe siempre,
Que me guíe siempre a casa…
Quiero un río de agua viva,
Que me lleve siempre al cielo,
Que sostenga hoy mis cargas,
Que sostenga hoy mis miedos…
Quiero un cielo despejado,
Unas nubes que den calma,
Que me inviten a ser libre,
29Que me alegren hasta el alma…
Quiero un tren que vaya suave,
Por las vías de la vida,
Que me guíe a mi destino,
Que aunque yo no pueda, siga…
Quiero un pétalo caído,
Flor de azahar en apariencia,
Que a ciprés su aroma huela,
Y despida mi existencia…
Quiero un beso en la memoria,
Que no caiga en el olvido,
Que describa lo que siento,
Que recuerde lo que he sido…
Rubik
E. B.
1r premi poesia
30Accèssit poesia
Mar
H
ay veces que solo necesito oír silencios
el sentimiento de la soledad recorriendo mi ser
los silencios vacíos
la oscuridad y la soledad
Tengo que parar
mi vida se vuelve frenética y se me escapa de las manos
hay veces que como un mando quiero retroceder
y parar.
Necesito estar a solas
que no te vayas de mi lado
pero estoy sola
siempre lo estoy
sin pensar en nada pero a la vez en todo
logro percatarme de lo que pasa a mi alrededor
debo pausar mi vida
esta realidad cínica
no veo adonde voy
ni sé mi futuro
voy con los ojos tapados
por un laberinto oscuro
cual naufragio que se hunde en el mar
quiero poder flotar
pero cada vez que rozo la superficie
noto que me vuelvo a ahogar
31cada vez más.
Quiero ver el sol
Pero voy con los ojos tapados
quiero nadar
pero los pies los tengo atados
quiero ser feliz
pero la ansiedad y tristeza me corroen.
Quiero ser más fuerte y escapar de la jaula de mi vida
Todos mis miedos me rodean me atan,
toda mi vida he estado ahí
quiero salir
pero siempre tengo miedo
quiero vivir pero no sé si puedo escribir mis poemas
y tallarlos a fuego
puedo quedarme allí dentro y estar segura
Pero quiero salir y ver el sol y que sus rayos me cieguen.
Kirito
H. P.
Accèssit poesia
32Anglès
1r premi prosa
Dear diary
12th March 2032
D
ear diary,
Do you know that feeling you get when you have utterly no idea of what you want
to do with your life? Well, that’s how I’ve been feeling for –I can’t really remember
how long. When I was younger, I used to have all these ideas in my head of how my life
would turn out to be. I dreamt of going to college and study something I love, find the love
of my life, get married, have about four kids and a dog. But, here I am, at the old age of
twenty-seven, having studied something I hate and with the company of the two only
friends I have in this city, chocolate and doughnuts. I should have listened to my parents
when they tried to talk some sense into me and make me stay in Sutton instead of moving
to London without a plan of what to do next. But, I’ve always been hot-headed and
independent, so I left anyway. Today something great and something not so great happened,
the not-so-great part is that, as I walked into the café I work in while trying to figure what
I will do next, I bumped into someone and, no, that someone wasn’t a prince charming, it
was my boss and he now had a coffee splattered all over his white shirt, it’s a miracle I still
keep my job. The great thing is that I found a twenty-dollar bill in the street. Tah-dah! Okay,
maybe it’s not as great as you thought, but, they say it brings luck, or was it a penny on the
first January? I can’t remember, either way, I treated myself with a t-shirt from my favourite
brand that was on sale.
Despite the bad start I have had in this city, I have decided to not give up and give it a
chance, as they say, ‘London is the city of opportunities’!
16th April 2032
Dear diary,
Remember when I told you I would make my life in London great and full of possibilities? I
haven’t, but not because I haven’t tried, of course. Maybe it’s just my luck. It’s been over a
month and I still have the same lousy job and the same apartment. The only thing that has
33changed is that I have a new neighbour, the old woman who lived there before him told me
he was cute and charming. So, why not,
I expected my prince charming and I had already played in my mind that scene from Titanic
when Jack and Rose are on the deck of the ship and pretend to fly. Turns out he wasn’t as I
had thought. I don’t even know why I keep creating myself expectations when life has
thrown me a fair number of good reasons why I shouldn’t.
26th May 2032
Hello diary,
In the last month I have replaced my old friends, doughnut and chocolate, for actual friends,
Lily and Alan, though I have to admit that, more often than I would like, I indulge in them.
You know where I met my new two friends? At my new job! Since I decided to stop
fantasizing and start pulling the pieces of my life back together, everything is getting much
better. I even paid my rent this month without my parents reminding me! I am so proud of
myself. However, I’ve been thinking, if I already have my dream job as a literature teacher,
have made new friends and learnt to not loathe London and love it, maybe I am ready to be
in a relationship. Right? I mean, maybe I hadn’t been lucky before because I was a mess. I
think I’ll try, it can’t turn out that bad, can it?
16th June 2032
Hi Diary,
Whoever said dating was easy, they totally got it wrong. What is wrong with guys?! I will
never find anyone for me, at first I was just looking for a Chris Hemsworth and, obviously,
I didn’t find one since this kind of man only seems to exist in films. Then I thought, a Patrick
Dempsey would suit me too, so I expanded my search radar to ‘handsome and nice men’,
but didn’t specify any more. I was sure I would find a man with two good qualities. Let me
give you a clue of how things went, after seven dates my request was ‘man who is desperate
enough to cope with me’. It’s not my fault they all have something missing or something
extra. I mean, one had too much hair and looked like a Chow Chow, the other was as bald
as a light bulb. One kept talking non-stop about his farmer of a father and the other just
said seven words throughout the whole night! I am not kidding, I even counted them. And
I tried, I really did, I looked past the physique and focused on the inside, but, when a pug
looks better than your date, you kinda lose hope.
346th July 2034
My beloved diary,
You know, when I was fifteen years old, I always dreamt about my future, about living my
own Disney film. But it ended up being completely different. Instead of studying literature,
which is what I wanted, I went for history, but ended up working in Oxford University
teaching English literature. I was single as a pringle with lousy dates and no boyfriends and
I ended up marrying my best friend, yes, the one I met at work. Alan and I got married last
year. I thought at my pace, I would never have kids and would end up old and lonely with
seventy smelly cats, but we had kids, we have a three-month-old baby girl and we adopted
a two-year-old boy a year ago. And I am on my way to convincing Alan of getting a dog.
Maybe my adventure as a ‘grown-up’ didn’t start out well, but, let me tell you this, I wouldn’t
change the Friday nights I spent eating chocolate and doughnuts for anything, because they
led me to where I am and I wouldn’t change it for the world. So, dear diary, this is the end.
And, I am ready to say that, at the not-so-old age of twenty-nine, mother of two (for now),
wife and professor, my life (finally!) makes sense, or at least, as much as it can be me.
Always
J. C.
1r premi prosa
35Accèssit prosa
The legend of the orange-eyed wolf
O
nce upon a time in a medieval village, a very strict and cruel lord wanted all the
benefits of the land ploughed by poor peasants. The name of the lord was
Raymond Wolfhound. He had lots of serfs and vassals. He also had a very strong
and loyal guardian, Cameron. The guard lived near the castle to help Raymond when he
needed.
Raymond was single, although he secretly loved a peasant called Rose. But, he didn’t know
that she and Cameron were in love.
At night, Raymond became an orange-eyed wolf and killed rebel people of the village. The
day he discovered the love between Rose and Cameron, Raymond decided to kill Cameron.
A full moon night, Raymond as the orange-eyed wolf ran to Cameron’s house and there he
woke up Cameron. The horrified guardian screamed.
Rose, who lived nearby, heard her love screaming and, scared, ran to his house with a
pitchfork. There, she found the wolf and she pierced his heart with the pitchfork.
The wolf ran out of the house. When it reached the forest, it tried to become human again,
but this time it was not possible. Rose broke its heart and Raymond couldn’t become human
anymore.
The next morning, Lord Raymond wasn’t at his castle and the villagers decided to choose
the lord of the village democratically. Finally, Rose became the lord and she got married to
Cameron. All the villagers were invited to the wedding.
Some people say that sometimes, at the darkest nights, an orange-eyed wolf runs around
the castle howling to claim its properties.
Apocaleus
P. R.
Accèssit prosa
361r premi poesia (I)
Dubbed TV shows
W
atching shows
is a pastime for us all,
but some make a bad choice
when it’s time to choose its voice.
They are lazy and don’t want to read
the subtitles that appear on the screen.
Instead, they set the dubbed mode
and pick the easy road.
What they don’t know
is that they blow the whole show.
The actors’ voice is replaced
by a fake one without grace.
The series dubbers’ speech
sounds artificial and impossible to believe.
I can’t help but burst into laughter
when I hear that disaster.
But there’s more to it,
that was just a tiny bit.
The actors’ work is dismissed
when a false voice is put over it.
Listening to the dubbing
ruins the whole thing.
It doesn’t make sense anymore,
but it can be restored!
37Go to your TV right now,
I will show you how.
You just have to click
on “Original Language” really quick.
You will immediately see
that you have found the key.
Everything will be better
and you’ll want to keep it forever.
Bookworm
N. E.
1r premi poesia
381r premi poesia (II)
If I were a witch
I
f I were a witch
Who knows what I could do.
I could catch a snitch
And learn potions too.
I would like to ride a broom
High up in the air,
On my broom I would go ZOOM,
As the wind blows in my hair.
I would learn to brew a potion,
With professor Snape’s devotion.
I would levitate a stick,
With a simple swish and flick.
Slytherin I would choose,
And belong there with enthuse.
I’d wear green with honor and pride,
With Draco Malfoy by my side.
With my friends Blaise, Crabb and Goyle,
I’d have lunch in the Great Hall.
We’d watch a Quidditch match
And see Potter the snitch catch.
Harry Potter will always be in my head,
Just like Alan Rickman said.
When I reach eighty years of age,
I will read the books again.
I keep dreaming of a snitch,
Oh, how I wish I were a witch!
But we are all wizards deep inside,
As in our hearts magic resides.
39Always
J. C.
1r premi poesia anglès
40Accèssit poesia
Dreams
W
hen the room is as dark as the middle of the night
and silence is all over the city,
it is when real magic begins to fly.
Dreams are not just something that happen,
they are the open windows where we just are brave enough
to jump from when we are alone.
Dreams are not something that happen,
they are secrets that we keep from every mind but our own
Dreams are not something that happen,
It’s our pure soul that the world is not ready to believe.
And, why don't we remember our dreams?
That’s the question I don’t have the answer for
but that is why real magic will never leave.
Sunflower
R. G.
Accèssit poesia
41Alemany
1r premi poesia
Du bist der Beste!
A
ls ich sechs Jahre alt war,
hatte ich ein Geschenk erhalten.
Es war magisch und wunderbar
und ich wollte nicht mehr warten.
Endlich hatte ich meinen Bruder.
ich war so froh und aufgeregt
und ich half mit dem Babypuder,
der Babyflasche und dem Babywagen.
Er hat blonde Haare und blaue Augen,
mit sympathischen Sommersprossen.
Und ich liebe sein schönes Lächeln,
er ist nie traurig, er ist immer zufrieden.
Mein Bruder hat Vorstellungskraft und Fantasie,
und er liebt die Geschichte.
Er will auch Legos und Playmobil,
aber vor allem seine Geschwister!
Er will Tierarzt werden,
er bedeutet mir sehr viel.
Ich möchte ihm immer helfen,
ich gebe dir meine ganze Liebe.
Ich liebe dich, mein Buder.
Ich bin deine ältere Schwester,
und ich möchte dir sagen, mein Buder,
für mich Bist Du der Beste!
Always
J. C.
1r premi poesia
42Accèssit poesia
Einsamkeit
L
angsames Sterben,
Aufhören wollen zu existieren;
Verlassen dieser Welt,
Und fliegen an einen glücklichen Ort.
Ich möchte nichts essen;
Ich will nicht einmal Ihre Hilfe;
Ich will nur jemanden, der mich hält.
Ich habe das Gefühl, niemand liebt mich.
Und mein Zimmer
wird langsam zu meinem natürlichen Lebensraum.
Ich fange an, mich abzuschotten und mich zu verkriechen;
Und niemand wird mich brauchen.
Ich möchte spüren, wie sich meine Augen schließen und ganz blau werden.
Kirito
H. P.
Accèssit poesia
43Francès
1r premi poesia
J'ai besoin
J 'ai besoin de la mer.
De la brise sur mon visage.
Du sable sur ma peau.
De l'eau...
J'ai besoin de la montagne.
Du vert des arbres.
De l'air pur et frais.
D'authenticité...
J'ai besoin de la campagne.
De l'ambiance bucolique.
De l'amour de ma famille.
De mes parents et de mes fils ...
J'ai besoin de quoi?
J'ai besoin de liberté.
J'ai besoin de paix.
J'ai besoin de toi…
Soleil
E. B.
1r Premi Poesia
44Accèssit poesia
Un gâteau au chocolat
P
our faire un gâteau au chocolat,
Trois oeufs achetés je dois.
Pour faire ce gâteau,
J’ai besoin d’un verre d’eau.
Cinquante grammes de farine
Et le chocolat qui me fascine.
Cent grammes de beurre,
Pour que ça ait l’air.
Une centaine de grammes de sucre
Et une noix pour le moule.
Maintenant nous prenons,
Le chocolat, mon obsession.
Pour décorer mon gâteau,
Je l'ai mise sur un plateau.
Je mets des cerises
et quelques marguerites.
Un gâteau avec amour,
arôme, couleur et saveur.
Blanc, noir et marron,
Le chocolat, ma passion.
Always
J. C.
Accèssit poesia
45Batxillerat
46Català
1r premi prosa
Lliures
D
iuen que quan mors la teva vida passa per davant dels teus ulls. Jo mai ho he
cregut. Però ara en dubto. La mort encara no arriba, sóc conscient. És un matí
preciós. Sento els ocells, la brisa, els arbres, el terra sota els meus genolls. Sento
la mà d'Emil agafant la meva. "Sempre junts", vam dir una vegada. Germans d'altra mare,
sempre junts. Fins a la mort. Tota la meva vida amb ell passa per davant meu com un raig
de llum. Les bromes, els riures, les promeses... Somric i sé que Emil també ho fa. Cap dels
dos es penedeix. Amb els ulls tancats a la llum del Sol i a la frescor de la matinada, somriem
a la mort.
___________________________________________________________________
Alemanya tornava a estar en guerra. No feia vint anys de la que es va anomenar la Gran
Guerra i ja n’hi havia una segona. Ho puc entendre. Jo no vaig viure la primera, però tothom
sap les conseqüències que va portar al poble alemany. La cobdícia dels francesos ens costava
la vida als alemanys vint anys després de la Guerra. Molta gent va morir. El pare d'Emil mai
va tornar. El meu, ferit, traumatitzat i atemorit, es va llevar la vida poc després que acabés.
Mai oblidaré la imatge del seu cos penjat d'una biga al menjador de casa. Ell no va fer cap
mal a ningú i va haver de lluitar en aquella Guerra. Per això la notícia d'una segona guerra
em va espantar. I més encara quan Emil em va dir, emocionat, que s'havia allistat a l'exèrcit
per lluitar amb Hitler i venjar el seu país. I jo, per por a perdre'l, em vaig allistar amb ell. Jo
no creia ni en la guerra ni en Hitler, i l’Emil tampoc, només volia defensar el seu poble
maltractat.
Al principi, tot anava bé. Guanyàvem les batalles i a poc a poc també ens endinsàvem en
territori francès pel bosc de les Ardenes. Vam aconseguir travessar el riu Meuse construint
un pont. Batalla per batalla anàvem avançant. Les nits, en les quals no batallàvem, eren
tranquil·les. Jo les aprofitava per parlar amb l'Emil. Al camp mai ens separàvem. Sempre
lluitàvem junts, esquena contra esquena. Cap dels dos havia sigut ferit de gravetat encara,
47alguna ferida de bala en una cama, blaus al cos, ferides petites... poca cosa. Era dur, però
encara podíem riure junts.Això, però, no va durar gaire. En una batalla especialment dura
vaig perdre de vista l'Emil durant uns segons, i mentre em girava a buscar-lo, una explosió,
del meu propi bàndol, em va fer sortir volant pels aires. L'explosió no em va matar, però sí
em va deixar ferit de gravetat. No recordo molt dels dies següents. L’Emil va estar amb mi
mentre em recuperava. Quan vaig poder posar-me dret ens vam assabentar que havia
perdut la mobilitat d'un braç. Em van enviar a casa. Em van separar de l'Emil. De totes
maneres, m'enviava cartes a casa constantment. Per això, quan un dia van deixar d'arribar,
em vaig preocupar. Poc després, la mare de l'Emil va venir plorant a casa meva amb una
carta de l'exèrcit. El meu germà Emil estava desaparegut en combat. Ara mateix, no recordo
pitjors dies que els que vaig viure després de la notícia. I hauria sigut pitjor si la carta d'un
dels meus companys de front no hagués arribat.
"Estimat Anton,
com estàs, amic? Espero que estiguis millor de les teves ferides. Suposo que ja t'haurà
arribat la notícia de l'Emil. Aquí estem tots molt tristos. Era un gran amic i ens l'estimàvem
molt, però això tu ho saps millor que ningú. També t'escric per informar-te que en Pollet (
el recordes? ) ja està del tot bé i que se'n va anar volant fa un parell de nits. M'agrada pensar
que es va anar amb l'Emil, li tenia molt d’ afecte. T'imagines que algun dia el trobis a la teva
finestra? Així et podries acomiadar d'ell.
Aquí tots et trobem a faltar, a veure si algun dia ens tornem a veure, oi nano? Johann, en
nom de tots els teus companys"
Aquella carta em va fer increïblement feliç. Pollet havia sigut un petit ocell que vam trobar
en el front, ferit en una ala. El vam anomenar així en honor a l'Emil, pel seu color de cabells.
En Pollet va morir dos dies després. Johann no es referia a l'ocell, sinó a Emil! Estava viu i
venia cap al poble! Vaig esperar ansiós la seva tornada i una setmana després, vaig trobar
una nota a la finestra: "T'espero a la cova -Pollet". No va caldre que especifiqués més, sabia
perfectament de quina cova parlava. La cova en la qual jugàvem cada dia quan érem petits.
Vaig córrer el més ràpid que vaig poder i quan vaig arribar el vaig trobar destrossat. Havia
passat per un infern per arribar al poble. Em va explicar tot. Al front va sentir dos oficials
parlar d'uns camps on empresonaven jueus només per ser-ho, de com els mataven i
torturaven. L'Emil no volia formar part d'un exèrcit que tractava així les persones i va
desertar. L'exèrcit, però, es va assabentar que va fugir i des de llavors el perseguien. Mai no
havia vist l'Emil tan angoixat. Volia ajudar a aquells jueus que tenien empresonats, i jo el
48volia ajudar. Vam fer un pla per donar a conèixer al món les crueltats de l'exèrcit.
Vaig fugir amb ell amb l'excusa d'un treball a Berlín. Havíem de buscar un d'aquells camps,
que en teoria estaven a prop de ciutats grans, faríem fotografies que després ensenyaríem
a Anglaterra per descobrir les intencions dels alemanys i després alliberaríem els jueus. Va
resultar més complicat del que vam pensar. Vam viatjar per Alemanya, a peu, en mig d'una
guerra, fugint dels bombardejos i menjant el que trobàvem. Vam trigar quasi un mes, però
a la fi vam trobar un d'aquells camps. Sense dubtar gens ni mica, vam fotografiar des de
fora i després vam fer un forat a la reixa. Els jueus que ens van veure van fer córrer la
notícia i, a poc a poc, els jueus van anar escapant pel forat. L'Emil i jo, en veure que tot
anava segons el pla, vam fugir d'allà també. Ens pensàvem que tot anava bé. Mentre
intentàvem arribar al Canal de la Manxa per arribar a Anglaterra, ens van enxampar. Uns
soldats ens havien seguit des del camp, furiosos per haver aconseguit que la meitat dels
jueus que tenien empresonats fugissin.
Ens van empresonar. Fa una setmana que ens van condemnar a mort, tant a l'Emil com a
mi, per traïdors a la pàtria. Avui, per fi, som agenollats a la terra humida, davant dels nostres
botxins. Ens han portat a un indret apartat, on no hauran de netejar la sang ni desfer-se
dels cossos. L'Emil és al meu costat, tranquil, com jo. M'agafa la mà i jo l'estrenyo. Tots els
moments que hem passat junts passen per davant dels meus ulls. No puc evitar el somriure
a la meva cara. Sé que ell també somriu. Estic feliç de ser el seu amic, orgullós del que hem
fet. Els dos pensem el mateix. Rebrem la bala amb orgull i un somriure a la cara. Fa un matí
preciós. L'últim que sentim és la bala perforant la nostra pell, carn i ossos i, per fi, som
lliures.
Eleonore
E. C.
1r premi prosa
49Accèssit prosa
Barcelona, la rosa de foc
E
l foc per encendre’s necessita oxigen, quelcom que es pugui cremar i una espurna.
Blanques tu. Negres jo. Les fitxes estaven al taulell i els peons ja patíem perquè la
dama i el rei no ens atrapessin. Les torres sempre obedients carregaven contra les
nostres peces. Jo corria i tu també. Aquella tarda havíem anat a jugar als escacs, com feia
massa que jugàvem. Però avui les torres havien decidit que nosaltres no arribaríem mai al
seu camp, que mai podríem fer reina. La teva jugada havia estat clara. Els meus alfils, que
abans cridaven, ara també fugien. L’adrenalina puja. Tu em mires. Sabem el que hem de fer.
Els nostres coneixements són prous per enrocar-nos i buscar protecció. El meu moviment
és ràpid. Decideixo que també he de bellugar les torres per crear una bona defensa. En situo
una just al camí de les torres blanques. Per evitar més cops, cal fer-ho. Sé que no és el camí,
però no fer res és perdre la batalla. L’encenc. Els crits de rebuig en contra de l’atac de les
peces blanques és unànime. La meva dama sembla no reaccionar davant la forta repressió
que el contrincant, que tu, estàs oferint. Però la lluita continua. Em toca moure. Decideixo
que els meus alfils han de fer cor fort i dirigir totes aquelles masses cap al final de la partida,
cap al final de l’altre camp on podré demanar ajuda i aquesta serà escoltada. El teu
moviment no canvia, si no pots atacar amb les torres ho faràs amb la teva dama i els cavalls.
Els dos contenim l’aire al mateix moment i congelem el temps. Contenidors cremant,
persones corrents, persones cridant, persones patint. Aquesta partida, perduda des del
principi, arriba a la fi. Les masses dissoltes tornen a casa.
Demà tornaré a estar aquí.
Nit
L. B.
Accèssit prosa
501r premi poesia
Entre llibres
M
entre començo a llegir les paraules,
caic en un món paral·lel, diferent al meu,
i començo a viure una història que no és meva,
però de què m’apropio a cada pàgina.
M’enfonso en els mars més profunds,
i recorro els boscos més frondosos,
res em distreu ni m’atura,
mentre supero obstacles escabrosos.
No distingeixo entre realitat i ficció,
i a cada pas que faig amb coratge,
el cor em batega amb força,
perquè qualsevol cosa és possible
en aquest meravellós món.
En qüestió de segons paso de calma a tensió,
qui hagués vist aquest gir inesperat?
Quin deler tan imprevisible,
que res acabi com jo ho he imaginat.
En aquesta història no hi ha paraules buides, cada frase de tinta em queda marcada al cor.
Soc adicta a aquestes pàgines,
com l’ebri a la botella en mà.
Per això cada vegada que m’haig d’aturar em repeteixo: només un capítol més... I
sucumbeixo al mateix engany,
com si no hi hagués caigut abans.
El temps sembla que voli,
quan em perdo entre les pàgines dels llibres i és que molts diuen que és el que passa, quan
fas allò que realment estimes.
Literatura
A. G.
1r premi poesia
51También puede leer
